Aquest cap de setmana tenim ganes de prendre-ho amb calma i passar més temps amb nosaltres. D’aquí a pocs dies ja estarem pensant en les festes de Nadal i tenim ganes d’una escapada romàntica. Així que decidim escapar-nos a la masia La Mer, al Maresme.Després de la feina i amb la maleta preparada, agafem el cotxe i ens dirigim cap a la Masia La Mer, situada a Cabrera de Mar. Amb el canvi d’hora ja és fosc i amb poc temps ja som al jardí. La nostra sorpresa és veure el jardí il·luminat amb un encant especial. Només acabem d’arribar i tenim la sensació que serà una molt bona escapada!<blockquote>La Mer és el relleu de l’antiga masia de Can Vivé amb més de 400 anys d’història. És una de les cases pairals més importants del terme tant d’un punt de vista arquitectònic com de conservació. Està documentada des de 1387.</blockquote>Arribem a La Mer, on destaca la seva gran façana i entrem dins. Només entrar i quedem meravellats amb l’encant d’aquesta masia. De seguida ens saluda en Víctor, que ens ensenya la nostra habitació i la resta de la casa. Us hem de dir que és una casa espectacular! Molt gran i amb molts detalls ben cuidats. La casa té vistes al Castell de Burriac i des de la nostra finestra tenim unes vistes maquíssimes del jardí i dels boscos del voltant.Un cop deixem les bosses i ens instal·lem a l’habitació, decidim sopar, ja que és tard i la panxa comença a fer soroll. Baixem i en Víctor ens convida a una beguda, triem dues cerveses i ens les prenem amb calma al saló i més tard, passem al celler, on es troben les taules per sopar i esmorzar.[post_images(0,5)]Decidim quedar-nos a sopar a la Mer, i demanem alguns plats per picar i compartir: una taula d’embotits amb pa torrat, croquetes de pernil, bolets i calamarsets, una truita de patates, calamars a l’andalusa i crema de carbassó amb blat de moro. Us hem de dir que tot està boníssim! Les croquetes ens han sorprès i ens han encantat! Hem quedat molt contents i molt plens!Com ja és tard i es nota la setmana treballant, decidim anar a dormir d’hora per gaudir del dissabte plens d’energia. Així que ens posem a llit, demà ens espera un gran dia!És dissabte i el gall canta! Estem contents, feia temps que no sentíem un gall! I aquest no és gaire matiner, així que ens ha anat genial per despertar-nos. Ens aixequem del llit i ens preparem per esmorzar.Per esmorzar podeu triar entre tres esmorzars: el dolç, el salat i el proteic. En Juli es decideix pel proteic amb dos ous ferrats, i jo, l’Andrea, em decideixo pel dolç.Amb aquest esmorzar ens porten un suc de taronja, cafè al gust, per en Juli pa torrat per sucar pa i els ous i per mi torrades per fer amb mantega i melmelada, un croissant i crema de cacau. Estem molt contents tots dos d’aquest esmorzar! I com us podeu imaginar, en Juli també ha menjat una torrada amb melmelada i una altra amb cacau.[post_images(5,14)]Amb la panxa plena, ens posem en marxa. Tenim ganes de descobrir el Maresme així que decidim visitar Argentona, un poble a 10 minuts de Cabrera de Mar. Aparquem pels carrers del centre de la vila i ens apropem fins a l’església.<blockquote>La parròquia de Sant Julià és una església d’estic gòtic tardà, que es va consagrar el 1539. Puig i Cadafalch va reedificar la capella del Sagrament l’any 1897 incorporant elements modernistes.Durant la Guerra Civil es van destruir el retaule de l’altar major, obra cabdal del gòtic català, la trona renaixentista i també totes les altres altars.</blockquote>Després de mirar-nos l’església, ens trobem al costat trobem el Museu del Càntir d’Argentona, on també hi ha diferents exposicions. Caminem pel centre del poble i arribem fins a la Casa Modernista Puig i Cadafalch, amb colors brillants i tocs modernistes. És espectacular!<blockquote>La casa Puig i Cadafalch és la seva casa d’estiueig, construïda entre l’any 1897 i 1905 situada en una illa limitada pels carrers Torras i Bages, Dolors Monserdà i la plaça de Vendre.La casa no és una casa de nova planta, sinó de l’aprofitament de tres antics habitatges que el mateix arquitecte va ampliar i unir per convertir-los en un únic casal. L’arquitecte, a finals del segle XIX, va comprar les dues cases veïnes per ampliar la residència d’estiueig.Per convertir-les en una casa modernista va obrir parets mitgeres per comunicar les tres cases i va construir un petit cos a ponent i una galeria al sud que es va convertir en l’entrada a la casa. També va incorporar-hi merlets, escultures i pintures d’estil modernista.</blockquote>Després de contemplar la casa Puig i Cadafalch i veure part del centre d’Argentona i els cantis gegants decorats i dissenyats per diferents artistes, ens arribem fins al tramvia 2. La línia del tramvia de Mataró a Argentona va funcionar des del 1928 fins al 19965, quan una rierada es va emportar el pont de la riera d’Argentona.Un cop hem visitat Argentona, decidim agafar dinar i tornar cap a la masia La Mer. A l’habitació ens canviem la roba i ens posem els pantalons de muntanya. Amb les vambes de muntanya col·locades, decidim iniciar la ruta fins al Castell de Burriac on dinarem i aprofitem per veure la sort, si tenim sort.[post_images(14,27)]És una sort podem sortir directament des del mateix hotel boutique rural La Mer caminant, ja que la ruta comença aquí mateix. Això sí, decidim fer una ruta circular i passem per davant de l’alberg Cabrera de Mar Xanascat. Seguim la ruta i ens anem enfilant amunt! Durant tota la ruta, anem veient sobre el turó el Castell de Burriac i amb menys d’una hora, arribem fins a dalt.<blockquote>El&nbsp;Castell de Burriac, situat al municipi de&nbsp;Cabrera de Mar, és un dels monuments històrics més emblemàtics de la comarca del Maresme. Aquesta antiga fortalesa, que data de l’edat mitjana, ofereix una vista espectacular de la costa i els voltants, convertint-lo en un lloc perfecte per a aquells amants de la història, la natura i les vistes panoràmiques.El Castell de Burriac va ser construït al segle XI i originalment servia com a fortalesa per defensar la regió de les possibles incursions sarraïnes. La seva ubicació estratègica, a uns 400 metres d’altitud, permetia controlar tot el territori dels voltants i oferir una visibilitat privilegiada sobre el mar. Al llarg dels segles, el castell va ser testimoni de diverses transformacions i va passar per diferents mans, des de les del comte de Barcelona fins a altres nobles i institucions.Malgrat els danys que ha sofert amb el temps, el castell conserva una gran part de la seva estructura original, com ara les muralles i les restes de la torre de l’homenatge. Aquests elements, juntament amb la bellesa del paisatge natural que l’envolta, fan que el Castell de Burriac, sigui un lloc molt visitant pels amants de la història i la natura.</blockquote>Un cop a dalt, gaudim de les impressionants vistes del Maresme mentre mengem els entrepans per dinar i unes mandarines. Ens quedem una bona estona contemplant el paisatge i perseguint la posta de sol. Per desgràcia, uns núvols apareixen i no podem acabar-la de veure, tot i que alguna part del cel es torna rosada.[post_images(27,32)]Decidim que és hora de començar a baixar i fer via cap a la Mer. Amb molt menys temps que a la pujada, ens trobem a l’entrada de la masia. Els colors de la tarda són protagonistes en el jardí. Té un encant particular!És hora de dutxar-nos i aprofitar la tarda per relaxar-nos a la casa. Llegim i escrivim una mica a l’habitació mentre esperem l’hora per sopar. Aquesta nit hem decidit sortir a sopar al restaurant Santa Marta, situat a Cabrera de Mar. El restaurant és de cuina mediterrània de marcat i ofereixen un menú amb preu tancat on et serveixen tres entrants per compartir i després un segon a triar entre sis plats, els quals tres són de peix i els altres de carn. I per suposar, les postres!Ja és hora de marxar i agafem el cotxe fins al restaurant Santa Marta, que queda justament a dalt de Cabrera de Mar, amb unes vistes impressionants. Hem encarregat la taula a dins, perquè ja fa fresqueta per estar a la terrassa i comencem a sopar. Tots els plats són boníssims i les postres... per llepar-se’n els dits! Quedem molt contents d’aquesta experiència gastronòmica en aquest restaurant i ens prometem tornar![post_images(32,38)]Un cop sopats, tornem a la masia La Mer per descansar. Deixem el cotxe al pàrquing i gaudim de les vistes del jardí tot il·luminat. És hora de dormir, demà serà un altre dia!Avui és diumenge al matí, ens despertem i ens preparem per a aquest nou dia. Quan és diumenge ja sabem que no queda gaire per acabar l’escapada, i per aquesta raó intentem gaudir de cada minut.És hora d’esmorzar i baixem al celler on hi ha altres parelles que s’han quedat a dormir aquesta nit. Per esmorzar tirem, en Juli l’esmorzar salat i l’Andrea, l’esmorzar proteic amb ous remenats. A en Juli li porten un plat d’embotits on hi ha llonganissa, pernil salat, gall d’indi i formatge i a mi els ous amb bacó. Endevineu qui es menjarà el bacó?Després d’esmorzar, ens passem part del matí gaudint del jardí i del sol tan agradable. Però decidim apropar-nos fins al Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Vilassar de Mar, ja que ens han parlat molt bé. Així que ens acomiadem de tot l’equip de la masia La Mer, i agafem el cotxe.[post_images(38,42)]En deu minuts arribem al mercat i us podem dir que és fàcil trobar aparcament. Es pot aparcar tant als pàrquings de dins del mercat com tots els llocs del voltant. Comencem a caminar i veiem molta gent comprant. Hi ha parades de verdura, de fruita, de rams i de flors, també hi ha parades on fan menjar preparat i un bar on pots prendre el vermut. Tot un luxe!Abans de marxar, però, decidim comprar un enciam, unes pastanagues i uns carabassons i agafem un ram per col·locar-lo a l’entrada de casa i que faci bona olor. Amb aquestes compres marxem del mercat i tornem cap a casa, després d’un cap de setmana complert on ens hem cuidat molt!

Descobreix la Masia La Mer a Cabrera de Mar, un lloc perfecte per a una escapada romàntica. Gaudeix de l'entorn natural, la proximitat al mar i una experiència gastronòmica autèntica a pocs minuts de Barcelona. Clica l’enllaç per saber-ne més!

Escapada a l’Hotel Boutique rural La Mer: una nova escapada romàntica descobrint Argentona i el Castell de Burriac

Descobreix amb nosaltres aquesta escapada romàntica a la masia La Mer, descobrint llocs espectaculars del Maresme. 

És divendres i volem encetar les vacances d’estiu d’enguany amb una escapada singular. Fa dies que no fem una caminada i avui ens hem proposat fer fins a dos dels cims del Montseny que fa anys que se'ns resisteixen. Parlo de Les Agudes i el Turó de l’Home, però els volem fer d’una manera especial, pujan-’hi ben d’hora al matí per veure la sortida del sol.Ahir al vespre, abans d’anar a dormir, vam deixar la motxilla preparada, juntament amb les càmeres i els entrepans per esmorzar. A les 4:30 h del matí sona el despertador; la intenció hi és, però només el sent l’Andrea, que es queda adormida al cap de deu minuts. Una hora més tard, ja a les 5:30 h es torna a despertar i ara sí, m’avisa a mi també. Ens fa molta mandra, gairebé ens replantegem l’escapada i la posposem per fer-la més tard, de cara a mig matí, però finalment ens omplim de valor, ens vestim, ens posem les vambes i ens dirigim cap al cotxe.<blockquote>Les Agudes és el segon cim més alt del massís del Montseny, amb 1.706 metres d'altitud. Des del cim podreu gaudir d’unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la vall de la Tordera, el Matagalls i el Turó de l'Home, al qual està connectat per una cresta rocosa de fàcil accés. El seu terreny és abrupte i està envoltat de frondosos boscos de faigs i avets. La pujada pot ser una mica exigent, però us assegurem que val la pena arribar-s’hi, sobretot per gaudir de les vistes del mar Mediterrani, Montserrat i els Pirineus.</blockquote>Tenim una hora de trajecte fins al Pàrquing de la Plana Amagada, on deixarem el cotxe per començar la ruta d’avui. Encara no ha sortit el sol, de fet ni tan sols clareja i pràcticament no hi ha ningú a la carretera. Aquest serà el primer cop que podem arribar fins a dalt del pàrquing, ja que com potser sabreu, els accessos al Parc Natural del Montseny estan restringits en caps de setmana i festius, i per arribar-hi s’ha de fer des dels aparcaments habilitats o bé amb busos llançadora. Per això us recomanem que si teniu pensat fer una escapada al Montseny, abans feu un cop d’ull als accessos a la <a target="_blank" rel="noopener noreferrer nofollow" href="https://parcs.diba.cat/web/montseny">web del Parc</a>.Avui però estem de sort i podem arribar sense problemes a l’aparcament. Són les 7:00 h del matí, som els primers, no hi ha ni un cotxe. Sembla però que la idea que tenim de veure sortir el sol l’haurem de deixar per un altre dia. Si bé anem bé d’hora, el cel està força tapat, amb núvols i boira, el que no ens permetrà veure sortir el sol des de l’horitzó. El paratge és espectacular, així que no ens desanimem, al contrari, comencem a caminar carretera amunt fins a arribar al desviament on una senya ens marca clarament el camí que ens ha de conduir fins al cim de Les Agudes.El tram de camí que porta des del Coll Sesbasses, on trobem el senyal, fins al cim de Les Agudes fa de bon caminar. Hi ha algun tram amb roques i arrels, però en general és planer i de bon fer. Té una distància d’uns 2 quilòmetres i acaba amb la pujada final al cim, un pendent una mica pronunciat però de poca durada, que podreu fer sense complicacions.A davant nostre ja veiem la creu que corona el cim de Les Agudes, i la placa incrustada a la roca que certifica que Les Agudes és el sostre comarcal de La Selva, amb 1.706 metres d’altitud. Les vistes són espectaculars. Albirem Montserrat, els Pirineus, el perfil del Cap de Creus a la llunyania, i també el mar Mediterrani. Als nostres peus el pantà de Santa Fe del Montseny, i a la mateixa alçada, just al davant, el Turó de l’Home, ara il·luminat per un raig de sol que sembla que vulgui indicar un canvi de temps.Esmorzem i fem les fotografies de rigor tot aprofitant aquesta finestra de bon temps que no sembla que hagi de durar massa. De fet, és acabar-nos els entrepans i començar a veure les primeres cortines de pluja sobre la comarca de La Selva. El vent també comença a apretar, el que ens fa recollir i desfer el camí fins al Coll Sesbasses, des d’on accedirem al cim del Turó de l’Home, la nostra segona parada d’avui.<blockquote>El Turó de l'Home, amb 1.712 metres, és el cim més alt del massís del Montseny. Reconegut per les seves panoràmiques espectaculars, des del cim gaudireu d’unes vistes de 360 graus que abracen des del Pirineu fins a la costa mediterrània. El cim és accessible mitjançant diverses rutes, fet que el converteix en un punt freqüentat. A la part superior hi podreu trobar les restes d'un antic observatori meteorològic. El seu paisatge combina prats alpins amb boscos de faigs i pins a les seves faldes.</blockquote>Un cop tornem a ser al Coll Sesbasses veiem de seguida el senyal que ens indica el camí que a seguir per pujar fins al cim del Turó de l’Home; és ample i amb un cert desnivell. La complicació afegida que ens trobem però és el vent, quin vent! A poc a poc guanyem alçada i en qüestió de minuts ja distingim l’eix geodèsic que corona el turó, deixant clar que aquell punt és el més alt del Massís. A dalt ens hi trobem un grup de persones també intentant minimitzar els efectes del vent. Ens fem un parell de fotografies per recordar aquest moment, i de seguida tornem cap avall, ja que no aguantem més el vent.Ens sentim satisfets d’haver pogut fer una escapada com aquesta i sobretot d’haver gaudit de les primeres hores del dia tranquil·lament, sense presses i sense gent. Tot i no haver pogut veure la sortida del sol, sumem dos cims nous que afegim a la llista, i hem descobert vistes i paisatges espectaculars que ens enduem en el record.

Escapada a Les Agudes, sostre comarcal de La Selva, des del Turó de l’Home. Escapada ideal per gaudir de les impressionants vistes del Massís del Montseny.

Escapada a Les Agudes des del Turó de l’Home

Descobrim el cim de Les Agudes (1.706 m), sostre comarcal de La Selva, i el Turó de l’Home, el cim més alt del Massís del Montseny, amb 1.712 m sobre el nivell del mar. Ho fem sortint des del Pàrquing de la Plana Amagada, situat als peus del Puig Sesolles. Una ruta que ens regalarà unes vistes panoràmiques espectaculars del Massís del Montseny, albirant des del Cap de Creus, fins a Montserrat, els Pirineus i la costa central.

No us passa que hi ha dies que necessiteu aturar-vos, desconnectar del brogit de la setmana i gaudir del que feu d’una manera més lenta? Per nosaltres aquesta ha sigut la sensació que ens ha acompanyat durant els últims dies, així que ens ve molt de gust l’escapada que us proposem a la publicació d’avui.Fa setmanes que tenim l’escapada marcada al calendari; de tant en tant quedem amb un parell d’amics amb els qui no ens podem veure sovint, i sortim a descobrir Catalunya; bé, de fet ens deixem portar i que ells ens ensenyin racons per nosaltres desconeguts, com és el cas del Castell de la Popa, una edificació amb molt d’encant de la qual hem sentit a parlar i que no podem esperar per visitar. Som-hi!&nbsp;[post_images(0, 4)]Són les nou del matí i el punt de trobada és a Centelles, a la comarca d’Osona, des d’on començarem l’excursió d’uns quinze quilòmetres que, després d’un tram inicial de pujada ens ha de conduir fins als peus d’aquest castell majestuós declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.Comencem a fer camí, avui ens acompanya també en Bru, el nostre company pelut d’aventures. Si teniu gos us recomanem que el porteu amb vosaltres a l’hora de fer aquesta escapada, s’ho passarà pipa.&nbsp;<blockquote>El Castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. La data de construcció del Castell de la Popa és del segle X. És un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal. Popularment se'l coneix com el Castell de la Popa per la forma de la roca que el sosté, la qual, tanmateix, sembla la popa d’un vaixell.</blockquote>Com que estem a març el paisatge, prats i camps, s’han vestit de primavera. Les pluges dels últims dies han fet que allà on mirem agafi un to de verd preciós, i comencin a sortir les primeres flors. El sol és de primavera i comença a escalfar, però l’aire encara fred fa que caminar muntanya amunt sigui un plaer.[post_images(4, 9)]A mesura que anem guanyant alçada les vistes es tornen més espectaculars, i el contrast del verd dels prats amb el blau del cel i el blanc de les boires que tenim a davant nostre, fan un decorat de postal. El camí que estem resseguint ens porta fins al Morro de Porc, a 967 metres d’altitud; som a l’extrem de la cinglera tan visible des de baix al poble de Centelles, i en aquest punt des d’on tenim una magnífica vista de la plana de Vic. En poc més de tres quilòmetres hem guanyat gairebé sis-cents metres d’alçada, gairebé tot el desnivell que farem avui, però ha valgut la pena. Per cert, si us pregunteu d’on bé el nom Morro de Porc, és perquè la cinglera té una forma que recorda a aquesta figura.Arribats a aquest punt i havent immortalitzat el moment, resseguim la pista forestal molt ben delimitada que ens portarà, sense equivocació, fins als peus del Castell de la Popa, el qual ja veiem des de la llunyania al cap d’una estona. Realment és un castell imponent i el fet que estigui situat a dalt d’aquest rocam el fa summament fotogènic.<blockquote>El Castell de la Popa, o Castell de Popa, està documentat a partir de l’any 1014, però es té constància que aquest ja existia anteriorment amb el nom de Castell de Tenes.</blockquote>Arribem als peus del castell, on trobem una gran esplanada on aprofitem per descansar una estona, gaudir de l’espai i fer volar el dron per poder observar l’estructura del Castell de Castellcir des de les altures; senzillament fantàstic, llàstima que amb el pas dels anys s’hagi anat deteriorant i avui en dia només podem gaudir dels murs exteriors d’aquesta construcció.[post_images(9, 17)]Fem la volta al castell per gaudir-lo des de tots els angles, i seguim el camí que al cap d’una bona estona ens conduirà de tornada al cotxe, passant per sota del Castell de Centelles, el qual no visitarem en aquesta escapada, però sí que ens aturem per observar-lo des de la llunyania mentre aprofitem per dinar a peu de camí.&nbsp;<blockquote>El Castell de Centelles és una edificació declarada bé cultural d’interès nacional (BEIN) i tant el castell com la seva església, inicialment anomenats de Sant Esteve, ja són mencionats l’any 898.</blockquote>De lluny es veu espectacular, així que segur que val la pena arribar-s’hi si en teniu l’ocasió. Nosaltres en aquest cas, ja havent dinat, seguim camí avall, el qual després de passar entre prats i camps ben verds, ens condueix de nou fins al poble de Centelles, on hem començat l’excursió d’avui.I així acabem aquesta escapada, plena de natura, vistes espectaculars sobre la plana de Vic, molta història i dos castells impressionants, el Castell de la Popa i el Castell de Centelles, que us recomanem totalment visitar!

Descobriu amb nosaltres aquest fantàstic Castell de la Popa, situat a la comarca del Moianès. Un castell molt fotogènic que val la pena visitar. Fes clic per saber-ne més.

Escapada al Castell de la Popa: Descobrint el Castell de Castellcir

Descobriu amb nosaltres aquest fantàstic Castell de la Popa, situat a la comarca del Moianès. Un castell molt fotogènic que val la pena visitar.

Deixem enrere una nova setmana i tornem a estar preparats per viure una altra aventura escapant-nos un nou racó de Catalunya. Aquest cap de setmana ens escapem al Pallars Jussà, prenent l’Hotel Terradets com el que serà casa nostra les pròximes quaranta-vuit hores. És el primer cop que ens desplacem fins al Pallars Jussà específicament per gaudir de la comarca, així que estem molt il·lusionats per descobrir tot el que ens pot oferir en aquests dos dies.Tenim la bossa preparada i tot llest per aquesta nova escapada, així que carreguem el cotxe i ens posem rumb a l’A2 direcció Balaguer. I mentre van passant els minuts i fem via a la nostra destinació, anem observant els diferents paisatges que anem trobant mentre passem per diferents pobles de carretera: paisatges plans i camps de cultiu són els més característics. Va plovent i la boira comença a aparèixer mentre la llum del dia va minvant.&nbsp;Després de dues hores arribem al que serà casa nostra aquests dies. Us presentem l’Hotel Terradets, situat al costat del Llac de Terradets.&nbsp;<blockquote>L’Hotel Terradets és un dels hotels amb més història de la comarca. Va començar amb la creació, per part del besavi de la família, d’una petita fonda per donar la rebuda a tots els viatgers i comerciants que creuaven l’antic pas de la Serra del Montsec i el Congost de Terradets per arribar al Pallars. A més, està situat en un lloc privilegiat! El llac és un mirall i alhora un reflex del paisatge de l’entorn, reforçant el sentiment de calma i repòs. Sense oblidar el valor geològic, paleontològic, el patrimoni natural, històric i cultural que fan que aquest indret sigui reconegut com a Geoparc Mundial de la Unesco.</blockquote>Després de passar per recepció i amb la clau en mà, pugem a la segona planta, és allà on tenim l’habitació. Obrim la porta i ens trobem amb un espai acollidor, molt ben cuidat, amb una decoració que ens fa sentir com a casa; una habitació maquíssima amb vista a la piscina i al llac. Tot i que és fosc, sabem que demà al matí les vistes no ens defraudaran. A més, la gran sorpresa ha estat trobar-nos dues cerveses artesanes de la Masovera, una bossa de patates i un cartell que ens dona la benvinguda, quin gran detall!&nbsp;&nbsp;Ens posem còmodes i de seguida se’ns fa l’hora de sopar; baixem al menjador. Allà ens espera un bufet ben complet. Amanides variades, diferents tipus de carn cuinats de manera ben casolana, com és ara a la brasa, rostida, estofada, etc. També hi ha plats com sèpia, arròs de muntanya, pizza i coca de recapte, escudella… Així que amb la fresca que fa, el nostre primer plat consisteix en un bol d’escudella i amanida per compartir, de segon en Juli es decanta per tastar diferents plats de carn i jo em decanto per la sèpia. Tot és boníssim i molt ben cuinat.&nbsp;Per acabar, el bufet també té un espai dedicat a les postres: fruita variada, diferents tipus de iogurt, flams, gelats… Tot té una pinta boníssima! Ens costa decidir, però finalment ens decantem per menjar-nos un iogurt i pinya natural, per no anar amb la panxa plena al llit. Així que després d’aquest boníssim sopar, acompanyat de vi i amb vista al llac, decidim que és hora d’anar a dormir; hem de descansar força que demà serà un gran dia![post_images(0,5)]<h2>Dia u de l’escapada al Pallars Jussà</h2>Són les set del matí i sona el despertador. Ens arreglem i baixem al menjador, és hora d’esmorzar! Però abans, obrim les cortines i ens trobem amb les vistes al llac. Aquest cop el dia s’aixeca amb boira, així que el color del llac es difumina amb el color del cel. La veritat que, tot i no fer sol, té un encant hivernal molt especial.&nbsp;Al menjador ens quedem meravellats amb els grans finestrals que donen al llac, el protagonista d’aquesta escapada a l’Hotel Terradets. A més, l’esmorzar també és bufet i tot té una pinta boníssima! Plats salats i plats dolços per triar, ous remenats, ous ferrats, bacó, salsitxes, diferents embotits, coca amb sucre i xocolata, croissants, dònuts, ensaïmades i per beure, sucs, infusions, cafè… No falta de res! Així que després d’agafar forces i acabar-nos d’arreglar, agafem el cotxe, aquest cop direcció a Tremp.&nbsp;Després d’uns quinze minuts arribem a la nostra primera activitat del dia, som al Celler Vila Corona. Allà coneixem a l’Enric, viticultor i propietari del celler. Ell és qui ens fa una visita guiada per les vinyes i al celler, explicant-nos moltíssimes coses interessants, com la importància geològica del terreny on creixen els seus ceps, les diferents varietats que conreen, el cultiu de la vinya, i els diferents processos que s’han de realitzar per obtenir el vi, i també la riquesa paleontològica, arqueològica i mitològica d’aquest entorn on ens trobem.[post_images(5,13)]Després de la visita al celler i totes les explicacions tan interessants amb les que ens ha obsequiat l’Enric, seguir la visita amb el tast de vins, on ens decantem per degustar el Tu rai, un dels vins que produeix el celler i que ens ha cridat l’atenció.<blockquote>El vi Tu rai és el vi negre cupatge de les varietats autòctones del Pallars (Morastell, Ull de Llebre i Garnatxa) del Celler Vila Corona. Aquest vi vol rememorar el vi que feien els seus padrins, mantenint l’essència del vi que es feia amb les varietats negres que majoritàriament hi havia en la finca i on participava tota la família a l’hora de veremar i vinificar. Conservant així el gust del vi que era present en el porró i la bota de totes les cases del Pallars. En l’actualitat, el Celler Vila Corona és l'únic que conserva aquest cupatge de raïm negre amb les varietats autòctones del Pallars.</blockquote>I aprofitant que la boira s’ha aixecat i el dia s’ha quedat ben assolellat, sortim a gaudir del vi a fora, a l’era de la casa, observant les vinyes, els ametllers florits i al fons un altre dels protagonistes del Pallars Jussà, el Montsec. Després de gaudir de la copa de vi, de la bona conversa i del meravellós paisatge, és hora de marxar a la següent destinació.&nbsp;Agafem el cotxe i ens dirigim cap al Montsec, allà hi trobem un dels castells més ben conservats del Pallars Jussà. Es tracta del Castell de Mur situat a dalt d’un turó sobre la Noguera Pallaresa. Resseguim la carretera plena de voltes que ens condueix fins a dalt de tot el turó, als peus del castell, on podreu deixar el cotxe. Es veu esplèndid, majestuós, i encara més un cop som als seus peus! A dalt de la torre, voleia la bandera amb la força del vent que ha començat a bufar, i encara en situa més a l’època en què va viure la seva màxima esplendor. Al fons, els Pirineus, també majestuosos, i vestits per una bona capa de neu.<blockquote>El Castell de Mur, construït al segle XI, està situat a dalt d’un turó sobre la Noguera Pallaresa, i comparteix localització amb l'antic monestir de Santa Maria, fundat al segle XI. Es tracta d’una construcció característica del primer romànic on destaca la seva planta regular i la torre, que fa pensar en l’aprofitament de construccions anteriors. Actualment, dins del recinte es conserva el mur de llevant, la torre mestra de planta circular i d’uns setze metres d’alçada, una bestorre formada per un mur transversal que es recolza mitjançant una gran arcada de mig punt, així com obertures cegues d’arc rodó o el portal d’entrada.&nbsp;Com a curiositat, us expliquem que, el Castell de Mur i el monestir de Santa Maria formen part d’un dels conjunts històrics medievals més importants i més ben conservats de Catalunya, construint l’emblema dels castells de frontera dels comtats catalans.&nbsp;</blockquote>[post_images(13,22)]Per desgràcia, les visites guiades a aquest castell comencen a partir del mes de març, així que com que tot just estem a finals de febrer, ens haurem de conformar en gaudir de la bellesa del castell des de l’exterior. Hem de reconèixer però que ha valgut la pena arribar-nos fins aquí. Primer, per veure aquest espectacular castell i segon perquè la seva localització és única i el paisatge t’embolcalla. És un magnífic mirador on veure la Serra de Llimiana i dels Obacs, el Montsec i Sant Corneli a més dels diferents rius com el riu Conques, i els preciosos Pirineus al fons.Després de gaudir d’aquest meravellós entorn i d’aquestes espectaculars construccions agafem el cotxe i ens posem rumb a la pròxima parada, però primer hem de fer una parada tècnica a l’Hotel Terradets. Volem aprofitar el bon dia que fa per gaudir de la zona exterior de l’hotel i veure com es veu el llac des d’allà. I amb un cop de cotxe ens plantem a la zona de la piscina de l’hotel i en pocs minuts estem contemplant el llac: Quina pau! I quines vistes!&nbsp;Fem algunes fotografies per immortalitzar el moment i, abans de marxar, passem al bar i agafem per dinar uns trossos de focaccies. Ara sí que sí, ens posem rumb a la pròxima destinació. Amb uns deu minuts de cotxe arribem al pont romànic de Terradets, entre la Noguera i el Pallars Jussà![post_images(22,29)]<blockquote>El Pont de Terradets, també anomenat com el pont d’Àger i documentat l’any 1141, està situat a l’extrem meridional de Camarasa i el septentrional en el Castell de Mur. Aquest pont es qualifica de romànic i a la vegada com medieval, ja que el pont d’estil romànic s'edifica als inicis de la baixa edat mitjana. Per aquest pont passava el vell camí de Terradets, un camí que travessa el congost de Terradets. Aquest era el camí tradicional que unia la vall d’Àger amb el Pallars Jussà.&nbsp;</blockquote>[post_images(29,32)]Després de contemplar aquest pont i aprofitant que queden poques hores de llum, ens arribem a l’última destinació del dia d’avui. Vorejant el pantà de Terradets i seguint la carretera amunt arribem a un encantador poblet del Pallars Jussà, hem arribat al poble de Llimiana, el qual us recomanem molt fort visitar.<blockquote>Llimiana és un poble petit amb encant, d’uns 150 habitants, situat a l’extensió del terme que inclou una part del Montsec de Rúbies on es troba diversos emplaçaments d’interès com la cova dels Muricecs, la cova Negra del Montsec, l’ermita de Sant Salvador del Bosc, la cova del gel i la central hidroelèctrica de Terradets (1935).</blockquote>Després de deixar el cotxe al pàrquing habilitat a l’entrada del poble, fem una volta per descobrir els racons que amaga Llimiana. Amb pocs minuts arribem al centre del poble, a la Plaça Major, on s’hi troba l’església romànica de Santa Maria de Cinta del segle XI. Al costat de la Plaça Major hi trobem la casa del Dr. Bonifaci, convertida en dispensari a la planta baixa i Museu a la primera planta.&nbsp;Ens havien parlat d’aquest museu, ja que és una casa pagesa pallaresa del començament del segle XIX que va veure quatre generacions de metges. En aquesta, es fa homenatge a l’últim metge de Llimiana que va estar exiliat per mitja Europa, en Josep Bonifaci. Per desgràcia, les visites comencen al mes de març, així que aquest cop tampoc podem fer-hi una visita. Sense que ens marxi la il·lusió, continuem passejant pel poble i arribem davant d’un nou mirador, on les vistes són espectaculars! El Prepirineu, desnivells de muntanya i les aigües de la noguera Pallaresa és el que destaca en aquest paisatge. Aquí serà el lloc on veurem la posta de sol donant per acabat un dia genial i molt complet descobrint el Pallars Jussà.[post_images(32,35)]Seiem als bancs i mentre piquem quatre patates de bossa que portem a la motxilla, anem veient i gaudint de l’espectacle de colors que ens regala aquesta meravellosa posta de sol. Quan la foscor comença a tenyir de color nit les muntanyes de l’altra banda de la vall, decidim que és hora de tornar cap a l’Hotel Terradets. És hora de sopar!Amb poc més de quinze minuts som a lloc i seiem a la nostra taula. Avui també acompanyarem amb vi el que el bufet lliure ens proposi. Un altre sopar que costa de triar! Ens decantem per amanida, escudella i diferents tipus de carn, com xai! Quina bona pinta i que bo és! Ens llepem els dits!Acabem de sopar i decidim pujar a l’habitació a contemplar el cel, volem saber si el cel del Pallars és tan negre i brillant com diuen. A la nostra habitació, només sortir al balcó ens dóna la bona nit un cel ben negre amb moltes estrelles que brillen i il·luminen. Doncs sí, és veritat que el Pallars Jussà és dels millors llocs de Catalunya per contemplar el cel de nit!Anem cap a dormir pensant que el dia d’avui ha estat un regal. Que hem conegut un nou lloc de Catalunya, part de la seva cultura, història i geografia. Hem gaudit dels vins i del menjar del Pallars Jussà, així com de les seves muntanyes, els seus pobles i les seves arquitectures espectaculars i sobretot de la seva gent!&nbsp;Ens ha quedat pendent poder gaudir del cel estrellat des del Parc Astronòmic del Montsec, on va ser impossible comprar les entrades per gaudir de l’experiència. Però estem ben segurs que a la pròxima escapada viurem aquesta experiència!&nbsp;<h2>Dia dos de l’escapada al Pallars Jussà</h2>Sona el despertador. Avui és diumenge i més d’hora que ahir. Ens hem de preparar ben de pressa perquè avui gaudirem del Pallars Jussà d’una manera diferent: avui tenim preparada una ruta espectacular amb els amics de Guies del Pallars Jussà.Per esmorzar, intentem no menjar tant, hem de poder caminar sense que ens pesi la panxa. Així i tot, gaudim de l’esmorzar bufet i combinem de nou salat i dolç. Com ens agrada! Un cop esmorzats i llestos, ens dirigim cap al poble d’Orcau, un poble amb molta història. Al pàrquing de l’entrada deixem el cotxe i ens trobem amb l’Isidre i la Núria, l’equip de Guies del Pallars Jussà que ens acompanyaran a fer un viatge en el teu, per reviure un dels conflictes bèl·lics que han marcat la història moderna de casa nostra. Descobrirem el Pallars Jussà a partir del Castell d’Orcau, les trinxeres de Costa del Llarg i Serrat del Tato, fent una ruta guiada al Front del Pallars, i tot allò que va passar l’any 1938 per aquests indrets.Podeu continuar llegint com ha sigut aquesta escapada amb els amics de Guies del Pallars a la següent publicació: -Un cop donem per finalitzada la ruta, ens acomiadem de l’Isidre i la Núria, i abans de marxar cap a casa, decidim acabar el dia dinant carn a la brasa al mateix bar de l’Hotel Terradets i amb la sensació de voler continuar descobrint la comarca del Pallars Jussà, una zona que tot just acabem de descobrir i no sabíem que tenia tant per oferir! Estem segurs que hi tornarem ben aviat!

Descobreix amb nosaltres l'Hotel Terradets i tot el que té per oferir el Pallars Jussà. Fes click per saber-ne més.

Escapada a l’Hotel Terradets: descobrint el Pallars Jussà sense presses

En aquesta escapada ens aturem a gaudir de la bellesa natural, històrica, geològica i gastronòmica del Pallars Jussà per primer cop, sense presses i al nostre aire. Si teniu curiositat per saber què fer al Pallars Jussà, què visitar-hi o on dormir, continua llegint.

Tot i que és gener, la temperatura d’aquests últims dies sembla de primavera, fa dies que no plou i tampoc neva, i com que el sol i el bon temps han de ser els protagonistes d’aquest cap de setmana, decidim escapar-nos als Pirineus i fer una bona ruta de muntanya fins al Pic de les Tres Canaletes, al Parc Natural de la Serra del Cadí, des d’on aprofitarem per fer una parada al bonic poble de Josa de Cadí.Sona el despertador, ens vestim i ens lliguem les botes de muntanya; esmorzem i preparem el nostre tradicional entrepà de truita per dinar. Pugem al cotxe i conduïm una bona estona, hem de canviar de vall, deixant enrere la Vall del Segre per dirigir-nos cap a la cara sud de la Serra del Cadí. Exactament, fins a Josa del Cadí on comença la nostra ruta d’avui.&nbsp;Així que després d’una hora llarga de carretera, conduint arran de muntanya, gaudint de paisatges maquíssims i passant per pobles de muntanya encantadors, arribem al petit poble de Josa del Cadí. Un cop aquí, agafem la pista forestal que ens conduirà fins al Coll Jovell, on començarem l’excursió.Josa de Cadí és un poble situat a 1.431m d'altitud situat a la cara sud de la Serra del Cadí, exactament sobre un petit turó a la dreta del riu de Josa. Aquest poblet era un lloc especialment estratègic, ja que està situat entre els vessants de la Serra del Cadí i els del Cadinell. A més, cal destacar que sobre el cim del turonet s’eleva un penyal rocós anomenat el castell, amb restes d’antigues construccions. Si us escapeu fins a Josa de Cadí heu de visitar la formatgeria Serrat Gros, amb una varietat de més de 10 formatges de cabra per tastar. I si sou amants del muntanyisme, us des de Josa podreu fer-ne moltes, per exemple la ruta Cerneres, la ruta fins al Cadinell o fer més d’un cim a la Serra del Cadí.&nbsp;Arribem al Coll Jovell i aparquem el cotxe arran de camí. La pista forestal està en força bon estat, tot i que si voleu anar-hi, us recomanem fer-ho amb un cotxe tipus SUV o 4x4 per evitar ensurts amb les pedres o petits xaragalls que podeu trobar al camí.&nbsp;[post_images(0, 3)]Sortim del cotxe i ens trobem literalment als peus de la Serra del Cadí i només veiem una gran paret davant nostre, la qual sembla que haurem d’ascendir. Per sort, aquest repte no ens fa enrere. És hora d’iniciar la ruta!L'ascensió inicial és força exigent, ens recorda a la que vam fer per coronar el cim del Salòria (2.789m). Al principi, anem gaudint de la ruta, caracteritzada per recórrer per un camí de sorra, pedres i arbustos. A més, hem estat de sort i hem vist els nostres primers isards! Però de seguida el terreny canvia i les pedres es tornen més grosses, la pujada cada vegada té més pendent i la ruta es complica.&nbsp;Anem guanyant alçada poc a poc, grimpant mentre els voltors ens vigilen. Sembla que no avancem i que la distància des d’on hem iniciat la ruta sigui la mateixa. Continuem pujant i pujant, passant per trossos on ens hem d’agafar de les cadenes instal·lades i d’altres trossos on hem d’ajudar a en Bru, el nostre company d’aventures pelut, a seguir avançant.&nbsp;Anem parant per descansar i per gaudir de les vistes tan espectaculars! Podem veure el Port del Compte, el Pedraforca, el massís de l’Orri amb el cim de la Torreta de l’Orri, també s’observa Montserrat i moltes més muntanyes de fons! Quines vistes! Hem quedat ben meravellats![post_images(3, 11)]Per sort, sembla que comencem a veure la llum, sembla que aconseguim superar aquesta gran paret i tenim el cim a tocar. Però és en aquest moment quan, amb el canvi de rasant, ens apareix davant nostre un gran prat d’alta muntanya, d’aquests tan característics de la Serra del Cadí. Quedem ben sorpresos! No ens imaginàvem poder gaudir d’aquest paisatge tan característic i tan bonic! Estem sols contemplant aquesta muntanya entre el silenci.&nbsp;I de sobte, veiem que alguna cosa es mou. A dalt del prat, sí, encara queda molt més per pujar, veiem animals que es mouen! Continuem pujant i anem parant contemplant-los i quan estem una mica més a prop, contem una vintena d’isards! Mai havíem vist tants tan junts!Seguim la ruta fins a l’indicador, sembla que està a uns 500 metres a dalt de la carena. Pas a pas gaudim de la muntanya i observant els isards, cada vegada estem més a prop de l’indicador. I és quan arribem allà que ens disposem a caminar els últims metres per arribar al Pic de les Tres Canaletes a 2.608 metres d’altitud!Ja el tenim aquí! Amb un últim esforç ens disposem a fer cim. Aquest pic és ben curiós, perquè, així com altres cims tenen plaques informative, una creu, o un eix geodèsic, aquest està senyalitzat per una gran piràmide de pedres que indiquen que hem arribat al Pic de les Tres Canaletes! I us hem de dir que, des d’aquí les vistes són espectaculars! De lluny s’observa la Seu d’Urgell entre altres pobles i la cara nord de la Serra del Cadí es veu impressionant!&nbsp;[post_images(11, 20)]És hora de començar a baixar! Així que, intentem accelerar el pas i arribar-nos fins on comença la paret vertical. És allà on, asseguts a unes pedres, gaudim del nostre entrepà de truita, ben merescut! I acabem de contemplar les vistes tan maques que ens ha deixat aquesta complicada però espectacular excursió.Després d’agafar forces i descansar una mica, és hora d’encarar la baixada. Si la pujada era força complicada, la baixada encara ho és més: les pedres es mouen i rellisquem de tant en tant. Encara més, en un dels últims trams, l’Andrea rellisca, cau i a banda del cop al cul, es fa un tall a la mà. Res greu, no patiu, però cal anar en compte de baixada!Arribem al cotxe, cansats i contents: hem conquistat un altre cim! Amb aquest cim ens hem superat una mica més! La ruta ha acabat sent de sis quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 1.500m aproximadament!Després d’una hora a la carretera, tornem a ser a casa. És hora de dutxar-nos els tres, de sopar i de descansar. Ha estat un dia força intens! Fins a la propera escapada, Serra del Cadí!&nbsp;

Descobreix amb nosaltres el Pic de les Tres Canaletes, un dels cims de la Serra del Cadí, que amb 2.608 metres us brindarà amb paisatges excepcionals. Fes clic per saber-ne més.

