El Caló Fondu, Aldaia, i tornem cap a casa • Viatge a Menorca, dia 8

  • Andrea Prat
  • waterbalance
  • L' Andrea t'explica la nostra El Caló Fondu, Aldaia, i tornem cap a casa • Viatge a Menorca, dia 8

Es Racó Fondo, Calo Fondo o conegut popularment com “Ses Olles de Binissafúller” és una zona rocosa amb una aigua cristal·lina  espectacular. La cala té forma de mitja lluna, un lloc resguardat i protegit per la majoria dels vents, tot i que s’exposa als temporals del sud i sud-oest. Es tracta d’una zona poc profunda, d’uns 8 a 10 metres, i molt segura pel bany, amb escales per facilitar l’accés al mar. Cal saber que les embarcacions tenen prohibida l’entrada. El fons marí de la cala és de sorra blanca i està rodejada per prats de posidònia. A més la diversitat d’aquest fons i la poca profunditat permet veure amb facilitat la diversitat de peixos típics de l’illa en el seu ambient.

Ens hem despertat una mica tristos, avui és l’últim dia que estem a l’illa i ens fa molta pena, ens agradaria que les vacances duressin més temps.

Però entre la pena decidim que hem de gaudir el dia, no podem començar  a pensar que l’endemà toca treballar. Així que després d’esmorzar unes torrades amb embotit i alguna altra amb melmelada, ens preparem per anar a fer snorkel en un dels millors llocs de l’illa. Avui anem a Es Racó Fondu, a Binissafúller, Sant Lluís.

Amb la tovallola de platja, l’equip de snorkel i el banyador posat ens dirigim amb cotxe cap allà, i en poc temps arribem. La veritat que ho tenim molt a prop de casa, i això és d’agrair. El temps el tenim a favor nostre així que encara estem més emocionats! Un cop aparcats, caminem una miqueta passant pels indicadors, on ens donen cendrers gratuïts de plàstic per tots aquells fumadors i de cop i volta veiem la cala i el mar. Que bonic està avui! A més, no hi ha pràcticament ningú, estem sols!

Hem de dir que la cala en si no és de sorra, són plataformes a diferents alçades de cimen. Tot i això hem estès la tovallola i ens preparem per entrar a l’aigua. Ens hem quedat bocabadats mirant el mar, la veritat és que és impressionant! Es veu tot el fons, és preciós!

I mentre mirem el mar i decidim entrar-hi, un andalús s’ha llençat de cop al mar. Diu que l’aigua està molt bona i que es veu amb molta claredat tot el fons: hi ha molts peixos diferents, però de cop hi volta surt corrents. Ens preguntem què passa, sorpresos. Es veu que li ha picat una medusa, una mini medusa perquè no som capaços de veure-la. Així que amb la por de posar-nos a l’aigua i que ens piqui, els quatre (l’andalús i la seva parella) ens posem en posició en cerca de Wally, vull dir, de la medusa. De cop i volta no veiem una, en veiem moltes! Està plegat de meduses bebè, hi ha moltíssimes! Hi ha tantes que se’ns treuen les ganes de posar-nos a l’aigua... i mira que teníem moltes ganes de fer snorkel allà. Seguim investigant la zona, a veure si en un altre costat podem entrar a l’aigua sense cap accident, i ens quedem sorpresos! Està tot plegat! És impossible entrar a l’aigua sense cap picadura. Així que després de veure com fins i tot es mengen el pa que han llençat pels peixos decidim marxar. Ja és hora de dinar i toca fer les maletes.

Per acabar aquest dia mig agra, decidim acomiadar-nos de la Sandra i en Tomeu, els propietaris de la casa on hem estat dormint tots aquests dies, agafem les maletes, les col·loquem com les peces del tetris amb les ensaïmades i decidim anar a visitar el port d’Addaia a Es Mercandal.

El port d’Addaia s’integra respectuosament amb el paisatge rural i marí dins del port natural d’Addaia, un paratge menorquí d’excepcional bellesa. Se situa entre el Parc Natural de S’Albufera des Grau i la Reserva Marina del nord de Menorca, pròxim a nombroses cales i llocs singulars per la pràctica del submarinisme i de la pesca.

Un cop aparcats en un pàrquing gratuït comencem a passejar pels carrers estrets i en baixada del poble fins que veiem el mar i a pocs minuts, ens trobem baixant les escales per arribar al port. És un lloc preciós, molt romàntic, ideal per passejar a l’hora de la posta de sol i sopar uns músculs al vapor en un dels restaurants que estan situats en el patit passeig, per desgràcia nosaltres no tenim tant de temps per tot això.

Les barquetes del port totes són de pescadors, hi ha de més grans i de més petites i cada una diferent. A més, descobrim que podem anar resseguint el port per un passeig construït amb fustes que passen per sobre el mar i decidim passejar-hi per allà. Mentre contemplem el paisatge, el mar i les barquetes ens adonem que en un tros d’illa endins del mar hi ha una torre de defensa, construïda en l’època anglesa. Seguim caminant i mirant a tots els racons, veient els peixos nadant l’aigua és transparent! Aquí on s’ha vist un port amb aigua neta i transparent? Doncs, entre peix i peix, veiem agafada a la roca una estrella de mar ben vermella. Una de les grans alegries d’aquest viatge! Quina il·lusió ens ha fet! Mira que n’hem estat buscant mentre nadàvem, però fins a l’últim moment, a poques hores abans de marxar de l’illa, no n’hem vist!  Acabem el passeig amb aquest gust dolç a la boca i ens acomiadem del port i de l’illa, és hora de tornar al cotxe i anar cap a l’avió, el nostre vol sortirà d’aquí poc.

Com arribar a l'El Caló Fondu, Aldaia, i tornem cap a casa • Viatge a Menorca, dia 8

Caló Mondo, Menorca