Avui ja és el dia
de tornar a casa, i estem tristos per haver de deixar Estocolm i tot el
que ens ha acompanyat durant aquests 3 des de viatge. Avui el dia s’ha
despertat amb pluja, i sembla que no deixarà de ploure en cap moment, sort que
ja tenim decidit que el que ens queda de temps d’avui l’aprofitarem per visitar
el Vasa Museet, el museu més visitat de tota Escandinàvia, amb més de 800.000
visitants l’any, i un dels museus més impressionants que hem visitat. Més
avall us expliquem el perquè.
Viatge a Estocolm • Dia 3: Vasa
Museet. Ens hi acompanyeu?
A priori el dia serà
curt, dic a priori perquè com veureu més endavant, a nosaltres també ens va
tocar el tema dels retards de Vueling…, però deixant tot això de costat, ens
llevem i baixem a esmorzar com vam fer ahir. Si no heu llegit què vam fer
durant el segon dia a Estocolm, podeu fer-ho al post Escapada a
Estocolm • Dia 2: Gamla Stan.
Així que abans de
baixar a esmorzar i omplir la panxa, recollim les coses de l’habitació, i
encara que sempre es digui: Has mirat bé que no et deixis res? Doncs resulta
que en Juli a l’arribar a Barcelona va veure que s’havia deixat la colònia a
l’hotel… en fi. Doncs un cop deixades les maletes a recepció i repetint
l’esmorzar del dia anterior, ens dirigim cap al Vasa Museet, sí, anàvem a veure
el primer vaixell que s’ha fet mai amb doble pis de canons, construït entre el
1626 i el 1628, és a dir, al segle XVII. S’ha de dir que veure aquest vaixell tant
gran i conservat en tant bones condicions impacta molt. És una visita que us
recomanem al 100%!
El preu de l’entrada
per estudiants és de 100SEK, és a dir, 11’12€. El museu en sí està molt bé
perquè hi ha fins a 4 plantes per veure el vaixell des de tots els angles.
També hi ha diferents suports com ara vídeos, objectes i maquetes per
explicar com estava fet, perquè es va enfonsar, etc. És interessant
observar tots els detalls que s’afegien als vaixells d’aquella època, les
virgueries que es feia amb la fusta i com n’eren de grans.
Història del Vasa i el Vasa Museet
Com us comentàvem més
amunt, el vaixell Vasa, és l’única nau del segle XVII que ha sobreviscut
intacta fins els nostres dies, tot i portar més de 200 anys enfonsada al fons
del mar Bàltic. Això es deu a la poca concentració de sal de l’aigua i
l’absència de mol·luscs Teredo navalis, característics per menjar-se la fusta i
altres elements orgànics.
El vaixell és
considerat una obra d’enginyeria, mesura 52 metres des de la punta del pal
major fins a la quilla, i té 69 metres de proa a popa. Comptava amb tres pals
que podien sostenir fins a 10 veles i pesava un total de 1.200 tones. A més a
més, el rei Gustau Adolf II Vasa va ordenar un pont extra de canons a bord, pel
que els plans de construcció van haver-se de modificar sobre la marxa, donat
que el canvi es va fer un cop els treballs de construcció ja s’havien iniciat.
Per solucionar el
problema que suposava afegir un pont extra de canons, els constructors van fer
pel Vasa una superestructura i per compensar la inestabilitat que podia generar
l’excés de pes a la part superior, van afegir a mode de balast el fons del
vaixell amb 120 tones de pedres. Però això no va poder evitar que el que
anava a ser el vaixell més poderós mai construït, s’enfonsés inexorablement.
El dia 10 d’agost de
1628, el buc que guerra Vasa va salpar del port d’Estocolm. A penes
300 metres després d’haver deixat terra, una forta ràfega de vent va fer el que
vaixell s’escorés i comencés a entrar aigua per les finestres dels canons. En
poc temps, el Vasa, vaixell orgull de la nació, es va precipitar al fons del
mar, i amb ell, més de trenta dels dos-cents tripulants que portava a bord.
Aleshores, no va ser
fins al 1956 quan l’enginyer civil Anders Franzén, va aconseguir trobar la
localització del vaixell. Com que el Vasa no es podia treure a la superfície
així com així, es van fer túnels sota la nau per on s’hi van passar uns cables
que anaven subjectes a grues a la superfície. Després de 18 etapes, es va
aconseguir portar el Vasa fins a aigues menys profundes i ubicar-lo al costat
de la illa de Kastellholmen. Així, el dia 24 d’abril de 1961 el Vasa va tornar
a la superfície després de 333 anys a les profunditats del mar Bàltic.
El 1981, el govern
suec va decidir construir un museu permanent en el que guardar el Vasa, i el
1988 el vaixell va ser remolcat des de Kastellholmen fins a la illa de
Durgården. El 15 de juny de 1990 es va inaugurar oficialment el Vasa Museet o
Museu Vasa, convertint-se des d’aleshores en el museu més visitat de tota
Escandinàvia.
Si voleu més
informació sobre el buc de guerra Vasa o el Vasa Museet, no dubteu en visitar la web del Museu Vasa
Un cop repassada la
història que hi ha darrere el Vasa i el Vasa Museet, tornem a dia
d’avui. Ens estem a dins del Vasa Museet pràcticament dues hores. Al
sortir, sempre trobarem la botiga de regals! I aquí piquem, ho hem de dir! Comprem
unes tasses molt maques de color blau marí amb el dibuix del Vasa de color
daurat. També agafem xocolata sueca, molt bona! I per picar en l’avió una
bossa d’ametlles garrapinyades que, a diferència del que ens pensàvem, es veu
que en fan a tot arreu!
Així que ja arriba
l’hora de marxar i abans d’arribar a l’hotel parem al Lidl per agafar
menjar per dinar i alguna cosa pel viatge. Dinarem a l’aeroport. Però a
l’arribar a l’aeroport ens diuen les noies del checkin que haurem
d’esperar-nos un hora de més ja que el vol surt amb retard, tot i que
després van passar d’una a dues hores de retard, i després a tres. Vam
arribar a les 22 h aproximadament a casa. I és així com quan després de desfer
les bosses vam anar a dormir. L’endemà ningú es podia llevar del cansament, i
és que en aquests tres dies vam caminar moltíssim!
Per últim, abans de
tancar aquest fil de publicacions sobre la nostra escapada a Estocolm, volem
recomanar-vos sense cap dubte aquest viatge a la capital sueca! Hem tornat
encantats d’haver pogut descobrir i compartir durant uns dies com viuen els
suecs, les seves tradicions, cultura i història, caminar pels carrers
d’Estocolm i, sobretot, viure la festa més important de l’any per ells, el
Midsommar.
Per altra banda, volem
agraïr aquest viatge als pares de l'Andrea, en Joan i la Sandra, que han fet que
aquesta increïble aventura sigui possible. Mil gràcies!