Escapada al Pic de les Tres Canaletes, al Parc Natural de la Serra del Cadí

Aquest hivern està sent tímid pel que fa a precipitacions, i encara més si parlem de neu. Les temperatures altes i les poques nevades fan que no podem gaudir dels esports d’hivern tal i com ens agradaria, així que qualsevol oportunitat ens és bona per calçar-nos les raquetes de neu i sortir a descobrir nous indrets, en aquesta ocasió, una excursió amb raquetes de neu a Aransa.Després de la petita nevada que ens ha portat la borrasca Joan, tant a l’Alt Urgell com a la Cerdanya, aprofitem per treure la pols de les raquetes i ens preparem per gaudir de les temperatures baixes que tindrem aquest cap de setmana. Avui estem a dissabte, i ahir vam fer una forta recerca de les possibles excursions que podem fer per gaudir de les nevades que han tenyit bona part del Pirineu i del Prepirineu de blanc. Descartem les rutes pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, el qual hem visitat força darrerament; tenim ganes de conèixer nous indrets. Un d’ells ens crida l’atenció: els Estanys de la Pera.Fa temps que tenim marcats els Estanys de la Pera com un lloc que hem de recórrer tant sí com no, sigui a peu o amb raquetes, així que aquest cap de setmana és l’oportunitat ideal per fer-hi una escapada.<blockquote>Els Estanys de la Pera, o els Llacs de la Pera, són un conjunt de llacs situats a la regió de la Cerdanya, als Pirineus. Aquesta àrea és coneguda per la seva bellesa natural i és un destí popular per fer senderisme i altres activitats a l'aire lliure. Hi ha un refugi, el Refugi Estanys de la Pera, situat a 2.357 metres d'altitud, que serveix com a base per als excursionistes i visitants. L'àrea és accessible a peu des de diversos punts d'inici i també és una parada al GR 11.10, un sender de llarga distància als Pirineus.&nbsp;</blockquote>Sembla doncs que ja tenim destí per a l’escapada d’aquest cap de setmana.Ens llevem ben d’hora, preparem les motxilles, les càmeres i la resta del material, abriguem bé en Bru, que ens acompanyarà en aquesta excursió amb raquetes de neu als Estanys de la Pera, i ens dirigim cap al cotxe.Ens trobem a poc més de 40 minuts de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, així que si tot va segons el previst hi serem en un tres i no res. Abans, però, toca treure el gel dels vidres del cotxe; estem a -5 ºC, el fred apreta, trobarem bona neu.Sortim direcció La Seu d’Urgell, i un cop arribats a la capital de l’Alt Urgell, seguim direcció Puigcerdà fins a arribar al petit poble ceretà de Martinet, on de seguida veiem l’indicador de l’estació d’Aransa. Agafem el desviament i enfilem carretera amunt fins al primer trencall. En aquest punt deixem la carretera principal i resseguim la via secundària que ens farà passar primer pel petit poble d’Aranser, preciós, per cert, i seguidament ens conduirà cap a l’estació.Si feu aquesta escapada a l’hivern i fa poc que ha nevat us recomanem que mireu l’estat de les carreteres i porteu cadenes o pneumàtics de contacte per evitar ensurts. En el nostre cas, la carretera està força neta al començament, però a mesura que ens apropem a l’estació ens trobem més neu a la calçada i amb això, alguns cotxes amb problemes per continuar endavant. Els hi oferim ajuda, i veient que tenen la situació controlada, seguim fent camí cap a l’aparcament.&nbsp;[post_images(0,10)]Arribats a lloc, desenfundem les raquetes, ens agafem tot el necessari, i ens dirigim cap a l’oficina de venda de forfets, els quals són necessaris tant si voleu fer esquí nòrdic o una ruta amb raquetes de neu a Aransa. El preu del forfet són 7€ per persona, i servirà mantenir les rutes ben senyalitzades i les instal·lacions en condicions per a la pràctica d’aquestes activitats.Paguem, ens col·loquem els forfets als anoracs, i comencem la ruta que en unes hores ens conduirà fins als Estanys de la Pera. Com que fa poques hores que ha nevat, els arbres encara llueixen un bon tou de neu a les seves capçades, el que fa que el paisatge a aquestes hores del matí sigui de postal. El cel té un color blau intens, sense cap núvol, i el verd i el blanc dels arbres creen un contrast encisador.Per arribar fins als Estanys de la Pera amb raquetes de neu anem seguint les marques de color groc que trobarem en tot moment d’ençà que deixen enrere l’estació d’Aransa. En algunes ocasions veurem una raqueta de neu clavada a un arbre, o a un pal. D’altres simplement una marca groga. Això ens indicarà que anem en bona direcció, i que el camí és el correcte. Respecte a l’estat del camí, fa de molt bon caminar i en cap moment trobem cap tram que presenti dificultat, així que tret de la llargada de la ruta, que calculem que serà d’uns tretze quilòmetres, és una excursió apta per a tothom amb una mica de fons.A mitja ruta el camí ens porta fins al primer punt d’interès, per nosaltres tot un descobriment. Arribem a l’àrea d’esbarjo Font de les Pollineres.&nbsp;<blockquote>Situat a 2.100 metres d’altitud, la Font de les Pollineres ès una zona d’esbarjo, barbacoes i taules de pedra ideal per gaudir d’un pícnic. També és el punt de partida per arribar fins als estanys de la Pera o fer algun dels cims que hi ha a la zona, com ara el Perafita o el Monturull. L’accés motoritzat a aquesta àrea d’esbarjo està restringint des de l’estiu del 2021, i per arribar-hi ho haureu de fer o bé a peu, o bé amb els autobusos llançadora habilitats durant els mesos d’estiu, els quals surten des de l’estació d’esquí del Fornell, i des del Cap del Rec de Lles.</blockquote>[post_images(11,16)]Aprofitem la bellesa d’aquest espai per descansar, beure una mica d’aigua, i agafar aire per enfilar la recta final fins als Estanys de la Pera. A partir d’aquí el camí deixa de ser tan ample però segueix fent de bon caminar igualment. Com més pugem, més tou de neu hi ha i més impressionants són les vistes. Estem gaudint moltíssim d’aquest dia de raquetes de neu, tota una sorpresa tenint en compte la situació de sequera i de temperatures elevades en la que ens trobem.Ara sí, finalment, podem dir que amb un últim esforç hem arribat als Estanys de la Pera. El camí s’eixampla i dóna pas a unes vistes increïbles; l’Estat Petit de la Pera gela i cobert de neu, amb el majestuós Monturull vigilant-lo des de les alçades, també tot cobert de blanc. El cel no pot ser més blau, i nosaltres estem molt contents d’haver pogut fer aquesta escapada i descobrir un indret amb tant d’encant, que ben segur que a la primavera i a l’estiu també té molt per oferir.[post_images(17,22)]Com que estem cansats, decidim quedar-nos a dinar a l’Estany Petit, descartant arribar-nos a l’Estany Gran de la Pera, on si us hi arribeu, trobareu el Refugi Estanys de la Pera, un refugi de la FEEC inaugurat l’any 1957. Busquem una pedra per asseure’ns, traiem els entrepans de truita que hem preparat aquest matí, i comencem a dinar amb un paisatge que per res del món ens pensàvem poder veure aquest cap de setmana. De postres, unes galetes amb xocolata ens ajuden a recuperar forces; les necessitarem per desfer els gairebé set quilòmetres de recorregut que ens queda per tornar al punt d’inici, l’estació d’Esquí nòrdic d’Aransa.Si feu aquesta escapada us adonareu que la tornada és ben fàcil, doncs el camí fa de molt bon caminar, i les vistes hi acompanyen molt. Amb poc més d’una hora ens plantem de nou a l’estació, on prenem un Cacaolat calent per acomiadar-nos d’aquesta escapada, i amb la mirada posada en què ens prepara el cap de setmana que ve!

Descobreix els Estanys de la Pera amb raquetes de neu. Com arribar-hi i informació pràctica. Fes click per saber-ne més.

Escapada amb raquetes de neu als Estanys de la Pera

Descobreix amb nosaltres l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, a la Cerdanya, des d’on sortirem amb raquetes de neu per arribar-nos fins als Estanys de la Pera, situats a gairebé 2.400 metres d’altitud.

Des de que vam començar a recórrer Catalunya amb les nostres escapades en parella, hem descobert llocs que mai abans ens havíem imaginat visitar, hem conegut gent fantàstica i hem tastat plats i gastronomia local que ens han fet veure les estrelles. Però pràcticament sempre, al final d’una escapada que ens ha impressionat, ja de tornada cap a casa, ens preguntem si realment els racons que ens queden per descobrir de Catalunya són infinits, o per altra banda, algun dia deixarem de sorprendre’ns i començarem a repetir escapades. Una pregunta una mica presumptuosa, però que ens inquieta i ens empeny a seguir escapant-nos tots els caps de setmana que podem.L’escapada que fem avui és d’aquestes primeres, de les que no coneixíem ni ens esperàvem trobar a Catalunya. Una escapada ben senzilla però amb un encant i un valor geològic i històric que fa que la recordis per sempre més un cop l’has realitzat. Avui ens escapem als Esterregalls d’All, a la Cerdanya!<blockquote>Els Esterregalls d’All, també anomenats badlands en anglès (males terres), es troben a la localitat d’All, pertanyent al municipi d’Isòvol (Cerdanya), i són unes formacions fetes per materials rocosos, poc cohesionats i de color daurat. Aquestes erosions es van formar fa 11 milions d’anys degut a un conjunt de sediments dipositats per un antecedent de l’actual riu Duran. Aquest riu erosionava i anava transportant materials des de la muntanya fins a la fossa de la Cerdanya, la qual amb el temps es va anar enfonsant donant pas a les formacions que podem veure a dia d’avui.</blockquote>{post_images(0, 4)}Aquest cap de setmana som de nou pel Pirineu, entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Vam pujar el divendres a la tarda i hem aprofitat tot el dissabte per enllestir coses de casa i descansar, que prou falta ens fa després de la setmana que hem passat. El diumenge el matí però, el volem aprofitar per descobrir nous recons del Pirineu, així que ens posem a buscar per Google i Instagram, dues de les nostres fonts d’inspiració quan es tracta de triar destins per a futures escapades. També fullegem algunes revistes del Descobrir dedicades al Pirineu, als seus pobles i a les seves valls, que tenim a la prestatgeria. I després d’una estona de recerca, pam. Ja ho tenim!Agafem la càmera, posem la corretja a en Bru, ens dirigim cap al cotxe i ens posem en marxa cap a la N-260, l’Eix Pirinenc, i la seguim fins haver passat Bellver de Cerdanya, on agafem un trencall des del que ja veiem l’aparcament dels Esterregalls d’All, passat el cementiri del poble.A primera vista l’indret no sembla que hagi d’impressionar massa. Seguim el camí ben marcat que ens condueix fins al plafó informatiu que et dona la benvinguda i ens notifica que l’excursió tindrà una durada aproximada de 45 minuts, i és aquí quan realment ens adonem que els Esterregalls d’All semblen sortits d’un altre planeta, o d’una altra era. Realment ha valgut la pena arribar-nos fins aquí.{post_images(5, 12)}Tenim al davant les formacions rocoses més impressionants que hem vist mai a Catalunya. Una gran paret de terra que sembla que l’hagin esculpit, o esgarrapat. Com si un dinosaure hagués deixat la seva empremta. Els colors rogencs i daurats contrasten amb el blau del cel i el verd brillant que vesteixen els prats aquests dies que som per aquí dalt.La ruta és circular i no té pèrdua, això sí, recomanem portar calçat còmode per caminar per la muntanya ja que, tot i que el camí està molt ben conservat, alguns trams de sorra poden relliscar si no aneu amb el calçat adequat.Si us animeu a escapar-vos als Esterregalls d’All, al llarg del recorregut hi trobareu escales i ponts de fusta, pujades i baixades aptes per a totes les condicions físiques, i tres miradors per gaudir i observar el fantàstic paisatge que ens acull.{post_images(13, 19)}Nosaltres ens hi estem ben bé una hora i mitja per fer el recorregut, passejant tranquil·lament, aturant-nos per fer fotografies i disfrutar de les vistes, i per llegir atentament els plafons informatius, als quals hi podem descobrir l’activitat minera que es feia a la zona ja en època dels romans, i l’evolució que ha anat patint aquest tros de casa nostra al llarg dels segles.La visita als Esterregalls d’All és una escapada que us recomanem molt, de molt fàcil accés, molt ben senyalitzada, totalment gratuïta i apte per a tots els públics.

Descobreix amb nosaltres els Esterregalls d’All, un paratge espectacular a la Cerdanya que us deixarà bocabadats. Fes clic per saber-ne més.

Escapada als Esterregalls d’All, els badlands de Catalunya

Descobreix amb nosaltres els Esterregalls d’All, un paratge espectacular a la Cerdanya que us deixarà bocabadats.

Fa temps que esperem amb ganes l'escapada que tenim planejada per aquest cap de setmana; de fet, podem dir que la tenim apuntada al calendari des de força abans d'anar-nos-en de lluna de mel a Sri Lanka, a l'abril. Situat a primera línia de mar, amb el bon temps que sembla que ens farà, i amb moltes ganes d'experimentar això d’anar de glamping, ens en anem d'escapada al Càmping del Mar, a Malgrat de Mar, al Maresme. Som-hi!<h2>Divendres: Arribada al glamping del Càmping del Mar</h2>És divendres, sortim de la feina i arribem a casa cap a quarts de tres del migdia. Mengem, preparem les bosses i carreguem el cotxe, tres accions que ja s'han convertit gairebé en un ritual abans de les nostres escapades. En Bru no ens podrà acompanyar aquest cap de setmana, ja que les tendes de glamping del Càmping del Mar no són pet friendly, però no patiu per ell que estarà molt ben acompanyat.&nbsp;Posem al GPS la direcció del càmping i enfilem la carretera fins a la C-32 direcció Girona, la qual ens conduirà fins a la sortida de Palafolls. En un tres i no res ens plantem a l’entrada del càmping, el qual es troba, literalment, a primera línia de mar, ja que des de la mateixa entrada podem veure la sorra i l’aigua del mar. Unes lletres metàl·liques ben grans i molt ben cuidades ens donen la benvinguda; també ho fa l’equip del càmping, el qual molt amablement ens ensenya sobre un plànol totes les instal·lacions i serveis que trobarem al Càmping del Mar, ens posen els braçalets que ens permetran entrar i sortir de la tenda, i ens donen d’alta el cotxe per poder passar la barrera de la sortida lliurement.Des dels seus inicis al 2010, el Càmping del Mar representa un espai on escapar-se, relaxar-se i gaudir de la natura i del mar. Una bombolla de tranquil·litat a la costa del Maresme, molt a prop de la Costa Brava, i de tots els tresors que aquesta amaga. Situat al petit poble de Malgrat de Mar, al Càmping del Mar podreu gaudir d’infinitat d’activitats dins i fora de les seves instal·lacions, així com també de l’espectacular cuina que ofereixen al seu restaurant. Senzillament brutal!Un cop amb el check-in fet i tota la informació que creiem necessària per passar un cap de setmana descobrint el glamping, ens dirigim cap a la que serà la nostra tenda. Seguim a la persona de l’equip del càmping amb el cotxe fins a l’aparcament. La primera impressió que ens dona la zona de glamping és espectacular, com una bombolla de tranquil·litat al mig del càmping, o més ben dit, com si sense adonar-nos-en haguéssim tornat a Sri Lanka. Un total de 7 tendes de glamping formen aquest petit oasi, totes elles envoltades de palmeres, un petit caminet de pedres i una zona enjardinada amb gespa davant de cada una d’elles.&nbsp;{post_images(0,10)}La nostra tenda serà la número 1. Aparquem el cotxe, traiem les bosses, creuem el jardí de davant la tenda, pugem els tres graons que donen pas al porxo i ens plantem davant de la porta, llestos per estrenar els nostres braçalets que ens permetran accedir-hi a dins. I quina passada, no hi falta de res! Al davant nostre un gran llit de matrimoni, a la dreta una cuina ben complerta amb pica, vitroceràmica, galledes per reciclar, nevera, microones i cafetera de càpsules; a l’esquerra un televisor i un petit moble per deixar-hi les coses. A darrere del llit, molt ben separat per un gran capçal de fusta que va del sostre al terra hi trobem el lavabo i una columna de dutxa impressionant. Per cert, la tenda també té aire condicionat, ideal per combatre la calor que comença a fer.Hem quedat bocabadats amb tot el que ofereix la que serà casa nostra les properes 48 hores; molt per sobre de les expectatives i del que ens imaginàvem mentre érem al cotxe de camí al Càmping del Mar.Com que es va fent tard però encara no tenim massa gana, decidim deixar per una estona la zona de glamping i apropar-nos fins a la platja per veure la posta de sol. És una passada això de tenir la platja a tocar.&nbsp;Cap a quarts de nou decidim que comença a ser hora de menjar, així que tornem cap al càmping per tastar la cuina del seu restaurant, del qual n’hem sentit a parlar molt bé. Com que és divendres i a casa nostra les nits de divendres es menja pizza, decidim tirar pel dret i seguir la tradició; a més a més, ens aconsellen provar-les sí o sí abans de marxar ja que ells mateixos fan la massa, així que la cosa pinta molt bé.En qüestió de minuts tenim les pizzes a taula; són de tamany considerable, tant que cap dels dos ens les podem acabar, però que bones que són! La massa fina i cruixen, i els ingredients de primera. Les acompanyem amb una bona cervesa, i amb això ja tenim fet el sopar del primer dia al Càmping del Mar.Com que hem quedats molt tips, deixem els postres per l’endemà; tornem cap a la tenda, ens estem una estona al porxo gaudint de la tranquil·litat i de la frescor de la nit, i quan és l’hora anem cap a dins a dormir. Quina sensació més maca que estem sentint en aquesta escapada. Això promet!<h2>Dissabte: Descobrint el Càmping del Mar</h2>Quan pensem en dormir en tendes de campanya, sacs de dormir, o en general en dormir fora de casa, el primer que ens ve al cap és que serà difícil descansar, almenys en el nostre cas. Bé doncs, hem d’admetre que, per sorpresa nostra, aquesta nit hem dormit fenomenal, no sabem si pel cansament de tota la setmana, per l’emoció de dormir en aquesta tenda, o perquè realment el matalàs és bo, però com hem dormit!Ens llevem a quarts de nou del matí i el primer que fem és dirigir-nos cap al bar-restaurant del càmping, on ens han informat que ja tenim l’esmorzar preparat. Quan reserveu una escapada al glamping del Càmping del Mar podeu fer-ho afegint-hi l’opció d’esmorzar inclòs; sincerament us ho recomanem, ja que és molt complet i te’l pots menjar a la mateixa tenda o al porxo d’aquest, com hem fet nosaltres. Quan vas a buscar l’esmorzar al bar t’el serveixen en una caixonet de fusta que inclou per persona: un entrepà de fuet (o vegetal si aviseu amb antelació), un croissant, dues torrades, mantega, melmelada i un suc de fruites. Prou bé oi? I tot boníssim!{post_images(10,17)}Després d’esmorzar ens posem el banyador; hem decidit que aquest matí el passarem a la platja ja que fa gairebé dos mesos que no sortim a prendre el sol, així que així que és hora de gaudir una mica del mar, i més aquest cap de setmana que el tenim tant a prop.Ens posem els banyadors, agafem les tovalloles i en un tres i no res en plantem a la Platja de la Punta de la Tordera. Estem de sort perquè hi ha poca gent, ens dona la sensació que la majoria dels que hem anat a la platja venim dels càmpings que hi ha la vora. Estenem les tovalloles, ens posem una mica de crema i a descansar. Per nosaltres el juny i també el juliol són els mesos ideals per prendre el sol i estar-se a la platja tant com el cos ens demana; el sol comença a ser intens però encara no fa la calor de l’agost, i l’aigua segueix força freda, així que podem gaudir dels dos contrastos.Ens estem a la platja ben bé fins a l’hora de dinar. Cap a quarts de dues decidim que ja n’hem tingut prou i tornem cap a la tenda amb la idea d’anar a dinar al restaurant, abans però fent una parada a la piscina del càmping, la qual està just davant del mateix restaurant i per sorpresa nostra hi ha molt poca gent. Deixem les tovalloles a les hamaques que queden més a prop de la part fonda de la piscina, ens dutxem i ens llencem a l’aigua. Ens encanta això de fer una remullada a la piscina després d’un dia a la platja. Ara ja amb el cor ben complert, sortim de l’aigua, ens anem a canviar a la tenda, i tornem de nou cap al restaurant, on demanem taula per a dos per dinar.L’oferta gastronòmica que presenta el restaurant del Càmping del Mar és espectacular. Avui ens decantem per un dinar de pica-pica, començant per unes patates braves, uns calamars a l’andalusa, una ració d’humus amb els seus bastonets, unes olives i una amanida amb formatge de cabra, ideal per acompanyar la resta del menjar. Tot és boníssim, i les quantitats molt generoses. A més a més, el fet de tenir la piscina just al davant fa que l’entorn sigui molt agradable.A la tarda hem decidit quedar-nos a la tenda fins a les 19h, aprofitant el porxo per avançar feina amb l’ordinador i fer una mica de reportatge de l’àrea de glamping, fins que sigui l’hora d’escapar-nos fins a l’espai on es fa l’activitat dirigida de zumba, la qual no ens volem perdre. La veritat és que al porxo s’hi està molt tranquil i és un espai ideal per relaxar-se, teletreballar, mirar alguna pel·lícula plegats o menjar-hi.Quan és l’hora ens arribem a veure la classe de zumba, i Déu ni dó la gent que hi participa. L’ambient és una passada i hi ha molts veïnes de les caravanes i bungalows del voltant que també s’hi han apropat per gaudir de l’activitat. Descansem una estona més a la tenda i finalment tornem cap al restaurant pel sopar. Hi ha escapades en les que ens passem les hores anant amunt i avall, sense parar quiets, descobrint nous indrets; però de tant en tant també ens agrada escapar-nos a llocs on poder descansar, estar tranquils i fer ben poca cosa, i precisament això és el que estem aconseguint aquest cap de setmana amb l’escapada de glamping al Càmping del Mar.És hora de sopar i hem tornat al restaurant per tastar alguna de les propostes gastronòmiques més que ofereixen a la carta i o al menú. En concret ens decantem per una ració de finguers de mozzarela, els quals ens vam quedar amb les ganes de tastar ahir al vespre, uns calamarsets a la planxa per l’Andrea, i un secret ibèric per a mi. De postres, un coulant de xocolat i un tatin de poma. Tot boníssim, i de molt bona qualitat!<h2>Diumenge: Últimes hores al Càmping del Mar</h2>És diumenge, últim dia vivint l’experiència de fer glamping al Càmping del Mar; un altre dia que hem dormit la mar de bé. Tot i llevar-nos una mica més tard que ahir, avui repetirem la mateixa cerimònia en quant a l’esmorzar. Ens vestim, sortim de la tenda, ens dirigim al bar-restaurant i demanem un parell d’esmorzars per emportar. De seguida, molt amablement, ens donen el caixonet amb els dos entrepans de fuet, els dos croissants, les torrades, la mantega i melmelada, i els dos sucs per acompanyar. Tornem cap a la tenda, ens asseiem al porxo i, sense pressa, esmorzem. Per sorpresa nostra comencen a caure gotes; contra tot pronòstic sembla que aquest matí tindrem pluja, pel que anar a la platja no serà una opció, cosa que ja ens va bé de fet perquè tot i que ahir el sol no cremava massa vam quedar ben torrats.Com que el matí està tapat aprofitem per quedar-nos a dins del càmping i seguir descobrint les zones d’esbarjo que ofereix. Primer de tot no ens podem estar de provar el minigolf. El minigolf és una d’aquelles activitats, igual que el ping-pong, que sempre que veiem no ens podem estar de fer. Anem cap a recepció, recollim els dos pals de minigolf i la pilota, i ens passem potser quaranta minuts o ben bé una hora intentant superar amb el mínim de cops els 5 camps que hi ha.&nbsp;{post_images(17,24)}Una vegada ja tenim superada la fase del minigolf decidim tornar a la piscina. Avui segueix estant igual de tranquil·la que ahir, potser perquè encara no estem en temporada alta, pel que convida totalment a fer-hi un bany. Ens hi estarem fins a l’hora de dinar, parlant i compartint com de sorpresos hem quedat amb aquesta escapada al Càmping del Mar; totalment recomanable i molt per sobre de les expectatives amb les que veníem.&nbsp;De seguida se’ns ha fet l’hora de dinar, pel que tot xino-xano ens arribem fins a la cabanya per canviar-nos, i tornem a la zona del restaurant on farem l’últim àpat d’aquesta escapada. Per acomiadar-nos de la millor manera del Càmping del Mar demanem per fer temps uns nachos amb guacamole, que des de que vam arribar el divendres teníem ganes de tastar-los, i de plat principal una fideuà, la qual trobem francament bona. De postres ens decantem per un gelat ametllat i de nou un tatin de poma, i és que ahir al vespre el vaig trobar brutal i em vaig quedar amb ganes de més.Després de dinar és hora de començar a recollir, però ens ho prenem amb calma. Passegem una mica pel càmping per estirar les cames i fer baixar el dinar. Ens arribem de nou fins a la platja per dir-li un últim adeu, tornem a la cabanya i ens estem una bona estona ronsejant al porxo tot estirant el temps al màxim, no volem marxar.L’escapada de glamping al Càmping del Mar ens ha sorprès molt gratament i ens ha fet veure que hi ha un altre concepte de càmping que desconeixíem. Sovint pensem en anar de càmping com una escapada on no podràs descansar, plena de gent i soroll, però realment descobrir el glamping del Càmping del Mar ens ha deixat meravellats, no només per la qualitat de les cabanyes i els serveis que ofereixen, sinó també per la tranquil·litat que hi hem respirat i les comoditats que hi hem trobat, realment com si fóssim a casa.

Descobreix amb nosaltres com és una escapada de glamping al Càmping del Mar, ben a prop de la Costa Brava

Escapada de glamping al Càmping del Mar, a primera línia de mar

Tot just fa una setmana que hem tornat del viatge de noces i el cos ens demana una escapada. Per més que voltem i viatgem, Catalunya no ens deixa de sorprendre, i això fa que pocs cops ens podem negar a fer una escapada o a buscar un nou racó per descobrir.Això mateix ens ha passat aquest cap de setmana; tot i el cansament, ens han pogut més les ganes de sortir de casa, així que després de preparar les motxilles i planificar l'escapada, hem pujat al cotxe i en un tres i no res hem sigut a l'autopista direcció a Benifallet, al cor de l'Ebre, on segons ens han dit podrem gaudir d'unes coves de somni, un llaüt que amaga molta història, i molta i molta natura.<blockquote>Benifallet és un petit poble amb encant situat a les Terres de l'Ebre, concretament a la comarca del Baix Ebre, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Benifallet apareix per primera vegada en documents l'any 1153, i ja existia abans de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV. A dia d'avui Benifallet compta amb una població d'uns 700 habitants i quatre propostes turístiques que el diferencien dels seus pobles veïns: les Coves Meravelles, el Llaüt, el Castellot Ibèric i la Via Verda. Us ho expliquem tot seguit!</blockquote>En aproximadament dues hores arribem a l'entrada del poble de Benifallet. Un monument a la Sardana ens dóna la benvinguda, seguit de l'edifici on es troba l'oficina de turisme. Aparquem el cotxe al darrere d'aquest, ben bé al costat del riu Ebre, i ens dirigim cap a l'oficina per recollir les entrades que ens permetran gaudir del passeig amb llaüt i entrar a les Coves Meravelles.Pels qui fa temps que teniu ganes de fer una escapada Benifallet, o arran d'aquest post us estigueu animant a fer-ho, us recomanem reservar les vostres entrades, tant pel llaüt com per les coves, fent un truc a l'Oficina de Turisme de Benifallet, així us assegurareu de gaudir de l'escapada amb total tranquil·litat.{post_images(0, 3)}<h2>Volta pel riu Ebre amb el Llaüt de Benifallet</h2>A les 11:00 h en punt del matí surt puntual el Llaüt de l'embarcador del poble, així que aprofitem que encara tenim una estona per fer una volta pel poble, comprar una ampolla d'aigua i fer-nos algunes fotos amb el llaüt que ens portarà riu amunt, en un tour que ens permetrà descobrir la història, la fauna i la flora que acompanyen Benifallet.El llaüt, de ferro i molt ben conservat, surt puntual a l'hora indicada. Som unes 20 persones a bord, encara bancs buits, i això ens permet moure'ns amunt i avall per gaudir del paisatge sense molestar a ningú. La guia que ens acompanya durant tot el trajecte ens dóna indicacions sobre els arbres i les muntanyes que ens vigilen, i els ocells que de tant en tant ens sobrevolen. També ens parla de les llegendes que parlen de Benifallet, i de com el poble va ser testimoni en primera persona d'una de les batalles més crues de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre. Tot això fa que l'hora que dura el trajecte ens passi volant, i ja només quedin uns vint minuts de llaüt, els quals aprofitem per observar una mica més les muntanyes, les algues que ballen incansablement al ritme de les corrents de l'Ebre, i del sol que sembla que ens acompanyarà durant tot el dia d'avui.{post_images(4, 7)}Baixem del llaüt a les 12:00 h i, després de fer algunes fotografies més a l'aparell, decidim caminar fins al centre del poble, a pocs metres d'on som ara, per descobrir l'església i tot el que pugui amagar el centre de Benifallet, com ara una pastisseria on no ens podem estar de comprar els famosos pastissets de Tortosa; som uns fans incondicionals d'aquests pastissets!Comprem una bossa de sis unitats i ens els anem menjant tot deixant-nos portar les carrers del poble, fins que gairebé és hora de tornar al cotxe. Les Coves Meravelles són la nostra propera destinació.<h2>Descobrint les Coves Meravelles de Benifallet</h2><blockquote>Situades a uns 4 quilòmetres del centre de Benifallet, les Coves Meravelles van ser descobertes la primavera de 1967 i 1968 pel Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista de Gràcia, en una campanya que van fer a la Serra de Cardó. Des de l'any 2021, les Coves de Benifallet són declarades Bé Cultural d'Interès Local.</blockquote>Triguem poc més de 10 minuts a anar del centre del poble fins a l'aparcament de les Coves Meravelles. L'aparcament és força gran, pel que no us heu de preocupar per quedar-vos sense lloc. Baixem del cotxe i seguim el camí empedrat que ens porta primer fins al bar, i després fins a la porta d'entrada al recinte, on esperem uns minuts fins que arribi la Neus, la persona que ens farà de guia a les Coves Meravelles. Com a informació general, les visites a les Coves Meravelles són sempre guiades i tenen una durada d'uns 45 minuts aproximadament i les horaris habituals de visita durant els caps de setmana, festiu i ponts és a cada hora des de les 10:15 h fins a les 13:15 h, i des de les 16:15 h fins a les 19:15 h.{post_images(8, 9)}Durant la visita d'avui coneixerem dues de les sis coves que formen el conjunt de coves de Benifallet; aquestes són la Cova Meravelles i la Cova del Dos. Comencem per la Cova del Dos. En aquesta hi apreciem restes històriques (reproduccions) del Neolític i també de la Batalla de l'Ebre, ja que durant la guerra la gent del poble s'hi va refugiar, fet pel qual és una de les coves amb més modificacions fetes per l'home. És impressionant igualment de visitar, sobretot pel canvi de temperatura i per la quantitat de formacions que hi podem contemplar.Després de passar uns minuts a dins de la cova, fem marxa enrere i ens dirigim cap a la Cova Meravelles, la més impressionant de les dues, i a dins de la qual visitarem tres sales: la Sala dels Llapis, la Sala de l'Amfiteatre, i la Sala de la Música; a continuació us expliquem d'on surten aquests noms. La primera de totes que visitem és la Sala dels Llapis, la qual consta d'una gran quantitat de formacions, estalactites i estalagmites, que juntes formen figures ben curioses i en alguns casos recorden a llapissos! A continuació entrem a la Sala de l'Amfiteatre a la qual està permès fer fotografies i vídeos. A dins d'aquesta sala hi trobem unes formes circulars formades per l'aigua i els materials que arrossega, les quals dónen la sensació que sigui un amfiteatre. Seguim endavant per visitar la tercera i última sala, la Sala de la Música; aquesta sala és més petita però és l'única sala en que trobem un resum de totes les formacions que hem trobat durant tot el recorregut: estalactites, estalagmites, anemilotes, columnes, banderes, macarrions i excèntriques. A més a més, aquesta sala s'anomena Sala de la Música perquè hi ha unes estalactites que semblen tubs d'òrgan, els quals si se'ls toca amb la punta dels dits emeten diferents sons.{post_images(10, 14)}Després de passar gairebé una hora entre les dues coves, tornem a l'exterior. Ens ha encantat la visita a les Coves Meravelles, les quals desconeixíem completament. De fet, l'única referència que teníem de coves així a prop de casa era la de les Coves del Drac, a Mallorca, de les quals no hi ha res a envejar!Són gairebé les dues i decidim que, abans de seguir amb la nostra escapada per Benifallet, és hora de parar-nos a menjar alguna cosa, així des de les Coves Meravelles tornem cap al centre del poble on busquem un bar-restaurant on aturar-nos a carregar piles. Al poble hi trobareu forces restaurants que ofereixen carns a la brasa o menús ben variats, així que no patiu per trobar un lloc on menjar bé.Ja amb la panxa plena i amb les forces recuperades per seguir voltant, ens dirigim cap a la nostra última visita del dia, el Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja.<h2>Última parada: el Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja</h2><blockquote>Des de l'any 2021, el Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja de Benifallet està declarat com a Bé Cultural d'Interès Local pel Consell Comarcal del Baix Ebre. El Poblat ibèric es pot visitar amb visita guiada, o bé per lliure qualsevol època de l'any. El Castellot de la Roca Roja és un dels poblats ibèrics més ben conservats de Catalunya, i ens permet imaginar com podria haver estat la vida en aquest poblat habitat durant gairebé 300 anys, entre els segles VI i III aC.</blockquote>Per arribar al poblat ibèric des del centre del poble de Benifallet prenem la mateixa carretera que hem agafat per dirigir-nos fins a les Coves Meravelles, passem la senyal que ens indica el camí cap a les coves, i seguim carretera amunt durant aproximadament un quilòmetres, fins que trobem el trencall a la dreta amb l'indicador que ens assenyala la direcció per anar al poblat ibèric. La carretera que ens portarà fins al poblat està força ben conservada i ens farà passar per un paisatge ben particular de les Terres de l'Ebre, doncs durant més d'un tram tindrem arbres fruiters a banda i banda.{post_images(15, 22)}Arribem a l'aparcament de sorra del final del camí en uns 10 minuts. Deixem el cotxe just d'avant de l'embarcador, agafem la motxilla i enfilem el camí que tenim a la nostra esquena, el qual ens portarà directament fins al poblat. Hem de caminar uns 5 minuts per veure les primeres construccions defensives del Castellot. Si busquem la seva història, veurem que va ser a finals del segle V aC quan es va construir el poble com el podem veure en l'actualitat. Si us hi arribeu, veureu que avui en dia encara s'hi poden observar construccions defensives de fins a 5 metres d'alçada, i un entramat urbanístic ben senzilla, però amb els carreres ben delimitats, des d'on s'accedeix a les cases.{post_images(23, 23)}Ens ha agradat molt arribar-fins fins al Castellot de la Roca Roja. Les vistes sobre el riu Ebre i la vall que forma són impressionants, i poder presenciar la posta de sol des d'aquest indret no ha tingut preu. Ara però, se'ns va fent tard i és hora d'anar tornant cap a casa; abans però, volem fer una parada a l'Antiga Estació de Benifallet, un dels punts per on passa la Via Verda, una ruta turística que transcorre per l'antiga via fèrria de la Val del Zafán que unia l'Aragó amb Catalunya, i que ha estat reconvertida en itinerari cicloturista i senderista. És una escapada que tenim moltes ganes de fer i que ens hem apuntat com a pendent per aquest estiu!

Descobreix Benifallet, les Coves Meravelles, el Llaüt i molt més! Fes click per saber-ne més!

Què visitar a Benifallet? Coves Meravelles, Llaüt i molt més

Descobrim les principals propostes turístiques que ens ofereix aquest preciós poblet del Baix Ebre. Ens hi acompanyes?

Escapada a Benifallet: Coves Meravelles, Llaüt, Castellot Ibèric i Via Verda

L'escapada d'aquest cap de setmana té el punt de partida al petit però conegut poble de Perafita -conegut sobretot per les famoses "coques de Perafita"- on ens allotgem als apartaments de Ca l'Estamenya, uns apartaments totalment equipats, ideals per a una escapada comfortable al Lluçanès, des d'on podrem gaudir d'una de les subcomarques més boniques de Catalunya.Després d'esmorzar un bon entrepà de bacó amb formatge, i llom amb formatge respectivament, i de degustar la varietat de coques de Perafita que ofereix l'agrobotiga que tenim a sota de l'apartament, decidim posar-nos en marxa, ara que ja hem agafat forces per començar a descobrir el Lluçanès.És el nostre primer cop per aquesta zona, així que tot serà nou per a nosaltres. Començarem el cap de setmana arribant-nos fins a Sant Martí d'Albars, un petit nucli de població a poc més de 20 minuts en cotxe des de Perafita, on hem descobert que s'hi troba un pont medieval que tenim moltes ganes de visitar, i de fotografiar. Si fa temps que ens seguiu, ja sabreu que som uns amants de les edificacions antigues o amb un rerefons històric.<blockquote>Sant Martí d'Albars és un petit municipi de la subcomarca del Lluçanès, pertanyent a la comarca d'Osona. El municipi el formen tres nuclis de població, Beulaigua, La Blava i Sant Martí, a més a més d'algunes masies aïllades. Sant Martí d'Albars està documentat des del segle X, i entre els llocs d'interès que presenta hi trobem el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars, un dels símbols del municipi, i a més a més anagrama de l'ajuntament.</blockquote>Les carreteres al Lluçanès són poc transitades i en general les estem trobant en bon estat, així que en un tres i no res ens plantem a Sant Martí d'Albars. El Pont Medieval de Sant Martí d'Albars el trobem situat a l'altra banda del poble, venint des de Perafita, concretament al sud est del nucli de Sant Martí, ben a prop del molí del Pont, travessant la riera Gavarresa. Per arribar-hi, deixem el nucli de Sant Martí enrere i agafem una pista forestal en bon estat que ens durà fins arran mateix del Pont Medieval.{post_images(0, 3)}Estem a les acaballes de la tardor, gairebé a les portes de l'hivern, i la majoria d'arbres vesteixen de color marró; l'herba és ben verda però i humida. La riera Gavarressa baixa de banda a banda, potser perquè fa pocs dies que ha plogut.Deixem el cotxe a una esplanada al costat de la pista forestal, i a davant mateix hi trobem el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars, amb tot el seu esplendor. El pont està en molt bon estat; es veu robust. Si mirem les característiques veiem que fa uns 25 metres de llarg, i està format per dos ulls i un pilar central impresionant. El pas del pont, amb paviment empedrat està delimitat per unes baranes de pedra també, i encara hi podem observar les traces de desgast de la pedra, causat pel past continuat dels carruatges.<blockquote>Històriament, el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars permetia el past de la riera Gavarressa en el camí que anava de Sant Martí d'Albars a Perafita, d'on venim nosaltres. El camí era l'antic camí ral que venia de Vic, i era també per on es transportava la cendra de les carboneres que es feien al municipi, fins a les adoberies de Vic.</blockquote>Durant ben bé una hora gaudim de la tranquil·litat de l'entorn, del moviment de l'aigua que fluix per la riera Gavarresa, i del cantar dels pocs ocells que encara resisteixen el fred que comença a fer.{post_images(4, 6)}L'escapada al Pont Medieval de Sant Martí d'Albars no és una escapada que us suposi dedicar-hi tot un matí, ni molt menys, però us compensarà arribar-vos fins a aquest racó del Lluçanès, on sembla que el temps no hagi passat. El Pont resta inmutable al pas dels anys, i mentre ens hi passegem i l'observem des de tots els angles possible, ens preguntem quantes històries deuen haver creuat aquest mateix pont.Ha valgut molt la pena venir a conèixer el Pont romànic de Sant Martí d'Albars, però és hora de seguir descobrir el Lluçanès, així que després de fer les fotografies de rigor, i contemplar per últim cop aquesta construcció, l'única d'aquesta època que es conserva al municipi.

Descobreix amb nosaltres el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars, al Lluçanès. Un paratge idíl·lic que us encantarà!

