Estem a finals
d’agost i la majoria de les persones estan a punt de tornar a la feina. En el
nostre cas, com l’any passat, és al revés, som dels afortunats que començarem
les vacances a finals d’agost i s’allargaran fins a mitjans de setembre. I
sabeu quina escapada tenim preparada per aquestes vacances? Si vau llegir l’última entrada al blog ja ho hauríeu de saber. Aquest any tenim preparat
un viatge a Sardenya! Que bonica que és l’illa de Sardenya! Des del mes de
febrer que esperàvem aquest viatge més que mai, ja era hora d’una escapada més
llarga de les que estem acostumats a fer! Esperem tenir l’oportunitat de
visitar a fons la Costa Esmeralda, l’Alguer i tots els secrets de l’illa.
Costa Esmeralda i Olbia · Viatge a Sardenya, dia 1: Ens hi
acompanyeu?
Són les 4h de la
matinada del divendres i ja estem en peus, dutxa ràpida i corrents cap a
l’aeroport de Barcelona-El Prat. Tres maletes, una motxilla molt ben
preparada i dos entrepans de truita ens acompanyen. En aquest viatge a Sardenya
també ens acompanyarà la nostra ja emblemàtica GoPro i, a més a més, una nova
Pentax KS2 de la que esperem treure’n molt profit. És hora de realitzar el
check-in i passar el control. Tenim sort i anem força ràpids, i abans
d’adonar-nos’en ja som la segona parella que entra a l’avió, contents i
il·lusionats, tant que som incapaços de dormir durant l’hora que dura el
viatge i en arribar ens morim de son.
Arribem a Sardenya a
les 8:30 del matí, aterrem a l’aeroport d’Olbia-Costa Esmeralda, i ens trobem
amb un petit problema a l’hora de llogar el cotxe. Es veu que la companyia de
lloguers Sicily by Car, o si més no els seus treballadors, no tenen massa clara
la política de lloguer, i per sorpresa nostra no podem realitzar el lloguer del
cotxe directament al taulell després d’haver fet pràcticament una hora de cua,
si bé a la web deixa clar que es pot realitzar d’aquesta manera. Bé, gomet
vermell per ells.
Per solucionar-ho,
donat que el wifi de l’aeroport és dolent, cridem un taxi perquè ens porti a
l’estudi que hem llogat per Airbnb. La casa d’en Gianluca, on estarem els
pròxims 7 dies. Per sorpresa nostra, i ja és la segona en les menys de 2
hores que portem a l’illa, en Gianluca no és a casa ni tampoc la seva dona, i
ens rep la seva sogra originària de Vietnam. És una dona entranyable amb
uns trets asiàtics molt marcats; ens ensenya la casa esquivant qualsevol
barrera lingüística, donat que ella no ens entén en anglès i nosaltres el
vietnamita no l’acabem de dominar massa. La casa és una passada, bonica i
còmoda, perfecte per passar-hi una bona setmana. Si després de veure les
fotografies us vénen ganes de reservar-la, a continuació trobareu l’enllaç a
Airbnb. Us prometem que no us en penedireu, ni per la casa ni per en Gianluca i
la seva família.
L’estudi està molt ben
equipat. A la cuina no hi falta de res, fins i tot tenim una planxa per
fer bikinis; el lavabo impecable amb sabó i tovalloles; a la nevera ens hi han
deixat dues ampolles d’aigua i dues cerveses de la marca més popular de
Sardenya, Ichnusa, l’equivalent a l’Estrella Damm de Catalunya. A l’armari de
la cuina tenim dolços i llaminadures, i als prestatges del menjador ens hi
esperen mil i un llibres per descobrir Sardenya, els quals ens revisarem més
endavant amb en Gianluca i ens aconsellarà on anar i a on no.
Més tard van aparèixer
en Gianluca i la seva meravellosa família convidant-nos a dinar pasta amb salsa
de carabassó amb trossets de bacon, pollastre a la marinera i de postres
un bon gelat. Ens expliquen on anar i què veure
a Sardenya, tot amb pèls i senyals, i per això hem d’agraïr de tot cor el bon
viatge que hem passat. Perquè us feu una idea del perfil de persona que és en
Gianluca, és d’aquelles persones que a primera vista sents que t’hi entendràs,
persones obertes disposades a ajudar-te en tot moment, amant de la bona cuina i
del bon vi, orgullós de la família que té i de la terra on ha nascut.
