Aquest és el cinquè
dia que passem a l’illa. Els darrers dies el temps no ens ha acompanyat massa,
per això avui ens hem despertat ben d’hora perquè la previsió del temps és
boníssima i tenim preparada una escapada meravellosa. Ahir, després d’escapada a
Ciutadella i a la Cala d’Alcaufar, i el
desencant en no trobar la cala, vam estar investigant on podríem escapar-nos
avui, trobant un lloc idíl·lic que volem visitar sí o sí. Avui anem a Cala Tortuga,
també coneguda com a Arenal de Morella, una cala meravellosa que està a la
costa nord de Menorca i que us encantarà igual que a nosaltres!
Menorca • Dia 5: Descobrint la Cala
Tortuga: Benvinguts a l’escapada en parella de la setmana. Ens hi acompanyeu?
Ens llevem i preparem
tot l’equip el més ràpid possible, tenim l’esmorzar preparat dins de la
motxilla amb la tovallola i l’equip per a fer snorkel; no volem arribar tard ni
que ens prenguin el lloc! Així que agafem el cotxe i ens posem en marxa. Per
arribar a la Cala Tortuga hem agafat la carretera de Fornells que porta al far
de Favàritx i hem aparcat en un dels aparcaments davant del Camí de Cavalls.
Amb la motxilla a l’esquena i la nevereta a la mà seguim el Camí de Cavalls en
direcció a Es Grau, mentre mirem el paisatge i a les perdius que passegen i
volen pel terreny. Després de 10 minuts caminant trobem l’indicador de la Cala
Presili, la cala més gran de les dues. El deixem enrere i seguim caminant 15
minuts més fins que arribem a la Cala Tortuga, és preciosa! Val la pena
deixar-se sorprendre pel paisatge, ja que la vista panoràmica és impressionant,
ja que per una banda trobes la platja de sorre blanca i aigües turqueses, i a l’altre
s’hi troba la llacuna de Morella, un estany temporal d’aigua dolça, i el
sistema dunar, que crea un contrast en el paisatge molt interessant.
Som els primers a
arribar, és molt aviat i tenim la sort de veure com s’alça el sol mentre triem
el millor lloc on estirar-nos, pintem a la sorra i trobem petits crancs. En
poca estona ja tenim calor i decidim entrar a l’aigua i veure la fauna que hi
ha a la platja. Nadem entre peixos, petxines i algun pop!
Avui passarem tot el
dia a la platja, ens ho mereixem. Després de dies ennuvolats i passats per
aigua, volem aprofitar el sol el màxim possible, pel que ens hem endut
entrepans per dinar. No tenim pressa, ningú ens espera, ni hem d’anar enlloc
més. Bé, no volem anar a cap lloc més, Cala Tortuga és massa bonica per no
passar-hi les hores. Gaudim de la platja, del mar, de les vistes i de la
companyia, és clar.
Al llarg del dia va
venint gent a la platja, però tampoc és una exageració. Quan hi hem arribat
sobre les 8:00 h del matí hem sigut nosaltres dos sols, l’hem tingut tota per
nosaltres. Al cap de mitja hora aproximadament ha vingut una altra parella, que
s’ha instal·lat a l’altra punta de la platja. A mesura que ha avançat el matí
ha anant venint gent, però s’ha repartit molt equitativament. En definitiva, hem
pogut estar tranquils, quelcom que s’agraeix. Val a dir també que el fet que la
Cala Presili quedi més a prop de l’aparcament fa que la majoria de la gent
prefereixi evitar-se els 15 minuts que separen les dues cales, i es quedi a la
primera.
Entre capbussada i
capbussada ens passen les hores rapidament, fins que sobre les 17:00 h de la
tarda decidim marxar. Estem esgotats de nadar, del sol i de la sal de mar. És
hora d’anar cap a casa, fer-nos una dutxa i pensar què soparem. Quan marxem ens
acomiadem de la platja, una de les platges més boniques de Menorca, sense
dubte. Mai podrem oblidar el paisatge, la cala i el gran dia que hem passat!
Segur que hi tornarem!
Després de la dutxa
decidim baixar a Maó per sopar. Després de donar voltes i adonar-nos què hi ha
molts restaurants tancats, potser pel dia de la setmana que és, descobrim un
italià on preparen pizzes artesanes. Estem parlant de la Pizzeria ristorante
L’Ottavo Nano al costat del Moll de Llevant a Maó. Les pizzes són primeres i
tot hi que n’hi ha més de 20 tipus, la fan també al gust del client amb els
ingredients que cada un vol. El restaurant no és res de l’altre món, un local
senzill, amb cadires de plàstic i una decoració no massa treballada, però el
local no fa honor al menjar. Els propietaris, pare i fill, són italians i saben
com treballar la massa i els ingredients. Les pizzes ens encanten i els
felicitem.
Així acabem doncs una
vetllada de les que més ens agraden: pizza, cervesa, poc soroll i converses de
projectes futurs. És tard i es nota el cansament de tot el dia, així que
decidim acabar el sopar, passejar per la ciutat veient la part antiga de Maó i
finalment tornar cap a casa amb ganes de començar el dia de demà.