Escapada al Pont Medieval de Sant Martí d'Albars

El Covid-19 ens ha fet post-posar aquesta escapada diversos mesos, però per fi ha arribat el dia! Acabem d’enllestir la maleta, de carregar tot el nostre equip de fotografia al cotxe, passem la localització al GPS i ens posem en marxa!Després d’agafar la C-32 i l’AP-7, aproximadament en una hora arribem on començarà la nostra escapada d’aquest cap de setmana! Aquest cap de setmana ens escapem a El Molí de Siurana, situat a l’Empordà!<blockquote>El Molí de Siurana va començar amb l’agroturisme l’any 1995. La Maria i el seu marit Josep, la germana Dolors i la Danielle s'encarreguen de cuidar aquesta preciosa Casa Rural i fer gaudir als hostes d’una genial experiència a la Costa Brava.&nbsp;Aquesta casa disposa de 7 habitacions, 1 apartament, menjador amb llar de foc, sala d’estar, terrassa exterior, un magnífic jardí, piscina amb terrassa, pàrquing, salsa de massatges i botiga amb productes artesanals.&nbsp;</blockquote>Arribem a El Molí de Siurana i deixem el cotxe al pàrquing, situat al jardí que dona pas a la casa, a escassos metres de la porta d’entrada. Només sortir del cotxe ens quedem meravellats amb l’entorn. Una casa maquíssima, envoltada d’un jardí molt gran i de color verdíssim. Hi destaquen les enredaderes verdes i lluents que decoren la façana, on la llum de la tarda la fa més màgica.Entrem a la casa, tota ben decorada i amb molta informació de què fer a la Costa Brava i plena de productes artesans: mel, melmelades, oli d’oliva… tota una declaració d’intencions. També veiem el menjador amb totes les taules parades i la llar de foc, una sala amb molt d’encant. I és enllà, a darrere del taulell, ja veiem a la Maria, que ens porta a la nostra habitació, una habitació molt acollidora, i ens explica una mica més sobre la història de la casa.&nbsp;Agafem les maletes i les pugem a la nostra habitació. Col·loquem les nostres coses i aprofitem per observar les vistes des de les finestres: vistes als camps verds de l’Empordà! Passa molt ràpid el temps, i entre que hem arribat passades les set i la bona olor que surt a la cuina, de seguida es fa l’hora de sopar. Així que baixem al menjador per gaudir del menjar casolà del Molí de Siurana.De seguida ve la Dolors i ens presenta el menú d’avui, i en menys temps, ens comencen a servir el sopar: amanida de l’hort, escudella, truita de patates i una mica de pollastre rostit. Tot té molt bona pinta i us podem assegurar que ens n’hem llepat els dits! I de postres una crepe i pastís de melmelada feta per ells! Boníssim!Mentre sopàvem s’ha anat fent de nit, així que decidim pujar a l’habitació i posar-nos a dormir d’hora per poder gaudir moltíssim del cap de setmana que ens espera! Toca agafar forces!El dissabte ens despertem ben d’hora, gràcies al despertador i a algun gall que també ens ha fet de despertador! Una bona manera de llevar-nos del llit, sense cap dubte! Per la finestra veiem sortir el sol, amb aquests colors tant daurats que donen la benvinguda al nou dia.Després de la dutxa baixem les escales i ens tornem a trobar al menjador de El Molí de Siurana, on ens esperen amb un esmorzar ben complert: pa de pagès torrat, embotits, melmelades casolanes, croissants, dònuts normals i de xocolata, ous al nostre gust (remenats, truita, ou ferrat amb bacon…), suc de fruita natural, macedònia, cafè, infusions… No us podeu imaginar com de satisfets ens hem quedat amb aquest boníssim esmorzar! Esmorzar de forquilla! I esmorzar de 10!&nbsp;Després d’agafar forces, ens posem en marxa i ens arribem al punt de sortida de la que serà la ruta d’avui: som a Torroella de Montgrí, al pàrquing habilitat al costat del camí ben indicat. Avui ens hem proposat arribar-nos fins a dalt del Castell de Montgrí, així que amb la motxilla a l’espatlla i aigua, fem via fins a dalt, arribant-hi després d’un parell d’hores, parant infinitat de vegades per immortalitzar cada vista i cada racó de la pujada.El camí està molt ben indicat i és apte per tota la família. Hi ha dues bifurcacions, totes dues et porten fins a dalt al Castell. Més tard, els camins es tornen a trobar i s’uneixen un mateix camí, on allà ben a prop i s’hi troba un petit refugi. I més endavant, trobem la Creu, des d’on es pot arribar fins a l’ermita de Santa Caterina. Seguim més amunt, seguint el camí entre pedres, roques i pujada i, arribarem fins al castell!El millor de tot és que podreu entrar, pujar a dalt del castell i passejar-vos entre les diferents torres de gratuïta. La porta de l’entrada al castell està oberta i a les torres s’hi accedeix a partir d’una escala de cargol. És espectacular! I si les vistes des de baix són fantàstiques, les vistes des d’aquí dalt encara són millors! S’hi veuen les Illes Medes, la platja de Pals, el Golf de Roses, fins i tot és possible divisar el Canigó.<blockquote>El Castell de Montgrí, també conegut com el Castell de Santa Caterina, està situat a uns 315 metres d’altitud, al cim del Massís del Montgrí, a Torroella de Montgrí i a 6 Km del mar. És una fortificació militar construïda entre l’any 1294 i l’any 1304 pel rei Jaume II amb la finalitat de controlar els moviments dels comtes d'Astúries.</blockquote>Després de gaudir del castell, de les vistes i d'aquest matí de sol tant espectacular que hem tingut, toca baixar. I en poc temps, gairebé podríem dir en la meitat del que hem trigat en pujar, ja som al pàrquing on hem deixat el cotxe, bevent aigua de la font que hi trobareu i fent ús del lavabo públic, també localitzat en el mateix aparcament.Ja és hora de dinar, però com que no tenim gana per l’esmorzar que hem fet aquest matí, i volem seguir coneixent més llocs meravellosos de l’Empordà, ens dirigim amb el cotxe fins al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.<blockquote>Els Aiguamolls de l’Empordà són una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i el Llobregat.&nbsp;Es troben ubicats entre les desembocadures del rius Fluvià i Muga i són un dels espais naturals de Catalunya on s’observa una major varietat d’espècies animals: fins ara han estat citades 329 espècies d’ocells, ja que els Aiguamolls són el refugi i el lloc de descans de més de 300 especies, moltes d’elles protegides.&nbsp;</blockquote>Aparquem el cotxe a l’aparcament del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (ens costa uns 5€ i cal mencionar que l’entrada al parc és gratuïta) i aprofitem per agafar-nos un entrepà a la guingueta “Aiguamolls de l’Empordà”, que ara sí que ja tenim gana. Ens el mengem amb calma gaudint del sol a la zona de pícnic, dels ocells que canten i de la natura i, un cop dinats, ens dirigim cap a dins del parc. Molt important mencionar que un cop a dins cal respectar la fauna i els seus hàbitats així com les plantes i vegetals.Comencem a caminar per i ens adonem que hi ha marcats diferents itineraris per seguir: un comença per el Cortalet i l’altre pel Vilaüt. Els dos recorreguts permeten veure una gran diversitat de fauna, sobretot ornitològica, així com nombroses parades per contemplar l’espectacular paisatge que se’ns presenta. Tot i així, el parc et proposa diferents itineraris per fer a peu o amb bicicleta, per exemple:<ul><li>Itinerari 1: del Cortalet fins al mas del Matà, 2,5 Km</li><li>Itinerari 2: del mas del Matà a les Llaunes, 2,3 Km</li><li>Itinerari 3: volta a la Reserva Integral de les Llaunes, 8,2 Km</li><li>Itinerari 4: del Cortalet als Estanys Europa, 4 Km</li><li>Itinerari 5: Mig de dos Rius, 1,5 Km</li><li>Itinerari de Vilaüt: ruta per la reserva de Vilaüt, 2 Km</li><li>Ruta dels Estanys: ruta circular de Castelló fins a Palau Saverdera, 32 Km (recomanat per a bicicletes)</li><li>Itinerari Natural del Fluvià: ruta circular al costat sud del Fluvià, 8,6 Km (recomanat per a bicicletes)</li></ul>Us hem de dir que només començar a caminar i seguir l’interinari que hem triat, ens hem quedat bocabadats per veure la gran vegetació i la quantitat d’aus que hi ha! És més, us podem dir que els nostres prismàtics han anat de mà en mà gaudint i veient les cigonyes, ànecs, corbs marí, flamencs, martinets, bernats pescaires i molts més! Així com Llúdrigues! Això sí que ha estat una gran sorpresa!Ens hem passat tota la tarda gaudint del parc fins arribar a les torres que s’havien fet servir com a sitges per guardar l’arròs i que actualment són un meravellós mirador per veure les precioses i magnífiques vistes del Parc Natural de l’Empordà! Totalment recomanable visitar aquest espai natural tant singular!Ara que ja s’ha anat ponent el sol, i la calor del dia comença a baixar, decidim tornar cap al Molí de Siurana, és hora de reposar una estona, assimilar tot el que hem fet avui i començar a pensar en sopar.Arribem a El Molí de Siurana en menys de mitja hora, deixem les coses a l’habitació i ens preparem pel sopar, i quin sopar! Mentre som a taula, la Maria ens explica que a l’estiu el jardí s’omple de llumetes de les cuques de llum i que a vegades han fet petits concerts de música en directa al jardí. Al sentir les seves explicacions, ens hem quedat amb ganes de tornar a l’estiu per poder gaudir del màgic jardí i les fantàstiques activitats que proposen. Amb la panxa plena, ens dirigim cap a l’habitació a descansar! Demà és l’últim dia que estarem per l’Empordà i ho hem de gaudir!Són les vuit del matí, sona el despertador, ens aixequem i després de la dutxa anem a esmorzar. Com no us sorprendrà, a taula ens serveixen un molt bo esmorzar on no hi falta de res! Pa amb tomàquet, embotit, truita o remenat d’ous, melmelada casolana amb mantega, croissants i dònuts petits, sucs de fruita naturals, macedònia de fruites, te i cafè, iogurts… Us hem de dir que si voleu gaudir d’una bona escapada gastronòmica, El Molí de Siurana és una molt bona opció!&nbsp;Amb la panxa plena, decidim donar una volta per la finca, descobrir els racons que amaga el jardí, i anar-nos a mullar els peus a la pasicina, quina piscina! Ideal per gaudir a l’estiu! Després d’un bon reportatge fotogràfic, ens acomiadem de la Maria i de tot el seu equip, i amb les maletes carregades al cotxe ens dirigim cap a Sant Martí d’Empúries i l’Escala, l’últim punt d’interès que visitarem aquest cap de setmana. Avui descobrim les Ruïnes d’Empúries!&nbsp;<blockquote>Entre Sant Martí d’Empúries i l’Escala hi trobem un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Les Ruïnes d’Empúries és un dels escenaris privilegiats de la nostra història, ja que és la porta d’entrada de la cultura grega i romana a la Península Ibèrica. És un jaciment excepcional on conviuen les restes d’una ciutat grega i una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.&nbsp;Gràcies a l’antic port, les successives ciutats grega (Emporion) i romana (Emporiae) van ser la porta d’entrada de les cultures clàssiques a la Península Ibèrica. Les Ruïnes d’Empúries constitueix així un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec implantat a l’extrem occidental de la Mediterrània, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l’època imperial.&nbsp;</blockquote>Arribem a l’entrada del MAC i aparquem el cotxe al pàrquing de manera gratuïta. Cal mencionar que, durant els mesos de juliol fins a mitjans de setembre, s’ofereix un descompte en l’aparcament de l’Hostal Empúries amb el tiquet d’entrada al museu, la resta de l’any l’aparcament sol ser gratuït. Entrem a dins del jaciment; l’entrada ens costa 4€ cadascú, ja que tenim el Carnet Jove (entrada reduïda). L’entrada d’adult costa 6€ i pels menors de 16 anys és gratuït.Comencem la visita descobrint la ciutat grega: durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea van fundar i es van establir a un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. A més, ocupat ja des del bronze final i la primera edat de ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici.&nbsp;Poc temps més tard de l'establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans van crear un nou nucli urbà situat al sud de la badia natural, per controlar les instal·lacions portuàries. Van delimitar l’antiga línia de la costa, la “terra ferma” d'Estrabó, conegut com a “Neàpolis” (ciutat nova). La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, van desenvolupar la seva activitat urbana des del segle VI aC fins a la presencia romana l’any 218 aC.&nbsp;Dins de la ciutat grega podem descobrir la Muralla meridional (s. II aC), l’Asklepíeion (s.II aC) el centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, Asclepi. També el santuari dedicat a Isisi i a Zeus Serapis (divinitats d’origen egipci) Serapíeion (s. I aC), la Factoria de salaons (s. I dC), l’Àgora la plaça pública i centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat greca (s. II aC), l’Estoa (s. II aC), el petit mercat Macellum (s. I aC - I dC), el Mosaic de la sala de banquets (s. II aC) i l’Escullera construïda poc després de l’arribada dels romans (s. II-I aC).&nbsp;Després visitem la ciutat romana: el 195 aC, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries i va ser l’embrió d’una nova ciutat creada a principis del segle I aC. En l’època de l’emperador August, les ciutats grega i romana es van unir física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiare (darrer quart del segle I aC). Mentre que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i les altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància i Emporiae la perdia progressivament.&nbsp;A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren abandonades i la població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries. Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries va ser capital del comtat carolingi d’Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d’Empúries fins el segle XI, moment en que el compte es va traslladar a la capital a Castelló. En aquest moment, Empúries es va convertir en un petit nucli de pescadors que el segle XVI van fundar la vila de l’Escala.&nbsp;Dins de la ciutat romana vam descobrir una de les cases més importants de la ciutat, en Domus dels mosaics (s. I aC -I dC). També el Criptopòrtic de la Domus dels mosaics (s. I aC - I dC), dues grans cases romanes amb atri i peristil, en Domus 2 i de l’Area del gall (s. I aC - I dC), les Termes públiques (s. I aC - III dC), aquesta illa, actualment en procés d'excavació, estava ocupada pels banys públics de la ciutat. Destacar també el centre polític, religiós i econòmic on s’aixecaven els principals edificis públics de la ciutat, el Fòrum (s. I aC - II dC). També la Basílica i Cúria (s. I aC - II dC), el Criptopòrtic i pòrtic (s. I aC), el Temple capitolí (s. I aC - II dC), l’illa de cases amb habitants Tabernae (s. I aC - III dC), la muralla romana (s. I aC), l’Amfiteatre (s. I dC) l’edifici on se celebraven els jocs i combats de gladiadors i les lluites de feres salvatges, i la Palestra (s. I dC).&nbsp;El temps ens ha passat volant, portem recorrent tots els racons del jaciment gaudint de la història de les Ruïnes d’Empúries des de fa gairebé tres hores! Quina passada! Fem bé de decidir marxar també, perquè comencen a caure gotes i no portem paraigües, així que ens acomiadem aquest meravellós lloc davant del mar, al sud de la badia de Roses i ens posem en marxa.Ens acomiadem d’aquesta escapada a l’Empordà havent descobert el Castell de Montgrí, el Parc Natural de l’Empordà, les Ruïnes d’Empúries i sobretot El Molí de Siurana! Una escapada molt complerta amb rutes, natura, cultura, història i molt bona gastronomia!&nbsp;

Escapada a El Molí de Siurana: Visitem el Castell de Montgrí, els Aiguamolls de l'Empordà i les Ruïnes d'Empúries

Descobreix amb nosaltres el Molí de Siurana i tres llocs espectaculars de l'Empordà

Estem a mitjans d'abril i ja comença a fer bon temps, així que avui és el dia ideal per a fer una escapada totalment nova per a nosaltres! Aquest matí tenim una escapada plena d’aventura i adrenalina! Una escapada que comença ben d’hora! Així que després que el despertador soni a les 6:00h del matí, ens dutxem, preparem un bon esmorzar per agafar forces, i amb les motxilles preparades i el cotxe a punt, ens dirigim cap a la C-32, des d'on anirem a buscar l’AP-7. Com que és ben d’hora, i gairebé no trobem cotxes, amb una horeta arribem a lloc! Ja som a Sant Feliu de Guíxols, on tindrà lloc l'escapada d'avui!Al voltant de les vuit del matí, aparquem el cotxe a prop de la Cala del Molí, on ens espera l’Òscar amb l’equip de Brollats. De seguida ens trobem amb els arnesos col·locats, els cascos posats i preparats per fer una activitat que teníem moltes ganes de fer i feia temps que esperàvem! Avui farem la Via Ferrada de la Cala del Molí a Sant Feliu de Guíxols!La Via Ferrada de Sant Feliu de Guíxols està situada a la Cala del Molí. És l’única via ferrada al món que recorre els penya-segats del mar, amb una vista impressionant i acompanyats de gavines! Podríem dir que és la via ferrada més famosa i espectacular de Catalunya, i a més, a prop de Barcelona.&nbsp;L’accés és lliure, però cal anar equipat amb materials que faciliten la progressió a l’usuari, ja que hi ha trams tant verticals com horitzontals i ponts. El recorregut està dividit en dues etapes, de dificultat mitjana-fàcil. A mig camí hi ha una sortida per aquells aventurers que no vulguin completar el tram més exigent.&nbsp;La Via Ferrada de la Cala del Molí va ser construïda l’any 2002, tot i que es va tancar al 2003 per un incident tècnic. Va tornar a ser reconstruïda l’any 2013 per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.&nbsp;Comença l’aventura! Ah! Però primer i més important, l’Òscar ens explica com funciona l’equip i ens posem en marxa! Comencem molt animats i observant les vistes que són maquíssimes! Dia de sol, amb aigua transparent i cristal·lina, i podríem dir que estem pràcticament sols! Anem recorrent el primer tram passant pels massissos rocosos amb claus, escalons, cables, cadenes i ponts. Això és molt divertit! L’Òscar en tot moment ens va explicant com seguir, com col·locar els peus, on agafar-te… és genial, així anem molt més segurs!I mentre anem gaudint de lloc i del camí, a en Juli li va canviant la cara. No us hem dit que en Juli té una mica de vertigen, i l’estona que estem penjants i anem agafant alçada li va passant factura. Tenim sort que anem amb l’Òscar que en tot moment el va animant i li va indicant com moure’s per aconseguir finalitzar la primera etapa, que acaba en ja! En Juli decideix sortir de la via ferrada a l’acabar el primer tram, content i satisfet d’haver superat una mica el seu vertigen i ens contempla a nosaltres i al passatge des de les alçades.Jo, tot i que els braços em comencen a fer figa, decideixo seguir i acabar tota la via ferrada. Toca agafar forces i agafar-se l’últim tram amb calma! Seguim avançant, col·locant peus aquí, mans allà, ara em deixo caure penjada per descansar, amb molts ànims de l’Òscar i del seu equip i xino-xano anem girant per tot el massís rocós. I entre els trossos més verticals, d’altres més horitzontals, acabem arribant al final de la via ferrata. Això sí! Molt cansada però molt contenta i satisfeta! Sembla mentida que ho hagi aconseguit!&nbsp;Un cop acabada, l’Òscar i el seu equip ens té preparats una sorpresa! De la nevera del seu cotxe ens treu uns refrescos ben freds i unes patates per picar per agafar forces! Però en aquesta estona ens adonem que tenim una multa al cotxe, això sí que és un regal… I no som els únics! Som uns quants cotxes que no han entès la senyal! Han canviat la normativa i en una senyal ben amagada i que no s’arriba ben bé a especificar, indica que en aquesta zona no podem deixar el cotxe. Decidim canviar el cotxe de lloc abans que tornin altre cop els municipals.Així que després de seure’ns una estoneta i d’agafar forces,&nbsp;decidem tornar a la part principal de la vida ferrada per fer un recull fotográfic. I amb tot el material, acabem dinant un arròs molt bon en un restaurant del port: La Proa.&nbsp;Un dia genial i fantàstic! A les mans de l’Òscar i el seu equip de Brollats als quals tornarem a veure ben aviat per gaudir de moltes més escapades i aventures! Entre elles, barranquisme!&nbsp;

Ens escapem per primer cop a fer la via ferrada més maca de Catalunya. Ens hi acompanyeu?

Escapada a la Via Ferrada de la Cala del Molí, a Sant Feliu de Guíxols

<blockquote>Slow Life són la Joana i en Cristoph, dues persones entregades a potenciar el turisme sense masses a través d’un concepte de glamping 100% autosostenible; ella economista solidària, i ell enginyer amb inquietuds per les energies renovables i el respecte pel medi ambient. La Cabana Calma és la seva primera creació, i des d’Escapadesenparella.cat els volem felicitar no només per l’originalitat del projecte sinó també per com han sigut capaços de crear un espai que es capaç de fer-te sentir part de la natura, obert a l’entorn, a la vegada que t’ofereix les comoditats del dia a dia. Senzillament fantàstic!</blockquote>Aquest cap de setmana tornem a marxar d’escapada! Estem molt emocionats perquè aquesta experiència que viurem és ben única i tenim moltes ganes de viure-la des del dia en que ens la van presentar.És dissabte al matí i ens despertem d’hora per preparar les bosses i estar llestos per l’escapada, però abans de posar-nos en camí direcció sud, ens espere al CAP: avui tenim hora per a la primera vacuna! Així que agafem les bosses, les carreguem al cotxe i, després d’una punxada ràpida i quinze minuts d’espera, ens posem en marxa cap a la C-32, direcció a l’Ametlla de Mar, la nostra primera parada!Ens espera una horeta i una miqueta més de bona música, d’aquestes que es poden cantar! El temps ens passa molt de pressa i de sobte ja ens trobem aparcats i amb les tovalloles esteses a les roques de la Cala del Vidre de l’Ametlla de Mar.<blockquote>L’Ametlla de Mar, també coneguda com La Cala, està situada a la comarca del Baix Ebre, a la província de Tarragona. És un poblet pescador de la Costa Daurada amb molt d’encant, amb petits carrerons blancs.&nbsp;</blockquote><blockquote>La primera Cala de l’Ametlla i també la Cala de Sant Jordi, situada més al nord-est, han sigut els refugis naturals de la costa més adequats per a navegants i pescadors. Això va fer que al segle XIX l’Ametlla creixés amb l’arribada de pescadors.&nbsp;</blockquote><blockquote>A l’Ametlla de Mar, a part de les caletes espectaculars, hi destaca el seu castell, el Castell de Sant Jordi d’Alfama. Construït durant el segle XIII i sota l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama. Actualment veurem el castell restaurat, ja que durant el segle XVII va ser enderrocat.&nbsp;</blockquote>Aquest matí el passarem a la platja, prenent el sol, banyant-nos, fent una miqueta d’snorkel entre les aigües cristal·lines i dinant uns entrepans entre llibres i converses interessants. No us passa que quan us falta material per apuntar, és quan sorgeixen les idees més interessants? Doncs, això ens passa sovint a nosaltres. I quan anem ben equipats, res de res!Després d’aquest matí a la platja tan relaxant, gaudint de les aigües de l’Ametlla, és hora de posar-nos en marxa de nou cap a la que serà la nostra casa aquest cap de setmana, o potser hauríem de dir cabana?&nbsp;Ens dirigim cap a El Parelló amb el GPS posat, a la comarca del Baix Ebre, capital de la mel. Deixem el petit poble enrere i, després de fer-nos un bon embolic entre rotondes i sortides, agafem la pista forestal que ens portarà fins a la Cabana Calma, la primera cabana d’Slow Life 100% auto-sostenible que ens acollirà aquest cap de setmana!La Cabana Calma d’Slow Life es troba situada dins dels terrenys de la Casa Rural Mas del Pi, envoltada de camps infinits d’oliveres, així que agafem el camí d’entrada a la propietat, on al final de tot ja ens espera la Joana, co-fundadora d’Slow Life. Amb un somriure a la cara ens indica on deixar el cotxe, el qual aparquem a la zona d’aparcament habilitada per als hostes de la cabana.Davant nostre tenim tres construccions, totes tres de fusta, i en Cristoph, parella de la Joana i co-fundador també del projecte, que ja es dirigeix cap a nosaltres. Els dos ens donen la benvinguda i amb molta passió ens comencen a explicar el perquè del projecte, d’on va sortir la idea, com es van conèixer, com l’han desenvolupat i finalment, com funciona cada un dels mòduls que tenim al davant.<blockquote>Slow Life són la Joana i en Cristoph, dues persones entregades a potenciar el turisme sense masses a través d’un concepte de glamping 100% autosostenible; ella economista solidària, i ell enginyer amb inquietuds per les energies renovables i el respecte pel medi ambient. La Cabana Calma és la seva primera creació, i des d’Escapadesenparella.cat els volem felicitar no només per l’originalitat del projecte sinó també per com han sigut capaços de crear un espai que es capaç de fer-te sentir part de la natura, obert a l’entorn, a la vegada que t’ofereix les comoditats del dia a dia. Senzillament fantàstic!</blockquote>Comencem per la cabana. Una construcció amb estructura de fusta i tancaments de tela; potser us pot semblar impossible, però de la manera que està concebuda queda totalment tancada respectant la privacitat i fen-te sentir segur bo i estant al mig del no res, un dels punts que més ens preocupava. Els materials amb que s’han construït els mòduls són totalment naturals i s’han dissenyat de manera que puguin ser desmuntats i canviats d’ubicació de manera senzilla. A dins de la cabana hi trobem un llit de matrimoni força espaiós, una mosquitera que cobreix tot el llit, un rentamans, una taula, una sofà, dues tauletes de nit amb uns llums preciosos, un moble per guardar-hi la roba i llum, molta llum. Cal mencionar que a les tauletes de nit hi trobarem un port USB per a la càrrega dels telèfons mòbils, així que no us preocupeu per quedar-vos sense bateria!A l’exterior de la cabana, força decantades, hi tenim les plaques solars, les quals són les responsables de carregar les bateries externes, les quals a la vegada són les encarregades de proveïr d’electricitat la tenda, de tal manera que quan no disposem de llum natural podem seguir gaudint d’un espai tant meravellós.Al davant de la tenda, seguint el camí de pedres, hi trobem els dos mòduls restants que formen el complex. El primer, una fantàstica dutxa ecològica, la qual ens ofereix la possibilitat d’obrir un dels tancaments i així poder-nos dutxar tot gaudint del paisatge que ens envolta. L’estructura combina la fusta amb el jonc, fent el mòdul impermeable a l’aigua. Potser us estareu preguntant com es subministra l’aigua a la dutxa o bé si disposa d’aigua calenta. Doncs bé, Slow Life també ha pensat en això. El sistema de subministrament d’aigua és manual, però molt divertit, a la vegada que ens ajuda a valorar la importància d’un bé tan escàs com és l’aigua. També cal mencionar que els sabons que trobarem són artesanals i totalment ecològics.Al davant del mòdul de la dutxa disposem d’un punt d’extracció, del qual podem extreure aigua fent servir el sistema de bombeig manual. Un cop omplertes les dues galledes que se’ns posen a disposició, les deixem al terra de la dutxa, col·loquem la bomba d’aigua a l’interior i engeguem el sistema, el qual s’encarregarà de fer passar l’aigua per l’escalfador i ens la retornarà ja escalfada. Ara només ens queda obrir l’aixeta de la dutxa i gaudir d’aquesta experiència tant única.El segon mòdul del que disposem és un bany sec. També situat en una estructura de fusta, el bany sec és biodegradable i es recicla en forma de compostatge, de manera que s’integra perfectament amb l’entorn natural. A diferència del que podeu pensar, no fa cap mena d’olor, i realment és com qualsevol altre bany al que hagueu anat.Una vegada acabada l’explicació, ens acomiadem de la Joana, en Cristoph i la petita Greta, els quals ens han rebut amb els braços oberts i als quals agraïm permetre’ns conèixer aquest petit racó que fins ara desconeixíem, i també permetre’ns gaudir per primer cop d’una experiència tant nova per nosaltres. Ens fem una fotografia de record i després de dir-nos adéu ens disposem a treure les maletes del cotxe i descobrir el que serà casa nostra les properes 24 hores.L’entorn és senzillament espectacular. Ens trobem a pocs metres de la casa rural, potser 500 com a molt, però realment ni la veiem ni ens veuen, pel que podem dir que estem sols. Pels quatre costats tenim infinitat d’oliveres i arbres fruiters; i al fons, la Serra de Cardó - El Boix, una de les serres més carismàtiques de les Terres de l’Ebre. També cal mencionar el complet esmorzar que s'inclou, per llepar-se'n els dits! En resum, un lloc ideal per desconnectar, respirar tranquil·litat i gaudir dels punts d’interès que ens ofereixen aquestes terres, com són les pintures rupestres de Cabrafeixet, el bonic poble de Miravet, o els arrossars del Delta de l’Ebre, impressionants en aquesta època de l’any! Aquestes són algunes de les mini-escapades que farem durant les properes 24 hores que serem a la Cabana Calma d’Slow Life, i les quals us explicarem en les properes entrades del blog.&nbsp;Joana i Cristoph, de nou, gràcies per haver-nos permès gaudir d’un concepte de turisme tan orgànic, tan diferent i tan senzill però a la vegada enriquidor; mai ens haguéssim imaginat que amb tant poc podríem gaudir tant; esperem poder tornar a visitar-vos ben aviat!

Escapada a Slow Life: descobrint el turisme sostenible a El Perelló, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a Slow Life: descobrint el turisme sostenible a El Perelló i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Slow Life: descobrint el turisme sostenible a El Perelló

Descobreix amb nosaltres la Cabana Calma d'Slow Life, turisme sostenible a El Perelló!

<blockquote>“L’Azure és més que un color, és un estil de vida!”</blockquote><blockquote>L’Azure és un nou hotel de 4 estrelles situat a la Costa Brava. Un lloc perfecte per desconnectar i gaudir en parella tant de les instal·lacions de l’hotel com de les cales i racons de somni que trobem ben a prop.</blockquote><blockquote>L’hotel està inspirat en una combinació entre la cultura local i matisos d’altres cultures del món, l’Azure brinden un ampli ventall de possibilitats gastronòmiques i d’oci. Els bars i restaurants que conté estan inspirants en diferents temàtiques.</blockquote><blockquote>Ofereixen benestar i confort mitjançant diferents serveis i àries adaptades als visitants. A més de les activitats tant per famílies com per parelles, l’hotel té una gran piscina i un Splash Park ideal per anar-hi amb nens, però el que més ens agrada és que també és un hotel Adults only, on hi ha zones exclusives per adults, amb una gran oferta gastronòmica, una zona wellness i accés i sessions esportives.</blockquote>És dissabte, estem a mitjans de juny i fa molt de temps que esperàvem un cap de setmana així. Tants mesos de pandèmia, confinaments i canvis d’hàbits ens han fet trobar molt a faltar les escapades, agafar el cotxe per sortir de la comarca, descobrir nous llocs i gaudir de casa nostra. Avui, per sort, ha arribat el dia!Ens llevem ben d’hora, preparem la maleta amb el banyador, la tovallola, i alguna peça de vestir, pugem al cotxe i agafem la C-32 direcció a Blanes. Estem emocionats, aquesta tot just és la segona escapada de l’any; la primera fa un parell de setmanes ens va portar de nou fins a l’Alt Empordà, on vam descobrir El Molí de Siurana. Si encara no l’heu llegit, us convidem a fer-ho!&nbsp;Deixem el primer poble de la Costa Brava enrere i entrem a Lloret de Mar, on passarem aquest cap de setmana inaugurant l’hotel L’Azure, un fantàstic hotel de quatres estrelles acabat d’estrenar amb una proposta única i molt ben orientada a les parelles. Us ho expliquem tot seguit!&nbsp;Lloret de Mar ens dona la benvinguda a quarts de dotze del migdia. És el nostre primer cop visitant aquesta població, la qual segurament haguéssim trigat a visitar si no hagués sigut per la invitació i proposta d’escapada en parella de l’equip de l’hotel L’Azure, la qual ens va encantar i ens va fer veure aquest municipi de la Costa Brava amb uns altres ulls.De seguida trobem l’hotel, deixem el cotxe a l’entrada i ens dirigim a recepció, on ens atenen molt amablement. La decoració del hall és impressionant; la combinació de fusta, tons vegetals i càlids, i la gran vidriera que dona al jardí interior on, des de la distància, hi distingim la piscina, ens deixa bocabadats. Com que hem arribat abans del compte, la nostra habitació encara no està llesta, pel que ens hem d’esperar, això sí, sense preocupar-nos per res. L’equip ràpidament ens proposa l’opció de guardar-nos les maletes i fer temps gaudint de la piscina i la zona de tumbones de l’exterior. Nosaltres, que ja venim predisposats a gaudir del sol i de la calor, acceptem sense pensar-nos-ho. Fem una parada als vestidors on ens canviem la roba de carrer, ens posem els banyadors, i ens dirigim cap a l’exterior.&nbsp;A la mateixa planta del hall, a l’exterior, ens espera una piscina maquíssima amb diferents sortidors d’aigua, uns que fan bombolles, uns que et fan massatge a l’espatlla i a les cervicals, altres a les lumbars... una passada! Aquesta és la piscina familiar, ningú s’ha de preocupar per no tocar el terra, tot i que hi ha una part més profunda, i més al fons hi ha la zona Splash Park pels més petits!Decidim estar-nos una bona estona en remull, ja que no hi ha gaire gent perquè tothom ha marxat a dinar; mentrestant prenem uns mojitos boníssims amb uns gots maquíssims! Aquests ens els porten directament a la tauleta que tenim al costat de la tumbona, i a més, ens porten unes olives per acompanyar! Ens en demanem dos: un mojito normal i l’altre de maduixa, per variar una mica! Boníssims!Per si encara no ha quedat clar, aquest cap de setmana ens el prendrem totalment de relax i el dedicarem completament a gaudir de l’hotel L’Azure i els serveis que ofereix. Pocs cops hem estat en un hotel d’aquestes característiques, ja que normalment, amb les escapades que fem, intentem aïllar-nos el màxim possible, visitant allotjaments petits, familiars i amb encant. Aquest cas és tot el contrari; el l’Azure és un gran hotel, de més de 400 habitacions, però tot i això, no ens sentim estranys, sinó més aviat còmodes i molt ben tractats.Després d’un matí de relax, sol, piscina i mojitos, ens avisen que ja tenim l’habitació preparada. A la quarta planta ens espera la que serà la nostra habitació: una habitació espectacular! Amb un llit gran, un lavabo grandíssim amb banyera i dutxa i un disseny exquisit, un balcó amb vistes a la piscina i sobretot una decoració maquíssima i impecable! Quina gran sorpresa! I quina habitació més deluxe!Són quarts de tres i tenim poc temps per gaudir de l’habitació ja que a les 16h ens esperen a l’spa, toca el moment més esperat del dia: gaudir d’unes bones mans, dels espais d’aigua, de mimar-nos i gaudir d’aquest moment! És hora de relaxar-nos completament!Ens canviem i agafem l’ascensor per baixar fins a la planta menys u, on trobem la zona d’Spa. Allà ens espera un noi molt amable que, per fer temps, ens convida a una aigua amb cogombre i pi, boníssima i refrescant! Després d’omplir el formulari, de seguida ens atenen les especialistes que ens faran el massatge en parella a la mateixa cabina. Ens acompanyen fins els canviadors i ens expliquen com funcionarà el massatge.Ens relaxem i gaudim del moment. La veritat és que ha estat una experiència magnífica, d’uns 25 minuts aproximadament, que ens ha deixat molt relaxats! Amb la fragància d’oli de lavanda hem desconnectat del tot! Però encara no s’ha acabat el moment realx; després del magnífic massatge ens espera la piscina climatitzada, la zona de saunes (una d’humida i l’altre seca), l’anomenada vitality pool amb diferents sortidors... magnífic! Només us podem dir que hem estat varies hores gaudint de totes aquestes possibilitats i que hem arribat a l’habitació com nous! I com no, amb ganes de repetir aquesta experiència una altre vegada!Passem la tarda a la que podríem anomenar “suite” fent fotos, videos i material per poder-vos compartir aquesta fantàstica escapada en parella. A quarts de vuit però, ens preparem pel sopar: una banyera (un dia és un dia) i després una dutxa. Ens vestim i gaudim una estona de la terrassa. Ja és l’hora! Agafem la targeta, ens posem les sabates i baixem fins el restaurant on ens espera el sopar buffet amb totes les mesures per la Covid.Arribem i ens esperem a la cua fins que sigui el nostre torn per entrar. La cua avança ràpidament i de seguida, molt amablement, ens acompanyen a la nostra taula. El restaurant és preciós i molt gran! Allà ens esperen diferents zones amb diferents tipus de gastronomia: ens espera la cuina mediterrània, també hi ha una part de menjar italià, menjar asiàtic, mexicà, una zona d’amanides, de fruita i sobretot de postres! Però quina bona pinta fa tot!Tastem diferents platets: pizza de quatre formatges amb trufa i de salmó amb ceba caramel·litzada, roast beef amb una salsa d’Oporto, una mini hamburguesa, fideus pad thai, tartar d’alvocat i salmó, una fajita mexicana, pollastre amb escamarlans i alguns platets més. Ens ha encantat! I els postres... boníssims! Un pastisset de coco amb melmelada, un gotet de maduixa amb kiwi i un brownie boníssim de xocolata! Sopem com reis! Tot boníssim i amb molt bona presentació!Tot i que ho pugui semblar, encara no ha acabat la nit! Després del sopar agafem l’ascensor fins l’última planta: The Eight, coneguda també com el rooftop. Aquí hi trobem un bar maquíssim amb zona chill out i la meravellosa piscina, l’infinity pool! Ens demanem uns còctels -un The Eight, especialitat de la casa, i un gintònic- i gaudim de la nit, parlant i recordant com de sorprenent ha sigut aquest fantàstic dia a l’hotel L’Azure.Ens llevem a les vuit del matí del diumenge, i ens llevem amb gana. Hem dormit fantàsticament bé, així que ara toca esmorzar encara millor. Com potser ja sabreu, som uns grans fans dels esmorzars de tipus buffet, així que no triguem gens en dutxar-nos, vestir-nos i dirigir-nos de nou cap a la planta menys u, on ens espera l’esmorzar.&nbsp;Els que ahir al vespre eren uns taulells plens de menjar de diferents regions, aquest matí s’han convertit en fantàstics aparadors de tots tipus de plats per esmorzar. Des de creps i gofres fins a embotits, passant per fruites, ous remenats i pastes de pastisseria. No sabem per on començar!Ens aixequem diversos cops per omplir els plats, beure suc de taronja natural i repassar els taulells per assegurar-nos que no ens deixem cap dels nostres plats preferits per tastar. La veritat és que tenim l’oportunitat de gaudir d’un esmorzar molt complet, i això ens encanta.Un cop satisfets tornem cap a l’habitació per fer les maletes i acomiadar-nos de l’hotel, ja que s’apropa l’hora de fer el check-out. Abans però, decidim arribar-nos de nou fins a la vuitena planta per gaudir de les vistes que ofereix l’edifici de dia, així com també de l’infinity pool que ja acull algunes persones.De nou a baix, a recepció, donem les gràcies a l’equip de persones que ens ha permès conèixer aquest fantàstic hotel L’Azure, que a la vegada ens ha obert les portes de Lloret de Mar. L’estada ha estat fantàstica i la proposta que ofereix per a parelles, tant a nivell serveis de benestar, com gastronòmica, com cultural, és fantàstica. En el nostre cas, com que teniem poques hores, hem decidit dedicar l’estada a descobrir l’hotel i els seus serveis, a desconnectar, a gaudir de nosaltres dos i a relaxar-nos; però quan hi tornem, que de ben seguir serà ben aviat, sortirem a descobrir alguns dels secrets que amaga Lloret, ens escaparem a visitar els seus voltants i gaudirem de passejades per la sorra, de postes de sol i ens refrescarem a les cales de Sa Boadella, Sa Cristina o Canyelles, les quals fa molt de temps que tenim ganes de visitar.&nbsp;Avui però, de moment, una vegada deixem l’hotel i ja que el dia no acompanya gaire, simplement ens arribarem fins al Jardí Marimurtra, a 15 minuts d’on som, i ens deixarem perdre pel recorregut que aquest ofereix. Però aquesta escapada ja us l’explicarem en una altra publicació.Moltes gràcies de nou, i ens veiem aviat, L’Azure!

Escapada a l'hotel L'Azure: una escapada deluxe a la Costa Brava, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a l'hotel L'Azure: una escapada deluxe a la Costa Brava i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a l'hotel L'Azure: una escapada deluxe a la Costa Brava

Descobreix amb nosaltres aquesta escapada deluxe en la inauguració de l'hotel L'Azure, un quatre estrelles a la Costa Brava!

<blockquote>La Platja de Port Lligat és una platja de sorra gruixuda barrejada amb pedres i amb l’accés a l’aigua poc pronunciat i amb poca profunditat. No disposa de serveis, excepte el de lloguer de kayaks i bars a l’estiu. Al costat de la platja s’hi troba la Casa Taller de Salvador Dalí, la seva residència on va pintar molts dels seus quadres i on es va inspirar amb el Cap de Creus i els seus bells paratges. És fàcil de localitzar perquè sobre la teulada s’hi troba un ou.</blockquote>Feia temps que ho esperàvem, de veritat ho teníem pendent des de feia tres anys, però per fi ha arribat el dia que esperàvem!Acabem de dinar, tanquem la bossa amb tot el necessari i carreguem el cotxe. Ep! No ens deixem l’equip d’snorkel! Ho tenim tot llest! Arrenquem el motor i ens posem en marxa cap a la Costa Brava! Ens espera una escapada d’estiu molt fresca i de molta aventura!Per sort, no tenim massa estona de cotxe, 1:30h, així que ens expliquem somnis, riem, escoltem música i cantem! De seguida comencem a veure cartells que ens van indicant que el nostre destí és més a prop. Per fi arribem a la sortida i ens disposem a circular per la N-11, ens dirigim cap al centre de Roses!<blockquote>Roses és un municipi situat a la comarca de l’Alt Empordà, una badia amb 3.000 anys d’història. És la porta d’entrada del Parc Natural del Cap de Creus, i els seus orígens es remunten al segle VIII aC, amb l’arribada dels rodis i la fundació de la ciutat grega de Rodes.</blockquote>El GPS ens porta fins on es troba l’apartament que hem llogat per passar aquesta nit, però el pàrquing que hi ha és escàs. Tothom està aprofitant fins l’últim moment del seu dissabte a la platja i ens porta una bona estona poder trobar estacionament on deixar el cotxe. Així que després de donar unes tres voltes i una mitja horeta llarga, trobem un lloc esplèndid on deixar el cotxe i ens dirigim cap l’apartament a&nbsp;<a href="https://www.booking.com/hotel/es/agi-gloria-hostel.es.html?aid=1632622&amp;no_rooms=1&amp;group_adults=2&amp;room1=A%2CA" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Agi Glòria Rooms</a>.Agafem les bosses, ens posem la mascareta i ens dirigim al lloc seguint el GPS, mentre caminem pel centre, contemplant els carrers i mirant les diferents botiguetes que hi ha. Mai hem estat a Roses i ens fa molta il·lusió passar-hi un dia!Arribem a la porta d’entrada dels apartaments. Tenim sort perquè està al centre i a part de tenir un supermercat ben a prop, tenim la platja i el passeig marítim a un pas de zebra, genial!Per entrar a l’apartament tenim una mica de problemes tècnics, perquè no s’obre amb clau, sinó que s’ha d’obrir la porta principal i la porta de l’habitació amb la pròpia aplicació mòbil dels apartaments. Al final, amb una mica de suor, aconseguim entrar i pujar fins el segon pis què és on es troba la nostra habitació.L’habitació no és massa gran però no està malament. Això sí, trobem que és molt senzilla pel preu que té la nit, però ja se sap, a l’estiu a la Costa Brava es paga car, i més al centre del poble. La nostra sorpresa és haver demanat un llit de matrimoni, i trobar-nos dos llits ajuntats, això és una de les coses que més odiem, trobar-nos una altre cosa que no hem demanat. El lavabo està molt bé, la dutxa és força gran, llàstima que pel poc temps que estem no l’aprofitarem. Deixem les coses a les estanteries i ens posem em marxa, és hora de conèixer Roses.Baixem de l’apartament, amb la mascareta i el gel hidro-alcohòlic dins del bolso. Passegem pel centre del poble, xafardejant les botiguetes, i descobrim l’església de Santa Maria de Roses, amb el seu campanar. Al cel, moltes orenetes que van i venen. Ens encanten!I per fi ens apropem fins al passeig marítim. En teníem moltes ganes, sobretot de veure i gaudir de la posta de sol des de Roses. Mentre caminem veiem que el sol comença a amagar-se i ens quedem meravellats gaudint d’aquest espectacle de la natura. Mentre tornem cap al centre en busca d’un lloc on sopar, ens topem amb una placa al costat de la sorra al mateix passeig marítim. Aquesta placa ens meravella per aquest fragment de Josep Pla: “...la tercera característica de Roses, que constitueix sens dubte el seu màxim encant: la d'estar la vila encarada a ponent. Això fa que les passejades del capvespre fins el far permetin la contemplació de les postes de sol més prestigioses del país, les més grandioses i inoblidables”.Així que després d’haver gaudit d’una de les postes de sol més prestigioses del país amb un somriure a la cara, tapada per la mascareta, ens topem amb el restaurant Puerto Rico de Roses, un restaurant de cuina local i mediterrània. Preguntem si tenen lloc per sopar i de seguida ens fan entrar cap a dins, una taula per a dos ens està esperant.&nbsp;No és massa gran, però tot i així, estem ben separats amb les altres taules, cosa que ens dona confiança i tranquil·litat per sopar de gust. Ràpidament ens porten la carta, olives per a picar i una mica pa. Avui tenim ganes de degustar diferents tapetes per picar tots dos, així que ens decidim per uns calamars a la romana, uns calamarcets, unes anxoves de l’escala, pop a la gallega i dues copes de vi blanc. Boníssim! Hem sopat com mai! Tot era molt bo i hem quedat ben tips perquè les tapes són bastant complertes! A més, el servei ha estat perfecte, han estat molt atents i molts simpàtics! Tant que a l’hora de pagar, hem estat parlant amb ells una bona estona sobre Roses i la Costa Brava. Dóna gust descobrir establiments així!S’ha fet tard, és hora d’anar cap a l’habitació, de posar-nos els pijames i anar a dormir, demà ens hem de despertar aviat. A les 6:30h sonarà el despertador i necessitem recuperar i recarregar les piles! Demà ens espera un gran dia!Sona el despertador i ens aixequem de seguida! Com es nota que tots dos teníem moltes ganes d’aquesta escapada! Una dutxa ràpida, banyador, motxilles preparades i altre cop cap al cotxe. Aquesta matí, però, Roses no sembla la mateixa. Aquesta matí ens despertem amb silenci, amb les botigues tancades, amb els ocells cantant donant la benvinguda al dia, i sense ningú als carrers. Què diferent és d’ahir a la nit, quan la gent ocupava les terrasses i el soroll s’apoderava dels carrers.I amb aquest sentiment, agafem el cotxe i ens posem amb marxa per la carretera que segueix el Parc Natural de Cap de Creus que ens portarà fins a Cadaqués. Pel camí, més música, pocs cotxes i algun ciclista que circula per les espectaculars pujades. Gaudint del paisatge, amb un obrir i tancar els ulls arribem fins a Cadaqués. Ara falta seguir conduint fins arribar a la Platja de Port Lligat on ens espera l’aventura.La Platja de Port Lligat és una platja de sorra gruixuda barrejada amb pedres i amb l’accés a l’aigua poc pronunciat i amb poca profunditat. No disposa de serveis, excepte el de lloguer de kayaks i bars a l’estiu. Al costat de la platja s’hi troba la Casa Taller de Salvador Dalí, la seva residència on va pintar molts dels seus quadres i on es va inspirar amb el Cap de Creus i els seus bells paratges. És fàcil de localitzar perquè sobre la teulada s’hi troba un ou.En pocs minuts hi arribem, aparquem amb facilitat perquè són les 8h del matí, observem el paisatge tan esplèndid. Mar calmat, brisa marina, aigua clara i transparent, el sol que encara es baix, les barquetes dels pescadors com a paisatge... trobem uns bancs de pedra situats davant del mar. Aquí és on esmorzem unes galetes abans de l’activitat!Un cop esmorzats i relaxats amb aquest paisatge magnífic de la Platja de Port Lligat, ens dirigim cap a la sorra on ens espera l’equip de Kayaking Costa Brava. Sí, avui farem una ruta amb Kayak per la Costa Brava des de la Platja de Port Lligat fins al Parc Natural del Cap de Creus!Abans de l’aventura però, descobrim la Casa Taller d’en Salvador Dalí i ens mullem els peus a l’aigua. Mentrestant, els membres de l’equip de Kayaking Costa Brava preparen les embarcacions, els rems i tot l’equip que necessitem. De seguida ens comencen a explicar com funciona i com portar el kayak, així com l’entrada i la sortida d’aquest, entre altres. Ens preparem amb la crema solar, els barretr, la samarreta, les ulleres de sol, l’armilla salvavides, la faldilla protectora, la bossa estanca, tot! Amb poca estona estem preparats, cadascú dins del seu kayak, per sortir a remar pel mar de la Costa Brava. Comença l’aventura!Comencem a remar resseguint costa i ens trobem amb la primera dificultat de la ruta, el vent! Només començar, hem de gastar més energia per superar el vent i arribar als diferents punts on teníem marcada una petita parada. En aquestes parades ens han explicat informació de la zona: les vinyes, els murs de pedra seca, la funció del vent, les caletes, fins i tot hem conegut la fauna. Després de dues horetes remant arribem a la Cala Seca! Aquí deixem el kayak a la sorra i gaudim d’un bany amb l’equip d’snorkel. Hem aprofitat per menjar una mica de fruits secs per agafar forces i per últim ens han explicat molt més sobre el Parc Natural del Cap de Creus! Aquí ens descobreixen la Cova de l’Infern, un dels llocs que tenim pendents per la pròxima escapada al Cap de Creus!Després de l’explicació, toca tornar al kayak i tornar a la Platja de Port Lligat, però abans, ens apropem fins a la Cala Bona, una meravellosa cala amb un pulmó marí gegant, ideal per gaudir de l’snorkel. Ara sí, toca tornar cap a la platja, ens espera la part més dura! Per sort, aquest cop, el vent ve de popa i ens fa portar avantatge! Després d’una horeta passada, arribem a la Platja de Port Lligat, deixem el kayak a la sorra i seguint la normativa, amb la mascareta posada, deixem tot el material a la caseta. Estem molt contents! L’escapada ens ha encantat i segurament provarem més rutes amb kayak amb Kayaking Costa Brava, a les diferents zones on proposen les activitats com a la Platja del Castell, a Palamós.Mirem l’hora i són dos quarts de tres! Ara entenem la gana que teníem! Per sort, tenim reserva a la guingueta que es troba a la mateixa platja, anomenada Cal Juli.Ens apropem i de seguida ens serveixen una taula. Demanem una mica de picar: patates braves, escopinyes i olives. El plat fort, que ja teníem vist un cop vam fer la reserva, l’arròs caldós de marisc. Boníssim! Per llepar-nos els dits! Ni un gra d’arròs hem deixat! I de postres, un gelat ametllat i un cafè amb gel, per tirar avall.Un cop amb la panxa plena, paguem i marxem cap el cotxe, gaudint de les vistes i acomiadant-nos d’aquesta escapada i d’aquesta aventura. Ja tenim ganes de viure la següent!&nbsp;

Escapada amb kayak al Parc Natural del Cap de Creus, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada amb kayak al Parc Natural del Cap de Creus i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada amb kayak al Parc Natural del Cap de Creus

Descobriu amb nosaltres el Parc Natural del Cap de Creus amb kayak, us encantarà!