Havent dinat i parlat
una bona estona, en Gianluca ens acompanya a l’aeroport per
recollir el cotxe que serà el nostre acompanyant de
viatge durant tota la setmana. Esperàvem rebre un Fiat 500, però en
comptes d’això ens donen un Smart Forfour, aquells que són una mica més grans i
de fet ens va anar molt bé per portar tot el que portàvem
d’equipatge. Vam acabar el dia anant a comprar menjar per la setmana i
donant alguna que altre volta pels carrers d’Olbia.
Visitant la Costa Esmeralda
Esperàvem poder
despertar-nos a les 7:30 del matí, però finalment ens aixequem a les 8; el dia
d’ahir ens ha passat factura. Ens dutxem, ens posem els banyadors i
esmorzem torradetes integrals amb melmelada, una mica de meló i per últim un
iogurt, que a en Juli li agraden moltíssim. Abans de marxar preparem una mica
de dinar: dos entrepans de llom amb formatge i enciam, boníssim!
Per fi ja és dissabte
i quines ganes tenim de trepitjar la platja! Ahir en Gianluca ja ens va dir tot
el que havíem de saber sobre les platges de Sardenya, quines eren les més
tranquil·les, quines les més maques, quines les que havíem de visitar sí o sí,
i a quines anar depenent de la direcció del vent. Avui tenim decidit que
visitarem tres de les platges més emblemàtiques de la Costa Esmeralda, són les
anomenades Spiaggia Coda de Caballo, Cala Brindinchi i Spiaggia Lu
Impostu. El sol ens acompanya i ens dona la benvinguda a Sardenya; fa molta
calor, uns 34ºC però gens d’humitat. És un clima més fàcil de suportar que no
pas el que tenim a Barcelona. Avui doncs és dia d’estrenar les platges!
En arribar a
l’Spiaggia Coda de Caballo, a uns 30 – 45 minuts d’Olbia, ja ens fem una idea
dels tresors que ens anirem trobant durant la setmana. És una platja de sorra
clara, blanca i fina, estreta, pel que has d’anar-hi ben d’hora per agafar lloc
si no vols haver-te de posar entre les dunes, d’aigua neta i transparent i amb
un pendent una mica pronunciat, ja que al cap de pocs metres d’entrar a l’aigua
t’enfonsaves fàcilment, però donada la transparència de l’aigua, era d’agrair.
Vam passar pràcticament tot el matí aquí, anant a l’aigua i fent snorkel a la
recerca de peixos.
Més tard ens
dirigim a la Cala Brandinchi o també anomenada Tahití perquè la sorra és
tant blanca i fina que és comparable a les platges del Carib o de la Polinèsia,
a més a més pots caminar per l’aigua molts metres endins que sempre la tindràs
als peus, sense enfonsar-te, l’aigua claríssima, com a les pel·lícules. Aquesta
és una de les que més agrada als turistes per això sempre està plena. Vam tenir
sort de que una parella molt maca ens deixés el seu lloc perquè marxaven, avisant-nos
i tot perquè ningú altre ens el robés. Aquí, a la Cala Brandinchi vam dinar els
nostres entrepans del chef Juli i vam prendre dues cerveses que teníem a la
nevera com a regal de benvinguda de la marca sarda Ichnusa, inconfusible degut
al seu packaging basat en la bandera de Sardenya.
Per últim i per
acabar de passar el dia, quan ja es ponia el sol vam anar a la platja del
costat de la Cala Brandinchi, anomenada Lu Impostu. Aquesta és una platja més
com les d’aquí, amb aigua neta per descomptat, però amb la sorra més gruixuda.
Una de les coses que més ens va agradar de Lu Impostu és que en un dels
costats de la platja, hi ha un caminet que voreja la costa i que et
porta a una zona més verge, amb roques, algues i crustacis. Allà vam estar
buscant cargolets, que per cert n’hi havia moltíssims, també vam veure crancs,
peixos i altres animals. Va ser molt divertit! Al final vam acabar
passant la tarda investigant els animals de la zona!
Per últim, sobre les
19h de la tarda vam decidir tornar cap a casa, traient-nos amb la tovallola
aquesta sorra tan fina dels peus que costa tant de marxar. A l’arribar a casa
era hora de dutxa amb dos ensabonades per treure la gran quantitat de sal que
teníem a sobre, i és que l’aigua del mar és molt més salada que a la d’aquí,
posar crema hidratant o aftersun i per últim a sopar, acabant el dia
veient un o dos capítols de Breaking Bad. I fins l’endemà, que ja serà dia 2!
