Avui ens hem despertat
amb mal temps a l’illa, així que hem aprofitat per llevar-nos una mica més
tard. En cerca d’activitats diferents descobrir un lloc que volem conèixer sí o
sí. Aquest matí visitarem el Centre
Zoològic Lloc de Menorca!
Després d’esmorzar,
agafar el paraigua i posar-nos l’impermeable, ens dirigim amb el cotxe cap al
Lloc de Menorca que ens queda ben a prop, a uns 10 minuts de Sa Mitjera,
la casa on passem les vacances. Al fer mal dia no
som els únics que hem deixat les platges de costat i ens hem dirigit cap aquí,
hem de fer cua per agafar les entrades, però no us preocupeu que el recinte és
molt gran i no està gens massificat.
Quan per fi tenim les entrades, les quals costen 12,50 € per adult, entrem cap a dins on
ens saluda un lloro que crida i es passeja pel suport on està recolzat. Ens
adonem que no està tancat a cap gàbia i es passeja de manera tranquil·la.
Seguim caminant després
d’intentar-li donar alguna pipa sense èxit i ens adonem que el recinte està
format per altres recintes oberts i molt grans on estan els animals, sense cap
gàbia. És més, tens l’oportunitat d’entrar-hi i, si tens sort, que s’apropi
algun dels animals que viu a dins. Nosaltres estem al·lucinant! Hi ha lèmurs
saltant per sobre nostre, corrent, jugant i perseguint-se entre ells; et passen
molt a prop. D’aquesta manera també hi ha els cangurs, els ànecs pollets i
oques.
Podem entrar al
recinte de les cabretes i donar-los menjar; pots comprar boles de menjar per 1
€ en màquines expenedores. També podem tocar als ases i els cavalls.
Al cap d’un parell
d’hores arriba el moment àlgid del dia, en que un treballador ens presenta a
una serp petita, un llangardaix de llengua blava i una serp pitó gegant de 4
anys de més de 5 metres de llarg, els quals podem agafar, tocar i jugar una
estona amb ells. Ens ha explicat moltes curiositats d’aquests animals com que a
l’hivern no poden sortir dels recintes perquè passen molt de fred i necessiten
molta calor en tenir la sang freda. No m’importaria tenir un llangardaix de
llengua blava a casa!
La veritat és que som
dels que pensem que els animals no haurien de viure en zoos, però podem
dir que aquest espai és ideal per tenir, cuidar i en definitiva perquè hi
visquin els animals rescatats, molts d’ells provinents de circs.
Després de la visita,
agafem el cotxe i abans de dinar anem a veure un far que ens queda bastant a
prop i que s’ha de visitar sí o sí. Ens dirigim al far de Favàrix.
El far de Favàrix és el primer far que es va construir
amb torre de formigó a les Balears. Està situat a l’extrem nord-est de l’illa,
a uns 17 km de Maó. La torre amb 28 m d’altura de color blanc i amb una banda
negre en espiral, el converteix en un dels fars més visitats de l’illa.
Arribem a un dels
primers pàrquings i veient la quantitat de cotxes que hi ha, decidim aparcar-lo
on sigui possible. Ens posem el para-vent, perquè el vent bufa molt fort, i ens
dirigim cap al far seguint el camí de terra. Entre alguna baixada i pujada, ens
trobem a les portes del cap de Favàritx, en el si del parc natural de
S’Albufera des Grau, creat el 1995 i l’estanc temporal d’aigua de pluja i de
mar que arriba gràcies als temporals anomenat Cós des Síndic. Aquest està
tancant amb l’objectiu d’afavorir la conservació dels seus valors ecològics.
Seguim caminant i ens
sorprèn la gran presència de les roques acompanyades d’una escassa vegetació i
la força del vent, com més a prop, més vent. De fet és d’esperar ja que el dia
no acompanya i la zona està completament desprotegida, una llengua de terra que
s’endinsa dins del mar sense protecció de cap muntanya per advant.
Avui no fa un gran dia
per banyar-se a les aigües cristal·lines d’aquesta zona, el mar està molt picat
i té color de tempesta. Contemplem des de diferents punts el far, i gaudim d’un
paisatge molt especial. Això sí, després d’una estona decidim marxar, el vent
cada vegada és més fort i per desgràcia cada vegada és més molest. Així que
gaudint del paratge tornem fins al cotxe i tornem a casa per dinar.
Un cop dinats i
descansats ens tornem a posar en marxa i anem a visitar Binibeca Vell a prop de
Sant Lluís (sud-est de Menorca), el poble de pescadors menorquí, un dels racons
amb més encants de l’illa.
Aquest poble de pescadors està caracteritzat per les
seves cases petites i blanques, amb una petita església, carrerons estrets i un
port amb barquetes. Tot i que molta gent el considera artificial i enganyós, és
un poble relativament modern, construït a la dècada dels 70. La idea principal
era reproduir amb la fidelitat més gran possible l’aspecte i l’ambient dels
tradicionals ports pescadors menorquins.
Nosaltres teníem
moltes ganes de veure aquest poblet de casetes blanques i la veritat que ens
hem sorprès molt. Passegem hores i hores entre els carrerons, descobrint nous
llocs cada vegada, fins que es fa pràcticament fosc. Ens hem enamorat d’aquest
poblet!
Per acabar el dia ens
apropem fins a Maó i per descobrir-lo de nit. Amb moltes botigues tancades però
molta gent passejant i sopant a les terrasses, marxem després de descobrir el
centre històric. Això si, ens hi tornarem a escapar un altre dia, per conèixe’l
de dia, n’estem segurs!
En definitiva, avui
hem fet 4 escapades, hem visitat 4 llocs únics que si un ens ha agradat l’altre
encara més. Una ruta ideal per fer en un dia gris a l’illa de Menorca, us la
recomanem al 100%!