<blockquote>L’Ecorail és una activitat que es realitza a l’aire lliure en un recorregut d’uns 7Km. Aquesta ruta comença i acaba al municipi de Callús i circula pel terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada i arriba fins el municipi de Sant Fruitós de Bages! Aquests 7 Km es realitzen pedalant per la via del tren amb bicicletes elèctriques que tu pots anar controlant segons si vols realitzar més o menys exercici.</blockquote>Sona el despertador. És diumenge al matí i amb cara d’alegria i molta emoció, després de la dutxa matinera, baixem cap el menjador de l’Hotel Soler.Allà mateix ens espera un bon esmorzar! Tan bo que ens sobte que sigui bufet i tot! Així que ens preparem una torrada amb pa amb tomàquet i una mica d’embotit, l’acompanyem amb un cossant, un cafè i un suc de taronja natural. Un esmorzar perfecte!Així que amb l’energia carregada, pugem fins l’habitació, recollim les coses i preparem la maleta i ens acomiadem d’aquest hotel. Ara toca temps per l’aventura!&nbsp;Amb el cotxe ens apropem fins a Callús, el punt d’inici d’aquesta activitat que ens espera avui. Avui ens toca gaudir d’una experiència única que és l’Ecorail!Així que després d’aparcar el cotxe ens apropem fins el vagó on ens donaran informació i ens explicaran el funcionament d’aquestes bicicletes. Amb una presentació amena ens expliquen la història del tren de la salt, i ens donen les indicacions necessàries per saber què fer i què no fer durant el recorregut.Així que, ja sobre la bici i amb el casc posat comencem a pedalar! En marxa! Estem molt motivats, anem pedalant sense parar i gaudint plenament del paisatge. Durant el recorregut passem per Sant Martí de Torroella, Mas Torres del Bages, La Sèquia, Mas de Sant Iscle i el Parc de l’Agulla.Aquesta activitat si que ens agrada! Gaudim de la natura plenament, descobrint un paisatge d’octubre espectacular i sobretot, fent exercici a l’aire lliure!Ens indiquen que al arribar al baixador hem de frenar les bicicletes perquè realitzarem una parada així que al arribar, anem frenant tot el grup de mica en mica a Mas Sant Iscle. És hora de gaudir del tast de vi al Celler Mas de Sant Iscle.Baixem de les bicis, ens treiem els cascs i els deixem al costat. Ens apropem fins el celler i ens fan una petita visita explicant la història del celler i la història dels diferents vins que fabriquen. Us hem de dir què, gràcies aquesta visita, ens hem pogut apropar més al món del vi, perquè estem una mica verds sobre el tema. Això sí, després de la visita del celler, vam gaudir del vi com mai! Del vi, de les torradetes i del formatge! Genial!Després de recuperar forces toca tornar a les bicicletes i seguir pedalejant. Ara hem de desfer tota la ruta que hem fet i arribar al punt d’inici, hem d’arribar fins a Callús. Amb menys nervis i més deixats anar, anem seguint el recorregut veient el mateix paisatge però del revés. Com ens agrada aquesta zona! Una zona tranquil·la, amb molts contrastos de colors i de terreny. Maquíssim! I en un pim pam, arribem a Callús! Ha passat molt ràpid la tornada!Els monitors que ens han acompanyat durant tot el recorregut, s’acomiaden fent una fotografia a tot el grup, així que aprofitem també perquè ens en facin una a nosaltres per tenir-les totes de record.I amb aquest record ens acomiadem i tornem cap el cotxe comentat la sortida. Una escapada super recomanada! I no només per fer amb parella, sinó amb amics, amb família, amb els fills i amb els avis! Hi ha possibilitats per realitzar-la per tots! Així que ara que s’apropa el bon temps, és un bon moment per gaudir del turisme industrial de Catalunya i descobrir el Pla de Bages amb l’Ecorail!&nbsp;

Escapada amb l'Ecorail del Cardener, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada amb l'Ecorail del Cardener i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada amb l'Ecorail del Cardener

Descobreix amb nosaltres l'Ecorail, una de les maneres més especials, i saludables, de conèixer una part del Pla de Bages

És dissabte, ja estem al mes d’octubre i fa realment molt de temps que desitgem poder fer una escapada de nou. Aquest any 2020 ha sigut estrany, diferent i dur per a molts. El coronavirus ha fet que haguem d'adaptar-nos a noves realitats, rutines i condicions que ens han afectat tant a l'hora de treballar com a l’hora de gaudir del temps lliure. Les vacances d'estiu han sigut un parèntesi entre la primera onada de la pandèmia que va començar al març i va parar-ho tot, i una tardor que es preveu també difícil.En el nostre cas, va ser a finals de febrer que vam tenir l’última oportunitat d’escapar-nos fora de Catalunya i descobrir Àustria, un viatge que més d’hora que tard us explicarem aquí, perquè va ser senzillament brutal. Però recordar Àustria també és recordar com a les notícies dels canals nacionals s’informava del tancament de les fronteres amb el nord d’Itàlia, i la menció a unes xifres de contagis que no paraven de pujar. Vam tornar a casa poc menys de 15 dies abans que es decretés el confinament total a Catalunya, abans que tot s’aturés fins a les vacances d’estiu.Al setembre, després de gaudir de la nostra estimada Costa Brava durant uns dies, i també als Pirineus, i ja havent tornat a la feina i amb unes perspectives més o menys positives pels mesos de setembre i octubre, ens posem en contacte amb els amics de Mas El Brugué, una espectacular finca situada a Terrades, on fa molt de temps que hi tenim una escapada pendent. Així que una vegada trobada la data per visitar-los, ens alegrem de poder escapar-nos de nou i conèixer un nou racó de Catalunya.Situat al petit municipi de Terrades, entre la plana de l’Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa, Mas El Brugué és una espectacular finca rural amb uns increïbles apartaments independents amb terrassa i jardí de nova construcció. Combinant materials nobles com la fusta, el ferro i la pedra, els espais que ens ofereix Mas El Brugué són ideals per a una escapada per relaxar-se, desconnectar i gaudir dels fantàstics paratges que ens ofereix l’Empordà.Després d’haver resumit una mica el que ha sigut per nosaltres el que portem de 2020, tornem al tema. És dissabte, estem a començaments d’octubre i les properes 24 hores les passarem al Mas El Brugué. Carreguem la maleta, la bossa de queviures i en Bru al cotxe -Mas El Brugué és pet friendly, així que en Bru, el nostre nou company d’aventures segur que s’ho passarà genial-, i comencem a fer camí direcció a Figueres, on agafarem la sortida 3 de l’autopista passat poble d’Els Hostalets, deixarem enrer La Vall, Llers i La Guàrdia i, finalment, una vegada passat el poble de Terrades, en qüestió de minuts i a mitjançant una pista forestal arribem a Mas El Brugué.Uns camps llaurats ens donen la benvinguda a la finca, molt ben delimitada i situada en un entorn immillorable. La tranquil·litat es fa present en l’ambient. Entrem amb el cotxe per l’apartament dels apartaments i l’aparquem. Allà mateix ens rep la Miriam, qui ens dóna la benvinguda, ens fa una primera introducció a Mas El Brugué i ens acompanya fins al nostre apartament.<blockquote>D’estil clàssic i romàntic amb tons lavanda, lluminosos i amb espais que conviden a desconnectar, els apartaments de Mas El Brugué representen una escapada ideal per a parelles que vulguin escapar-se en plena natura sense perdre cap comoditat.</blockquote>Des del mateix aparcament, i a simple vista, veiem els quatre apartaments de nova construcció, fets amb molt de gust i envoltats d’arbres fruiters i camps molt ben cuidats.Entrem, pugem les escales i arribem al nostre apartament, anomenat “Les Terrassetes”.Situat a la part de dalt de tot de Mas El Brugué, les Terrassetes és un allotjament de 75 metres quadrats dissenyat amb materials nobles i amb un estil entre clàssic i romàntic, on no hi trobareu res a faltar. L’apartament té dues àmplies terrasses, una amb vista als cireres i l’altre a la magnífica piscina amb porxo i barbacoes que hi ha al jardí. A més a més, si esteu de sort i el dia acompanya, a l’horitzó podreu divisar els majestuosos Pirineus.Donem les gràcies a la Miriam per aquesta magnífica benvinguda i explicació de Mas El Brugué, deixem les bosses a lloc i explorem una mica més l’apartament pel nostre compte.Només entrar, a mà dreta hi tenim una cuina molt equipada amb vitroceràmica, nevera, rentaplats i tots els estris que puguem necessitar, entre els quals cafetera. Donat que és un apartament i a Mas El Brugué no hi ha servei de restaurant, cal mencionar que si us hi escapeu no us deixeu el menjar, ja que si no us tocarà arribar-vos o bé fins a Terrades o a Figueres per comprar el que necessiteu (com ens va passar a nosaltres). A l’altra banda de l’habitació hi tenim un menjador impressionant, amb una taula fantàstica, sofàs i llar de foc.El passadís ens conduirà a la resta d’habitacions de l’apartament, i ens donarà accés a les dues terrasses que he mencionat anteriorment. Posant-nos d’esquena a la porta d’entrada, a mà dreta hi tenim la porta que dóna a la primera terrassa, a davant nostre hi tenim l’habitació de convidats, àmplia, amb dos llits molt còmodes, armari i sortida a la terrassa. Al costat hi tenim el lavabo, amb dutxa i molt complet. Finalment, al fons del passadís hi tenim l’habitació principal on hi trobem un llit súper còmode, armari i sortida a la segona terrassa, a la qual hi trobem unes&nbsp;tumbones&nbsp;per poder gaudir de les vistes. Impressionant!Com que ja comença a ser hora de dinar decidim arribar-nos fins al supermercat que ens queda més a prop, a Figueres, per comprar quatre coses de menjar que ens hem descuidat d’agafar. En poc més de 15 minuts som al supermercat, comprem i tornem de seguida cap a Mas El Brugué. Preparem el dinar, mengem i aprofitem per pensar què farem demà al matí, ja que aquesta tarda tenim organitzada una visita a la finca de la mà d’en Pol.A les 17 hores, ja descansats i ben tips, ens dirigim cap a l’aparcament on hem quedat amb el nostre súper guia. Ens presentem i comencem la visita. Deixem l’aparcament enrere i ens dirigim cap la zona de les oques i els signes, les quals tenen un estany molt gran on poder fer de les seves. És fantàstic poder veure aquest tipus d’animals en un entorn com aquest. Uns metres més endavant en Pol ens ensenya els ànecs exòtics, paons i els faisans que també tenen, quins colors més vius!Ens dirigim cap a la zona baixa de la finca on hi ha la granja de les vaques i dels vedells lactants, també el corral dels xais, les ovelles i els conills, i l’estable dels rucs, als quals podem donar de menjar panotxes de blat de moro i fins i tot raspallar. Quedem encantats amb la manera amb la que en Pol ens explica cada zona, curiositats sobre els animals i la mateixa finca. Després de passar a veure els xais i les ovelles, ens dirigim cap a la vinya de la qual també en fan vi, i fem una visita a l’hora, encara carregat de forces verdures, entre les quals carbasses, pebrots i tomàquets. Quina sort poder tenir un hort així! Finalment, fem una visita ràpida al petit celler on embotellen el vi, i ens dirigim cap a l’entrada de la casa, on diverses fonts d’aigua donen la benvinguda als visitants.La visita ha durat gairebé dues hores i ens ha encantat poder conèixer de primera mà el funcionament d’una finca d’aquestes característiques. Ara, el que ens queda de dia, l’aprofitarem per explorar pel nostre compte la resta de zones de Mas El Brugué, entre les quals la fantàstica piscina i la zona de barbacoes, fer algunes fotos per poder compartir l’escapada amb tots vosaltres, i començar a preparar-nos per sopar, que avui sopem fora!Ens arreglem i cap a quarts de nou sortim de Mas el Brugué direcció a Boadella d'Empordà, on tenim taula reservada a El Trull d'en Francesc, un dels restaurants que ens ha recomanat la Miriam i del que hem vist molt bones valoracions.La carretera és fosca com una gola de llop, però arribem a port en poca estona i sense complicacions. Aparquem i resseguim el carreró empedrat avall fins arribar a la porta del restaurant. L'edifici és gran i ja hi ha gent a dins gaudint del menjar. A nosaltres ens condueixen fins al pis de dalt on tenim una taula reservada al costat de la finestra, a un dels racons de la sala, com més ens agrada.&nbsp;La carta té una gran varietat de plats i de menús, diria que fins a quatre; però per variada la carta de vins! Finalment, després d'una bona estona ens decidim. De primer ens decantem per un carpaccio de gambes fresques de roses amb oli nou d'olives arbequines i sal gruixuda, i un carpaccio de peus de porc tebi amb fioie, ceps i vinagreta d'olives. Senzillament brutals! Pel segon ens posem d'acord i demanem un arròs de ceps, calamars i pop; dues de les nostres debilitats, els ceps i el pop. Finalment, per acabar, de mostres ens decantem per un "tatin" de poma tèbia amb gelat de canyella, i un crepe suzette amb gelat de vainilla i xocolata desfeta.Gaudim sense presses d'El Trull d'en Francesc i els plats que ens van portant, tot ben acompanyat d'una bon vi blanc Perafita 2018 de Martín Faixó. Ens passen les hores volant, així que ja toca retirar-nos, tornar cap a casa i descansar, que demà ens toca llevar-nos relativament avait per descobrir aquest meravellós entorn!El diumenge ens intentem llevar ben d’hora, esmorzem, ens calcem les bambes de muntanya i sortim direcció al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, des d’on començarem l’excursió fins a l’ermita de Santa Magdalena.En poc més de 20 minuts arribem al Santuari de la Salut. Aparcar no és un problema ja que hi ha molt de lloc, així que deixem el cotxe i ens dirigim cap a l’església, una construcció relativament moderna, datada del segle XVII, i inclosa en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Està situada al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena i la construcció la formen tres cossos adossats, l’església i els edificis de l’hostatgeria als que es troba unida.Després de fer les fotografies de rigor i observar les vistes espectaculars sobre la plana, comencem el camí que ens portarà fins a dalt de tot de la muntanya, on hi trobarem l’ermita de Santa Magdalena. El camí al començament és força costerut, però posteriorment es va aplanant i a més està molt ben senyalitzat, així que la pujada és agradable. Les vistes també són de menció, ja que a mesura que anem guanyant alçada la plana amb el mar el fons van guanyant protagonisme.En poc més d’una hora arribem al cim, l’ermita i un eix geodèsic ens ho indiquen. Estem a gairebé 500 metres sobre el nivell del mar i tenim una vista panoràmica sobre la plana de l’Empordà. A una banda el mar Mediterrani, a l’altre la serralada dels Pirineus ja nevats; a sota nostre hi tenim també l’embassament de Boadella. Estem encantats d’haver arribat fins aquí dalt. Per altra banda, l’ermita és també una passada. Parlem d’una església d’una sola nau construïda al segle XV, totalment d’arquitectura romànica. Com a curiositat, una vegada arribats a dalt, dirigiu-vos a la part posterior de l’ermita on trobareu una cadena que us permetrà fer repicar la campana. Ens estem una estona gaudint de l’entorn i decidim emprendre el camí de baixada -el mateix que hem fet servir per pujar-, ja que es comença a fer tard i encara volem fer una visita al poble de Terrades, el qual mai hem visitat.Tornem a ser a Mas El Brugué. El matí i migdia han sigut genials; no hi ha res que ens agradi més que un bon dia a la natura descobrint nous indrets. Ara però, és hora de dinar, recollir les bosses i acomiadar-nos dels amics de Mas El Brugué, els quals ens han permès gaudir de 24 hores genials en un entorn immillorable. Abans però, no volem marxar sense comprar un parell d’ampolles del vi blanc que ells mateixos elaboren, i mitja dotzena d’ous de les seves pròpies gallines.Ens acomiadem i pugem al cotxe direcció a Terrades, el qual queda a menys de 5 minuts seguint la pista forestal que connecta Mas El Brugué amb el poble. Deixem el cotxe a l’aparcament de sorra que trobem a prop de la carretera i ens deixem perdre pels carrers. Terrades és un poble de poc més de 330 habitants, així que ja us podreu imaginar les seves dimensions. Com tots els pobles de l’Empordà, els seus carrers tenen un encant especial; n’hi ha de més estrets o més amples, amb cases més o menys antigues, però la pedra i les plantes sempre hi són. Us recomanem fer-hi una visita si hi sou a prop, la seva tranquil·litat i la parròquia de Santa Cecília, datada ja a l’any 982 us encantaran.Una vegada visitat el poble, tornem al cotxe i ens acomiadem d’aquest racó de Catalunya que ens ha acollit durant aquest cap de setmana. Ens ha encantat tornar-nos a escapar, sentir que tornem a trencar amb el dia a dia, conèixer nous indrets i la història que els envolta. Aprofitem aquesta publicació també per agrair a tot la família de Mas El Brugué per obrir-nos les portes de casa seva i per deixar-nos conèixer aquest oasi al mig de l’Empordà. Moltes gràcies!

Descobrint Mas el Brugué, Terrades i Santa Magdalena, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Mas el Brugué i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Mas el Brugué: Descobrint Terrades i Santa Magdalena

Descobreix amb nosaltres Mas el Brugué, apartaments de turisme rural entre la plana de l'Empordà i els contraforts de la Garrotxa

Aquest cap de setmana d’octubre també tenim una escapada preparada! En tenim moltes ganes! Així que, avui dissabte, després de que soni el despertador, després d’un bon esmorzar i deixar-ho tot fet, agafem el cotxe amb les nostres bosses, per la C-31, direcció Tarragona.Després d’una horeta amb música, conversa i una bona companyia, agafem la nostra sortida i ens desviem cap a la nostra destinació: Aquest cap de setmana ens escapem a Miami Platja!<blockquote>Miami Platja és un nucli costaner situat a uns 30 quilòmetres al sud de Tarragona. Forma part del municipi de Mont-roig. És un dels nuclis que forma part de la Costa Daurada, amb cales i platges de bandera blava i amb aigua cristal·lina on es pot practicar i gaudir de diversos esports aquàtics.&nbsp;</blockquote>Sembla mentida com canvien les diferents zones de Catalunya segons l’època de l’any! I si li sumem les mesures i les estriccions pel Covid-19, encara més! Així que ens trobem a un Miami Platja molt tranquil, amb pocs cotxes a la carretera.Seguim les indicacions del GPS i arribem fins a un pàrquing situat davant d’una platja magnífica anomenada Platja Cristall. I no ens estranya que tingui aquest nom, l’aigua és d’un color turquesa impressionant! Ens quedem bocabadats mirant i contemplant aquest paisatge! I més, perquè els núvols de pluja ens han donat una treva i amb el reflexa dels rajos del sol encara és més impressionant!De seguida ens trobem amb l’Ivan qui ens presentarà Sunrisehomes.es, gestor de diferents estudis i allotjaments turístics, entre els quals el que ens allotjarem aquest cap de setmana. Ens acompanya fins a la que serà la nostra casa aquests dos dies, l’estudi anomenat Vasarely però conegut com l’Estudi Zebra. Un estudi petit però acollidor, decorat amb els colors blanc i negre que juguen dins de l’apartament. I no ens podem queixar! Ens queda a pocs metres de la platja, té unes vistes magnifiques i pràcticament té de tot per passar el cap de setmana amb totes les comoditats.&nbsp;Després d’estar parlant amb l’Ivan una bona estona, explicant-nos una mica sobre la zona, el que podem fer i què podem visitar, ens deixa una sorpresa a la cadira: una samarreta tèrmica i un neoprè amb unes potes d’ànec i unes ulleres per si ens atrevim a llançar-nos a l’aigua! Esperem que sí! Ens acomiadem de l’Ivan i ens posem còmodes.Sense adonar-nos-en ja són passades les 13:30h i no tenim res per dinar. Així que decidim reservar taula en un dels restaurants que l’Ivan ens ha recomanat. És hora de trucar al restaurant Limonero per anar a dinar!Quan se’ns fa l’hora decidim arribar-nos-hi caminant i passejar pel passeig que ressegueix la platja i les diferents caletes que hi ha per la zona. Tenim la sort que avui el mar està preciós! Pel passeig no es trobem gairebé ningú, algun esportista corrent, algunes parelles caminant i algun nen jugant amb els patis, però res més. Teníem ganes de relaxar-nos i és la millor temporada per visitar aquesta zona de Catalunya, sense dubte!Seguim caminant pel passeig i arribem fins al restaurant Limonero, allà mateix. Ens asseiem a la nostra taula reservada, situada a la segona planta del restaurant. I allà, seguint tot el protocol Covid-19, demanem el primer, el segon plat i el vi. De primer provarem els tomàquets amb ventresca de tonyina i ceba vermella i l’amanida de kale, poma granny, formatge de cabra, pipes de carbassa i vinagreta oriental de pastanaga i gingebre. De segon, tots dos ens animem amb el pop a la brasa i per acompanyar, un vinet negre de la D.O. Tarragona.La veritat és que tot està per llepar-se’n els dits! Boníssim! Quedem ben tips, però per sort, encara tenim lloc pel postra! En Juli s’anima amb la torradeta de Santa Teresa caramel·litzada amb gelat de nata, i l’Andrea, com sempre, tria el&nbsp;coulant&nbsp;de xocolata amb gelat de vainilla. Boníssim!&nbsp;Sortim del restaurant encantats! I aquest cop, ens decidim per tornar cap al nostre estudi caminant per la sorra de la platja, mentre l’aigua ens toca i refresca els peus. Endevineu a qui se li han mullat els pantalons amb una onada?Un cop arribats a l’estudi, ens traiem la sorra dels peus ja que les dutxes públiques estan tancades. Aprofitem per descansar una mica mentre mirem una pel·lícula. Però abans de que sigui tard, ens arribem fins al supermercat de Miami Platja, que s’ha de dir que és enorme, i fem una petita compra pel sopar, l’esmorzar de demà i el dinar.Abans de sopar, però, ens visita l’Ivan a l’estudi i ens convida a una copa de vi. Ens explica sobre els seus projectes, els quals ens semblen molt interessants, i ens segueix explicant coses de la zona i sobretot, sent un amant dels vins, del Priorat.És fa tard, i ens acomiadem. És hora de sopar i anar a dormir, que demà serà un gran dia!&nbsp;Sona el despertador! És diumenge! Tenim ganes de conèixer encara una mica més la zona i gaudir d’aquest cap de setmana per la Costa Daurada. Així que després d’un bon esmorzar agafem el cotxe i ens dirigim cap a l’Hospitalet de l’Infant.&nbsp;<blockquote>El municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant està situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre. Està integrat per cinc nuclis de població: Vandellòs, Masboquera, Masriudoms, l’Hospitalet de l’Infant i Almadrava. El municipi es va constituir el 1818, com a part escindida del de Tivissa i es reconeixen històricament fins a 11 nuclis d’habitats.</blockquote>Un cops arribats a aquest poblet, decidim donar-hi una ullada. I trobem Ca La Torre, l’antiga torre defensiva i la casa pairal més significativa de Vandellòs. La torre de defensa és del segle XVI i està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquests tipus de torre es construïen com a lloc d’observació i protecció contra els atacs dels pirates.&nbsp;Ca La Torre és un equipament cultural format per l’antiga casa pairal de la família Gil-Vernet, que ha comptat amb diverses generacions de metges de renom internacional. L’edifici actualment recull l’arxiu històric del poble.Després de contemplar l’edifici per fora, decidim apropar-nos fins la platja anomenada l’Arenal. La platja més gran de l’Hospitalet de l’Infant de 1.800m de longitud i situada més a prop del poble. És una platja ampla de sorra fina, amb dues cares diferents. La part nord que és una platja urbana de fàcil accés des del passeig marítim, i la part sud que és una platja natural, amb boniques dunes plenes de vegetació mediterrània, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb joncs.L’Arenal també té un color maquíssim! I això que avui fa vent! Decidim caminar per la sorra i contemplar el mar una bona estona. Sembla que el temps passi molt lent, però ens adonem que se’ns està fent tard, i tot i que ens agradaria contemplar moltes altres platges que ens han recomanat, com ara La Punta del Riu, el Torn o la d’Almadrava, decidim que és hora de tornar cap el cotxe i anar a la segona destinació proposada per avui.Sort que ho tenim relativament a prop, així que en poca estona ens plantem a Mont-roig del Camp, aparcats i a punt.<blockquote>Mont-roig del Camp és un municipi amb nucli antic a l’interior i zona costanera, on es troba la població de Miami Platja. Així que l’original dualitat entre l’interior i la costa crea una entranyable zona formada per cales de petites dimensions i una zona de gran valor natural enmig de la natura.&nbsp;</blockquote><blockquote>Cal destacar que Joan Miró, el pintor, va crear a Mont-roig l’obra i l’univers mironians. Enter els diversos escenaris que han servit de model per a les obres de Joan Miró destaquem Las Masia, Mont-roig, el pont, la Platja de Mont-roig o el Poble i l’Església de Mont-roig.</blockquote>Som a l’aparcament per descobrir Mont-roig des de les alçades. Així que un cop aparcats ens dirigim cap a l’impressionant mirador natural situat a la muntanya de l’Areny, al costat esquerra, el costat oposat on és el camí per arribar a l’Ermita Mare de Déu de la Roca i l’ermita de Sant Ramón.El camí al principi és fàcil, però després s’ha de grimpar una mica per arribar als punts més alts. Entre el sol, la mascareta i la calor, arribar-hi se’ns està fent una mica llarg. En el camí trobem diferents senyals i rutes per a fer en aquesta zona. Ens sobta la ruta fins a la Cova Foradada, les Escales del Diable i la Roca del Migdia; però ja les farem un altre dia, ja que avui no anem preparats. Per fi arribem, i ens quedem ben parats! Des d’aquí s’observa tota la plana del Camp de Tarragona, és espectacular! I no només això, sinó que s’hi tenen unes vistes precioses de les dues ermites!Després d’estar-nos-hi una estona observant tot el nostre voltant, toca tornar a baixar. Per sort és més fàcil i ràpid que pujar, ja que sembla que no faci tanta calor. Un cop a baix, decidim anar a visitar les dues ermites.&nbsp;Primer arribem fins l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, situada a 294m d’altitud damunt d’una roca de pedra sorrenca erosionada i de color vermellós. Volem destacar una frase del lloc que deia Joan Miró: ‘L’ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble...’.&nbsp;Hem de dir que a nosaltres també ens impacta aquest color. És un color preciós i que contrasta moltíssim amb el colors blanquinosos de les ermites. Des d’aquí les vistes són espectaculars també, ideal per passar-t’hi hores mirant el paisatge dels camps d’oliveres, dels poblets o del mar al fons. A més, ens sobta que a dins mateix hi ha un bar i un petit restaurant, on s’hi pot agafar quelcom per beure i menjar per emportar.&nbsp;Més amunt hi trobem la Capella de Sant Ramon. S’hi puja per uns graons tallats a la mateixa roca. Sant Ramon destaca entre la pedra vermellosa pel seu color blanc, que servia de guia als mariners. Aquesta capella ocupa el lloc que en origen ocupava el castell, i està documentada des del segle XVI. Explica la història que la imatge de Sant Ramon va ser trobada per pescadors de Cambrils. Com a curiositat, Joan Miró, el 1916, va pintar el quadre de Mont-Roig, Sant Ramon, que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Aquests és, sense dubte, un dels llocs que heu de visitar si us escapeu fins a Mont-roig. Però com sempre, les hores van passant i ja és hora de tornar cap a l’estudi. Allà ens preparem el dinar: una hamburguesa ben completa i comencem a guardar-ho tot i a preparar les bosses per tornar cap a casa.&nbsp;Arriba la tarda de diumenge i després d’acomiadar-nos de l’Ivan i d’aquest lloc meravellós, toca tornar cap a casa i preparar-nos per aquesta nova setmana que ara començarà. Això sí, acabem l’escapada jurant-nos que tornarem a la Costa Daurada i descobrirem nous llocs i racons que encara ens queden per veure, que segurament són fantàstics! Gràcies Ivan i Sunrisehomes.es per deixar-nos descobrir aquest racó tant meravellós de Catalunya, tornarem!

Descobreix amb nosaltres Miami Platja, Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Miami Platja: Descobrint Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant

Descobreix amb nosaltres Miami Platja, Mont-roig del Camp i racons increïbles del Camp de Tarragona!

<blockquote>Montanissell és un petit nucli de població situat a 1.134 m d’altitud, a la comarca de l’Alt Urgell, i pertanyent al municipi de Coll de Nargó. Situat als peus de la serra de Sant Joan, a Montanissell hi trobarem l’església de Sant Joan, l’església de la Mare de Déu de la Salut, i el restaurant Cal Borda. Montanissel, o la “vila de Montangocello”, ja són citats l’any 988 per una permuta entre el bisbe d’Urgell i el Comte Borrell II, tot i que la parròquia del poble és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell en la segona meitat del segle X. L’any 966 és documentat el castell de Montenissell.</blockquote>És dissabte de tardor i comença a fer fred. Com de costum hem pujat al Pirineu per desconnectar, passar uns dies amb la família i celebrar la Castanyada tots plegats. Vam arribar dijous i des d'aleshores que no hem parat, però en el bon sentit de l'expressió. Sense presses ni preocupacions ens hem arribat fins Andorra per comprar quatre coses que necessitàvem, ens hem escapat fins a la Seu d'Urgell a fer una passejada amb els gossos, observar la catedral, ara ja restaurada, i a gaudir els colors de tardor al Parc del Segre on hem pogut jugar amb els reflexes dels arbres sobre el canal.Ahir vam celebrar la Castanyada a casa; panellets, castanyes, moniatos i un got de vi dolç ens van fer entrar en calor i ens van fer agafar forces per aguantar la cua de cotxes, la majoria d'ells provinents de Barcelona, que pujaven direcció Andorra.&nbsp;Però si hi ha una cosa que ens fa especial il·lusió d'aquesta escapada, a banda de poder celebrar la Castanyada tots junts, és la de tornar a Montanissell, passejar pel poble, arribar-nos fins a l'església de la Mare de Déu de la Salut, visitar l'ermita de Sant Joan amb la majestuosa Serra de Sant Joan al fons i, sobretot, quedar-nos a dinar a Cal Borda, per nosaltres un dels restaurants de referència a l'Alt Urgell, el qual us recomanem visitar si sou a prop de Coll de Nargó o d'Organyà.Cap a les 12 del migdia pugem al cotxe i agafem la carretera direcció a Organyà, on un cop arribats al centre del poble, deixem la carretera principal per agafar un trencall que ens du fins on comença la carretera d'Organyà a Montanissell. Per davant tenim una carretera de muntanya d'onze quilòmetres de voltes i més voltes, això sí, asfaltada i en molt bon estat, si no tenim en compte que és un pèl estreta, podem trobar pedres al costat de la carretera, i hi podem trobar algun ciclista prou valent per superar la pujada.En general però, la carretera fa de bon passar, sobretot per les vistes cap a la vall. En aproximadament 40 minuts arribem al poble i deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Cal Borda on ens quedarem a dinar. Ara que ja hem aparcat, us recomanem reservar taula al restaurant ja que és un punt de referència a la comarca i sol estar força ple. Si hi truqueu, aprofiteu per dir-los que voldreu arròs de muntanya, no us en penedireu; més endavant en parlarem, però ara anem a caminar una mica.Deixant el cotxe a l’aparcament comencem a caminar direcció a l’Església de la Mare de Déu de la Salut, més o menys a 20 minuts a peu del restaurant, des d’on s’observa a dalt d’un turó a la punta oposada del poble. En aquest mateix turó és on hi havia el poble vell de Montanissell. La parròquia de Montanissell és esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell en la segona meitat del segle X. Per altra banda, l'any 966 és documentat el castell de Montanissell.Es tracta d'una església d'una sola nau amb capçalera plana i capelles laterals. La nau és coberta per una volta de canó reforçada amb arcs faixons. Als peus hi ha un cor de fusta que descansa en un arc carpanell. Al costat sud-oest hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta d'aresta. Tant pel parament com per la disposició de les capelles, sembla que es tracta d'un afegit del segle XIX.Per arribar a l'església agafem un camí de terra ample i senyalitzat que passa per 3 cases habitades. Deixant-les enrere, seguim caminant fins enfilar la pujada que ens porta fins davant mateix de l'església, la porta d'accés de la qual present un arc rebaixat i està desplaçada a l'esquerra. Damunt hi veiem un ull de bou.Des d'aquest punt la vista del poble és espectacular ja que es pot observar a simple vista gairebé tota la serra de Sant Joan, les vinyes d'alçada, el nucli de població i l'ermita de Sant Joan. Val la pena haver caminat aquest tram només per quedar-nos amb la fotografia.Com que ja comença a ser tard i tenim taula encarregada a dos quarts de tres, desfem el camí i ens dirigim ara sí cap a Cal Borda. El restaurant consta de dues sales: la principal i la secundària on, tot i indicar que és el bar, també s'hi serveixen menjars. Entrem.Com de costum, aquest cop està ple de gent, sort que hem reservat! De seguida ens atenen i ens indiquen la taula que ens toca, al costat de la paret, no massa lluny de l'entrada. En un no res ens pregunten si ja sabem el funcionament del dinar, així que al dir que sí comencem amb els primers. En qüestió de minuts ens porten la plata d'amanida, el pa amb tomàquet, la taula d'embotits, els formatges i el plat de pernil salat. Pels qui no conegueu Cal Borda, la carta és molt senzilla. De primer us serviran els plats que acabo de mencionar: embotits i formatges artesans, pa amb tomàquet i amanida. Podeu menjar tant com vulgueu, i si s'us acaba, segurament us preguntaran si en voleu més. En aquest punt segurament estareu temptats de fer-ho, però molt sincerament no us ho aconsello, ja que us espera un segon de luxe!En el nostre cas comencem amb l'embotit. Cal mencionar que la taula ve amb els embotits sense tallar, així que més val que us mentalitzeu en que a algú li tocarà treballar. En aquest cas em toca a mi com ja ve éssent habitual. Talls de bull blanc i negre, donja, llonganissa i fuet, xoriço, entre d'altres fiambres comencen a omplir el plat, acompanyats del pernill del país, els formatges i una bona llesca de pa amb tomàquet. Crec que aquest és bon moment per advertir que si sou vegetarians, vegans o simplement teniu poca tolerància a la carn, possiblement venir a Cal Borda no sigui la millor opció ja que la carn és abundant tant en el primer com en el segon plat. Però de totes maneres, no costa res preguntar si tenen alguna opció al reservar taula.Un cop tips d'embotit i amb l'amanida gairebé acabada, ideal per a tirar avall, és hora dels segons. Com us he comentat anteriorment avui hem demanat arròs, així que ens porten la paella ben calenta per començar a gaudir-lo. Per nosaltres és un dels millors arrossos de muntanya que hem provat, amb el permís de l'arròs de l'Hostal Pedraforca. La ració és ideal per quedar satisfet però no massa tip, el suficient per poder encarar el que podríem dir la segona part dels segons.Després de retirar-nos la paella ens pregunten què voldrem de segon. En aquest moment haureu de triar quines casseroles voleu degustar. En el nostre cas ens decantem per l'estofat de senglar, el pollastre amb prunes, peus de porc i conill amb bolets. No us espanteu, les racions són petites i estan pensades per, com he dit, degustar i no pas agafar un empatx.En els tres casos, tant el senglar, com el conill, el pollastre i els peus de porc estan molt ben cuits i els acompanyats van molt bé per fer passar avall la carn. Tot això ho acompanyem amb una ampolla d'aigua i el vi negre de la casa, que sempre va bé per fer passat el fred i el cansament.Ara ja amb la panxa plena i contents d'haver pogut tornar a menjar a Cal Borda, és hora dels postres. Aquest cop ens decantem per una macedònia i una crema catalana amb sucre cremat, com ha de ser. La casa té costum de servir-te un músic amb un porronet de vi dolç per acompanyar, detall que s'agraeix molt.Cap a quarts de cinc de la tarda hem fet ple i ja que es comença a fer fosc, decidim pagar, acomiadar-nos i anar cap al cotxe per desfer el camí que ens ha portat fins a Montanissell, per nosaltres un dels pobles més encantadors de l'Alt Urgell pel seu menjar, per la majestuosa Serra de Sant Joan, i les vistes sobre Organyà i Coll de Nargó, les quals et fan quedar embadalit. Possiblement us estareu preguntant quin preu té aquest menú, doncs no heu de patir perquè el preu és tancat a 25 euros per persona independentment que mengis el que et donen, o si vols menjar més. Potser per a persones amb poca gana no sortirà tant a compte per la quantitat que puguin menjar, però us assegurem que val la pena escapar-se a Cal Borda ni que sigui un cop, per tastar els embotits i les carns guisades.&nbsp;A nosaltres ens té enamorat i segur que hi tornarem ben aviat no només per repetir a Cal Borda, sinó també per visitar les Coves d'Ormini, una de les cavitats més interessants del massís de la Serra del Boumort, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalactites. Us n'anirem informant!

Descobreix el poble de Montanissell, així com el restaurant Cal Borda, la Serra de Sant Joan i les Coves d'Ormini. Si vols conèixer el petit poble de Montanissell, fes clic aquí!

Escapada a Montanissell: Cal Borda, la Serra de Sant Joan i les Coves d'Ormini

Descobrim un dels pobles amagats als peus de la Serra de Sant Joan, al Massís del Boumort, a la comarca de l'Alt Urgell. Vistes impressionants, bon menjar i un vi d'alçada!

