La història ens diu que sobre la gran roca que presideix el poble hi
havia un castell, i que aquest es comunicava de forma secreta per
esquivar els setges, amb un riu, a partir d’un forat. Els habitants
ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors.
D’aquesta manera el poble es diu Querforadat, perquè un quer, el mot
d’origen preromà, és una penya. Així i tot, la dita popular assegura que
“Al Quer, el forat tothom se’l té”.
També hi ha una llegenda que explica que una dama, filla del senyor
del castell, durant un dels molts setges que van patir, es va enamorar
del cabdill dels assetjadors. Una nit que tots dos van decidir
trobar-se, la dama en baixar per la roca del castell va relliscar i va
caure al buit. El cabdill que l’esperava, en veure que no venia va
decidir tornar cap al seu campament pensant en què mai més la tornaria a
veure. L’endemà els habitants del Querforadat van veure que els
assetjadors havien marxat, deixant el campament buit. Diu la llegenda
que durant les nits a Querforadat, es veu una noia vestia de blanc
baixant de les runes del castell direcció al lloc on hi havia hagut el
campament dels assetjadors, a la recerca del seu enamorat.