<blockquote>Rubió és un municipi rural de la comarca de l’Anoia, a la província de Barcelona. Està situat al nord de la comarca, al límit amb la comarca del Bages. Rubió, amb una superfície d’uns 48,20&nbsp;km² i aproximadament 232 habitants (2018), està envoltat de muntanyes, camps, vegetació i la majoria de cases de la zona són masies aïllades, com&nbsp;és la&nbsp;Vila Caelus Masía Boutique,&nbsp;ideal per a escapar-se del dia a dia i desconnectar.</blockquote>Feia temps que esperàvem aquesta escapada. Teníem ganes de conèixer nous llocs amb encant i descobrir més paisatges i cultura de Catalunya i d’aquesta manera celebrar el nostre aniversari amb una mica d’aventura. Així que ens trobem sobre les cinc de la tarda, al cotxe, de camí a l'Anoia, exactament anem en direcció a Rubió.Mentre en Juli condueix amb la ràdio posada, cantem i mirem l’espectacle natural que tenim per la finestra. I és que en menys d’una horeta de viatge hem arribat al Parc Eòlic de Rubió, format per 50 aerogeneradors. Uns aerogeneradors de grans dimensions que es mouen pel vent. Sembla mentida però estem sorpresos de veure’ls i a més tan a prop. En pocs minuts de carretera de sorra i vegetació trobem els indicadors, fàcils de seguir, que ens senyalen el lloc on anem a passar la primera nit del cap de setmana. Avui descobrim&nbsp;Vila Caelus Masía Boutique, a&nbsp;Rubió!&nbsp;S'acaba el camí de sorra i aparquem el cotxe. Al costat una preciosa masia envoltada de boscos on el color verd predomina, tot i que es comencem a veure claps de tardor. Sortim del cotxe i ens parem a escoltar i a mirar, no s'escolta res! Només els ocellets cantar. Estem molt contents d’estar aquí! Ens brillen les cares i encara no hem vist res! Ens posem l’armilla, fa fresqueta. Sembla que la tardor ja està arribant als boscos catalans.Sense endur-nos les maletes ens dirigim a l’entrada de la&nbsp;Vila Caelus Masía Boutique. Una mica intrigats truquem a la porta i ens obra un home. Un home que amb molta gràcia ens diu que estem entrant per la cuina de&nbsp;Vila Caelus, però que no ens preocupem, que el 99% dels convidats entren per aquí!Entrem, ens demana els DNI i es presenta. Ell és en Frank un sevillà que fa uns quants anys que viu a Catalunya. És més, ens explica que volia un canvi a la seva vida i que ara fa sis anys que es dedica, amb la seva parella José, a construïr el que és ara Vila Caelus, i a posar còmodes als convidats de la seva masia boutique. La primera que va existir a Catalunya!I nosaltres, situats al menjador, estem sorpresos escoltant tot el que ens explica mentre mirem la decoració. És una passada! Aquest noi té molt bon gust!<blockquote>La Vila Caelus Masia Boutique és la masia boutique de&nbsp;referència&nbsp;Catalunya. És un petit hotel de cinc habitacions, només per adults, situat al poble de Rubió, amb vistes a la muntanya, des d'on es poden practicar diverses activitats, entre les guals gaudir de la piscina a l’aire lliure.</blockquote><blockquote>Aquesta masia de pedra és del segle XVIII i està completament rehabilitada, no hi falta cap detall! Cada una de les habitacions és diferent en quant a la decoració i els acabats, fent l’experiència encara més única i personalitzada. La decoració està plena de detalls, amb un estil i decoració propi que&nbsp;podríem&nbsp;classificar com a modernista . A més de la piscina, la masia disposa d’una biblioteca amb molts llibres&nbsp;i una zona de cinefòrum amb un billar, una zona amb sofàs i llar de foc i, per últim, tot el jardí exterior espectacular.&nbsp;</blockquote>En Frank ens ensenya tota la masia, és espectacular! Ens encanta, no hi falta cap detall. Tot és únic i està molt ben pensat. Ens va explicant diferents coses sobre la decoració i la rehabilitació de l'edifici, per exemple, que van trigar 4 anys en restaurar-la i que encara hi estan fent cosetes. També ens explica que tots els mobles tenen un significat i una importància per a ell. La majoria han estat restaurats personalment i tots ells formen part dels seus records, o dels seus familiars i amics. És a dir, molts dels mobles que tenen a la Vila Caelus Masia Boutique són regals que han rebut, com per exemple, el bonic piano del menjador. Ens sembla molt interessant aquest concepte. Ens encanta!&nbsp;A continuació ens ensenya la nostra habitació, tota molt ben decorada, com era d’esperar veient la resta de la masia, i amb totes les comoditats. Però per sorpresa nostra, ens comenta que com que aquesta nit estarem sols, ens proposa canviar d’habitació i dormir a l’habitació més gran de la casa. És impressionant! Amb un estil nòrdic, molt oposat al resta de la casa, no li falta detall, un llit gegant, un lavabo, una finestra amb vistes al bosc... ens encanta!Amb la felicitat que ens ha encomanat en Frank i la Vila Caelus Masia Boutique, anem al cotxe a buscar les maletes, aquest cop passant per l’entrada principal, i ho portem tot a l’habitació. Ordenem una mica les coses i fem una repassada a l'interior fixant-nos en tots els detalls! A la tauleta ens esperen dos bombons i no només això, un pot maquíssim de llaminadures. A qui no sabeu qui ha posat la mà?Al lavabo tampoc hi falta de res! Hi ha respalls de dents per si t’has deixat el teu, compreses i un tampó per si les mosques, tovalloletes desmaquillants, sabó pel cap i pel cos, assecador de cabell... Un lavabo de deu!Decidim baixar a la biblioteca i jugar al billar ja que encara tenim una estona abans de sopar. Després de fer un parell de partis, ens asseiem una estona als sofàs i xerrem de les nostres coses. Feia temps que no teníem una estona per a nosaltres dos, i aquest moment ha sigut ideal.Al cap d'una estona, en Frank ens presenta a en José, un noi molt amable també! I sense tenir temps a dir que sí, ens han encén la llar de foc, situada a l’antic celler de la masia, una de les parts de la casa que van poder conservar. Fa fresqueta, sembla mentida però ja estem a uns 7 graus a fora. Així que estar al costat del foc ens ha anat molt bé! En Frank abans ens ha parlat dels seus famosos i saborosos vermuts, així que n'hi hem demanat un per cada un! I en efecte, són boníssims! Tenien raó, el vermut d’en Frank és de deu! No li falta cap detall, un tronquet de canella, fruites del fosc, el pebre, un tros de taronja i altres ingredients que no es veuen però que van d'aquest vermut negre un entrant ideal per fer temps pel sopar! Boníssim!Hem quedat a les 21:30h per sopar, així que de seguida arriba l’hora i ens asseiem a la nostra taula. I sabeu? Això ens ha encantat! Cada taula està decorada amb les rajoles hidràuliques de cada habitació, cada una d’elles diferent. Així que cada habitació té una taula assignada, decorada igual que el terra de l'habitació. El que dèiem, detalls encantadors. En Frank té molt bones idees i molt bon gust!Ens porta la carta i ens explica que tot el que tenen és del seu hort o de l’hort del veí. Els ous també són d’un dels seus veïns, i tot està realitzat per ell. Tot Km0 i biològic! Així que a part de decorar tota la masia també sap cuinar!Decidim compartir els diferents plats, així que de primer demanem el tomàquet farcit d’arròs i bolets i l’amanida amb formatge de cabra cruixent. De segon ens decantem per l’entrecot acompanyat de puré de patata i els koftas de vedella, acompanyat d'un vi negre del Priorat, el Santes.Abans dels primers plats, en Frank ens sorprèn amb un entrant de torradetes amb formatge brie i melmelada de pebrot groc feta per ell. Deliciós! I això que no som fans del pebrot!Arriben el primers i gaudim com nens intercanviant els plats. Arriben el segons i&nbsp;al·lucinem amb el gust dels koftas, mai ho havíem provat i ens ha encantat! I l’entrecot, boníssim!&nbsp;Estem tan plens que decidim no demanar postres, i això que hi ha pastis de xocolata! Però estem molt tips, ens ho reservem per demà a l'hora d'esmorzar.Marxem una altre estona als sofàs al costat de la llar de foc i parlem fins que ens ve la son. Sense adonar-nos-en s’ha fet tard i ja són quasi les dotze. Així que decidim anar cap a l’habitació i posar-nos al llit. És hora de dormir, ja que volem aprofitar el dissabte gaudint d’aquest espai tan bonic.&nbsp;Ens sona el despertador! Ahir a la nit havíem decidit baixar a esmorzar a les 9h però fem una mica el ronso mentre veiem l’entrada del sol i els colors del bosc, així que ens aixequem una mica més tard del previst, ens dutxem i cap a les 9:30 h baixem a esmorzar.Ens sorprèn el menjador amb un bufet lliure espectacular! Diferent tipus de pa fet i fornejat per en Frank i la seva amiga. Diferents embotits com fuet, llonganissa, salsitxó i molts més, així com molts tipus de formatge. També hi ha mantega i diferents melmelades i tipus de mel ecològica feta també per un apicultor de la zona. No falta cap tipus de suc, també hi ha cereals i diferents peces fruites. A més, en Frank, a banda de donar-nos el bon dia ens ofereix la possibilitat de demanar un ou ferrat, truita a la francesa o bacó. Imagineu que demanem? En Juli s’apunta a l’ou ferrat i al bacó, jo em quedo amb un ou ferrat.Amb la taula molt ben preparada, amb plats maquíssims i diferents als d’ahir a la nit, ens asseiem amb pa i diferents embotits. A la poca estona en Frank ens porta els ous i el bacó. En definitiva, un esmorzar més que deliciós!Un cop acabat tot el que hi havia al plat i amb la panxa ben plena anem a l’habitació a rentar-nos les dents i a fer la maleta, ha sigut una estada curta però molt enriquidora. Abans de marxar però, volem fer una visita pels voltants de la casa.A pocs quilòmetres de la Vila Caelus Masia Boutique hi ha una ermita amb un campanar. Així que amb la clau que ens ha donat en Frank, seguim el camí asfaltat cap a munt. La pujada ens va donant unes vistes brutals de la zona! Tot és verd! És maquíssim! I un cop a dalt, la veiem! Veiem el campanar de l’ermita de Sant Martí de Maçana!De seguida obrim la porta i encenem les llums. És una ermita restaurada i en molt bones condicions. Comencem a pujar les escales direcció al campanar. Abans d’arribar a dalt de tot hem d'anar en compte ja que els graons estan trencats, i s’ha de pujar amb una escala de fusta i un petit saltironet, obrint la porta, per arribar al campanar. Les vistes des d’aquí són maquíssimes! Ens dediquem a observar el paisatge i a tocar la campana! Després d’una estona baixem i sortim de l’ermita.&nbsp;Després de gaudir el paisatge del voltant decidim que és hora de tornar. Així que un cop arribats de nou a l'habitació, tanquem la maleta i ens acomiadem d’en Frank, comprant un pot de mel de romaní per casa. Segur que tornarem ben aviat.Ens ha encantat descobrir i passar part del cap de setmana a la Vila Caelus d’en Frank i en José. Ens han fet sentir com a casa! Hem estat molt còmodes i això ha sigut gràcies a ells! Són persones encantadores i molt atentes. Han creat aquesta masia amb molta estima i amb molt d'entusiasme, cosa que es nota quan hi ets. En definitiva, unes persones molt intenses i agradables.Deixant enrere la Vila Caelus Masia Boutique, ara ens dirigim cap a l’església de Santa Maria de Rubió, una església gòtica molt coneguda i important, situada al petit poble de Rubió; una església que cal visitar abans de marxar. Amb pocs minuts, ens trobem a l’aparcament, un aparcament que està ple. Ens preguntem, que hi ha missa avui?Deixem el cotxe on podem i ens dirigim al turó on està situada aquesta església tan espectacular. La veiem i l’admirem. És maquíssima i molt alta! Encara la fa més bonica el jardí verd i amb pins que l’envolta, per no parlar del paisatge tan bonic que es veu des d’aquí. Impressionant!<blockquote>L’església de Santa Maria de Rubió va ser construïda entre els anys 1275 i 1300, substituint l’església anterior anomenada en documents medievals de l’any 1082. Aquesta està situada en el nucli urbà de Rubió, i els seus orígens són del segle XI. A dia d'avui encara exerceix com a església parroquial.</blockquote><blockquote>L’església de Santa Maria de Rubió és un dels pocs exemples de temples gòtics rurals que tenim a Catalunya. Presenta una planta rectangular i té una única nau coberta amb&nbsp;doble volta de creueria, amb dues claus en els vèrtexs, esculpides amb Agnus Dei i un petit Pantocràtor.</blockquote><blockquote>Al llarg dels segles XVI, XVIII i XX, l’església ha sofert diferents restauracions. L’última entre els anys 1985 i 1989.</blockquote>Mentre seguim contemplant aquesta església espectacular, anem donant la volta, fins a trobar-nos amb un pou. També una casa i els carrerons del poble. I per fi, la porta principal. I sabeu què? Hi feien una missa, però no una missa qualsevol, és un casament! Així que tot i sabent que a dins ens esperava un retaula original espectacular, hem hagut de fer marxa enrere per no interrompre la cerimònia. Esperem poder tornar un altre dia per observar l’església per dins.&nbsp;Contents d'haver pogut visitar Santa Maria de Rubió, seguim amb la nostra ruta, enfilant carretera avall direcció a Sant Fruitós de Bages, on descobrirem el Monestir de Sant Benet. Quantes coses que estem descobrint avui, això és un no parar! Però per no allargar més aquesta història, us explicarem com la visita al monestir en una segona publicació!

Vila Caelus Masía Boutique és una de les millors masies boutique de Catalunya. Entra i descobreix Vila Caelus Masía Boutique amb nosaltres. Us encantarà!

Vila Caelus Masía Boutique, la millor masia boutique de Catalunya?

La Vila Caelus Masía Boutique és la masia boutique de referència de Catalunya. Descobreix amb nosaltres Vila Caelus Masía Boutique, una masia boutique amb molt d'encant a l'Alta Anoia!

Escapada a la Vila Caelus Masía Boutique

<blockquote>Llers és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, que per la seva situació geogràfica sempre ha estat un lloc estratègic. Les primeres dades documentades són de la segona meitat del segle X, quan s’esmenten les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes del 974. Com a monument important destaquem a la part alta de la vila les restes de l’anomenat Castell de Llers, format per una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial. Amb aquestes característiques parlem d’una construcció medieval, trobant evidències documentals que l’any 1276 el vescomte Rocabertí ja feia obres de restauració al castell.&nbsp;&nbsp;</blockquote>Feia dies que ho esperàvem, teníem moltes ganes de desconnectar després d’aquests mesos tant intensos que hem passat! Amb l’Andrea fa temps que ens estem arreglant un pis així que els caps de setmana s’han convertit en un ritual de pintar, restaurar i moure mobles, i instal·lar llums, electrodomèstics o altres aparells. Així que abracem amb molta força aquesta escapada que realitzarem per l’Empordà i la&nbsp;Costa Brava&nbsp;per descansar, carregar les piles i explorar aquesta zona tant bonica de casa nostra. Som-hi!&nbsp;És dimecres. Ens despertem ben d’hora, cosa que costa ja que ahir va ser l’últim dia de la Festa Major d’Argentona (Maresme) i la nit ha estat plena de soroll, rauxa i petards a la matinada. Esmorzem una torrada amb llonganissa i una altre amb xocolata per agafar forces. Tanquem les maletes que gairebé estaven fetes i carreguem el cotxe, ens esperen 1 h 30 minuts de trajecte per l’AP7, així que amb música i aigua, ens posem en marxa cap a Llers on dormiren els següents 7 dies.Després d’aquesta estona al cotxe arribem a&nbsp;Llers, un poble ple de carrerons petits i amb molt d’encant. Deixem el cotxe al mig de la Plaça del Ramal, al centre del poble, on ens trobem amb la Carme, qui ens ensenya el pis que hem llogat per Airbnb i ens dona les claus perquè gaudim de la petita casa durant aquesta setmana amb un gran somriure. És un pis petit però decorat amb bon gust. Està equipat amb totes les necessitats, això sí, no té TV així que si us animeu a llogar-lo desconnectareu de veritat! Ah! També us hem de dir que en aquest pis us deixen portar el vostre o els vostres amics peluts; si busqueu un apartament on poder dur el vostre gos, aquest és ideal!Després de deixar totes les bosses i col·locar-ho tot al seu lloc decidim anar a dinar, ja que la panxa es comença a queixar. A menys d’un minut caminant, a la bora del pis, trobem un bar, el bar Surreyes. Decidim entrar i preguntar si encara estem a temps a dinar. Amb molta amabilitat ens diuen que sí i ens ensenyen la carta. Seiem a taula mentre gent gran del poble juga a cartes a les taules del nostre voltant; ens sembla que juguen a la botifarra. Escollim el plat combinat que volem dinar: hamburguesa, ou ferrat i bacon acompanyat de patates fregides i una amanida de tomàquet amb tonyina i olivetes. En poca estona ens estem llepant els dits!Dinem i anem a comprar a la botiga de la plaça i agafem el que serà necessari per aquest dies, almenys de moment. La botiga és un d’aquests establiments de poble de tota la vida on hi trobes de tot. Des de carn i embotits, fins a verdura, llegums a granel, vi o licors, entre d’altres. Un cop feta la compra i deixada al pis, decidim donar un volta pel poble.&nbsp;Primer de tot anem a visitar el Castell però està tancat. Una dona del poble, en veure’ns xafardejar per les reixes, ens explica que aquest dissabte fan un concert al castell i que, si hi anem a banda d’escoltar música podrem veure d’una mica més a prop la construcció i les dependències que la conformen, així que ens ho apuntem!Després ens dirigim cap una casa que hem vist a l’entrar al poble i ens ha sorprès. La Carme l’anomena la casa dels horrors, i no ens estranya gens. És una casa que ja crida l’atenció per la façana plena d’escultures i decoracions de grans mides i colors. Una casa ben curiosa la veritat. Seguim caminant pels carrers descobrint una farmàcia i una altre supermercat, fins arribar a l’Ajuntament, a les afores de Llers pràcticament, i a la rotonda d’entrada al poble, decorada amb una escultura de bronze d’una bruixa, i sabeu per què?A l’Empordà no són pocs els pobles on s’expliquen històries de bruixes però certament les més anomenades són les Bruixes de Llers. Ningú en sap determinar l’origen i les llegendes es repeteixen en diferents llocs amb protagonistes més o menys versemblants. Tot i fer malifetes, domina la idea de que es tractava de bruixes bones que es reunien en determinades nits a les afores per conjurar. És diu que totes les dones de Llers eren bruixes, tot i que també va haver-hi un bruixot! S’expliquen moltes històries i llegendes.Una vegada hem descobert els racons més significatius de Llers ens decantem per agafar el cotxe i escapar-nos fins al poble comtal de Castelló d’Empúries per acabar d’aprofitar el dia. Són les 18:30 de la tarda, així que encara ens queden unes quantes hores de llum per explorar aquest poble de l’Alt Empordà, si el temps ens ho permet ja que comencen a caure les primeres gotes i els trons ressonen per la banda del Pantà de Boadella.<blockquote>Santa Maria de Castelló d’Empúries, també coneguda com a Cateldral de l’Empordà, és una església gòtica situada al barri del Puig Salner al bell mig del nucli antic de Castelló d’Empúries, a la comarca de l’Alt Empordà. Construïda sobre l’església romànica primitiva de la qual en queden alguns vestigis, la basílica de Santa Maria és un clar exemple de l’arquitectura del gòtic català.</blockquote>Arribem a&nbsp;Castelló d’Empúries&nbsp;cap a les 19:00 h de la tarda, i tot i que el cel s’ha tapat, sembla que podrem visitar el poble sense cap problema. Com que el GPS ens porta fins al centre del poble, suem per passar amb el cotxe pels carrers i carrerons del nucli antic. Trobem lloc per aparcar; deixem el cotxe davant del&nbsp;Portal de la Gallarda, una construcció del segle XII on hi trobareu un dels millors restaurants de la zona i unes vistes privilegiades cap a l’antiga muralla de la ciutat, però l’atracció principal de Castelló d’Empúries és la&nbsp;basílica de Santa Maria, la qual ens queda a pocs metres del cotxe. En poc més de 2 minuts ens plantem al davant d’aquesta monumental edificació.&nbsp;La basílica de Santa Maria és al nostre davant, majestuosa. La fotografiem de dalt a baix, també la visitem per dins, bé almenys el que es permet visitar sense pagar.Un cop hem gaudit de la&nbsp;basílica&nbsp;seguim caminant pels carrerons de Castelló d’Empúries. Botigues d’elements medievals, ceràmiques i objectes de decoració omplen carrers i places, també bars i restaurants especialitzats en peix i marisc. Quina bona pinta! Passegem per places i placetes i recorrem tots els edificis antics molts d’ells datats dels segles XVI, XVII i XVIII, obres arquitectòniques en bon estat que podem gaudir a peu de carrer. També visitem el&nbsp;Call Jueu&nbsp;i la&nbsp;Cúria-Presó, datada del segle XIV, i el cementiri dels jueus conversos. Tot un recorregut per la història d’aquest petit poble que tant ens ha sorprès.Es comença a fer tard i estem cansats, així que decidim tornar cap al cotxe, fer-nos una dutxa per treure’ns el cansament del dia, sopar una truita amb pa amb tomàquet i anar cap a dormir. Demà ens espera un dia d’aventures, així que ens cal descansar! Bona nit!

Castelló d'Empúries i Llers són dos pobles de l'Alt Empordà que us enamoraran. Descobreix amb nosaltres la història darrere de Castelló d'Empúries i Llers!

Descobrint Castelló d'Empúries i Llers, l'autèntic Alt Empordà

Descobrint la història que amaga Castelló d'Empúries, i Llers, poble de bruixes, dues icones de l'Alt Empordà!

Descobrint Castelló d'Empúries i Llers, poble de bruixes

<blockquote>Al Priorat, comarca de la província de Tarragona distribuïda entre el camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà, hi trobem el magnífic hotel Trossos del Priorat, ubicat al límit del petit municipi de Gratallops. Trossos del Priorat és perfecte pels amants de l'enoturisme, l'exclusivitat i privacitat. Acompanyeu-nos en aquesta nova escapada en parella!</blockquote>Estem a començaments d'octubre i per aquest cap de setmana anuncien pluges, neu i molt de fred, i això que tot just acabem de donar la benvinguda a la tardor. Però nosaltres tenim una gran escapada preparada per celebrar el nostre cinquè aniversari, i res ens farà postposar-ho. Aquest cap de setmana ens agafarem el cotxe i baixarem 150 quilòmetres al sud de Barcelona, escapant-nos fins al Priorat, terra de grans vins i paisatges increïbles. Aquí dormirem a l'Hotel Trossos del Priorat, situat al municipi de Gratallops, a només 40 quilòmetres de Tarragona, des d'on descobrirem el món de l'enoturisme, una fira molt especial, i un paratge natural que fa molt de temps que teníem ganes de conèixer!És dissabte, i començarem la nostra escapada de cap de setmana al Priorat visitant la Morera de Montsant, un petit poble de no gaire més de 150 habitants, i situat als peus del massís del Montsant. Agafem el cotxe i ens posem en marxa. Després d'una horeta de viatge ens adonem que estem arribant a la Morera en reconèixer la silueta del Montsant, tot un símbol del Priorat i les comarques tarragonines, un magnífic massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics. És impossible no fixar-s'hi o deixar de mirar-lo per la finestra del cotxe, excepte si condueixes :(A la Morera de Montsant ens hi esperen en David i la Judith, dos grans amics que avui ens faran d'amfitrions a la Fira del Vin Blanc, una molt bona ocasió per fer un tast dels vins de la comarca. Així que després de passar pels estrets carrers empedrats del poble, arribem a lloc, aparquem el cotxe i anem per feina.La llàstima però és que aquest any no han pogut celebrar la Festa del Vin Blanc com cada any a causa de la pluja, pel que s'han hagut de col·locar totes les paradetes de vi i menjar dins de la sala polivalent del poble i ens hem perdut l'encant de poder fer el tast tot passejant pel poble. Per aquesta raó haurem de tornar l'any següent!A l'entrada de la sala comprem els tiquets, els quals costen 10 euros i inclouen de 10 tasts de vins, una butlleta per participar en el sorteig, una copa de vidre amb el seu suport corresponent, i un obsequi que recollirem un cop acabat el tast.Passem el migdia entre vins blancs, negres i rosats, secs i afruitats, fent tastos de formatges i acompanyaments, fins que és hora de dinar. Així que decidim anar a buscar el nostre regal i aprofitar per anar a dinar amb en David, la Judith. Abans però, recollim el nostre obsequi, una ampolleta de vin blanc de la Morera de Montsant. Un molt bon record!Sortim de la sala i caminem poble amunt fins a arribar al bar més conegut de la Morera, on podeu gaudir de menjar casolà de bona qualitat. Estem parlant d'"El bar únic", on de primer demanem una gran amanida, i de segon ens decantem per unes galtes de porc al forn, i xai a la brasa. Per acabar la jornada, fem unes quantes partides a l'"Uno" i decidim acomiadar-nos de la colla i posar-nos en marxa cap a Gratallops, on ens espera la nostra habitació a l'Hotel Trossos del Priorat.Després de 22 minuts conduint per carreteres amb moltes corbes arribem a Trossos del Priorat, situat als afores de Gratallops. S'ha fet de nit, però tot i això l'entrada ens sembla espectacular, i el disseny de l'hotel encara més! Segur que demà al matí ens emportem una gran sorpresa.<h3>Primer dia a l'hotel Trossos del Priorat</h3><blockquote>L'Hotel Trossos del Priorat es troba rodejat per les seves pròpies vinyes, i és un autèntic oasi de pau on naturalesa i vins es fonen creant l'harmonia perfecte. De línies rectes però molt ben adaptat a l'entorn, Trossos del Priorat combina formigó, ciment i fusta, creant espais ideals per gaudir del vi, la natura i de vosaltres dos sols.</blockquote>L'habitació, una de les 6 que ofereix&nbsp;Trossos del Priorat, és càlida i molt acollidora. A l'entrada ens espera una bonica nota de la Laura, la directora de l'hotel, juntament amb una ampolla d'un Lo Món, un vi negre d'aromes afruitats i notes acaramel·lades, el qual gaudirem una d'aquestes nits al costat de la llar de foc de l'hotel. Perquè ens ho mereixem, i perquè ja fa 5 anys que recorrem el món plegats! A l'altra banda de l'habitació hi trobem la terrassa amb els raïms a tocar.Després de deixar les bosses a l'habitació i reconèixer les diferents estances de l'hotel, decidim anar a sopar alguna cosa al centre de Gratallops, el qual ens sembla ideal per a fer un mos.Agafem el cotxe, i el paraigua, i arribem al poble en pocs minuts. Aparquem al centre mateix, a prop de l'Església de Sant Llorenç de Gratallops, on justament al costat hi trobem un bar que té molt bona pinta, Cal Botera.Tapats i amb el paraigües, que ara comença a ploure, ens dirigim fins al local, petit però molt acollidor, i amb un disseny interior que ens encanta. Aquí gaudim d'una bonica i romàntica vetllada, sopant una exquisida coca casolana acompanyada d'una bona cervesa, que tot i ser en terra de vi, som dels que acompanyen la pizza sempre de cervesa.&nbsp;Hem menjat amb molt de gust, tot i que hem de destacar que el servei ha sigut molt lent, ja que a dins hi havia una tala molt gran. A banda, ens ha tocat seure al costat de la taula d'entrada, pel que hem passat una mica de fred. Tot i això, el menjar era boníssim i hi tornaríem de nou.Després de sopar marxem cap a la que serà casa nostra aquestes 48 hores. La nostra habitació doble amb terrassa ens està esperant, i demà serà un gran dia!Després de descansar increïblement bé (aquest llit és una passada), ens toca posar-nos en peu, així que després de la dutxa matinal, ens dirigim cap a la cuina on ens espera l'esmorzar. Cal dir que l'Hotel Trossos del Priorat no és un hotel convencional on tot ho tens servit, sinó que es defineix millor com un apart-hotel, on els clients tenim a la nostra disposició una cuina office enorme per cuinar-nos el que vulguem a qualsevol hora del dia, un menjador preciós amb unes vistes magnífiques a les vinyes de la propietat, i a banda de tot això, un esmorzar bufet que no us deixarà indiferents, format per una gran varietat de productes locals i artesanals, entre els quals destaquem el suc de taronja natural servit a taula, els embotits (des de fuet a llonganissa, botifarra negra i blanca, i formatge de cabra), llesques de pa de diferents classes, iogurts i púdings, melmelades, coca de sucre, pastisseria, xocolata, diferents classes de cafè i té. En definitiva, un gran esmorzar que t'obra la gana i a la vegada et deixa tip fins a l'hora de dinar.Ara sí, amb la panxa plena, ens adonem que aquest cap de setmana se celebra la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, una cita a la qual no podem faltar, ja que som tan a la vora. Així que en uns 20 minuts ens plantem a la població, i amb l'abric i la bufanda ben col·locats comencem a caminar per la fira.Aquesta és una d'aquelles fires on hi trobareu de tot, des de tractors fins a sabates, passant per xemeneies, animals, coces, embotits, carn, cotxes d'ocasió o barbacoes... de tot!&nbsp;Després de voltar per tota la fira, i enamorar-nos d'un ase que ens ha robat el cor, i veient que encara no és hora de dinar, ens animem a baixar fins al Delta de l'Ebre, on ens arribarem fins a la Punta del Fangar. Així que agafem el cotxe i ens posem en marxa, que el Delta és un indret que fa molt de temps que volem visitar, però sempre se'ns resisteix!En una hora més o menys, i després d'aturar-nos a fer innumerables fotografies als camps d'arròs, sabem que hem arribat al Delta. Aquest paisatge, aquestes aus, la planúria, i els Ports al fons, ens indiquen que som on volem ser. Conduïm 5 minuts més fins a arribar a la platja de la Marquesa, on començarem a caminar fins a arribar a la Punta del Fangar, on trobarem el far.Completament tapats, quatre quilòmetres a peu ens separen del Far del Fangar. Gaudim del mar, de les dunes i dels camps d'arròs al fons. Però el vent i la sensació de fred cada vegada és més gran, i sembla que el far en comptes d'apropar-se, s'allunyi de nosaltres. Després d'una bona estona caminant i amb les orelles ressentides pel vent, decidim girar cua i tornar cap al cotxe. Ho hem intentat, però ara ja és insuportable caminar per la sorra.&nbsp;Estem una mica tristos perquè volíem arribar-hi, ens fa molta il·lusió, però veient les condicions decidim deixar-ho per un altre dia, que segur que ho gaudirem més. Aquest cop ens has derrotat, però tornarem, Far del Fangar!Quin descans arribar al cotxe, ja no suportàvem el vent! I ara, quasi a les 17.00 h de la tarda se'ns desperta la gana. Haurem de buscar algun lloc on menjar, però veient que tots els restaurants ja estan tancats, decidim agafar-nos un entrepà de llom i formatge en un bar de carretera, i veure el partit del Barça des del cotxe. Quin gust i que calentet està. Això sí que ve de gust!Ara ja amb la pantxa plena, plens d'energia i abans de tornar cap a l'Hotel Trossos del Priorat, decidim apropar-nos fins un lloc molt especial on gaudirem de la posta de sol. Visitem la Bassa de les Olles.&nbsp;<blockquote>Situada a l'Ampolla, la Bassa de les Olles ocupa 54 hectàrees de superfície i és considerada una de les llacunes més petites del Delta, la qual destaca com a punt de nidificació. Envoltat de naturalesa, és un espai ideal per a realitzar excursions i observar la fauna i la flora autòctona.</blockquote>Hem aparcat a la mateixa platja amb facilitat, però ens hi juguem un dit que a l'estiu no deu ser tan fàcil fer-ho. Des d'aquí comencem la ruta fins a la bassa tot seguint el camí de sorra, i observant tot el que tenim al voltant. El paisatge i els colors són maquíssims; ens agrada moltíssim. Sense fer soroll ens apropem al primer mirador. Hi ha diferents aus dins l'aigua; els observem amb silenci perquè no marxin. Al cap d'uns minuts, identifiquem un segon mirador a la llunyania. Aquest és més gran i més alt, així que ens decidim apropar-nos-hi per gaudir de la posta de sol, des del Parc Natural del Delta de l'Ebre, una experiència bruta, única, que us recomanem al 100%!Després de gaudir d'aquesta magnífica posta de sol, decidim que és hora de tornar. El fred va apretant, tenim les mans glaçades i encara ens queda una estona de trajecte fins a tornar a l'hotel. Un cop al cotxe, decidim buscar una botiga per comprar alguna cosa per menjar. Al mateix centre de l'Ampolla trobem una botigueta, un d'aquests supermercats de tota la vida on hi trobes de tot. Així que aprofitem per comprar una crema de verdures i una mica de pollastre a la planxa per sopar.Torna a ser de nit quan arribem a Trossos del Priorat, aquest cop amb la compra feta. Ens dirigim a la cuina, preparada i condicionada perquè tots els clients la puguem fer servir. Un cop sopats, i abans d'anar a dormir, ens dirigim cap al menjador on encendrem la llar de foc, obrirem l'ampolla de vi, ens servirem una copa, i recordarem tot el que hem fet al llarg d'aquest any, parlarem de tot el que ens queda per fer i agrairem haver tingut l'oportunitat de viure dies com ahir i avui.<h3>Segon dia a l'Hotel Trossos del Priorat</h3>Avui comença un nou dia, les nostres últimes hores per terres del Priorat. Ens llevem, carreguem piles amb un bon esmorzar i ens preparem pel que ens espera el dia d'avui.&nbsp;Avui ens estrenem en el món del tast de vins gràcies als amics de Trossos del Priorat, així que ens dirigim cap a l'altre hotel del grup, anomenat Terra Dominicata, situat a Escaladei.&nbsp;<blockquote>Terra Dominicata és un hotel construït en un antic monestir del segle XII, el qual consta de 26 habitacions superiors decorades de forma exquisida, piscina exterior, bodega pròpia, restaurant, i tots els serveis per fer de la vostra escapada a Terra Dominicata una experiència inoblidable.</blockquote>Un cop arribats a la propietat ens dirigim cap a l'entrada del celler, on ens atenen molt amablement. Hem arribat una mica abans, així que mentre esperem a les dues parelles que falten per començar el recorregut, aprofitem per parlar amb la noia que ens farà de guia, la qual ens explica una mica la història de la propietat i la varietat de raïm que tenen plantat.Ara sí, ja hi som tots, comencem la visita al celler Terra Dominicata, al llarg de la qual aprenem com s'elaboren els vins de la DOQ Priorat, quin tipus de bótes fan servir, quines innovacions s'estan aplicant i quin és el procés de producció del vi. En acabar el recorregut ens espera un tast privat de vins propis de la propietat.En una taula llarga i en un espai molt ben dissenyat, aprofundim sobre els vins del Priorat. En tastem quatre de diferents, el Llum d'Alba (Garnatxa Blanca, Macabeu i Viognier) amb gust fres, directe i que recorda la poma àcida; l'Abracadabra (Garnatxa blanca i Macabeu) molt més intens, amb un gust més complex i lent que recorda a la mel i la fruita tropical; el Domus Aquilae (Garnatxa) amb un gust fresc i afruitat, ideal per acompanyar peix blau, carn o barbacoes; i per últim el Lo Món (Garnatxa, Carinyena, Syrah, Cab i Souvignon), amb un gust torrat que recorda les fruites del bosc i les herbes aromàtiques, ideal per acompanyar menjars més complexos.El tast i la visita no duren més de dues hores, així que encara tenim temps per dinar, però abans de marxar decidim aprofitar l'ocasió i endur-nos un parell d'ampolles de vi de record; ens decantem pel Llum d'Alba i el Lo Món, un de blanc i un de negre, ideals pel nostre proper piscolabis.&nbsp;Ens acomiadem de Terra Dominicata i ens dirigim cap a Escaladei. Amb tot pràcticament tancat, ja que avui és dilluns, i després de donar una petita volta pel poble, decidim aturar-nos a dinar a l'Hostal-Restaurant Els Troncs, on menjarem cuina casolana de qualitat.El local és de pedra, d'estil rústic, recorda molt a una masia; està decorat amb eines per treballar la terra. De primer ens decantem per uns macarrons i escudella, i de segon carn a la brasa amb patates fregides. De postres un tros de coca de pessic amb xocolata. Boníssim! Hem menjat molt bé i a molt bon preu. Us el recomanem per fer-hi una parada ràpida i agafar forces.Ara sí, s'acaba la nostra escapada de cap de setmana, ens toca dir adéu al Priorat, a l'Hotel Trossos del Priorat, a les vinyes i a la seva gent. Ens acomiadem del cap de setmana fent una última parada a la famosa i coneguda Cartoixa d'Escaladei, fundada l'any 1194. Situada en el fons d'una vall i protegida per la serralada del Montsant, és un espai tranquil on els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida comunitària.&nbsp;Per desgràcia nostra els dilluns és tancada i no la podem visitar per dins, però ja tenim una excusa per tornar a escapar-nos al Priorat. Així doncs, repetirem!

Descobreix Trossos del Priorat, l'hotel ideal per la vostra propera escapada romàntica. Fes clic aquí per saber-ho tot de l'hotel Trossos del Priorat!

Trossos del Priorat, molt més que un hotel al cor del Priorat

Des de Trossos del Priorat descobrirem els encants del Priorat i el Delta de l'Ebre!

<blockquote>El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya degut a la seva forma peculiar. Amb una altitud màxima de 2.506 metres, el Pollegó Superior corona aquesta muntanya situada entre els municipis de Saldes i Gósol, a la comarca del Berguedà. L'Enforcadura es situa a 2.356 m, té una tartera a cada banda i queda envoltada pels dos pollegons, el superior i l'inferior. En el nostre cas farem el Pedraforca per la tartera de Saldes.&nbsp;</blockquote><blockquote>Com a curiositat, el massís del Pedraforca va ser declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.</blockquote>Hem passat la nit a Cal Forca, la cabanya de fusta que els amics del Camping Repòs del Pedraforca ens han cedit per poder gaudir d'un cap de setmana increïble coneixent el Pedraforca i els pobles i i indrets que habiten les seves valls.Ens despertem d'hora, cap a les 7:00 h. Mentre l'Andrea es dutxa jo aprofito per fer els entrepans i preparar les bosses i el material que ens endurem per immortalitzar la pujada. Ara em toca a mi. Em dutxo, esmorzem, ens calcem les botes i pugem al cotxe direcció al Mirador de Gresolet.Cal Forca és ideal per fer escapades d'aquestes característiques ja que entre la cabanya i el mirador, no hi ha més de 15 minuts conduïnt.Aparquem el cotxe, ens carreguem les motxilles a les espatlles, i ens pengem les càmeres al coll. Ja estem a punt per començar l'ascenció al Pedraforca per la tartera!El camí comença a peu de carretera, a uns 50 metres carretera avall del pàrquing del mirador. Una senyal els indica el camí cap al Refugi Lluís Estasen, el primer punt d'interès de la ruta cap al cim.Pedres, arrels i gel es van barrejant durant bona part del quilòmetre que hi ha entre la carretera i el Refugi. Hem d'anar en compte de no relliscar. Com que aquest any no ha fet massa fred, trobem una munió de processonàries al terra. Els pins semblen arbres de Nadal, una llàstima!Un prat verd ens avisa que hem arribat al Refugi Lluís Estasen, el qual es troba situat a la Jaça de Prats, als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca. Obert de dilluns a divendres, el refugi es va inaugurar el 26 de juny de 1949, dos anys després de la mort de l'escalador català Lluís Estasen. Aquest any doncs, el refugi celebra els seus 50 anys. Actualment el refugi té una capacitat de 81 places repartides en dues habitacions situades a la primera planta de l'edifici.Fem unes quantes fotografies, un parell de glopades d'aigua i seguim endavant. Abans però ens treiem els anoracs, ja que si bé a dins del bosc la temperatura és fresca, a mesura que el sol guanya terreny tenim calor.Mirant el refugi, a la nostra esquerra ens queda la senyal que ens indica el camí per començar a enfilar el Pedraforca des de la tartera. Sempre haurem d'anar seguint els marques grogues i blanques que ens acompanyaran, sense cap mena de problema, fins a dalt de tot de l'enforcadura. És en aquest punt on comencem a trobar els primers tous de neu.Abans de continuar, comentar-vos que si teniu previst fer el Pedraforca per la tartera en èpoques on hagi nevat o la temperatura sigui prou freda per haver-hi gel, us recomanem portar grampons. A més a més, si teniu previst fer el Pedraforca pel Coll de Verdet, us recomanem portar grampons, piolets i casc. En ambdós casos, mireu sempre la previsió meteorològica i segueu conscients de les vostres possibilitats!Ens endinsem de nou al bosc, el qual ens acompanyarà durant uns 2 quilòmetres fins arribar als peus de la tartera. El camí és senzill de seguir, molt ben indicat i no hi ha trams perillosos. Això sí, hem d'anar en compte amb les roques que rellisquen pel gel que s'hi ha acumulat.En uns 40-50 minuts arribem als peus de la tartera del Pedraforca. El començament de la tartera és molt fàcil d'identificar degut a la gran acumulació de pedres que hi ha. En aquest punt els arbres cedeixen tot el protagonisme a la roca, la qual s'ha anat acumulant degut a l'erosió del terreny.&nbsp;Si bé la pujada fins a l'enforcadura és de poc més d'un quilòmetre, el desnivell positiu és de ~ 600 metres, el que significa que en molt poc tros passarem dels 1.800 m als 2.400 m. Aquí és on comença l'aventura!De moment no ens fan falta els grampons que ens van deixar els amics del càmping ahir al vespre. Comencem a trepitjar pedra i poc a poc, pas a pas, seguim el sender que ens porta de marca groga i blanca a marca groga i blanca. El sol apreta i a mesura que avancem el gel deixa pas a la neu.El tram de pujada de l'enforcadura se'ns fa etern. Cal mencionar que el 2016 es van dur a terme unes obres de millora del camí d'accés a l'enforcadura del Pedraforca per la tartera de Saldes. Amb la finalitat d'evitar l'erosió de la tartera i possibles accidents, es van invertir 50.000 euros, subvencionats per l'Obra Social de la Caixa, per tal de delimitar el camí amb troncs i xarxes, facilitant-ne l'ascenció.Després d'una hora i vint sembla que ja tenim la tartera dominada i ens queda ben poc per arribar a dalt de l'enforcadura. Abans però, és moment de posar-nos els grampons. El Pollegó Superior evita que el sol toqui en aquest tram de l'enforcadura pel que la neu, que ja ens arriba a l'alçada del genoll, comença a ser glaçada. Ens calcem els grampons i fem l'últim sprint fins arribar a la cota 2.400 m, on ens esperen unes increïbles vistes sobre les dues tarteres del Pedraforca, la que mira cap a Saldes, i la que mira cap a Gósol, i un fort vent que ens dona la benvinguda al penúltim esglaó del Pedraforca.En aquest punt és on decidim refugiar-nos darrere d'una roca i recuperar les forces menjant quatre festucs. Bebem aigua i reprenem la marxa per arribar al cim.Aquí hem d'estar atents ja que no hi ha un camí definit que ens porti fins al Pollegó Superior. En el nostre cas, comencem a grimpar per la roca, però ens equivoquem. Com hem dit, hem d'anar en compte en tot moment, ja que ens trobarem amb parets tallades i trams aeris. Veient que no hi ha camí per endavant, fem marxa enrere per tornar a començar.El cansament comença a fer acte de presència, però no podem marxar sense fer cim! Per sort, l'Andrea se n'adona que hi ha uns punts grocs marcats a la roca, els quals ens indiquen el camí fins al cim!&nbsp;En poc més de 20 minuts fem el Pollegó Superior, el qual ens brinda amb unes espectaculars vistes dels Pirineus, i fins i tot divisem Montserrat a la llunyania. Estem contents, després d'uns mesos sense poder fer cap cim, ho hem tornat a fer, ja podem dir que hem coronat el Pedraforca en parella!Ara només ens queda desfer el mateix camí, però de baixada, anant en compte amb el gel, ja que la pendent és molt pronunciada i la temperatura ha començat a baixar. Per sort, les marques grogues i blanques hi són presents en tot moment i en menys de la meitat del temps de pujada ens plantem primer als peus de la tartera, després al refugi i, finalment al cotxe, el qual ens espera impacient per tornar al càmping i posar-nos en remull al jacuzzi que hem reservat a les 19:00 h. Però això ja serà una altra història.Per acabar, comentar-vos que a muntanya cal tenir sempre precaució, respectar l'entorn i portar el material necessari. En el nostre cas, haguéssim agraït portar un GPS amb la ruta marcada, sobretot per l'últim punt de grimpada, però sobretot el que haurem de portar sempre és material de seguretat segons sigui necessari, una farmaciola, i aigua per hidratar-nos en tot moment.Gràcies Pedraforca per fer-nos gaudir de la muntanya com feia temps que no ho fèiem. Podem dir que tornarem a visitar-te l'any vinent!

Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera

Pugem al Pollegó Superior del Pedraforca (2.506 m) passant per la tartera. Una excursió que recomanem!

<blockquote>El&nbsp;Càmping Repòs del Pedraforca, fundat fa més de 30 anys i un dels equipaments de referència a la zona de les Valls del Pedraforca, és un càmping familiar ideal per a escapar-s'hi entre setmana, o gaudir d'un cap de setmana a la natura.</blockquote><blockquote>Situat al Pirineu Català, a la comarca del&nbsp;Berguedà, entre els nuclis de&nbsp;Saldes&nbsp;i Maçaners, el Càmping Repòs del&nbsp;Pedraforca&nbsp;ens ho posa fàcil per descobrir una de les muntanyes més espectaculars del nostre país, el Pedraforca, i les valls i pobles que l'envolten.</blockquote><blockquote>Al càmping hi trobarem tot tipus de comoditats i serveis, des de piscina climatitzada, jacuzzi i sauna, fins a la possibilitat de realitzar rutes i excursions amb quad, gaudir del Pedraforca Parc Aventura, o les Vies Ferrades de Vallcebre, entre moltes altres activitats.</blockquote>És divendres i aquest cap de setmana ens espera una escapada molt especial, més en concret a una zona que poc hem visitat però que des de fa molt de temps que tenim ganes de conèixer. Entre les seves valls hi trobem una de les muntanyes més màgiques de Catalunya, origen de comptes i rondalles, de tranquil·litat i de molta naturalesa. Aquest cap de setmana ens escapem a les Valls del Pedraforca, on hi trobarem mil i una opcions per caminar, descansar, passar-nos-ho genial, i menjar deliciosament bé!Ja tenim ganes de sortir de la feina per carregar les bosses al cotxe i enfilar carretera amunt direcció a Berga, per acabar arribant a Saldes, on aquest cap de setmana ens espera una escapada de somni, d'aventura i molta emoció.Són aproximadament les 17:00 de la tarda quan passo a buscar a l'Andrea per casa, acabem de preparar el material per no perdre'ns cap detall de l'escapada, i carreguem el cotxe per sortir direcció Berga. El trànsit és força dens, pel que serà millor que ens ho prenguem amb calma. Sembla que tots ens hem posat d'acord per pujar cap a la muntanya, però per sort passat Berga, on ens hi estem ben bé tres quarts d'hora aturats, aconseguim deixar l’embús enrere i podem agafar la B-400 direcció cap a Maçaners, des d’on en cosa de minuts arribarem a Saldes.Finalment arribem al Càmping Repòs del Pedraforca, on hi passarem les properes 48 hores. Són quarts de nou de la nit i a recepció ens hi espera l’Antònia. Quanta energia que desprèn! Ens presentem: - Som els d’Escapadesenparella.cat! I dit i fet, ens dóna tota la informació que necessitarem per explorar la zona aquest cap de setmana. També la roba de llit i les tovalloles, les indicacions per arribar fins a Cal Forca, la cabanya de fusta on dormirem, i un parell de grampons, ja que demà tenim previst pujar al Pedraforca per la tartera. Li donem les gràcies i ens acomiadem. És hora de descobrir el lloc on dormirem!Sortim del càmping i agafem la carretera direcció a Barcelona durant dos quilòmetres, fins que arribem a Maçaners. Com que és fosc i no ens coneixem la zona ens perdem un parell de cops, com no podia ser d’altra manera, però finalment trobem el camí de sorra que, sortint de la carretera principal, ens portarà fins a Cal Forca!Aparquem el cotxe just al costat de la cabanya. És negra nit, no es veu res, fins que alcem el cap amunt, cap al cel. Un llençol d’estrelles ens dóna la benvinguda. Només una tímida brillantor es deixa veure cap a l’est, la resta és engolit per la negror de la nit. Feia temps que no veiem un cel tan estrellat.Baixem del cotxe, ens posem el frontal i portem les bosses cap a la cabanya. Encenem els llums i ens adonem que no hi falta de res: aire condicionat, televisió cuina, nevera, sofà, dutxa amb hidromassatge, llit de matrimoni, lliteres i, suposem, que unes vistes impressionants cap al Pedraforca. Demà al matí ho descobrirem :DInspeccionem Cal Forca, ordenem els objectes, ens habituem a l’entorn i ens posem a fer el sopar. Com que fa fred decidim fer una mica de caldo de primer, i pit de gall d'indi de segon; menjar gens complicat per sopar ràpid, entrar en calor i anar a dormir aviat, que comença a ser tard i és hora de descansar perquè demà ens espera una escapada d’aquestes que fan història: demà farem&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/histories/pedraforca-per-la-tartera-pollego-superior" rel="noopener noreferrer" target="_blank">el Pedraforca per la tartera</a>, o això esperem. Això sí, abans d’anar a dormir és obligatòria una sessió de fotografia nocturna per immortalitzar el cel estrellat que ens vigila, i el Pedraforca que ens espera pacientment més a prop del que ens pensem.Ens llevem, esmorzem i marxem cap al Pedraforca. Passem el dia fora de casa; la pujada al Pedraforca ha sigut un èxit, o no.&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/histories/pedraforca-per-la-tartera-pollego-superior" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Fes clic aquí</a>&nbsp;per llegir com ha sigut l’escapada Pedraforca! Arribem a la Cabanya després de més de 12 hores a la muntanya; estem morts, cansadíssims, no podem més. Imagineu-vos si estem cansats que a l’arribar del pàrquing on hem deixat el cotxe per pujar al Pedraforca, teníem el cotxe a 50 metres del Mirador de Gresolet, i no ens hem vist en cor d’arribar-nos-hi... sort que ens queda tot demà per descobrir aquests racons!Són quarts de set de la tarda i tenim poc més de mitja hora per preparar la bossa amb el banyador, xancles i tovallola, i tornar cap al Càmping Repòs del Pedraforca, on ens espera una activitat que ens anirà genial per fer-nos passar el cansament. Hem reservat una hora de jacuzzi! Sí, un càmping amb jacuzzi, mola no?Així que ens preparem la bossa, pugem al cotxe i en menys de 10 minuts ens plantem davant l’Antònia, la qual ens confirma que ja podem anar cap a l’espai on podrem gaudir del jacuzzi, la dutxa d’aigua freda i la sauna. Al·lucinant! A banda d’aquests serveis, també tenen una piscina coberta, i una a l’aire lliure. És el càmping més especial que hem visitat fins al moment! :DJa a dins de l’habitació ens vestim el banyador, traiem la Go Pro i ens posem en remull durant una bona estona, gairebé 45 minuts. Potser no serà bo per la salut, però ho necessitàvem; necessitàvem desconnectar, no pensar en res, descansar, nosaltres dos sols, jugar amb l’aigua i les bombolles, entrar en calor i refer-nos d’un dia i unes setmanes de bojos.Un cop en tenim prou d’aigua ens posem a la sauna durant 10 minuts, per acabar de netejar el cos. Sóc un gran amant de les saunes, així que a tots els llocs on anem i n’hi ha, ens hi acabem ficant. Finalment, per acabar el recorregut ens fem una dutxa d’aigua freda per tornar a la realitat i acabar de relaxar el cos. Avui dormirem com nens, però abans ens espera un sopar deliciós al restaurant del càmping tot mirant el Barça – Madrid. Avui és nit de clàssic!Com que tenim taula reservada a les 21:00 aprofitem per tornar a pujar al cotxe i apropar-nos fins a la cabanya per fer-nos una dutxa, treure’ns el clor de sobre i vestir-nos una mica decentment per anar a sopar. Sort que el trajecte entre el càmping i Cal Forca és curt, i en poc més de 5 minuts ja anem d’un lloc a l’altre.Ara ja canviats, polits i empolainats, tornem cap al restaurant on per sorpresa nostra, ens espera una taula per a dues persones al bell mig de la sala, davant del projector. Quina vergonya, però quina sensació més especial a l’hora. No sabem si és casualitat o no que ens hagi tocat aquesta taula, però no podem estar més contents! Tenim la pantalla gran per nosaltres sols, ara només falta que guanyi el millor (ja sabem de qui parlem, oi)?Amb l’exercici que hem fet avui la gana és ben present, pel que del munt de plats que hi ha a la carta, ens decantem per demanar una hamburguesa cadascú, i una ració de croquetes per fer temps. El servei és excel·lent i en poc més de 10 minuts ja tenim les croquetes i les hamburgueses a taula, quina bona pinta que tenen! És el sopar ideal per una nit de clàssic. Què més podem demanar?Després de sopar i de gaudir d’un gran partit de futbol, un menjar excel·lent i una companyia immillorable, és hora de tornar cap a casa, canviar-nos, pensar en tot el que hem fet avui, i descansar. Avui podem dir que ha sigut un dia especial, d’aquells que agraeixes haver viscut i que difícilment mai oblidaràs.Properament us explicarem el tercer i últim dia a les Valls del Pedraforca, visitant dos dels pobles més bonics de la zona. Estigueu atents!

Benvinguts al Càmping Repòs del Pedraforca, als peus del Pedraforca. Busqueu tranquil·litat, o aventura? Al Càmping Pedraforca ho trobareu tot!

Així és el Càmping Repòs del Pedraforca, un càmping molt especial!

Ens escapem a un càmpings més especials que hem visitat fins al moment. Voleu saber el perquè? Seguiu llegint!

Escapada al Càmping Repòs del Pedraforca, un càmping molt especial

<blockquote>Vilanova de Banat va ser fundat l'any 1255 per Galceran de Pinós, després de traslladar el castell de Banat, documentat també com a Banat de Sobirà, al puig de Calbell. En un primer moment el municipi va ser anomenat Calbell de Banat, però va ser l'any 1290 quan es va canviar pel nom actual.&nbsp;</blockquote><blockquote>Vilanova de Banat, situat a 1.240 m d'altitud, sempre ha sigut un dels municipis més desconeguts de la comarca, sobretot pels habitants de la Seu, però us assegurem que val la pena escapar-s'hi, no només per l'encant del poble, sinó per les vistes privilegiades sobre la serra del Cadí!</blockquote>Estem a finals d'any, i hem decidit escapar-nos uns dies a la muntanya per gaudir de la natura i acomiadar-nos d'aquest 2018 sense presses ni mal de caps. Com que no hi ha massa neu per esquiar, decidim fer el ronso i despertar-nos una mica tard, quan ja no fa tant de fred per sortir del llit, i menjar un bon esmorzar de pa amb tomàquet i embotit per encarar el dia amb energia.Un cop esmorzats, dutxats i ben abrigats, decidim agafar el cotxe i arribar-nos fins a un poblet situat al municipi d'Alàs i Cerc, a la comarca de l'Alt Urgell. Avui ens escapem a Vilanova de Banat!Som al cotxe direcció a la Seu d'Urgell (N-145), i aproximadament en vint-i-cinc minutets arribarem a lloc! Travessem el riu Segre i més tard arribem al poble d'Artedó, on continuem recte per la mateixa carretera fins arribar a Vilanova de Banat.Segons anem conduint, la carretera es va tornant més i més blanca, la temperatura és baixa, pel que tan els camps com l'asfalt estan gelats. Anem veient cada cop més a prop la serra del Cadí i, de lluny, situat damunt d'un altiplà a 1.240 m d'altitud, el poble de Vilanova de Banat. Una imatge impressionant, de postal, que es mereix una fotografia.Aparquem amb facilitat al carrer d'entrada al poble i ens dirigim fins al mirador que dóna a la serra del cadí, un mirador que consta d'un planell que ens indica les muntanyes que tenim al davant, un banc per gaudir del paisatge, i que és acompanyat per un camp pla ple de vaques que ens donen la benvinguda (o això ens imaginem). Acompanyats del vent i del fred, ens asseiem al banc per escoltar el silenci. Només se sent tranquil·litat.Tot i que aquest any no ha nevat pràcticament gens, el Cadí es mostra blanquinós. La temperatura baixa a cotes altes ha ajudat a mantenir la neu caiguda els mesos passats. Així que la muntanya llueix blanca, ensenyant les seves cretes grises. És preciós!Després de passar una bona estona contemplant el paisatge decidim conèixer el poble, i és que l'església de Vilanova de Banat, anomenada Església de Santa Cecília, va ser cremada justament amb la resta del poble l'any 1562, i no va ser fins l'any 1673 que es va finalitzar la reconstrucció, la qual podem observar encara a dia d'avui. Aquesta església romànica i parroquial es va dedicar a Santa Cecília, raó per la qual la festa major es celebra a l'agost.Un cop hem escorcollat l'església de dalt a baix, decidim seguir passejant pel poble, passant per la font i el safareig del poble, situat al costat de la plaça, i que data de la primera república, construït gràcies a la venda de vots dels partits d'aquella època.Seguim caminant i ens anem meravellant de les vistes que hi trobem, de les cases que hi ha, de l'olor de llar de foc que s'hi sent. És un d'aquests pobles, igual que el de&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/histories/querforadat-poble-vistes-cadi" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Querforadat, escapada al qual podeu trobar aquí</a>, que t'enamoren de seguida.Es en un d'aquests carrerons que hi trobem un altre mirador per seguir contemplant la serra del Cadí des d'un altre punt de vista, i amb el sol a la cara, gaudim d'aquest moment.Acabem de passejar pel poble, gaudim de les vistes per un últim cop, i ens acomiadem del reguitzell de gats i gossos que ens vénen a saludar; és hora de marxar. Sense adonar-nos-en ha passat el matí volant, pel que ja és hora de tornar cap al cotxe i fer via cap a casa, que és hora de dinar! Això sí, estem segurs que tornarem, Vilanova de Banat!&nbsp;Tornarem per fer alguna de les rutes que ens proposes i, sobretot, quan caigui un bon tou de neu! Aquest poble si de per si ja és bonic, tot nevat de ser de pessebre! Fins aviat!

Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí

Ens escapem fins a Vilanova de Banat (Alt Urgell), un dels pobles més desconeguts de la comarca, però amb unes vistes espectaculars. Ens hi acompanyeu?

<blockquote>L’Estartit és una entitat municipal que forma part del municipi de Torroella de Montgrí. És troba a poc més d’un quilòmetre del arxipèlags de les magnifiques i conegudes Illes Medes, un lloc molt visitat pels bussejadors. Aquest arxipèlag compta amb set illots i té una extensió aproximada de 23 hectàrees. Actualment són una de les reserves de flora i fauna marina més importants a la Mediterrània occidental.</blockquote>És divendres, i avui estem molt contents, ja que tenim una altra escapada organitzada, i pinta molt bé! Aquest cap de setmana ens escapem a un dels llocs més tranquils a l’hivern, no és al mig del camp, ni tampoc és desèrtic, aquest cap de setmana visitem l’Estartit!Ens despertem relativament d’hora i anem cap a la dutxa! Agafem força esmorzant un croissant de xocolata i un got de suc, suficient per posar-nos en marxa un cop tenim les dents rentades! Amb les bosses plenes i el necesser fet, carreguem l'equipatge al Juke mentre em pregunto “què ens deixarem aquest cop?”, que ja sabeu com som..., però tot i haver tingut tot el temps del món, ara ja anem una mica més justos. Així que sense revisar les bosses ni pensar-nos-ho dos cops, pugem al cotxe i ens dirigim cap a l'Estartit, on passarem les pròximes 24 hores.Després d’una horeta i mitja conduint per l’AP7 fins a Palamós, i agafant la sortida 9 direcció a l’Estartit, arribem al nostre destí. El Google Maps ens guia fins als apartaments Argonavis, arran de platja, i al davant de les mateixes Illes Medes. Em sembla que tindrem unes magnífiques vistes des del balcó!La Montse, la propietària de l'<a href="https://escapadesenparella.cat/escapades-romantiques/apartaments-argonavis-estartit-illes-medes" rel="noopener noreferrer" target="_blank">apartament Argonavis 226</a>, ens espera davant de la porta amb un gran somriure. Ens presentem i ens ensenya el niuet on viurem aquest cap de setmana. És un pis petit, però maquíssim, on no falta cap detall mariner! La taula, el llum, la fusta del sostre, tanmateix ens recorda l’interior d’un vaixell! I quan sortim a la terrassa ens trobem amb el millor! Unes vistes immillorables de les&nbsp;Illes Medes, les tenim justament davant! Quina passada!A l’apartament no hi falta de res. Hi trobem aire condicionat (amb bomba de calor per combatre el fred), rentaplats, microones, una petita TV, etc., però això sí, hem de mencionar que no hi trobareu ni forn, ni wifi. Idea per acabar de desconnectar!Després d’ensenyar-nos l’acollidor apartament, la Montse ens ensenya el garatge, on podem deixar el cotxe aquests dies, i on trobem dues bicicletes llestes per visitar l’Estartit i els voltants sobre rodes. És una gran idea!Per últim, ens presenta el jardí, amb una gran piscina des d'on es pot gaudir de so de les ones del mar, de la seva olor, i de les vistes a les Illes Medes! Entre la piscina i la sorra de la platja només hi ha un petit passeig que les separa, i a la vegada les uneix. És genial!&nbsp;Ens acomiadem de la Montse i aprofitem per deixar les bosses al seu lloc, mentre fem les fotografies del pis. Seguidament tornem a agafar el cotxe i ens dirigim al supermercat que queda a menys de 5 minuts. Toca omplir la nevera! Avui dinarem una pizza que l’acompanyarem amb unes olives negres i una cervesa. Un dinar de dissabte relativament ràpid per aprofitar la tarda!Aquesta tarda visitarem els Aiguamolls del Baix Empordà, situats a 5 minuts en bicicleta dels apartaments. Però fa molt de vent, així que decidim anar-hi amb el cotxe i deixar-lo al pàrquing d'accés als aiguamolls.<blockquote>El Parc Natural dels Aiguamolls del Baix Empordà, també conegut com a Aiguamolls del Ter Vell, són un conjunt de zones humides que ocupen la plana deltaica del riu Ter, situats al litoral de la badia de Pals, als peus del massís del Montgrí. A través de diferents projectes, s’ha anat portant a terme la recuperació i la protecció d’aquests espais tan amenaçats, cosa que està permetent recuperar-ne la fisonomia i serveis ambientals associats.</blockquote>Després de deixar el cotxe al pàrquing, ens tapem per combatre aquest vent típic de la Costa Brava, i comencem a caminar tot observant els espais planers amb llacunes que ens envolten. Gaudint del passeig amb el sol de tarda escalfant-nos la cara, ens meravellem del paisatge. Ben a prop, a uns pocs metres, ens trobem amb un observatori d’aus. Una caseta totalment nova, amb la possibilitat d’obrir i tancar finestres per observar des de diferents punts les aus, i contemplar el paisatge il·luminat amb els colors de la tarda. Preciós! I a dins, un pòster gegant de totes les aus que pots observar i trobar al parc.Després d’estar-nos una bona estona observant la fauna i el paisatge, seguim caminant, intentant fer el mínim soroll possible per si veiem alguna desconeguda. Mentre caminem ens creuem amb diferents persones que passegen, amb gossos i fins i tot gent muntant a cavall! Aquest espai és molt versàtil!I mentre seguim contemplant la zona, gaudint del paisatge, de la companyia, mentre de tant en tant veiem alguna au més grossa, veiem que quasi és l’hora de la posta de sol. Sort que estem a prop de la desembocadura del riu Ter, un lloc molt especial. De seguida hi arribem i podem gaudir de la posta de sol, de com el sol es va amagant mentre es reflecteix amb tots els seus colors a l’aigua tranquil·la i quieta del riu. És preciós! Totalment un mirall d’aigua! El cel es va transformant i va agafant cada vegada un color més viu, sembla que cremi. Així que un cop hem vist la posta de sol, seguim gaudint una bona estona del riu, del mar i de les onades amb les majestuoses vistes a les Illes Medes. És hora de tornar, ja comença a fer-se fosc i no hi ha fanals ni llums que ens il·luminin el camí, així que amb un ritme més atlètic que el de l’anada, tornem cap al cotxe.Un cop al cotxe decidim apropar-nos al centre de l’Estartit per veure com és aquesta ciutat a l’hivern en comparació a l’estiu, i la veritat és que ens emportem una sorpresa molt gran. Són les 18 h de la tarda i no hi ha res obert ni ningú pel carrer. És en aquest moment quan descobrim que si algun cop volem escapar-nos a algun lloc tranquil, és millor anar cap a la costa que cap a la muntanya!Després de donar un petit volt pel centre i comprar aigua, i sobretot un Cacaolat per prendre’ns-el calentet per berenar, marxem cap a casa.Abans de sopar i quan ja és fosc, aprofitem per anar fins a la platja per fer unes quantes fotografies del cel de la Costa Brava de nit, i és que ens estem aficionant a la fotografia nocturna! Amb les onades de fons ens passem una bona estona intentant captar la millor llum. I quan en tenim forces, i sobretot, ja en tenim prou del fred que comença a fer, marxem cap a casa a sopar! Avui ha estat un bon dia i volem anar a dormir d’hora per aprofitar el dia de demà!Són les 7 h i sona el despertador. Amb cara de cansats i de molta son ens vestim corrents. Hem decidit posar el despertador ben d’hora per anar a la platja i poder captar amb la càmera la sortida de sol des del mar, justament el sol surt per davant de casa. Amb unes ganes increïbles de sorprendre’ns per aquest sol de la Costa Brava, ens quedem amb un pam de nas, perquè segons va sortint el sol, es va amagant pels núvols baixos que vigilen el mar. Això si, sense sortida de sol però amb uns colors preciosos al cel, decidim tornar al llit i fer una petita dormideta fins a l'hora d'esmorzar.És l’hora! Són les 9:00, hora d’esmorzar i de la dutxa matinal! Avui volem descobrir els pobles de l’Empordà, poblets medievals que ens han recomanat els nostres lectors via&nbsp;<a href="https://instagram.com/escapadesenparella" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Instagram</a>! Si encara no ens segueixes, a què esperes? :DAixí que amb la panxa plena i ben nets i polits, decidim posar-nos en marxa i descobrir el pobret Vulpellac!<blockquote>Vulpellac és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Forallac. Fins al 1977 va ser municipi independent que es va unir amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac, documentat per primer cop a finals del segle IX. Aquest nucli quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les reformes que es van fer en el segle XV-XVI.</blockquote>Aparquem a prop del centre i comencem a caminar pels carrers endoquinats, mentre contemplem totes les casetes del poble. És una meravella! I mentre ens fascinem pels carrers i les cases, ens trobem al Castell de Vulpellac, un notable exemplar de l’arquitectura civil gòtico-renaixentista, documentat el 1269. Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, afectades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar-ne la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.Al costat del castell i dins del centre del nucli fortificat, hi trobem l’església del nucli de&nbsp;Vulpellac, Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac. Aquest edifici data del segle XVI i d’estil gòtic tardà, va ser restaurat fa uns anys al mateix temps que el castell-palau, que va deixar al descobert la decoració mural barroca de l’interior. Una preciositat!Seguim caminant per Vulpellac i trobem cases que daten del 1632 i del 1703. Ens hem enamorat d’aquest poblet! Decidim acabar d’aprofitar el dia i anar a visitar el poble, pràcticament veí, anomenat&nbsp;Monells, i conegut per ser protagonista a la pel·lícula de “Ocho apellidos catalanes”. Agafem el cotxe i ens hi apropem! Som-hi!Monells és una entitat de població al municipi de&nbsp;Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Comprèn un sector dels vessants nord-orientals del Massís de les Gavarres i de la vall del riu Rissec. El municipi de Monells està construït al voltant de l’antic castell, del qual només se'n conserven les muralles. Conegut pel seu encant medieval, el mercat de Monells va tenir gran importància durant l’època medieval, conservant la bonica plaça major i l’església de Sant Genís, d’estil gòtic.Deixem el cotxe al pàrquing gratuït de l’entrada, després de conduir per unes carreteres maquíssimes. Ens adonem que hi ha bastanta gent i ens sorprèn. Un cop sortim del cotxe i ens dirigim cap al centre del municipi escoltem música. És quan arribem a la plaça major que ens trobem un grup de música tocant en directe, mentre persones ballen i canten al seu ritme, i d'altres gaudeixen de la festa des de les tauletes del bar mentre fan l’aperitiu. Quin goig fa la plaça així! Decidim fer una volta pel centre i ens enamoren els carrers, i mentre contemplem tots els detalls trobem un cartell que ens confirma que avui és dia de festa. Avui se celebra la Festa Petita de Sant Burget, una trobada d'animals, tractors i eines de camp.Acabem de gaudir de la música i Monells, i ens decidim a traspassar el riu i arribar-nos fins a l’església de&nbsp;Sant Genís de Monells,&nbsp;situada a l’altra banda del municipi, al barri de la Riera. En arribar ens quedem bocabadats en veure l’església de grans dimensions, datada del segle XI. Amb una façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic i d’inspiració clàssica, l'edifici presenta una obertura d’arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat. Al centre de la façana hi ha un òcul amb motllures, i un cap d’angelet en relleu el separa. I per últim, destacar el campanar, que s’eleva en el cos esquerre de la façana, de grans dimensions i de base quadrada, amb obertures d’arc de mig punt i d’inscripció del 1788 a l’angle. En definitiva, una preciositat!Però la nostra fascinació dura fins que unes quantes gotes de pluja ens fan marxar. Un cop hem arribat al cotxe ha caigut un xàfec important, hem estat de sort!Com que ja va sent tard, es fa hora de dinar i de marxar, així que ens dirigim cap a casa a cuinar els macarrons i a fer les bosses. Ens hem d’acomiadar del pis i ens hem d’acomiadar de les vistes. Que bonic que ets,&nbsp;Empordà!

Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit

Amb l'apartament Argonavis 226 com a niu particular, ens escapem a l'Estartit per descobrir un entorn inigualable!

<blockquote>La Cala Estreta és una preciosa cala verge, rodejada de penya-segats, i d’uns 200 metres de longitud i cinc metres d’amplitud (si hi arriba). Per arribar a la Cala Estreta has de seguir el camí de ronda que passa per la platja d’El Castell de Palamós, passant per agradables boscos de pins. Des d’aquesta platja, a 1 quilòmetre aproximadament, es troben les Illes Formiga, així que el paisatge cap a l’horitzó és espectacular. A la meitat del camí ens podem topar amb la Barraca d’en Dalí, una petita cabanya en el mig del bosc que el milionari Albert Puig Palau li va construir perquè l’utilitzés com a taller, tot i que mai va arribar a realitzar cap obra aquí. Ja a la Cala Estreta, hi ha una caseta de pescadors, que data del segle XV, on hi viu el conegut Quico, sense ràdio ni televisió però que t’ajudarà en tot el que faci falta. La cala no disposa de cap servei, només a l’estiu es pot veure algun que altra socorrista. Durant els mesos d’estiu el pàrquing on es pot aparcar és el de la platja d’El Castell de Palamós, ja que durant l’estiu es prohibeix el trànsit rodat, i a l’hivern la cala disposa d’un pàrquing més a prop. És una cala on es practica el nudisme.</blockquote>Fa temps que tenim ganes d’anar a la platja, seguir descobrint el país i sobretot conèixer tots els racons haguts i per haver de la Costa Brava, així que aquest dissabte decidim escapar-nos per la zona de Palamós, la que ja hem visitat en anterioritat. Però aquest cop volem anar a un lloc meravellós, amb aigües cristal·lines i que sigui ideal per fer snorkel, un esport que ens encanta, així que després de consultar el llibre anomenat “Camí de Ronda de la Costa Brava”, hem trobat el destí!&nbsp;Aquest cap de setmana ens escapem a la&nbsp;Cala Estreta, a la Costa Brava!Són les 7:30h del matí. Agafem la motxilla amb les tovalloles, la crema protectora +50 i sobretot, l’equip de snorkel i ens podem en marxa! Agafem l’autopista AP7 direcció Girona i amb una horeta aproximadament agafem la sortida per anar a parar a la platja de El Castell. Hem tingut sort, com hem sortit d’hora la carretera anava bastant buida. I encara més sort&nbsp;perquè, tot i que el pàrquing de El Castell és de pagament, si arribes abans de les 9h no pagaràs, ja que és l’hora que obren. Així que contents, tenim la sort de poder deixar el cotxe bastant a prop del camí i a més sense pagar!Després de carregar-nos tot sobre l’esquena, i abans d’agafar el camí de fusta cap a la platja, ens trobem una dona al costat d’un gran mapa de la zona, que amablement ens dóna un tríptic amb les diferents rutes del camí de ronda que es poden agafar. Ara sí que anem ben preparats!Comencem a caminar i veiem que la guingueta de la platja l’estan començant a obrir, ja hi ha gent tombada a la tovallola i els caiacs els estan col·locant a la sorra. Sí, en aquesta platja es poden llogar caiacs per poder moure’t per l’aigua i arribar a tot tipus de cales que a peu és de difícil accés.Seguim caminant cap a l’esquerra que és on hi ha la primera indicació i aquí és quan ens perdem. Tenint en compte que la ruta era de color blava seguim el camí de l’esquerra, i després de caminar i caminar i veure que ens allunyem de la zona, tornem marxa enrere. Decidim agafar l’altre camí, cap al Poblat Ibèric i ara sí que anem bé. Anem trobant les diferents cales de la costa, entre elles una de preciosa però tot havent-hi&nbsp;camí, de difícil accés, la Cala Foradada. Com el seu nom indica, enter els penya-segats i l’aigua cristal·lina hi ha una cova preciosa, on la gent acostuma a entrar-hi amb caiac.Seguim la ruta i després de baixades i pujades bordejant la costa acabem arribant a un camí forestal i a pocs minuts trobem l’entrada cap a la cala. Això sí, encara no hem acabat! Hem de baixar unes grans escales de formigó i després uns esglaons de sorra. Però abans, hi trobem una meravellosa piscina natural, quina passada!Tenim molta calor, perquè tot i anar per sota els arbres fa molta xafogor, així que només volem arribar per entrar dins l’aigua! Un cop passades dues caletes, col·loquem la tovallola al mig de dues cales, estem perfectes! Sols i tranquils, perfectes! Entrem a l’aigua en compte, i ens adonem que hagués sigut bona idea agafar els escarpins, però ens els hem deixat a casa! Així que un cop de superar les algues marines, les roques i algun que altre eriçó de mar, estem dins de l’aigua nadant i amb les ulleres i el tub de snorkel preparats! És hora de donar una ullada! És increïble com de preciós és el fons marí: diferents tipus d’algues, entre elles les posidònies&nbsp;ara mateix en protecció; també hi trobem diferents tipus de peixos, entre ells Daurades i un Roger. Portem una bona estona a l’aigua i tot no estar freda del tot, ja comencem a tenir fred, així que és hora de prendre el sol.Entre entrades a l’aigua i sortida, arriben dos socorristes amb una enorme carpa que ens demanen, com a altres persones que han arribat més tard, que marxem d’allà perquè puguin col·locar el servei. Així que decidim recollir-ho tot i anar-nos-en una mica més lluny, dues cales més enllà. Acabem trobant un meravellós lloc, amagat entre les roques i amb sorra. L’aigua entra entre les roques i forma com piscines, que mentre ens mullem els peus, veiem tot tipus de peixets i animalons, entre ells pegellides (és a dir, lapes, acabem de descobrir la paraula en català) i diferents tipus d’ermitans. En aquí gaudim molt de l’aigua, el fons és espectacular.Al cap d’unes hores és hora de dinar, així que mengem els entrepans i seguim amb el nostre dia a la platja: entrar i sortir de l’aigua i prendre el sol quan agafes fred. Cap a les 15:30h decidim marxar i anar a buscar un caiac. Hem de dir que hem tornat molt més ràpid que en venir, perquè no ens hem perdut i hem seguit uns camins més directes, fins i tot ens ha sorprès que hem passat pel Puig d’en Gener de 71 m.Arribem a la platja de El Castell i estem bastant cansats de tot el dia i de la calor, així que rumiem una mica el fet d’anar amb caiac. Tot i això anem a preguntar el preu i en veure el que costa, decidim deixar-ho estar i anar a buscar unes ampolles d’aigua a la guingueta. A l’acabar de beure l’aigua, tenim molt de set, deixem les coses a la sorra i decidim fer-nos l’últim bany per treure’ns la calor de sobre i refrescar-nos abans d’agafar el cotxe i tornar cap a casa.Ens adonem que en la cadira del socorrista, a part d’haver-hi la bandera groga, també hi ha una de blanca amb dues meduses, i és que es veu que hi havia alguna. Per sort nosaltres no en vam veure cap i vam gaudir del bany com nens!

Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava

Cala Estreta, a Palamós, és una cala d'aigües cristal·lines que us farà xalar! Descobreix Cala Estreta, segueix llegint.

<blockquote>Estana és una entitat de població del municipi cerdà de Montellà i Martinet. Junt amb Víllec va formar un municipi fins a la seva incorporació a Montellà i Martinet el 1970. Estana és el punt de partida d’aquest itinerari d’uns 7,5 km de durada, que ens farà passar per pinedes, camins pedregosos i senders que us semblarà que hagin sigut trets d’un conte.&nbsp;Prat de Cadí, un extens prat situat a 1.826 m d’altitud, és un meravellós reducte de pau a sota de les magnífiques muralles de la cara nord del Cadí. Pràcticament tota la ruta transcorre a dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, un parc que compta amb una gran biodiversitat i molts atractius turístics.</blockquote>És diumenge&nbsp;i seguim&nbsp;descobrint l’Alt Urgell, una comarca sovint oblidada en detriment de les veïnes Pallars Sobirà i Cerdanya, però amb paratges i racons que cal visitar, com&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/escapades-estiu/2018/basses-de-coll-de-nargo/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">les basses de Coll de Nargó</a>, un paratge que us explicàvem a l’última escapada. Avui ens escaparem fins al Parc Natural del Cadí Moixeró per arribar-nos fins a un entorn del què hem sentit a parlar molt sovint però encara no hem tingut el plaer de visitar, estem parlant de&nbsp;Prat de Cadí des d’Estana, un paratge a la falda de la cara nord de la serra del Cadí i amb vistes privilegiades a la Canal de Cristall! Un dels racons que cal visitar si us moveu entre l’Alt Urgell i la Cerdanya.A diferència d’altres dies, avui sortim relativament a bona hora. Esmorzem, preparem la bossa amb els entrepans per dinar a Prat de Cadí, i pugem el cotxe direcció Montellà i Martinet.Deixem la Seu d’Urgell enrere durant 30 minuts aproximadament seguim l’N-260 fins que arribem al trencall a mà dreta, el qual ens portarà fins a la petita població d’Estana, des d’on començarem l’itinerari per arribar fins a Prats de Cadí després de deixar el cotxe a l’aparcament habilitat. En el nostre cas, deixem el cotxe a l’entrada del poble, pocs metres després de passar el senyal que ens dóna la benvinguda al nucli urbà. Desconeixíem que hi ha un aparcament de terra uns 800 m passat el poble, el qual utilitzen els excursionistes que volen fer l’itinerari a Prats de Cadí des d’Estana. Sort que aquestes coses ens passen sempre i ja hi estem acostumats.Així doncs, aparcament el cotxe, ens carreguem la motxilla a sobre i comencem a caminar. Deixem el poble d’Estana enrere i comencem el camí de terra que ens portarà fins al pàrquing “oficial”, on trobarem l’indicador i les marques grogues i blanques que ens acompanyaran tot el camí fins a Prats de Cadí.L’inici del recorregut és mitjanament planer, amb algun desnivell de fàcil superació. A mesura que anem avançant però, la pendent es va fent més pronunciada i, fins i tot en algun punt ens tocarà grimpar una mica. Res comparat amb l’escapada a la Pica d’Estats, però si que pot ser que en algun punt us toqui fer cames.Per sort el paisatge és preciós. Anant cap a Prat de Cadí trobarem el poble d’Estana a la nostra esquerra en primer pla, acompanyat de fons les muntanyes d’Andorra i la Vall d’Aran. Endavant ens queda camí per fer, però valdrà molt la pena.Cal mencionar que durant tot el recorregut l’accés a fonts d’aigua és escàs; en el nostre cas només trobem un petit rierol a menys de 100 metres de l’arribada a Prats de Cadí, pel que és recomanable portar aigua suficient per superar tot el recorregut, especialment a l’estiu.Al cap d’1 h i 45 minuts arribem finalment a Prats de Cadí. El camí no se’ns ha fet pesat, ni llarg, ni cansat, així que no patiu els qui estigueu més desentrenats, és una ruta de dificultat baixa i us ho passareu molt bé, sobretot quan arribeu al paratge!Després de superar l’última pujada, deixant el corriol d’aigua enrere, ens trobem amb una imatge digne de pel·lícula. Hem arribat a Prat de Cadí! Un prat immens de color verd tenyit de color groc per les dents de lleó, amb la magnífica serra del Cadí de fons ens dóna la benvinguda. És una postal que ens costarà d’oblidar. Encara hi ha clapes de neu al vessant nord, pel que el contrast amb el verd del prat i del bosc encara és més gran. És una combinació de colors que havíem vist pocs cops, i que sincerament, ens deixa bocabadats.Estem de sort i com que encara no és època de vacances, i la previsió del temps no era massa bona per aquest cap de setmana, no trobem massa gent al prat, com a molt 4 o 5 grups de persones dispersades per tota la zona, així que podem estar tranquils. Busquem el nostre raconet, estirem la tovallola i traiem els entrepans per començar a dinar. Les vistes són immillorables i el temps ens acompanya; avui ens posarem morenos!Dinem tranquil·lament mentre contemplem els núvols jugar amb les parets de roca de la serra del Cadí. El cel es va tapant cada cop més i les boires comencen a trencar la carena i fer via cap al vessant nord, on som nosaltres, així que decidim que és temps per fer les fotografies de rigor, acabar de contemplar el paisatge i recollir per fer via cap avall. Entre ets i uts ja són quarts de quatre i ens convé tornar cap al cotxe, ja que encara ens queda anar fins a casa, recollir les bosses i tornar cap avall.Prat de Cadí és molt fotogènic, pel que sigui com sigui que feu les fotografies, us sortiran genials. Ara que ja estem satisfets, fem el camí de tornada en 45 minuts encara no, mitja hora menys que de pujada pel fet que gairebé tot és pendent. Passem el pàrquing de cotxes on la gent està prenent el sol, arribem fins al poble d’Estana i pugem al Juke.Avui hem fet una escapada especial, d’aquelles que fa temps que vols fer però no trobes mai el moment. Les vistes de Prat de Cadí ens han encantat, de fet ens ha impressionat més que a les fotografies. Us recomanem fer aquesta ruta al 100%! Ja ens donareu les gràcies!

Escapada a Prat de Cadí des d'Estana. Descobreix amb nosaltres Prat de Cadí i Estana, una excursió als peus del Cadí que us encantarà! Fes clic aquí!

Prat de Cadí des d'Estana, excursió a Prats de Cadí

Prat de Cadí des d'Estana és una ruta que us conduirà fins a Prat de Cadí, on gaudireu d'unes vistes privilegiades a la cara nord del Cadí. Mireu!

Escapada a Prat de Cadí des d’Estana

<blockquote>Les Basses del Codó de Coll de Nargó són un espectacle de la natura, un paratge de tranquil·litat enmig de muntanyes i turons de roca calcària. La pedra, desgastada per la força de l’aigua del riu&nbsp;Valldarques al llarg del temps, crea ara unes piscines naturals, les que també podem anomenar basses (d’aquí el nom de les Basses del Codó de Coll de Nargó), que ens permetran submergir-nos, relaxar-nos mentre la força de l’aigua ens cau sobre les espatlles o, fins i tot, deixar-nos caure pedra avall al baixador creat per l’aigua, el qual és utilitzat com a tobogan per petits i grans.</blockquote>Aquest cap de setmana ens hem escapat a la comarca de l’Alt Urgell, on passarem 60 hores voltant per aquestes terres de dinosaures, serres majestuoses i pobles medievals. Entre altres indrets que us anirem explicant més endavant, ens escapem fins a les&nbsp;Basses del Codó de Coll de Nargó, també anomenades&nbsp;Basses de Coll de Nargó, unes piscines naturals resultat de l’erosió de la roca creada pel riu&nbsp;Valldarques. El paratge és espectacular, ideal per escapar-s’hi un dia d’estiu. Què, ens hi acompanyeu?Arribem a la Ribera d’Urgellet divendres a la nit, cap a quarts de nou del vespre i amb l’última claror del dia, suficient per descarregar el cotxe, acomodar-nos a casa i fer el sopar mentre preparem l’escapada de demà.Parlant amb la gent del poble ens fan saber que fa 40 dies que plou, pel que la probabilitat de trobar bolets és alta. De fet ja hem vist com alguns amics de la família d’Instagram estaven baixant cistells de rovellons, rossinyols i mollerics per la banda dels Pallars, cosa que fa que ens acabem de decidir. Demà ens llevarem una mica aviat i aprofitarem el dia per fer una escapada al bosc, a veure què trobem. Més tard, quan el sol comenci a cremar, ens arribarem fins a les Basses de Coll de Nargó aprofitant que el cabal del riu és abundant i, sobretot, que molta gent encara no ha pujat a muntanya. Així doncs, amb el dissabte planejat, sopem i anem cap a dormir.Dissabte. Ens llevem més tard del previst com ja va sent habitual. Tot i voler-nos llevar aviat, el cansament de la setmana ens ha passat factura i fins a les 9:30 h no sortim del llit. Aprofitem que fa bon dia per esmorzar a la terrassa, així ens comença a tocar una mica el sol. Ara, ja amb la panxa plena, fem la motxilla, el cistell i anem direcció a una zona boscosa que ja coneixem i on solem trobar forces moixerons, fredolics, mollerics, potes de perdiu i, sobretot, rovellons!Ja som a lloc. El sòl es veu força humit, cosa que ens fa pensar potser sí que trobarem alguna cosa. Ens trobem a cota 1.700 i comencem a caminar, de moment sense sort. Repassem marges i la primera pineda. De moment no tenim sort. De fet és el primer cop que ens atrevim a sortir a buscar bolets aquesta època de l’any per aquesta zona. Ep, però ara sí. En una solana l’Andrea troba els primers fredolics, més grossos de l’habitual a causa de l’aigua que ha caigut els darrers 40 dies. Cap al cistell!Deixem enrere el bosc creuant el primer prat i ens endinsem cap a una altra zona boscosa, també de pins. Els cavalls que pasturen per aquesta zona han deixat el terra remogut, pel que aquest tros no ens servirà. A la moixeronera on normalment hi trobem moixerons no hi ha res, potser no és època de moixerons pensem. Per sort, sense necessitat de pujar massa, a la part obaga de la muntanya comencem a trobar mollerics de la mida d’un botó, la majoria d’ells en marges molt humits, el que ens permet fer un quart de cistell. No està malament!L’estona ens ha passat volant i ja són quarts d’una del migdia, pel que decidim retirar-nos ben satisfets. Amb el que hem trobat ja en tenim prou per fer un platet de bolets passats per la paella amb seva i botifarra. Pugem al cotxe i desfem el camí per dirigir-nos cap a les&nbsp;Basses de Coll de Nargó, on hi arribarem cap a quarts de dues.Si voleu saber com arribar a les Basses de Coll de Nargó,&nbsp;<a href="http://m.me/escapadesenparella" rel="noopener noreferrer" target="_blank">envieu-nos un missatge per Facebook</a>&nbsp;i us ho indicarem encantats.&nbsp;No publiquem les indicacions al blog per respecte a l’entorn.Deixem el cotxe al costat de la carretera i agafem el camí de terra que baixa fins a les basses. El camí és una mica complicat, pel que cal anar amb compte de no relliscar assegurant sempre que poseu el peu on toca. Per persones amb mobilitat reduïda aquest camí és pràcticament inaccessible, tot i que, pel que ens sembla recordar, també hi ha un camí més ample i més ben condicionat que arriba fins a la bassa gran.De la carretera a les basses no hi ha més de 5 minuts a peu i, mentre baixes, ja et fas una idea del cabal del riu&nbsp;Valldarques pel soroll que del salt d’aigua que hi ha a la segona bassa. Ja hi som!Les Basses de Coll de Nargó solen ser molt freqüentades a l’estiu, pel que és recomanable anar-hi ben d’hora al matí per agafar els millors llocs. Altrament us tocarà conformar-vos amb el tros de terra que trobeu disponible. Nosaltres hi solem anar cap a les 9:00 del matí, plantem les tovalloles i hi passem el dia fins a les 16:00 de la tarda quan, després de dinar, ja estem cansats i tornem cap a casa.Avui per això no és el cas. Com que els últims dies ha fet mal temps i tampoc és que faci molta calor, la gent ha preferit quedar-se a la costa en canvi de pujar a muntanya, pel que a les basses només hi trobem 3 grups de persones distribuïdes de tal manera que ningú molesta a ningú. Nosaltres decidim quedar-nos a la part alta de les basses, fet que ens permet gaudir de la segona bassa i del salt d’aigua que hi cau, també de les vistes sobre la bassa més gran i les muntanyes del darrer. Són unes vistes precioses (ho podeu veure a les fotografies).De seguida que hi arribem ens traiem la samarreta i ens posem a l’aigua. No portem banyador, però ens hi posem amb els pantalons de muntanya que ja fan el fet, a més s’eixuguen més fàcilment que no un banyador. Si us pregunteu per la temperatura de l’aigua, està igual de freda que a l’estiu, això no us ho estalviareu! Això sí, si visiteu les basses un dia on el sol apreta com avui, el contrast entre la fredor de l’aigua i la temperatura ambient és ideal.Ens estem una estona jugant a la bassa. Entrem, sortim, ens arrepengem al baixador, deixem que l’aigua ens faci un massatge a l’esquena i prenem el sol. Ens convé una mica de tranquil·litat, i segur que a tu que estàs llegint aquesta publicació també, pel que et recomanem una escapada d’aquestes característiquesEns estem a les Basses de Coll de Nargó fins a quarts de quatre de la tarda. Encara no hem dinat i més tard haurem de pujar fins a Andorra a fer unes compres, pel que decidim marxar.Estem contents perquè hem gaudit de les basses amb força tranquil·litat, sense aglomeracions de gent i amb un dia que ens ha acompanyat al 100%, i això que deien que havia de ploure! També estem contents perquè els últims cops que havíem visitat aquest indret el cabal del riu era força escàs, el que feia que les basses no estiguessin del tot plenes i la qualitat de l’aigua no fos tan bona com avui!

Escapada a les Basses de Coll de Nargó, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a les Basses de Coll de Nargó i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a les Basses de Coll de Nargó

Escapada a les Basses de Coll de Nargó, també anomenades Basses del Codó de Coll de Nargó. Descobreix amb nosaltres aquest paratge idíl·lic a l'Alt Urgell!

<blockquote>El Refugi Comes de Rubió es troba a 1.980 m d’altitud al Parc Natural de l’Alt Pirineu, al massís de l’Orri. Una zona on podreu dur a terme un munt d’activitats a l’aire lliure en totes les èpoques de l’any: senderisme, trail running, BTT, raquetes de neu, esquí de muntanya, iglús, 4×4, anar a buscar bolets, rutes a cavall, parapent o, simplement, passar el dia en parella.</blockquote>Com que aquest cap de setmana tenim ganes de neu, hem decidit agafar el cotxe i escapar-nos cap a l’Alt Urgell per fer més d’una excursió, entre les quals com ja heu pogut llegir, al Refugi Comes de Rubió.Hem arribat una mica tard, pel que ens hem d’afanyar perquè encara hem d’encendre el foc i preparar el sopar. Avui menjarem un plat de caldo i dues hamburgueses per en Juli. Així que sopem i anem cap al llit.Ja és de dia i estem més baldats del que ens pensàvem. Aquesta setmana hem tingut molta feina pel que decidim llevar-nos una mica més tard, així agafem forces i, amb un bon esmorzar i una bona dutxa, tornem cap al cotxe després de preparar la motxilla. Avui ens escapem fins al Refugi Comes de Rubió, a Soriguera (Pallars Sobirà).Per arribar-hi enfilem Port del Cantó amunt i seguim la carretera fins a arribar al petit poble de Rubió (Soriguera), el nucli més alt habitat de Catalunya per cert. Abans d’arribar-hi però fem parada al trencall que va cap a Guils del Cantó per jugar una mica amb la neu i baixar pel pendent que hi ha. En Juli que n’és un expert, de la bossa de l’Ikea que portem al cotxe n’ha fet un trineu, i ha estat una bona estona baixant i pujant.Després d’una estona jugant és hora de posar-nos en marxa i seguir la carretera. Val a dir que inicialment volíem escapar-nos a Sant Joan de l’Erm passant pel camí forestal de Canturri, però el Juke ens diu que hi ha massa neu per ell, així que canviem de plans i finalment arribem a Rubió, on comença la nostra ruta.El cel és clar, no fa massa fred i el sol ens toca a la cara. No sembla que hi hagi d’haver molta neu, pel que decidim anar només amb botes de muntanya i oblidar-nos de les raquetes.Comencem el recorregut cap al Refugi de les Comes de Rubió des de dalt de tot del poble de Rubió. El camí va pujant a poc a poc, trepitgem sorra mullada i escoltem els ocells i la tranquil·litat del bosc, però és abans d’arribar on comença el camí forestal que ens portarà fins al Refugi Comes de Rubió que ens adonem que no venir-hi amb raquetes serà la pitjor decisió del dia!Sobtadament el gruix de neu es comença a fer considerable, a en Juli li arriba per sobre els genolls, però a poc a poc aconseguim habituar-nos a la situació i busquem els trossos on la neu és més dura per seguir endavant. Ens costa avançar ja que vulguem o no ens enfonsem, sort del bosc que està preciós vestit de blanc! Decidim deixar el camí una estona i arribar-nos fins a l’allau per veure quin gruix de neu hi ha. Per fer-ho haig de fer la croqueta, ja que sóc incapaç d’avançar. Aquí és on m’adono que tornar al camí serà dur.Anem pujant i pujant, ens queden 20 minuts per arribar al refugi, sembla que l’esforç ha valgut la pena, però de sobte el cel es comença a tapar. Es gira un vent que no ens agrada gens, la sensació de fred comença a ser important i el sol ens va deixant. Hem sortit de casa preparats per trepitjar neu, però no per caminar sota seu, així com que el cotxe ens queda una mica lluny, per precaució decidim fer mitja volta i tornar cap avall.Val a dir que ja havíem tingut l’oportunitat d’escapar-nos fins al Refugi Comes de Rubió en una altra ocasió, aquest cop a l’estiu, i ens va encantar. Us deixem les fotos que vam fer perquè us feu una idea de com és, i demostrar que no us enganyem Ara el volíem veure vestit de blanc, però sembla que ens haurem d’esperar a l’hivern que ve.Amb un ritme més bo que el de pujada i entre relliscada i relliscada tornem cap al cotxe. Hi arribem amb les botes xopes; unes polaines ens haguessin anat la mar de bé De fet, tenim les botes tan xopes que quan tornem a casa les hem hagut de posar de cap per avall perquè s’assequessin.El dia no ens ha sortit com esperàvem, així que decidim dinar uns bons macarrons i pujar a Andorra a fer unes compres que tenim al cap. Qui no es conforma és perquè no vol. Necessitem un nou objectiu per la Pentax, un altaveu portàtil per les classes de Taitxí i segur que cau alguna tonteria més, per exemple un paraigua. Com que al matí no n’hem tingut prou, la pluja ens ha agafat de ple i hem hagut de córrer a comprar-ne un. A més, parem al Punt de Trobada per comprar menjar que ens fa falta i, com no pot ser d’altra manera, un pot gegant de Lacasitos per en Juli, que a casa seva dura ben poc, i Conguitos per la meva mare i per mi, a més de formatge i Kinders.Aprofitem per recordar-vos que si pugeu a Andorra desactiveu les dades del mòbil, ja que només que se’t descarregui un email la broma us pot sortir molt cara. Sí, ha sigut el meu cas, i això que ens en fem un tip de pujar per aquí dalt.Ara ja és hora de tornar cap a casa a sopar. Tranquil·lament baixem les escales cap al jardí quan, per sorpresa nostra, veiem les botes i els mitjons xops, tant que al girar la bota ens cau gairebé un got d’aigua a terra, literalment. Sembla que aquí també ha plogut. També sembla que algú s’ha oblidat d’entrar les botes i els mitjons a casa…Us podem assegurar que les botes passaran molt de temps davant de la llar de foc i de la calefacció per treure tota l’aigua i la humitat que han acumulat.Ara sí, acaba un dia llarg, diferent, divertit però passat per aigua. No és el primer cop que ens quedem a mitges d’una excursió. La Pica d’Estats o el Carlit en són uns bons testimonis. Però el que és important és gaudir de l’estona que passes fora de casa, ja sigui caminant, corrent, nedant o volant. Cada escapada és única, així que no us frustreu si no surt com esperàveu perquè segur que, al final del dia quan mireu tot el que heu fet, hi ha alguna cosa que no esperàveu viure que us ha encantat, i això és el que val la pena.Per part nostra demà ens escaparem al petit poble de Montanissell, als peus de la Serra de Sant Joan (Coll de Nargó), on tenim previst visitar unes vinyes d’alçada i dinar a un dels millors restaurants de la zona. Però això ja serà una altra escapada Fins aviat!

Escapada al Refugi Comes de Rubió, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Refugi Comes de Rubió i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Refugi Comes de Rubió

El Refugi Comes de Rubió es troba a 1.980 m d'altitud al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Una zona on podreu dur a terme un munt d'activitats a l'aire lliure!

<blockquote>Situat al Passeig de Lluís Companys, tocant l’Arc de Triomf, hi trobem el Mercat d’escapades a Catalunya, és la vostra cita anual si el que voleu és descobrir propostes de turisme i oci arreu del territori Català. Al Mercat d’escapades hi trobareu des d’agències de turisme fins a petits restauradors o propietaris amb ganes de donar a conèixer les seves propostes singulars. El Mercat d’escapades se celebra del 4 al 6 de maig, així que no hi podeu faltar!</blockquote>És dissabte i fa dies que tenim pensada aquesta escapada, de fet fa pràcticament 1 any, ja que l’edició anterior ens la vam perdre. Aquest cap de setmana farem una escapada diferent barrejant el plaer i la feina, fent acte de presència a un mercat on trobarem tot tipus de propostes d’oci arreu de Catalunya. Efectivament, estic parlant del Mercat d’escapades a Catalunya!Passarem la tarda al Mercat d’escapades, així que cap al voltant de les 18:00 h arribem a Arc de Triomf. Aparquem el cotxe al pàrquing, un parell de carrers més a munt, i xino xano fem camí cap a Triomf. Val a dir que som més de transport públic, però com que plou i hem sortit més tard del que volíem de casa, hem decidit agafar el cotxe.Ara per sort el sol es deixa veure una mica i sembla que ens farà bona tarda. Per si us interessa anar al Mercat d’Escapades, els horaris són de 12:00 a 21:00 h el divendres i el dissabte, i d’11:00 a 19:00 h el diumenge.Una vegada a lloc fem la foto de rigor a l’Arc de Triomf i el creuem començant la nostra ruta particular entre els estands i les paradetes gastronòmiques que hi ha. Ens agrada com està distribuït l’espai i la decoració que se li ha donat. Als estands gastronòmics, elements de fusta amb plantes que donen una sensació molt acollidora. A les carpes individuals la decoració va a càrrec de l’empresa, però cal dir que n’hi ha més d’un de molt original.Després de recollir informació a la carpa de benvinguda ens dirigim cap als expositors de la Costa Brava, després els de Lleida, Pirineus i la Vall d’Aran, passem pels de la Costa de Barcelona, seguidament ens dirigim als de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, els quals ens recalquen que ja és hora que comencem a escapar-nos cap al sud i, finalment, acabem visitant l’Agència Catalana de Turisme on hi tenim una conversa molt interessant.Al llarg del passeig parlem amb propietaris d’establiments i representants d’oficines de turisme, en destaquem quatre que ens roben el cor amb les seves propostes:<ul><li>Ruta del País Petit amb Burricleta. A mig camí entre la ciutat de Girona i la Costa Brava, hi ha petits pobles amb encant on el temps s’atura. Els amics de Burricleta ens conviden a sentir l’essència i el ritme vital de l’autèntic Empordà a través dels seus paisatges, el clima, la gastronomia, les pedres i també la seva gent a dalt d’una bicicleta elèctrica.</li><li>Espai Cel, del Grup Victòria. L’Espai Cel&nbsp;és un nou espai al balneari de Termes Victòria a Caldes de Montbui on s’han rehabilitat antics dipòsits d’aigua de fa 300 anys convertint-los en fascinants piscines termals, per gaudir d’una estona de cel.</li><li>Els amics de Vi Emocions, amb les seves propostes d’enoturisme pels voltants de Badalona o el Baix Llobregat. Prometem parlar-vos-en ben aviat.</li><li>En Pep de Mas del Botó, on podrem gaudir d’una passejada a la vinya, visita a les instal·lacions i tast dels vins elaborats amb productes locals. A més a més, també tenim l’oportunitat de fer una visita a una arnera amb total protecció amb granotes d’apicultor, o des de darrere dels finestrals del celler.</li></ul>Amb tot són gairebé les 21:00 h i la gana comença apretar, així que aprofitem l’àrea de gastronomia per fer uns tastes. El funcionament és com en altres fires de gastronomia on cada ració val uns tiquets, i abans de demanar has de passar per caixa per convertir euros per tiquets.En el nostre cas ens decantem per dues copes de vi blanc ben fresquet acompanyat de dues racions de musclos del Delta de l’Ebre. Per nosaltres no hi ha combinació millor. En total ens costa 6 euros, bé de preu oi? En el cas que no us agradin els musclos, també hi ha ostres, tastet de formatges o embotits amb pa amb tomàquet, tot tipus de botifarres, coca de recapte, etc. així que no patiu que segur que trobareu alguna cosa que us farà llepar-vos els dits.Ara sí, són les 21:00 h i la gent del Mercat d’escapades comença a recollir. Ens acabem la copa de vi i fem camí cap al cotxe. Ha sigut una tarda interessant, ens ho hem passat molt bé. Hem conegut gent fantàstica i escapades que segur que farem o que trobareu a la web ben aviat.En definitiva, el Mercat d’escapades a Catalunya és una escapada ideal si necessiteu inspiració ara que arriba el bon temps i els dies s’allarguen. Al Mercat d’escapades hi trobareu un munt de propostes per gaudir de la natura, de l’aventura, de la muntanya i de l’entorn rural, però també vacances per desconnectar i gaudir de l’estil de vida del mediterrani a la costa catalana. Els amants de la cultura hi descobrireu itineraris per conèixer el patrimoni i les festes del país. Els amants del bon menjar també hi tindreu l’oportunitat de tastar plats típics d’arreu del territori.De totes maneres, si no teniu l’opció d’escapar-vos al Mercat d’escapades, ben aviat trobareu les millors escapades per fer en parella a Escapadesenparella.cat! Queda promès!

Escapada al Mercat d’escapades a Catalunya

El Mercat d'escapades és la millor opció per descobrir un munt de propostes per gaudir de la natura, de l’aventura, de la muntanya i de l’entorn rural.

<blockquote>La història ens diu que sobre la gran roca que presideix el poble hi havia un castell, i que aquest es comunicava de forma secreta per esquivar els setges, amb un riu, a partir d’un forat. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar els assetjadors. D’aquesta manera el poble es diu Querforadat, perquè un quer, el mot d’origen preromà, és una penya. Així i tot, la dita popular assegura que “Al Quer, el forat tothom se’l té”.</blockquote><blockquote>També hi ha una llegenda que explica que una dama, filla del senyor del castell, durant un dels molts setges que van patir, es va enamorar del cabdill dels assetjadors. Una nit que tots dos van decidir trobar-se, la dama en baixar per la roca del castell va relliscar i va caure al buit. El cabdill que l’esperava, en veure que no venia va decidir tornar cap al seu campament pensant en què mai més la tornaria a veure. L’endemà els habitants del Querforadat van veure que els assetjadors havien marxat, deixant el campament buit. Diu la llegenda que durant les nits a Querforadat, es veu una noia vestia de blanc baixant de les runes del castell direcció al lloc on hi havia hagut el campament dels assetjadors, a la recerca del seu enamorat.</blockquote>Avui és un d’aquells diumenges en què no tenim ganes de fer res. No tenim més ganes d’esquiar, estem una mica cansats i després de dinar haurem de tornar cap a casa. Estem de ruta per l’Alt Urgell i per fer quelcom diferent, tenim ganes d’explorar els pobles que tenim a prop com és ara Adrall o Castellbò, per exemple.D’aquesta manera, després d’un bon esmorzar i de la nevada que hem tingut aquesta nit, ens dirigim cap al cotxe per conèixer un dels racons més bonics de Catalunya, o això diuen.Ens escapem al Querforadat, una petita població pertanyent al municipi de Cava, a la comarca de l’Alt Urgell, d’uns 15 habitants aproximadament. Històricament pertanyia al Baridà (comarca natural), tot i que la resta del municipi pertany a l’Urgellet.Després d’una bona estona amb cotxe, passant per la carretera humida, gelada i més amunt amb neu, deixant enrere camps blancs i cases de pagès amb xemeneies fumejant, també saludant alguna que altre vaca que pastura, i gossos caçadors despistats, arribem al Querforadat!El Querforadat és poble petit, tranquil, amb cases de muntanya molt maques. Ens hem d’abrigar força, ja que el poble està nevat i la temperatura a fora del cotxe sembla ser baixa. Sort del sol que ens escalfa la cara!Després de deixar el cotxe en una placeta a l’entrada del poble, investiguem Querforadat. Ens adonem del silenci de l’hivern, s’escolta la neu caient dels arbres, algun ocell atrevit piulant; ni el vent es deixa escoltar. Passem per carrerons estrets, parets de pedra seca amb molta història ens fan pas fins als afores del poble on, de sobte, aixequem el cap i ens dóna la benvinguda la majestuosa serra del Cadí, tota ella nevada, imponent justament davant nostre. Quina gran meravella! Podríem dir que el Querforadat té les vistes més privilegiades d’aquesta serralada tan nostra?Seguim caminant endavant. El camí deixa de ser empedrat i trepitgem fang fins que descobrim un pla una mica més alt on aprofitem per fer algunes fotografies del paisatge, s’ha d’immortalitzar el moment. Més amunt, seguim el camí amb neu i mig glaçat que ens porta fins a una esplanada molt gran plena de neu. Aquí és on passem gairebé tot el que ens queda de matí, fent un ninot de neu gegant amb orelles d’en Mickey Mouse. Ens ho passem teta, semblem nens. De fet però, d’això van les vacances oi? De desconnectar!Un cop acabada la nostra obra d’art, ens aturem altre cop meravellats de veure tan a prop la muntanya nevada i donem la volta per anar a buscar el cotxe. És hora de marxar. És aquí quan veiem l’església parroquial del Querforadat dedicada a Sant Genís i que depèn de l’església del veïnat de Barguja.També contemplem l’antic castell de Quer, bé, els fragments dels murs que hi queden, situat al roquer del poble. Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment va ser donat als comtes de Guimerà, que es van autoanomenar com Vescomtes de Querforadat.Abans de marxar veiem que un parell de gats ronden pels carrers cercant menjar, així que com que no tenim pressa, ens quedem una estona acariciant-los i jugant amb ells, són tan macos!Ara sí que sí! Hem de marxar! Encara hem de tornar a casa i dinar, si triguem molt, trobarem caravana al tornar cap a casa. Pugem al cotxe i encenem la calefacció, les mans les tenim glaçades i ens posem en marxa per la mateixa carretera per la qual hem vingut i deixant enrere la serra del Cadí i aquest preciós poblet que ja ens ha robat el cor.

Escapada al Querforadat, les vistes més maques del Cadí, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Querforadat, les vistes més maques del Cadí i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Querforadat, les vistes més maques del Cadí

Descobriu el Querforadat, un dels pobles més macos de l'Alt Urgell i el que té les millors vistes sobre el Cadí!

<blockquote>L’Apartament Parellada és un apartament turístic d’alt nivell especialitzat en enoturisme per a parelles i en turisme romàntic, situat a 30 minuts de Barcelona. Estem parlant d’un loft situat a la Casa Fortuny, al centre històric de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), al carrer de la Parellada, un dels carrers comercials de la vila. Casa Fortuny és una casa senyorial que data del 1670, com podreu comprovar si visiteu l’Apartament Parellada, ja que tot i ser restaurat, encara conserva elements importants per testimoniar el seu origen.</blockquote>És dissabte, m’he passat tot el dia d’ahir al llit després d’un sopar de celebració que no se m’ha posat bé, però no em falten les forces per preparar la maleta, la càmera i passar a buscar a l’Andrea per fer camí fins a Vilafranca del Penedès, on ens esperen la Sílvia i l’Eduard, per donar-nos la benvinguda a l’Apartament Parellada, un pis turístic de luxe, sí, literalment, al centre de la capital de l’Alt Penedès. Fa unes setmanes que la Sílvia ens va contactar perquè els hi féssim una visita, i com és obvi no ens hi hem pogut negar. Així doncs, us compartim la nostra escapada a l’Apartament Parellada, una escapada de luxe i molt d’amor!Després de passar a buscar l’Andrea, enfilem la C-32 direcció Vilafranca del Penedès. Sabem que hem arribat a la capital del vi per les vinyes que ens donen la benvinguda i la famosa Fira del Gall, encara per iniciar, però que&nbsp;ja agrupa famílies senceres passejant pel carrer principal. El fet que ja es comenci a preparar la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès fa que qualsevol opció d’aparcament gratuït sigui nul·la, pel que hem d’anar a visitar als amics de Saba, on deixarem el cotxe fins a mitja tarda, quan descobrirem que més avall hi ha un carrer on es pot aparcar fàcilment i sense pagar.Truquem a la Sílvia per avisar-la que ja som a la ciutat però que la recerca d’un lloc on deixar el cotxe ens ha fet endarrerir. Havíem quedat a les 12:00 h i són les 12:20. Un cop aparcat el cotxe, agafem les maletes, les càmeres i seguim el carrer de la Palma fins al carrer de la Parellada, a menys de 5 minuts caminant des del pàrquing, tot un luxe!Ara ja a lloc, ens trobem amb la Sílvia i el seu marit, l’Eduard, a l’entrada de la Casa Fortuny, un edifici de 2 plantes al bell mig de la població. El carrer és de vianants, comercial, però tranquil. L’edifici es veu rehabilitat però manté l’encant de les construccions de l’època; sòlid, robust i elegant. Creuem la porta de vidre i el primer que ens sorprèn és l’entrada, amb columnes i un gran llum d’aranya que omple el buit que deixa l’escala que s’enfila fins a dalt de tot.Agafem l’ascensor. L’Apartament Parellada està situat al segon pis, en un dels àtics de l’edifici; al sortir de l’ascensor ens sobta el xoc d’estils entre la porta i el passadís, completament minimalistes, i l’entrada de l’edifici, completament d’època. La Sílvia ens dóna la benvinguda al que serà el nostre niuet d’amor les pròximes 24 hores. També ho fa el petit coixí del penjador amb un “Welcome Home” que ens fa somriure.A mà dreta hi trobem una porta de vidre, la qual dóna accés al bany-Spa, al qual trobarem una àmplia dutxa, un conjunt de pica i inodor ecològic integrat amb aprofitament d’aigües, una llitera de massatges on podreu gaudir de tractaments de viterapia, i un ampli bany turc amb bany de vapor i hidroteràpia, amb sortidor escocès a diverses alçades i temperatura. Tota una passada, us ho podem assegurar! Per aquesta sala imagineu-vos una zona fosca, només il·luminada per leds de color blau cobalt, pensats per a la relaxació i desintoxicació del cos i ment. En una banda del bany hi trobem una escala de fusta restaurada, ara utilitzada per a guardar els barnussos de retorn i de sabatilles. Al costat mateix hi trobem l’assecador de cabell, les tovalloles de bany i la resta de complements per a la higiene corporal.Entrant ja a la sala principal, aquesta fa nom al concepte&nbsp;loft.&nbsp;Aquí hi trobem la gran part de l’espai de l’Apartament Parellada, un espai harmoniosament decorat en un estil entre&nbsp;cottage&nbsp;anglès i clàssic provençal, amb mobles antics restaurats pels mateixos Eduard i Sílvia. Sincerament, un espai molt acollidor, senzill i càlid que ens enamora a l’instant de ser-hi presents. Un altre dels aspectes a destacar és la llum que té l’espai, brutal! Gràcies a la terrassa-solàrium que dóna al carrer.Ens anem habituant a l’entorn. A la dreta hi tenim la cuina, completament equipada i integrada al menjador i al saló, quina passada cuinar a aquí pensem! El menjador consta d’una taula i un bufet preciós, quadrets pintats per la mateixa Sílvia, i ja al saló un preciós sofà de pell tipus&nbsp;chester, originari de l’estudi de l’Eduard, i una butaca individual a joc amb els colors càlids de l’estança. A davant un modern SmartTV per gaudir de Netflix després de fer una volta pel nucli antic de la ciutat. Sí, així ho vam fer!Al límit entre la cuina i el saló hi trobem el dormitori, el qual compta amb una banyera antiga de quatre potes al costat del llit de matrimoni, on trobem també tovalloles i on gaudirem d’un relaxant bany d’escuma de vi, molt beneficiós per la pell i l’estat d’ànim, tot obrint l’ampolla de vi blanc gentilesa de la casa. Tot un detall. Val a dir també que el llit és ultracòmode. Encara no sabem si és per la sauna, el bany d’escuma de vi o la copa de vi mateixa, però feia molt de temps que no dormíem tant i tan bé.Continuant amb la visita a l’Apartament Parellada, al costat del dormitori hi trobem la sortida a la terrassa-solàrium. Es tracta d’una terrassa recollida de parets altes, un solàrium íntim i molt assolellat, amb terra de fusta, mobiliari d’exterior, gandules i una dutxa per l’estiu amb termòstat. En el nostre cas la temperatura no convida massa a estar-se a fora prenent el sol, per poc que escalfi, així que en prenem nota i tornem cap a dins.Ara és el moment en què ens acomiadem de la Sílvia i l’Eduard, quedem en l’hora per fer el&nbsp;check out&nbsp;l’endemà, i ens comencem a creure el lloc on som. És una passada! Ara, com que ja comença a fer-se tard, desfem les maletes, fem la primera sessió de fotos i baixem al carrer per omplir la nevera. El pla és menjar a casa per gaudir al màxim de l’apartament, així que dinar i sopar els farem a casa.Vilafranca és més petita i acollidora del que ens pensàvem. Amb un tres i no res som a tot arreu. Els carrers són els típics carrers de poble, la gent se saluda, s’atura i parla al carrer. Ens encanta. Comprem el pa i el necessari per cuinar i tornem cap a casa a fer el dinar. Un altre dia que dinarem tard!A la tarda fem una volta més pel poble. Encara no estic del tot fi, així que ens arribem fins a la farmàcia del guàrdia a veure si em poden recomanar quelcom que m’arregli, almenys fins demà a la tarda! Demà al matí tenim previst arribar-nos fins al Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, un museu preciós el qual us recomanem visitar al 100%, així que cal estar bo per poder fer la visita. L’escapada al Vinseum us l’explicarem més endavant, ara cal acabar d’explicar-nos el nostre&nbsp;momentum&nbsp;a l’Apartament Parellada.Com que fa fred i ja és fosc tornem cap a casa. Ens agrada passejar per Vilafranca. Hem fet un tomb per la fira de Nadal i hem vist els cartells que anuncien la Fira del Gall, que com us hem comentat, ja comença a treure el cap. Abans de fer camí cap a casa però ens recordem del cotxe… els de Saba es deuen estar fregant les mans. Decidim treure’l del pàrquing i buscar aparcament més cap als afores que sigui gratuït. En el nostre cas en trobem en un dels carrers paral·lels a l’avinguda de Tarragona, a 10 minuts de l’Apartament Parellada, així que ja ho sabeu!Ara sí, tornem cap a casa, però abans de posar-nos a preparar el sopar fem el bany d’escuma de vi, quina delícia… no havíem gaudit mai tant d’un bany! Al sortir ens sentim més que relaxats. La pell ha quedat suau i durant una estona força llarga hem aconseguit no pensar en res, ja ens convenia Després de posar-nos els barnussos preparem el sopar, engeguem el televisor i comencem una llarga marató de Narcos. Què més es pot demanar?L’endemà al matí ens llevem ben d’hora per provar la sauna. Per raons d’estalvi energètic l’Spa funciona durant unes hores determinades, així que com que ahir no vam tenir temps de posar-nos-hi ho fem avui. L’espai és una passada. El color fosc de les parets, recobertes amb microciment polit, dóna una sensació freda que s’oposa a l’escalfor del vapor. Ens encanta la idea d’aprofitar aquest espai de la casa per oferir un servei com aquest, enhorabona Sílvia i Eduard, us heu superat!En acabar la sessió d’Spa recollim, fem les últimes fotografies i deixem l’Apartament Parellada. Se’ns fa difícil però alhora estem contents d’haver descobert aquest petit racó de tranquil·litat. L’Apartament Parellada és una proposta diferent, més enllà del turisme rural. És una oportunitat de desconnectar, trencar amb la rutina i gaudir en parella d’un espai i un temps que molt sovint ens manca. Apartament Parellada és ecologia, història i avantguarda. Bigues i columnes centenàries conviuen amb sensors i tecnologies per consumer menys i viure millor. Tot això a la capital del vi de Catalunya, on petits i grans cellers us esperen per gaudir d’alguns dels millors vins del món. Us ho perdreu?

Escapada a l’Apartament Parellada, una escapada de luxe, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a l’Apartament Parellada, una escapada de luxe i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a l’Apartament Parellada, una escapada de luxe

Una escapada romàntica a l'Apartament Parellada: luxe, romanticisme i molta tranquil·litat. Us hi heu d'escapar!

<blockquote>El restaurant Terracotta, situat a Argentona (Barcelona), compleix just ara 10 anys des de la seva obertura. En aquest petit racó del Maresme, el xef Moisés Abajo i l’equip de cuina, del Terracotta Argentona utilitzen una gran varietat de productes de proximitat, respectant en tot moment les temporades, oferint una cuina creativa on la unió de l’aroma, el sabor i la textura formen un equilibri perfecte.</blockquote>Avui és divendres i tenim planejat anar a sopar a un restaurant d’Argentona (Maresme) per celebrar d’una manera molt especial el Sant d’en Juli. Avui ens escapem al restaurant Terracotta Argentona, un restaurant on la cuina d’autor es fusiona amb la cuina de temporada creant un equilibri perfecte que us encantarà. Per celebrar-ho, encarreguem taula al restaurant Terracotta&nbsp;Argentona, situat al mateix carrer Gran d’aquesta petita vila maresmenca.Tenim hora a les 22:00 h així que anem fent via cap al restaurant. Entrem per la porta de vidre i el primer que ens&nbsp;sorprèn és la sala, l’espai perfectament decorat, amb un disseny modern, detallista, net però acollidor fent gala de la dita “menys és més”, amb música de fons, creant un ambient tranquil i relaxat. Si la qualitat del menjar del Terracotta Argentona és igual de bo que l’ambient, segur que soparem molt bé!Ens asseiem&nbsp;a la nostra taula, al mig de la sala, i ens porten la carta, la panxa comença a fer soroll, així que se’ns fa la boca aigua en veure l’oferta gastronòmica. A la carta hi trobem diverses seccions, entre les quals destaquen els “Tastets”, petites racions dels plats estrella del Terracotta Argentona, pensades perquè puguis gaudir dels diferents plats a manera de tastet. Personalment creiem que és una gran idea, ja que els plats són molt elaborats i val la pena tastar-los tots.És hora de demanar, ens ho posen difícil, ja que totes les recomanacions ens fan el pes. Potser hauríem d’haver vingut a l’hora de dinar! Però al final ens decidim per fer un tastet de primer, demanant una amanida amb gambes cruixents i un tastet de ravioli de bolets amb tòfona. Ho compartirem entre els dos. De segon en Juli demana el famós costellam de vaca a la llosa amb patates del Maresme. Jo em decanto pel tàrtar de salmó.Abans de començar amb els primers ens serveixen una terrina de crema de verdures per fer temps. Un detall que s’agraeix molt i que és típic del Terracotta Argentona.Els primers arriben poca estona després de demanar. Tot té molt bona pinta i ens encanta la barreja de sabors i textures, sobretot les gambes cruixents. Seguidament porten els segons; el meu tàrtar està presentat amb forma de cub i a en Juli li porten el costellam de vaca sobre una pedra ben calenta aromatitzada amb farigola, perquè es vagi coent al seu propi gust. Ell mostra un somriure d’orella a orella i comença a menjar. El meu tàrtar de salmó, de la mateixa manera que la resta de plats, és exquisit, fresc i fàcil de menjar en una nit de calor com la d’avui. Sort que el restaurant està ben equipat i l’aire condicionat ens acompanya tota la vetllada.Cal destacar que quan ens han portat els segons ens han demanat per les postres. N’hi ha alguns que necessiten temps de preparació perquè es fan al moment, així que ens posem mans a l’obra per decidir quins demanar. Ens decantem per un coulant de xocolata amb crema gelada de llet i una crema catalana.Encara no sé com en Juli es pot acabar aquella quantitat de carn, llepant-se els dits i sense deixar cap tros al plat. De seguida venen els postres, quina bona olor! Duren ben poc, de seguida ens el mengem, són boníssims! D’aquesta acabem el sopar brindant amb cava i en Juli obrint algun regal de sant. Ens quedem amb les ganes de provar molts dels plats que ofereixen, així que tenim una bona excusa per tornar.Aprofitem també per felicitar a tot l’equip del Terracotta Argentona, l’Albert, en Bourama i en Sergi per la qualitat del servei i l’originalitat dels plats. Enhorabona!

Escapada al restaurant Terracotta Argentona, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al restaurant Terracotta Argentona i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al restaurant Terracotta Argentona

Restaurant Terracotta Argentona, cuina creativa on s'uneixen l'aroma, el sabor i la textura formant un equilibri perfecte, és el Terracotta Argentona, el millor restaurant d'Argentona!

<blockquote>La Masia el Puig és el resultat final de la recerca d’un lloc molt especial. El silenci i la tranquil·litat defineixen la nostra masia rural.&nbsp;Lluny de tot el soroll i l’estrès de cada dia, és l’entorn del Puig, ubicat en un punt únic de la&nbsp;Garrotxa, on trobaràs un espai natural d’absoluta pau i serenitat que et farà sentir molt a prop del cel.</blockquote>Arribem al pàrquing a les afores de Besalú i preparem el GPS, en uns 30 minutets arribarem al poblet de&nbsp;Sant Joan les Fonts, direcció Castellar de la Muntanya, a la&nbsp;Vall de Bianya, poble que deixarem enrere per enfilar la carretera que ens portarà fins a la Masia El Puig. La carretera és bona fins a Sant Joan les Fonts, el trajecte se’ns fa fins i tot curt, però hem de comentar-vos que estigueu al cas de la velocitat permesa, ja que hi ha radars amagats. No fos cas que us arribi una carta sorpresa a casa com és el cas…Per fi arribem a Sant Joan les Fonts, un poble de no més de 3.000 habitants, i&nbsp;agafem el camí de Castellar de la Muntanya el qual, travessant el riu Fluvià, s’enfila muntanya amunt. A mig camí la carretera deixa de ser asfaltada i comencem un tram de sorra. El camí està en bon estat, és apte per a tots els vehicles, això sí, us caldrà rentar el cotxe quan tornem cap a casa, ja que us quedarà ben empolsegat però ja us assegurem que val la pena!Després 15 minuts de bonys, pedres i pols arribem al pàrquing de davant de la Masia el Puig, i entrem. Creuem el barri i, només obrir la porta, ens quedem bocabadats al veure el jardí doncs no hi falta pas de res! Hi trobem un hort i un galliner, un gronxador, un estany amb carpes i espiadimonis, una gran esplanada de gespa ben verda, un mirador espectacular i una piscina mirant a l’infinit a la que hi passaríem el dia a dins!Entrem dins de la casa i ens acabem d’enamorar. Tot està decorat fins al més mínim detall, amb una decoració i un estil exquisit. Els símbols budistes hi són presents, l’ambient és de pau, tranquil, silenciós, amb una música de fons que ens fa desconnectar al cap de 2 minuts de ser-hi presents. Cal mencionar també que a les 19:30 h fan meditacions gratuïtes per tots els clients, així que si voleu acabar de retrobar-vos, és una oportunitat ideal.Al taulell ens comenten que la nostra habitació és la número 5, així que carregats amb les maletes puguem per les escales. Som al tercer pis; ja som a l’habitació. Obrim la porta i no ens pot encantar més, volem quedar-nos a viure aquí! Tenim fins i tot una terrasseta amb una hamaca. Però aprofitem que ha fet sol tot el dia i que encara no ha marxat per posar-nos el banyador i baixar a la piscina, cal provar-la i veure les vistes que ens ofereix la Masia el Puig. Ja tindrem temps més tard per gaudir acabar d’observar tots els racons i raconets de l’habitació, a on trobareu tovalloles de dutxa i també de piscina, per si no us podeu resistir de fer-vos un bany.Després de pensar-nos-ho dos cops, ja que l’aigua de la piscina està una mica freda, de fet és de pou, ens hi posem i, relaxant tota la musculatura, contemplem les vistes de la vall mentre el sol es pon. És un moment idíl·lic, feia molt de temps que no teníem l’oportunitat de gaudir d’una escena com aquesta, així que ho aprofitem a fons.Ara ja de nou a l’habitació i després d’una dutxa ben calenta ens hem estirat al llit, relaxats, contents d’haver descobert un lloc com la Masia el Puig, a la preciosa Garrotxa. Però la gana ens fa reaccionar, avui hem dinat molt així i la panxa comença a fer soroll. Així que decidim anar a la gran sala d’estar i prendre quelcom abans de sopar. Entre llibres interessants de molts temes diferents i davant de la llar de foc ens prenem una copa de vi i piquem unes patates. La música sona de fons i s’hi està tan bé en aquest sofà…Ens avisen que ja podem anar asseure’ns per sopar, tenim una taula molt cuca preparada. Abans de veure l’habitació hem escollit el menú, així que a en Juli li serveixen de primer una llesca amb pa amb tomàquet i pernil de gla, acompanyada d’una amanida, i a mi una amanida amb formatge de cabra, boníssim! A continuació arriben els segons, un entrecot de vedella amb guarnició per en Juli i per mi una pelaia de Roses, igualment deliciós. Però encara tenim lloc per les postres, un iogurt amb melmelada per en Juli i un coulant de xocolata per mi. Ens ha encantat!Avui anem a dormir aviat, ens hem despertat molt d’hora i necessitem descansar.Ja és diumenge i, després de dormir una hora més gràcies al canvi d’hora, ens dutxem i ens guarnim per esmorzar: una plata d’embotits variats amb pa amb tomàquet, suc natural de taronja natural, fruita variada (kiwi, plàtan i pera) un cafè, mantega i melmelada de maduixa i de préssec, dos croissants i dos iogurts de la Fageda amb cereals per si ho volem acompanyar. Un esmorzar molt equilibrat, sa i complet! Si us hi fixeu en cap dels àpats hem menjat sucre, els aliments són de primera qualitat i de proximitat.Ja que deixarem l’habitació a les 12:00 h, és hora de visitar el recinte i com és habitual en nosaltres no ens podem estar de parlar amb el propietari, en Joan, un home encantador que ens explica el seu projecte i ens indica els racons més amagats de la Masia el Puig. També ens comenta que els serveis van molt més enllà del que hem vist, oferint activitats com ara meditació impartida per ell mateix, teràpies, lloguer de bicicletes elèctriques (25 € dues hores) per visitar la zona i veure els cérvols que hi ha pels boscos del voltant.Ens dirigim a descobrir la tarima que hi ha al jardí, una mica més amunt de la piscina. Mentre pugem anem veient les vistes i descobrim un buda molt gran col·locat a les roques de la muntanya, i per fi veiem la tarima. Des d’allà hi ha unes vistes impressionants de la vall. Ens encanta, que bonica que és la Vall de Bianya! Podríem passar-nos hores mirant el paisatge. Ens agrada tant que em poso a fer taitxí, és ideal per fer una sessió de fotografies.Se’ns fa tard, ja són quarts d’una i encara volem arribar-nos fins al volcà de Santa Margarida i després fer una parada a Olot per dinar. Així que recollim les nostres coses i després d’acomiadar-nos d’en Joan i de la Masia el Puig, pugem al cotxe i agafem el camí a Castellar de la Muntanya direcció de tornada cap a Sant Joan les Fonts. Marxem pensant que tornarem, l’escapada ha sigut curta però ens ha encantat! La Masia el Puig és un lloc ideal per a parelles, un lloc on relaxar-vos, desestressar-vos, buscar o retrobar el romanticisme que porteu a dins, viure el present envoltats de natura i gaudir de la vostra parella mentre preneu una copa de vi, parleu, llegiu un llibre o senzillament gaudiu del vostre temps en aquest petit racó de món.

Escapada a la Masia el Puig, una escapada romàntica, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a la Masia el Puig, una escapada romàntica i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a la Masia el Puig, una escapada romàntica

Escapada romàntica en plena naturalesa. Gaudireu de vosaltres i de l'Alta Garrotxa com mai!

<blockquote>Al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i a pocs minuts de la Fageda d’en Jordà, hi trobem&nbsp;Vol de Coloms, el referent a l’hora de volar en globus aerostàtic a la Garrotxa i perquè no dir-ho, a tot Catalunya. Amb Vol de Coloms tindreu l’oportunitat de gaudir d’una experiència única, diferent i molt enriquidora, amb vistes impressionants sobre els volcans de l’entorn, els boscos de fulla caduca o els poblets repartits al llarg de la geografia de la comarca.</blockquote>Estem a finals d’octubre, és dissabte i són les 4:45 h del matí. Sona el despertador; ens llevem. Dutxa ràpida, carreguem maletes al cotxe i agafem la carretera direcció a Vic. Aquest cap de setmana és nostre, aquest mes hem fet 4 anys i fa gairebé mig any que tenim planejada aquesta&nbsp;escapada de cap de setmana&nbsp;a la Garrotxa, on volarem en globus, dormirem en una casa rural de somni, passejarem pel poble medieval de Besalú i baixarem fins al cràter del Volcà de Santa Margarida. Així doncs, res més a dir fins a la primera parada, el&nbsp;vol en globus&nbsp;amb els amics de Vol de Coloms.Entre cançons i boira el temps passa de pressa i estem a punt d’arribar. Passat el poble d’Olot, agafem la carretera cap a Santa Pau, des d’on agafarem un trencall al veure l’indicador de Vol de Coloms. Al final d’aquest camí de sorra, entre bonys i bonys i la foscor de la nit, ens trobem davant de la porta on un senyor amb un frontal ens deixa passar, ens dóna la targeta indicant el globus que ens portarà i ens indica on podem aparcar el cotxe. Ja hem arribat!Encara és fosc i fa fred, sort que hem agafat l’anorac! Entrem dins de la cafeteria que s’hi està molt calentó i prenem un cafè i també ens donen a escollir entre una magdalena, un croissant de xocolata i entre un tros de coca de sucre. Nosaltres ens decantem per la magdalena i la coca de sucre, boníssims! Sort que l’equip de Vol de Coloms pensa en tot, perquè la nostra panxa ja feia soroll…Estan començant a inflar els globus quan decidim apropant-nos i veure com s’inflen. Sabíeu que s’inflen només amb un ventilador una mica gran? Després és quan fan sortir la flama perquè la tela que pesa més de 100 kg es vagi recol·locant. Per fi el nostre globus ja està preparat i pugem a la cistella, estem a punt de sortir. Dels cinc globus que hi ha al terreny, nosaltres som els segons que ens enlairem, i és quan estem pujant que comença a sortir el sol. Preciós!Hem tingut la sort de tenir un dia clar i molt bonic, sense cap núvol que ens tapi aquest preciós paisatge, el color de les muntanyes amb la primera llum del sol ens té enamorats! Les casetes es comencen a fer petites i veiem que es comencen a enlairar els altres globus. Des d’aquí a dalt tenim la possibilitat de veure la tardor tenyint els arbres, els pobles d’Olot i Besalú entre d’altres, el riu, els túnels que travessen les muntanyes, les muntanyes importants de Catalunya com el Pedraforca i el Canigó… i mentre surt el sol i ens enamorem del que veiem, és hora de brindar amb cava rosat i omplir una mica la panxa amb coca de llardons, boníssima!Ara que ja és de dia i tenim la panxa plena és quan comencem a contactar amb els altres pilots de globus per anar agafant diferents corrents de vent i poder moure’ns pel cel. Arriba un moment que fins i tot viatgem pràcticament arran de terra, veient les cases i saludant a tothom que surt a veure’ns. Passem pels camps dels pagesos, veiem remats de béns, passem per sobre de les fàbriques… Però ara ja és hora d’aterrar, portem pràcticament volant&nbsp;2h&nbsp;i se’ns acaba el gas. Ens costa trobar un lloc per aterrar, perquè el vent ens ha portat cap a un costat que normalment no solen anar. Tot fent el primer intent d’aterratge trobem un camp sense plantar on&nbsp;hi&nbsp;podem aterrar tranquil·lament. I la veritat és que hem tingut molta sort perquè el vent ha afluixat i podem aterrar pràcticament com una ploma caient&nbsp;a terra, sort d’això, perquè sinó el més probable és que haguéssim bolcat.Un cop aterrats hem d’enviar la ubicació al mòbil a la resta de l’equip de Vol de Coloms, ja que estem en un camp entre boscos i no ens troba. Però per sort de seguida ens troba i ens posem a recollir, entre tots, el globus. Primer s’ha de fer baixar traient-li l’aire, un cop estès a terra el lliguem amb cintes perquè no s’enredi i després el col·loquem dins d’una caixa grandiosa a sobre del remolc del cotxe.Ara toca pujar la cistella, sort que tenen un corriol amb motoret que el puja automàticament, perquè té la pinta que pesa molt… Ara és hora de pujar dins de la furgoneta i anar cap a dinar, però amb sorpresa! Dins només caben 4 i uns altres 4 s’han de col·locar dins de la cistella, així que com ens agrada l’aventura uns dels que puguem som nosaltres, que entre els bonys del camp, els bonys de la sorra del camí i la velocitat que agafem, sembla una atracció de Port Aventura!Finalment arribem a la carretera i parem, aquí ens trobarem amb una altra furgoneta per repartir-nos i poder tornar cap al terreny de Vol de Coloms. Amb uns 20 minuts arribem a lloc i després de rentar-nos les mans ens tenen preparat l’esmorzar o dinar, perquè ja són les&nbsp;12h. Tenim aigua, vi i aigua amb gas, embotit variat i pa amb tomàquet. I després un bon plat de botifarra amb mongetes! Ah! I el postres, productes de la Fageda a triar: varietat de iogurts, de cremes de xocolata o de natilles, boníssim! I per acabar un cafè o un té amb un gotet de ratafia. La veritat és que l’equip de Vol de Coloms ens ha cuidat moltíssim i ho tenen tot molt ben pensat, el tracte ha estat més que millor.Quan hem acabat de dinar ens han donat un títol de vol, ens han fet participar en un concurs per sortejar un vol i per últim hem tingut l’oportunitat d’escriure en un dels seus llibres record que els tenen guardats d’ençà que van començar, és a dir, que si&nbsp;voleu trobar una dedicatòria escrita antigament la trobareu, i ben segur que us ajuden a trobar-la! Així que després de passar per caixa i donar una volta pel terreny és hora de marxar. Però abans de marxar per la porta ens hi parem un moment. En una zona tancada tenen unes ovelles i una cabra a la qual toquem durant una estona, entranyable.Si voleu fer aquesta escapada us aconsellem reservar el vostre vol amb anterioritat. També cal comentar que el vol es pot pagar per avançat a través de la web de vol de coloms o després de realitzar l’activitat a les mateixes instal·lacions. Trobareu més informació a la fitxa de l’escapada.Donem per finalitzada l’aventura en vol&nbsp;en globus amb l’equip de Vol de Coloms que estem segurs que tornarem a repetir, perquè no només ens ha encantat sinó que ens ha enamorat! Ha estat genial! Felicitats a tot l’equip de Vol de Coloms, sou genials!

Escapada i vol en globus a la Garrotxa, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada i vol en globus a la Garrotxa i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada i vol en globus a la Garrotxa

Acompanya'ns en aquest emocionant vol en globus a la Garrotxa amb els amics de Vol de Coloms, al cor del Parc Nacional de la Zona Volcànica de la Garrotxa!

<blockquote>El Castanyer de les 9 branques és un dels arbres més emblemàtics del Montseny. La seva edat, 700 anys, el seu port i la seva forma en canelobre, el fan ser un arbre veritablement espectacular. Dues de les branques més grosses van ser esberlades per les fortes ventades de l’any 1987. L’esquerda produïda magnifica, encara més, la seva originalitat.</blockquote>És dissabte de tardor. Els arbres comencen a canviar de vestit, les orenetes ja han marxat i els matins comencen a ser freds. La gent ja queda per anar a buscar bolets, mai millor dit perquè aquest any trobar-los ja és una altra història, i com és habitual en aquesta època de l’any, les castanyes recuperen el seu espai en la nostra cuina, taula i dieta. Així doncs, aquest cap de setmana decidim descobrir un arbre amb història, més anys que qualsevol de nosaltres. Aquest dissabte ens escapem al&nbsp;Castanyer de les nou branques, al poble de Viladrau, on intentarem collir quatre castanyes de cara a la Castanyada.Com ja comença a ser habitual sortim més tard de casa del que voldríem, arribant a Viladrau, al Massís del Montseny, a quarts d’una del migdia. És tard però com que no tenim horari no ens importa massa.Primer de tot fem parada a l’aparcament de davant del restaurant El Molí de la Barita, a la carretera de Viladrau, on aprofitem per estirar una mica les cames tot baixant fins al rierol de més avall. Fem quatre fotos i tornem a pujar al cotxe per fer el poc tros que ens queda fins al poble de Viladrau.Un cop arribats al poble, creuem tot Viladrau fins a deixar el cotxe al Camí de Mas el Martí, un carrer de pujada que seguint-lo tot recte ens portarà fins al sender del Castanyer de les nou branques (SL-C81).Iniciem el sender envoltats de castanyers joves, rastres de castanya, cireres d’arboç i bolets, sí, comencem a veure bolets! Afinem la vista no fos cas que en trobéssim algun de bo, però no estem de sort. El bosc està sec i es nota la manca de pluja.Passat el Mas El Martí, el camí agafa una mica de pendent i ens va guiant fins a arribar al trencall que ens durà justament davant del Castanyer de les nou branques. Encara no hem trigat 30 minuts, una ruta curta, fàcil però molt distesa, amb vistes fenomenals, sobretot en aquesta època de l’any.I com qui no vol la cosa ja hi som, davant d’aquest arbre majestuós, de 700 anys d’història, més de 23 metres d’alçada, i 7 branques que semblen tocar el cel. Diem 7 perquè dues de les branques van ser esberlades per unes fortes ventades l’any 1987. Com a informació d’interès, el 2012 aquest mateix castanyer va ser escollit per a identificar l’escut del poble de Viladrau.Després de fer-li les fotos de rigor i com no pot ser d’altra manera, fer-nos una bona selfie amb l’arbre, voltem una estona pels voltants i decidim tornar enrere per anar a dinar a un altre entorn, que ja comença a ser hora de menjar.Tornem al cotxe i seguim recte amunt passant prenent el camí de sorra que ens portarà cap a la carretera direcció al Coll de Sant Marçal, on aparcarem i dinarem a la Taula dels Tres Bisbes, a sota de la mateixa creu i amb vistes cap a les precioses muntanyes tenyides ja de colors de tardor.Dinem un entrepà de truita que hem preparat aquest matí i aprofitant que fa sol i no passa ni una mica d’aire, traiem les esterilles del cotxe i fem una migdiada gaudint de la tranquil·litat de l’entorn, recuperant forces per afrontar la tornada amb cotxe cap a casa, i assimilant els diferents paratges que hem gaudit avui.

Escapada al Castanyer de les nou Branques, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Castanyer de les nou Branques i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Castanyer de les nou Branques

Visitem el Castanyer de les 9 branques, un dels arbres més emblemàtics del Montseny

<blockquote>Obert fa relativament poc, el primer trimestre del 2016, i amb unes molt bones crítiques, Leks Thai és l’únic restaurant tailandès de Mataró i pràcticament del Maresme que ofereix una cuina tailandesa de qualitat i és que, cal mencionar-ho, que el cuiner és originari de Tailàndia. En un local agradable, ben comunitat i a prop de Barcelona, podràs degustar l’oferta gastronòmica amb indicadors de picantor, plats per a vegans i, fins i tot, els plats recomanats pels més petits! És a dir, un restaurant on hi cap tothom!</blockquote>Avui volem fer un sopar especial. Després de passar uns mesos una mica durs per nosaltres, tenim una bona notícia a celebrar, així que volem fer-ho bé, a la nostra manera, disposats a que ens sorprenguin i a descobrir racons nous. Així que després de les bones crítiques rebudes per aquest restaurant, ens dirigim fins a Mataró on avui soparem al restaurant tailandès Leks Thai!Nosaltres aparquem al pàrquing que hi ha al costat mateix del restaurant, tenim sort perquè no hem de pagar tiquet i perquè amb 5 minuts ens plantem davant del local. El restaurant és gran i modern; l’interior combina materials com el ciment, el ferro i la fusta, amb plantes naturals i una terrasseta molt agradable. La cambrera molt amable ens deixa triar el lloc on volem seure, i s’ha de dir que és bastant ple. Nosaltres decidim anar a un raconet a l’interior, on hi ha un banc de fusta amb coixins per seure i una cadireta. La decoració del local ens deixa sorpresos. És molt bonic!Després d’observar tot el local, ens donen les cartes, quina bona pinta té tot! Hi ha una gran varietat de plats per escollir. Finalment decidim compartir i agafar dos plats d’aperitiu per picar, un principal i un segon. Avui menjarem per picar una ració de 4 Gyozes (dumplings amb carn de porc i verdures, fetes a mà) i una ració de 4 Poh Pia Tod, o altrament coneguts com a rotllets de primavera fregits, fets a mà també. De primer decidim decantar-nos per la pasta , així que demanem un vol de Pad Siu, és a dir, tallarines de blat amb verdures, ou i salsa de soja, tot i que el Pad Thai (tallarines d’arròs amb ou i salsa de Tamarinde, o el Pad Woonsen (fideus de cristall saltejats amb ou) ens criden molt l’atenció també, però acabem decantant-nos pel Pad Siu. Cal mencionar també que l’acompanyament dels fideus és al gust del client, podent triar entre porc, pollastre, gambes, tofu o només verdures. De segon, recordem que tot serà a compartir entre 2, demanem una ració de Pad pong Kari (pollastre saltejat amb salsa de curry groc i ou, el qual s’acompanya amb arròs blanc).Avui és una nit molt calorosa i, tot i que ens han portat l’aigua molt ràpid i ja ens hem begut la meitat de l’ampolla, ens adonem que estem col·locats al costat de la cuina, pel que demanem fer un canvi i seure en una tauleta de dos, situada al costat de la porta, on passa una brisa molt agradable i no tindrem tanta calor.De seguida venen els entrants i quina bona pinta i quina bona olor! La veritat és que ens sorprèn la quantitat de menjar, la presentació i sobretot la qualitat del menjar! Mengem les millors Gyozes que hem tastat mai, i mira que és dir. A mi personalment em recorden a les que acostumo a menjar els cops que viatjo a xina, sincerament molt millors que les que s’acostumen a oferir als restaurants asiàtics de Barcelona i rodalies. Un cop hem menjat els entrants amb bastonets xinesos (et deixen escollir entre bastonets o coberts occidentals), ens porten els altres dos plats, i fan una olor…! I és que està de luxe! La veritat que feia molt que no provàvem menjar asiàtic de tanta qualitat i autenticitat!Un cop acabats els dos plats, on no va sobrar ni cap fideu ni cap gra d’arròs, ens porten altre cop la carta per escollir el nostre postre. Com que tenim una mica de set i som bastants amics de la fruita triem un batut de iogurt amb mango! Deliciós! Sort que el vam compartir perquè com la resta de plats, és molt complet!En definitiva, si voleu menjar xinès o japonès autèntic i de qualitat, els preus són elevats. En canvi, aquest restaurant tailandès ofereix una relació qualitat-preu increïble!&nbsp;Està clar que hi tornarem! I acabarem de provar tots els altres plats que no hem pogut tastar! Felicitats a tot l’equip de Leks Thai!

Escapada al restaurant tailandès Leks Thai, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al restaurant tailandès Leks Thai i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al restaurant tailandès Leks Thai

Descobreix amb nosaltres l'autèntic restaurant tailandès del Maresme

<blockquote>Versàtil Cadaqués és un nou concepte de bar. Al Versàtil Cadaqués hi trobareu una gran varietat de productes, des de creps fins a amanides, passant per les galettes, tapes gourmet, smoothies, sucs naturals, còctels i entrepans. Situat al Passeig de Cadaqués, és un lloc on us hi heu de quedar a menjar almenys un cop! I si en aquell moment no teniu gana, la cervesa artesana que preparen, anomenada Martín Faixó, us farà aturar-vos-hi igualment!</blockquote>És diumenge i estem passejant pel preciós poble de Cadaqués després de l’escapada al Parc Natural del Cap de Creus,&nbsp;on hem visitat el paratge de Tudela i després ens hem arribat fins al Far del Cap de Creus, el qual us recomanem al 100% que visiteu. Bé, de fet us recomanem l’escapada al complet! Però ara som a Cadaqués i cal parlar de Cadaqués. No és el primer cop que visitem aquesta petita joia de la Costa Brava, però cada cop que hi tornem ens enamora una mica més, i avui serà un dia especial perquè gràcies als nostres horaris de menjar descontrolats, descobrirem un local fantàstic per parar-hi a menjar o degustar la seva cervesa artesana, estem parlant del Versàtil Cadaqués, un nou concepte de creperia!Com deia, és tard. Hem arribat a Cadaqués cap a quarts de quatre i tenim gana, és hora de dinar, més ben dit, gairebé ja és hora de dinar, així que amb la panxa buida passem per davant del bar Versàtil Cadaqués, pràcticament l’únic que trobem obert a aquestes hores que ens puguin cuinar quelcom calent, així que després d’enamorar-nos amb la gran varietat de creps dolces i salades que tenen a la carta, decidim quedar-nos-hi a menjar.Així doncs, un cop asseguts a la terrassa amb vistes al passeig, al mar i a la munió de turistes, presumptament francesos, l’encarregat del local ens porta la carta. És un home molt simpàtic que ens presenta quins són els productes estrella del Versàtil Cadaqués. La proposta ens sembla súper-interessant i de seguida ho tenim clar! Ja que som uns aficionats integrals de les creps, per començar escollim dues creps salades, una Crep Eggs &amp; Bacon per en Juli, com diu el seu nom a base de bacó i ous ferrats, i una Crep Hawaiana per mi, com era d’esperar. Com que tenim set, per beure ens decidim per provar la cervesa artesanal de la casa, anomenada MF, inicials de Martí Faixó.Un cop ens porten les creps ens posem a devorar-los, són deliciosos, igual que la cervesa. Ens adonem que hi ha vida més enllà de la Nutella o el pernil i formatge, i la veritat és que fa de molt bon passar. Mai hem provat unes creps cop aquestes. Això sí, de postres com era d’esperar, ens rendim al clàssic i demanem una crep dolça per compartir, una bona crep de Nutella, la qual ens passa fenomenal amb la mica de cervesa que ens queda.Realment mengem molt de gust a la terrassa del bar i gaudim tant del local com dels propietaris de l’establiment. També cal mencionar la decoració de l’interior i dels lavabos on hi trobem detalls que van a joc amb l’originalitat del menjar. Així doncs, hi tornarem segur!

Escapada al Versàtil Cadaqués, un nou concepte de creperia, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Versàtil Cadaqués, un nou concepte de creperia i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Versàtil Cadaqués, un nou concepte de creperia

La creperia de Cadaqués, a l'estil bretó. Descobreix Versàtil Cadaqués, un nou concepte de creperia amb nosaltres!

<blockquote>Situat en un entorn privilegiat i únic a la costa del Maresme, el Restaurant Pins Mar gaudeix d’unes excel·lents vistes al mediterrani. Establerts des del 1955 i mantenint una tradició familiar que tant en Jaume com en Carles Aceña així com la resta de l’equip transmeten als comensals des d’aleshores. La història del Restaurant Pins Mar comença el 1955 quan Elías Aceña, pare dels actuals propietaris, adquireix el que era una guingueta de platja, fins a transformar-lo en l’actual restaurant, seguint la seva vocació en el món de la restauració, havent regentat negocis de restauració a Sant Marçal (Montseny) i Sant Celoni. Especialitzats en cuina de mercat, tradicional i de qualitat, utilitzant productes de temporada com els pèsols de Llavaneres, una de les especialitats del Pins Mar, és un restaurant a tenir en compte i que s’ha de visitar!</blockquote>L’estiu és temps de festes majors, festivals, concerts i celebracions. Des de fa molts anys que seguim la&nbsp;Festa Major de Mataró, també coneguda amb el nom de&nbsp;Les Santes, i comença a ser tradició, ja que el dia 27 de juliol, el dia de les Santes, celebrem la diada al&nbsp;Restaurant Pins Mar, situat arran de mar a la costa de&nbsp;Sant Andreu de Llavaneres&nbsp;(Maresme) i conegut per la seva cuina de mercat. És un restaurant que ens porta molts records i és per aquest motiu que avui us convidem a acompanyar-nos en aquesta&nbsp;escapada gastronòmica&nbsp;al Restaurant Pins Mar, el qual esperem que visiteu ben aviat!És dijous, festa local a Mataró. Durant l’última setmana la capital del Maresme s’ha vestit de gala per celebrar Les Santes, acollint gent de tota la comarca i de comarques veïnes en la celebració de la seva festa major. Avui tinc festa, així que aprofito el matí per fer una mica el mandra i fer temps mentre espero que l’Andrea surti de la feina i s’arribi fins a casa, des d’on anirem directament cap al Restaurant Pins Mar, a Sant Andreu de Llavaneres.Per arribar-hi cal anar a buscar la carretera N-II direcció Girona, i a l’altura de Sant Andreu de Llavaneres veurem de seguida l’indicador cap al restaurant. Agafem la rotonda i seguim un pujador. El restaurant queda a l’altra banda de les vies, així que tenim dues opcions: mirar a veure si hi ha lloc al pàrquing al costat del restaurant, cosa que és poc probable, o aparcar directament al carrer on som. El Pins Mar és un restaurant força conegut a la comarca del Maresme, així que tenint en compte la data que és avui, preferim aparcar al mateix carrer i arribar-nos-hi caminant, el qual no ens portarà més de 5 minuts. En el cas que volguéssiu aparcar a dins, un cop passada la rotonda trobareu un baixador amb una pilona; caldrà trucar primer al timbre del restaurant per demanar que us obrin l’accés, ja que el pàrquing és privat.Un cop aparcats, passem per sota les vies seguint el pas subterrani i en 5 minuts som davant del restaurant. Com hem dit anteriorment està situat a primera línia de mar. El soroll de les ones xocant amb les roques acompanyat de l’olor de mar ens dóna la benvinguda. És força ple, per sort hem reservat taula, de fet us recomanem fer-ho per estalviar-vos haver d’esperar. En el nostre cas demanem taula a dins, ja que si bé a la terrassa si està molt bé, el vent t’acaba molestant i preferim ser a dins amb l’aire condicionat.Un cop asseguts ens decidim què demanar. Com que sabem de què va, de primer farem un pica-pica a base de calamars a la romana, musclos a la brasa i navalles. En especial us recomanem els calamars a la romana, dels quals n’acabem demanant dues racions. Si sou uns amants dels carpaccios també us recomanem demanar un carpacci de bacallà de primer, és un plat fresc que entra molt bé sobretot a l’estiu i us ajudarà a refrescar-vos sense fer-vos passar la gana pel segon. Els musclos a la brasa també s’han de tastar sí o sí! Això ens servirà per fer temps mentre esperem el segon. Ja que avui és un dia especial i estem de festa, decidim sortir de la rutina i demanar una mariscada per a dues persones, de fet qualsevol plat és molt recomanable però amb la calor que fa ens decantem per alguna cosa més fresca. La ració és força completa així que bo i compartint-la no ens quedarem amb gana. A la mariscada hi trobem: musclos al vapor, cloïsses, navalles, sèpia a la planxa, 2 mitges llagostes, 4 llagostins i 4 escamarlans.Un cop menjat el segon i ara ja amb la panxa força plena, de postres decidim demanar un tobago, també dit valencià o naranjito. Pels qui no sabeu de què va, és un suc de taronja amb gelat de vainilla a dins i un rajolí de&nbsp;cointreau. És un postre molt refrescant que ajuda a tirar avall. És un&nbsp;must-order&nbsp;sobretot en mesos de calor!

Escapada al Restaurant Pins Mar, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Restaurant Pins Mar i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Restaurant Pins Mar

Gaudireu de la cuina del mediterrani com mai

<blockquote>La Pica d’Estats és el cim més alt de Catalunya amb 3,143,5 metres d’altura sobre el nivell del mar. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d’Arieja i està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, sent el punt culminant del massís del Montcalm. La ruta té una durada aproximada de 6 hores des del Refugi de Vallferrera deixant el cotxe al pàrquing de la Molinassa. Com a curiositat, La carena marca la frontera estatal entre Espanya i França, així com l’existent entre Catalunya i Occitànica.</blockquote>És divendres, fa una setmana que ens preparem i en tenim moltes ganes. De fet aquesta és una d’aquelles escapades que fa temps que se’ns resisteix, sigui pel temps o per altres compromisos, pel que ja fa 3 caps de setmana que l’anem postposant. Per sort però, sembla que aquest cop la sort ens ve de cara, i podrem fer l’escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera, tocarem el sostre de Catalunya i dormirem sota un cel de milions d’estrelles a l’Estany de Sotllo, o potser no. Us ho expliquem!Surto de treballar el divendres al migdia i, després de passar per casa a buscar la bossa i posar-me l’uniforme de muntanya, em dirigeixo cap a recollir a l’Andrea que ja està pràcticament a punt! Un cop tot carregat, pugem al cotxe i ens dirigim cap a l’A-2 direcció a Tremp, Sort i per últim Àneu, l’últim poble que trobarem abans d’iniciar la ruta forestal que ens portarà fins al pàrquing de la Molinassa. La durada del trajecte és d’unes 3 hores fins a Àneu sortint des de Barcelona, i cal sumar-li uns 30 minuts més d’ençà que s’inicia el camí forestal fins a arribar al pàrquing del Pla de la Farga. El camí està en força bon estat, però és aconsellable fer-lo amb un SUV o 4X4 si no us voleu deixar els baixos del cotxe. De totes maneres, al poble d’Àneu s’ofereix un servei de taxi que us deixarà a les portes del Refugi de Vallferrera.En el nostre cas, arribem al voltant de les 22 h al Pla de la Farga, on preguntem com arribar fins al pàrquing de la Molinassa, que és on havíem deixat el cotxe el primer cop que vaig fer la Pica d’Estats. Per desgràcia l’home que teníem al cotxe del costat no ho sap segur, així que ens hem d’aventurar a seguir les indicacions, les quals al cap d’una hora d’anar amunt i avall pels diferents senders donem per impossibles, i decidim fer nit al Pla de la Farga. Així que sopem una crema de verdures ben calenteta feta amb el càmping-gas, i preparem el cotxe per dormir-hi a dins.Ja és dissabte i ens despertem a les 6:15 h. Com que no sabem cap on tirar esperem que passi el primer cotxe amb cara de saber on anar, i ens hi enganxem al darrere per arribar a bon port. Gràcies al BMW X5 de color gris que ens va ensenyar el camí :). A les 6:45 h del matí ja som al pàrquing de la Molinassa, i després de carregar les motxilles amb la tenda de campanya, esterilles, sacs de dormir, i menjar necessari per passar la nit a l’Estany de Sotllo per fer el cim l’endemà, iniciem el camí marcat com a Gran Ruta (marques vermelles i blanques) que ens durà primer al Refugi de Vallferrera (15 minuts) i posteriorment ja iniciarem el fort pendent que ens durà cap al torrent de Sotllo, pla de Sotllo i finalment a l’Estany de Sotllo, on hi farem nit.Com he dit, pugem el fort pendent fent ziga-zagues i agafem el trencall cap a l’esquerra, on hi ha un indicador de ferro de color taronja, indicant la Pica d’Estats. Si agaféssim el trencall cap a la dreta ens dirigiríem cap a la vall d’Areste. Un cop passat el trencall, en 30 – 40 minuts arribem al torrent de Sotllo, on hi trobarem un pas una mica complicat, ja que haurem de baixar una paret d’uns 10 – 12 metres acompanyant-nos de les cadenes. Diem que el pas és complicat perquè amb les motxilles i sobretot depenent del pes que portem pot dificultar-nos una mica la pujada o la baixada, però tret d’això fa bo de passar. En el cas que no ho veiem clar, sempre podem agafar el camí que s’ha obert i que passa per sota.Un cop passat aquest tram, seguim el camí marca vorejant la muntanya i que ens porta pràcticament fins a l’allau, el qual ens portarà fins al barranc de Sotllo, on el passarem pel costat dret. A continuació arribem als plans de Sotllo, uns aiguamolls (ara amb passeres) que ens ofereixen un paisatge sortit de l’època dels dinosaures. A partir d’aquest tram només ens queden 30 – 40 minuts més de camí fins a arribar a l’Estany, abans però haurem de superar dos collets, i un cop passat l’últim ja entrarem a la zona de l’Estany de Sotllo.En aquest punt, en aquest últim coll, és on se’ns complica l’escapada. Fa estona que ens acompanya el vent, però un cop a dalt els cops de vent ens dificulten l’equilibri i amb el pes que portem ens és un xic complicat arribar fins a la zona d’acampada. Per sort en 10 minuts ja hi arribem i aconseguim plantar la tenda, la qual sembla patir una mica amb la força del vent. Mentre ens rumiem què fer, dinem.Ha sigut una pujada dura, més que res pel pes que portem, però molt bonica i entretinguda. Ara que som a dalt, la Pica d’Estats ens mira mentre dinem, acompanyada del Pic Verdaguer. Sembla que ens saludin i que les tinguem a tocar, però encara ens quedarien unes 3 hores de pujada per fer el cim. El vent que fa no ens agrada, ni tampoc les boires que es van aixecant. La previsió meteorològica semblava bona, però ja sabem que a l’alta muntanya el temps és imprevisible i no s’hi val arriscar. En el nostre cas, un cop hem dinat i comentat la situació amb un altre grup de persones que estan recollint la tenda a prop nostre, decidim que no ens arriscarem aquest cop, i preferim tornar cap avall per fer nit a Llavorsí, on precisament estan de festa major.El primer cop que vaig fer la Pica d’Estats vam tenir uns dies esplèndids, amb sol de matí a nit i ni un bri de vent, pel que l’ascensió va ser genial. Aquest cop el temps no ens acompanya tant i preferim baixar enduent-nos la gratificant experiència d’haver pogut dinar a l’Estany de Sotllo i veure la Pica d’Estats a tocar, que no passar mala nit i amb la possibilitat que l’endemà tampoc poguéssim fer el cim. De vegades val més saber recular. Això sí, no ho donem per perdut, i ja ens hem guardat un cap de setmana d’agost per tornar-ho a intentar!

Escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera

Ruta a la Pica d'Estats pel Refugi de Vallferrera, una escapada que s'ha de fer! Descobreix la Pica d'Estats pel Refugi de Vallferrera!

<blockquote>El Parc Natural de Cap de Creus, el primer parc terrestre i marítim de Catalunya, situat al nord del golf de Roses és un espai de gran bellesa que, amb l’efecte de la tramuntana, ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i que ha transformat el paisatge d’una manera molt especial formant un conjunt únic al món.</blockquote>Hem aprofitat l’escapada a l’<a href="http://escapadesenparella.cat/cp/collections/entries/histories/visita-parc-natural-cap-de-creus#" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Hotel Torremirona Golf &amp; Spa</a>&nbsp;per visitar el&nbsp;<a href="http://escapadesenparella.cat/cp/collections/entries/histories/visita-parc-natural-cap-de-creus#" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Parc Natural de Cap de Creus</a>, una escapada obligatòria que us encantarà, des dels racons de somni fins a les petites cales rocoses que juguen amb l’aigua cristal·lina!Avui fa un dia assolellat i amb molta calor, tanta calor que hem hagut de parar a comprar uns pantalons curts per mi. Ja amb pantalons curts i aigua fresca agafem el cotxe i ens disposem a agafar la carretera cap a roses per dirigir-nos cap al Cap de Creus, situada a la part més oriental de la península Ibèrica, a prop de Cadaqués, el Port de la Selva, Llençà i Roses entre d’altres.Per arribar-hi primer agafem la carretera que ens porta fins a Cadaqués, seguim i després d’una bona estona ja hi som a dalt. A dalt on comencem a topar-nos amb més d’un pàrquing per deixar el cotxe i decidim parar i estirar les cames. En aquest moment és quan descobrim un dels llocs més espectaculars que hem vist mai, buscant el far de Cap de Creus ens topem amb el Paratge de Tudela, el meravellós i impressionant Paratge de Tudela.És un espai molt important d’interès geològic, ja que totes aquestes roques erosionades durant milions d’anys per l’aigua i la tramuntana, es presenten en diferents formes conegudes com un camell, un àgila, un conill, un elefant entre altres formes capaces d’imaginar. A part del seu interès geològic també és una de les zones de major interès vegetal, gaunístic i marí de tot el Parc Natural.A part de les seves formes, de la tranquil·litat que es respira i que se sent, de les seves formes interessants, ens va sorprendre que un dels seus descobridors va ser el pintor Salvador Dalí que, des del seu refugi de Portlligat, l’havia visitat diverses vegades i que va ser una forma d’inspiració en les seves grans obres surrealistes com “El gran masturbador”.Durant el recorregut en cercle pel Paratge de Tudela, es pot anar descobrint tots els detalls gràcies a les senyalitzacions explicatives que hi ha per tot l’espai i no perdre’t cap punt.Després d’una bona estona passejant i meravellats pel que acabàvem de descobrir, vam anar a buscar el cotxe per seguir la carretera, i ara sí que sí, no parar fins que no arribéssim al Far del Cap de Creus.Entre voltes i voltes de la carretera, i després d’haver-hi conduït uns 15 minuts, arribem a un altre pàrquing situat sota el far on decidim aparcar el cotxe i arribar-nos caminant seguint el camí de ronda. Mentre pugem ens anem fixant-nos amb les caletes d’aigua cristal·lina que hi ha als voltants, estem segurs que hi anirem a fer snorkel al més aviat possible. Un cop a dalt, ens sorprenen dos restaurants i més enrere, ens trobem el far blanc del Cap de Creus.El&nbsp;<a href="http://escapadesenparella.cat/cp/collections/entries/histories/visita-parc-natural-cap-de-creus#" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Far del Cap de Creus</a>&nbsp;està situat a 500 m de la Punta del Cap, conegut també com la punta de l’Esquena. Aquesta edificació és característica dels fars del segle XIX, de planta quadrada, al centre, a uns 11 m d’alçada, hi trobem la torre de senyals.Un cop vist el far, ens girem i ens apropem a la barana per veure el meravellós i infinit paisatge, amb pedres modelades per l’erosió, pel vent i l’ambient salí, amb formes que recorden a animals mitològics. És preciós! Tan bonic que ens hi quedem entre les gavines i marxem a les 16 h sense haver dinat encara.És hora de marxar, agafem el cotxe i en Juli, darrere del volant, condueix fins a&nbsp;<a href="http://escapadesenparella.cat/cp/collections/entries/histories/visita-parc-natural-cap-de-creus#" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Cadaqués</a>&nbsp;on buscarem un lloc per dinar. Després de quasi mitja hora, aparquem fàcilment a prop del passeig i decidim dinar a un dels millors locals de creps que hem provat, descobrim el&nbsp;<a href="http://escapadesenparella.cat/cp/collections/entries/histories/visita-parc-natural-cap-de-creus#" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Versàtil Cadaqués</a>!Després de dinar, o més ben dit, de berenar, passegem pel passeig de Cadaqués, gaudint del mar i del poble pescador i les seves barquetes. Se’ns ha fet tard i ja és hora de marxar. Ens emportem una màgica escapada impossible d’oblidar i que estem ben segurs que repetirem!

Escapada al Parc Natural del Cap de Creus i Cadaqués, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Parc Natural del Cap de Creus i Cadaqués i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Parc Natural del Cap de Creus i Cadaqués

Un espai de gran bellesa on la tramuntana ha fet que apareguin formes capricioses i ha transformat el paisatge d'una manera molt especial. Us encantarà!

<blockquote>Les rutes amb Segway al Maresme són per excel·lència de la mà de&nbsp;<a href="http://escapadesenparella.cat/listing/comarcaventura-com-rutes-segway/" rel="noopener noreferrer" target="_blank">comarcaventura.com</a>, una empresa dedicada a les activitats d’aventura, incentius, grups d’empresa, comiats, festes de qualsevol temàtica tant per a infants com per a adults. La ruta amb Segway la farem a Can Jalpí, un gran castell de planta rectangular, amb planta baixa i pis, situat al municipi d’Arenys de Munt, protegit com a bé cultural d’interès local i que data del segle XIII.</blockquote>És dissabte al matí i fa dies que tenim ganes de provar alguna cosa nova. De fet, des de l’última escapada a l’hotel Torremirona Golf &amp; Spa&nbsp;que no hem tingut oportunitat d’escapar-nos, així que avui ens espera una activitat diferent, emocionant, la qual esperem amb moltes ganes. Avui ens espera una&nbsp;excursió amb Segway a Arenys de Munt&nbsp;(Maresme), més concretament per l’entorn de Can Jalpí. Hem fet la reserva un dia abans, així que agraïm a en Jordi la flexibilitat així com la magnífica ruta que ens ha preparat!Dissabte. Sortim de casa amb por que ens plogui, així que abans de pujar al cotxe faig un truc a en Jordi per assegurar-nos si plou o no plou a Arenys de Munt, i si encara que caiguin quatre gotes podem fer l’escapada amb Segway. Em respon dient que si plou una mica no passa res, així que sense pensar-nos-ho dos cops pugem al cotxe i agafem la carretera direcció el parc d’aventura Jalpí Aventura, on ens estarà esperant.Per arribar-hi agafem la C-32 direcció Blanes i sortim a la sortida 109. Després del peatge enfilem la carretera C-61 amunt fins que ja veiem la porta d’entrada a la urbanització, la qual travessem de punta a punta fins al pàrquing en bateria de dalt de tot. Aparquem el cotxe i a menys de 200 metres trobem l’entrada a Jalpí Aventura, on en Jordi ens està esperant amb els Segways a punt.Inicialment havíem de sortir amb un grup de 4 persones més, però ens comenta que al final estarem sols, ja que els altres han avançat l’horari. Nosaltres encantats! Així que després d’una extensa introducció al funcionament d’un Segway, normes bàsiques, consells de seguretat, gir, acceleració i fre, ja estem a punt per pujar i iniciar la ruta, la qual serà d’aproximadament 1 hora.Les primeres sensacions&nbsp;són bones. Tot i que l’equilibri no és el meu fort, trobo de seguida el truc al Segway i m’acostumo a accelerar i frenar. Com ens comenta en Jordi, per accelerar només cal conduir el pes del cos cap a la punta dels dits del peu, i per frenar al revés, conduir-lo cap al taló. És bàsicament jugar amb el “punta-taló”. Per girar és ben senzill també, ja que el volant funciona com un pèndol que va de dreta a esquerra. A diferència de les motos o les bicicletes que el desplaçament és giratori, el volant del Segway segueix un desplaçament horitzontal, així que només cal desplaçar-lo una mica cap a la dreta o esquerra perquè el Segway giri sobre si mateix.La ruta comença pel camí de sortida del parc en direcció al roure que hi ha a l’entrada. En Jordi ens comenta que estem davant d’un&nbsp;plançó centenari de l’autèntic arbre de Gernika, símbol tradicional de les institucions basques i del compromís nacional del seu poble enfront dels avatars de la història. Per mala sort, el roure original va morir fa uns anys i va haver de ser replantat.Continuem l’excursió camí avall, passant per una pila de troncs de pi tallats, conseqüències de l’escarabat Tomiqus, el qual està arrasant&nbsp;les pinedes del Maresme. La ruta segueix per corriols i camins, per baixadors, baixades i pujades que posen a prova les nostres habilitats dalt del Segway. De tant en tant tenim l’oportunitat d’accelerar i girar sobre nosaltres mateixos, el qual ens encanta, sempre però tenint present&nbsp;els consells d’en Jordi i amb el xip de passeig al cap. Però no ens en podem estar.Passem pel mig d’una plantació d’avellaners i ens aturem per fer-nos una fotografia als peus del&nbsp;monument a la independència d’Arenys de Munt. Continuem la ruta passant per l’antiga estació elèctrica de Can Jalpí i finalment arribem al majestuós&nbsp;Castell de Can Jalpí, el qual ens saluda amb l’alt sortidor d’aigua, el gran estany ple de nenúfars, tortugues d’aigua, ànecs, i la seva&nbsp;monumental figura. Ens fotografia obligatòria i reculem per enfilar el tram final de la ruta, el qual ens durà de tornada al punt de partida, a l’entrada de Jalpí Aventura.Un cop acabada l’escapada amb Segway ens adonem que és una de les activitats més especials i divertides que hem fet fins al moment, una escapada d’aventura, a la natura, sobre dues rodes, en un entorn genial i amb un guia que és tot un professional. Us ho recomanem al 100%! Repetirem segur!

Escapada amb Segway a Arenys de Munt, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada amb Segway a Arenys de Munt i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada amb Segway a Arenys de Munt

Passeu un dia genial deixant-vos emportar per l'adrenalina de conduir un Segway a Arenys de munt.

<blockquote>L’hotel Torremirona Relais Hotel Golf &amp; Spa és un complex situat al poble de Navata, municipi situat a l’Alt Empordà. L’hotel Torremirona és un hotel de 4 estrelles&nbsp;es troba al mateix tee del forat 1 del camp de golf, i ens brinda totes les comoditats i serveis per pensar només en relaxar-nos i gaudir de l’entorn. L’hotel disposa de 49 habitacions decorades amb un estil semi-clàssic, disposa d’amples sales i servei d’spa, massatges, restaurant i zones ajardinades. A, i s’hi accepten animals!</blockquote>Dissabte. Per fi ha arribat el cap de setmana i ens mereixem una escapada, volem desconectar, allunyar-nos una mica de tot i descobrir nous racons que ens enamorin. Com que només disposem de dos dies optem per escapar-nos cap a la banda de Girona, ja que Lleida i Tarragona ens queden massa lluny, i Barcelona la tenim massa vista. Així que buscant i buscant trobem el lloc ideal. Aquest cap de setmana ens escapem de l’hotel Torremirona Golf &amp; Spa, des d’on descobrirem tres joies de la Costa Brava i buscarem desconnectar del que ens envolta.Sortim de casa cap a quarts d’onze del matí. Tot i fer dies que no fem cap escapada no perdem el costum de sortir més tard del compte! Des seguida ens incorporem a l’AP-7 i no la deixem fins que arribem a la sortida 4 direcció Roses, i és que abans d’anar a l’hotel tinc alguns secrets preparats per l’Andrea. De fet tota l’escapada en si és una sorpresa, així que en aquest punt del viatge no sap ni a on dormirem ni què anem a visitar.La primera parada de l’escapada la fem al&nbsp;Monestir de Sant Pere de Rodes,&nbsp;un conjunt monumental&nbsp;que feia molt de temps que tenia pendent visitar. Espero que a l’Andrea li agradi. Tota la informació sobre el monestir la trobareu fent clic a l’anotació de dalt! Com que no tenim pressa passarem&nbsp;el matí al monestir. Primer observem les vistes sobre el poble i la badia del Port de la Selva i Llançà, també ens trobem un remat de vaques pastorant a peu de carretera i no ens podem estar de fotografiar-les.Hem deixat el cotxe a peu de carretera i estem a menys de 5 minuts caminant del monestir. Com que veig que a l’Andrea li agrada molt, decidim comprar les entrades per fer la visita guiada. Si teniu Carnet Jove el preu és de 3,50 €, i la veritat és que val molt la pena. També s’apliquen altres descomptes per jubilats, nens i famílies. Visitem el monestir de dalt a baix i fins i tot ens atrevim a fer un Live al compte d’<a href="https://www.instagram.com/escapadesenparella" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Instagram</a>.&nbsp;Si mai aneu a visitar el monestir veureu que a la part de dalt hi ha un restaurant amb unes vistes privilegiades i un menú amb una proposta culinària excepcional. En el nostre cas però, després de visitar el monestir encara volem baixar fins al Port de la Selva, així que aguantem la gana fins que siguem arribats.Ens acomiadem del monestir de Sant Pere de Rodes aproximadament cap a quarts de tarda de la tarda, i agafem la carretera de voltes que baixa fins al&nbsp;Port de la Selva, on aparquem el cotxe a l’aparcament de sorra i gratuït que hi ha a l’entrada del poble. Ens encanta la tranquil·litat que s’hi respira. Ens aturem a menjar una mica; olives, patates i dues estrelles són el nostre dinar d’avui. Estem aconseguint desconnectar. Després de descansar una estona fem una volta pel poble, mirem botigues, passegem pel port i veient que el cel es va tapant i sembla que ha de ploure, tornem al cotxe per anar, ara sí, cap a l’hotel Torremirona, on ens estan esperant.Aproximadament 45 minuts després ja som a Navata, a l’hotel Torremirona. Són quarts de vuit de la tarda, així que anem bé per fer el check-in, descansar una estona a l’habitació, acomodar-nos i baixar a sopar al restaurant de l’hotel.De seguida ens atenen. Ens sorprèn l’elegància de l’ambient i la verdor dels camps de golf que ens envolten. La noia de recepció molt amablement ens dona la benvinguda i ens indica com arribar a l’habitació. Creuem el llarg passadís i, després de pujar les escales cap al primer pis, arribem a la nostra habitació, la número 44.Als nostres ulls, l’hotel Torremirona Golf &amp; Spa és una opció magnífica per aquelles parelles que vulguin fer una escapada romàntica o de relax, un cap de setmana, per desconnectar. La tranquil·litat ho envolta tot. Només s’escolten els ocells i el vent fent moure les branques dels arbres. L’habitació és completa tirant a gran, i és presidida per un llit&nbsp;king-size&nbsp;que diuen els estrangers. Tenim pantalla plana, banyera, vernusos, tovalloles, WiFi gratuït, i una gran finestra que dona al jardí.Després&nbsp;de que l’Andrea es faci a la idea d’on l’he portat,&nbsp;ja que us recordo que era una sorpresa per ella, ens arreglem i baixem a sopar. Ens estan esperant. Tenim gana, molta gana, ja no en queda ni rastre de les olives ni les patates que hem dinat al Port de la Selva, així que esperem el sopar amb delit. Per la vostra informació, el restaurant Canigó de l’hotel Torremirona ofereix l’opció de menú per 25,00 €, o carta. En el nostre cas anàvem amb la idea de demanar menú, però al final ens acabem decantant per la carta.De primer l’Andrea demana una amanida d’encenalls de formatge de cabra, jo em decanto per l’amanida de pernil d’ànec. Veient que són molt completes, ella decideix no demanar segon, però com que la conec, demano el secret ibèric amb salsa d’oporto i verduretes, perquè si més no mengi una mica de segon. El sopar l’acompanyem amb dues Voll Damms; nosaltres som així. Acabats de sopar tornem cap a l’habitació. Ens ha agradat molt, ens pensàvem que l’ambient seria més&nbsp;snob, però tothom anava&nbsp;vestit&nbsp;formal, el servei és molt correcte i l’atenció de primera, així que ens anem a dormir amb un molt bon gust de boca.Demà, després de l’esmorzar, el qual és bufet lliure, tenim previst deixar l’hotel cap a quarts de dotze del migdia i visitar dues joies més de la Costa Brava, de les quals som uns autèntics fans: la primera és el cap de Creus i la segona, el magnífic poble de Cadaqués. Son dues escapades que ens permetem el luxe&nbsp;de guardar per explicar-vos-les més endavant. Per últim, només ens queda donar les gràcies a l’equip de l’hotel Torremirona per la bona feina i el magnífic servei&nbsp;que ofereixen. Estigueu segurs que tornarem!

Escapada a l’hotel Torremirona Golf & Spa, i a 3 joies de la Costa Brava, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a l’hotel Torremirona Golf & Spa, i a 3 joies de la Costa Brava i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a l’hotel Torremirona Golf & Spa, i a 3 joies de la Costa Brava

Us proposem una escapada única a l'Hotel Torremirona Golf & Spa, passant per una de les joies arquitectòniques de Catalunya

<blockquote>L‘ermita de Sant Joan de l’Erm dona nom a l’indret i a l’estació d’esquí de fons, situada&nbsp;més a munt de la vall de Castellbò. També anomenat Sant Joan de l’Erm Nou pel fet que el 1.950 es va inaugurar un nou santuari a&nbsp;1.690m&nbsp;d’altitud, prop de la font del Bosc i tocant un bosc centenari de pins roigs i avets. A més de Sant Joan de l’Erm nou, un edifici modern de l’arquitecte Isidre Boada, acompanyat d’un pla de pins per acampar o dormir al xalet-refugi que hi ha, hi trobem l’estació d’esquí nòrdic en mig dels bonics boscos de pi roig, negre i avet. Les seves pistes van des dels&nbsp;1.700 m&nbsp;d’altitud del refugi de la Basseta fins als&nbsp;2.050 m de Prat&nbsp;Muntaner, d’on es pot arribar a Portainé.</blockquote>És dissabte, som a prop de la Seu d’Urgell i avui ens despertem una mica més tard del normal. Aquest cap de setmana el passarem al Pirineu, demà tenim previst anar a esquiar, i com que avui estem cansats de tota la setmana fem una mica el manta abans de començar el dia.A les&nbsp;11 h&nbsp;sortim de casa&nbsp;esmorzats&nbsp;i amb la motxilla preparada, avui ens&nbsp;espera una nova aventura que segur que us encantarà! Ens posem els anoracs&nbsp;i les botes, agafem els entrepans i l’aigua per dinar i pugem al cotxe: anem cap a Sant Joan de l’Erm!Després de conduir mitja horeta, aparquem el cotxe. Per sort la gent comença a marxar&nbsp;perquè s’apropa&nbsp;l’hora de dinar i trobem lloc a prop del refugi. Ens equipem i anem cap allà. Contra més ens apropem al refugi, més gent veiem i és que avui fa molt bon dia i tothom ha sortit de casa per gaudir de la neu i el solet.Ens&nbsp;fascina&nbsp;la quantitat de nens petits que hi ha aprenent a esquiar, baixant amb trineu, fent ninots de neu, i els pares divertint-se amb ells o aprofitant per estar una mica més tranquils prenent el sol. Anem cap a la taquilla&nbsp;per comprar el nostre forfet per avui i llogar les raquetes, ah! Encara no ho he dit! Avui farem una excursió amb raquetes de neu! El preu en surt molt econòmic&nbsp;27 €&nbsp;tots dos, és a dir, lloguer de raquetes i forfet tot per un dia sencer, de&nbsp;9h&nbsp;a&nbsp;17h,&nbsp;14’5€!Ens donen el forfet i un tiquet que servirà per poder llogar les raquetes de neu. Així doncs, ens dirigim al petit llogater de diferent material, queda just darrere de la casa principal, entrem i trobem pals, esquis, raquetes de neu, algun trineu per allà… el noi és molt amable i després d’esperar una estona perquè no sabem on hem posat el tiquet, ens dóna unes raquetes perfectes per nosaltres i pels nostres peus. Ens explica abans de començar la ruta com funcionen les raquetes de neu, i les tres posicions que agafa (per caminar normal, quan hi ha molta neu o per grans pendents). Un cop tot memoritzat ens dóna un mapa amb les diferents rutes marcades per tenir orientació del camí en cas que ens perdem, esperem que no!Sortim i ens dirigim cap a les pistes. Al costat d’un gronxador hi ha un banc de pedra on ens posem tranquil·lament les raquetes de neu. En Juli ha estat molt ràpid però jo he tingut molts problemes per adaptar bé la meva raqueta de neu, així que només començar hem hagut de parar un parell de cops per posar-les bé, però ja està tot controlat!Avui farem la ruta que va des de Sant Joan de l’Erm fins a La Culla i tornarem pel mateix camí. També hi ha l’opció de fer una ruta circular des del refugi fins a Sant Joan de l’Erm Vell, passant per La Culla i tornant al refugi, però donat que anem justos de temps, anirem i tornarem pel mateix camí.Comencem a pujar pel camí i els crits i els sorolls dels nens van desapareixent, d’un bon principi quedem bocabadats, les marques fúcsies de la ruta ens porten a passar pel mig del bosc, ple de pins nevats, és preciós! És impossible no parar-nos en cap moment, fem fotos, juguem amb la neu, mirem els arbres i escoltem els ocells. Hem tingut sort, avui fa un molt bon dia i els colors són magnífics!Seguim pujant i pujant, en algun tros hem de creuar ràpidament alguna pista i tornem a entrar al bosc. Ens sorprenen moltes formes de les branques, fins i tot en Juli ha intentat pujar sobre un arbre però al final se n’ha&nbsp;desdit. I mentre pugem i pugem, ens trobem amagat un petit ninot de neu amb el nas de pastanaga, quina il·lusió! Seguim pujant i pujant i sembla que ja estem a dalt, però encara queda una estona.Més a munt hi ha molta neu verge i ens posem a caminar per allà, una mica de dificultat per una estona. Finalment, després d’una pujada una mica més pronunciada arribem a La Culla, una plana molt gran on s’ajunten diferents camins i rutes cap a altres refugis. I un cop allà, és hora de parar, fem l’àngel sobre la neu verge, prenem el sol i dinem els entrepans que hem preparat de llonganissa i pernil, boníssims! És que ja era hora de dinar, feia estona que les panxes es queixaven i és que ja són&nbsp;les 15:30h!Ens estem una bona estona jugant i de cop i volta mirem el rellotge! Ostres, són les 16:10h ja! A les&nbsp;17h&nbsp;hem d’estar tornant les raquetes i si tanquen es quedaran el DNI d’en Juli, ja que l’hem deixat per poder llogar les raquetes.&nbsp;Així que ara ens topem&nbsp;amb un repte obligatori, arribar abans de les&nbsp;17h al refugi. Ens col·loquem les raquetes ràpidament, agafem els pals, tanquem les càmeres i amb el ritme&nbsp;de&nbsp;l’1, 2, 3 ens posem en marxa. En algun moment patinem i no anem per terra per sort, però deu ni do quin ritme portem. Ens sorprenem perquè tot el que abans havíem fet amb gairebé&nbsp;2 hores&nbsp;ho baixem en menys de&nbsp;45min. Serà perquè és baixada? Serà perquè ja estem acostumats a les raquetes? Serà perquè el camí ja ens el coneixem i no hem de buscar les marques pràcticament amagades per la quantitat de neu que hi ha a la muntanya? No ho sé, només sabem que hem arribat&nbsp;a l’hora&nbsp;per tornar les raquetes!Així doncs, en el mateix banc on hem començat l’escapada amb raquetes de neu a Sant Joan de l’Erm, ha&nbsp;acabat.&nbsp;Tornem les raquetes contents, donem les gràcies i&nbsp;en&nbsp;sortir ens fixem que tenen una llista penjada, i és que també venen material d’esquí de segona mà, és bo saber-ho! És hora de marxar, hem d’anar a comprar pa, i ens dirigim cap al cotxe. Ens posem les bambes i amb música de fons baixem per la carretera. Toca comprar pa i tenim un lloc preferit per comprar-lo. Parem al costat de la carretera en el poble d’Adrall. Allà hi ha un forn familiar on preparen un pa molt bo, unes coques, sobretot la de xocolata, impressionants i avui tastem els carquinyolis! La mestressa ens explica que fins i tot han guanyat un premi pels seus carquinyolis i és que s’ha de dir que estan molt bons!&nbsp;Això sí que és acabar l’escapada de la manera més dolça possible!

Escapada a Sant Joan de l’Erm amb raquetes de neu, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a Sant Joan de l’Erm amb raquetes de neu i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Sant Joan de l’Erm amb raquetes de neu

Descobreix amb nosaltres l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm, a la vall de Castellbò

<blockquote>El restaurant Can Nau va obrir les seves portes el 1974 de la mà d’Andreu Castells i la seva dona i cuinera Maria Domenech, pioners del turisme a la Costa Brava. Està situat a la vila medieval de Peratallada, al Baix Empordà, i a només 15 minuts de Pals o de les platges de Begur.</blockquote>Seguint amb l’escapada a Cal Ouaire: apartaments de turisme rural amb encant, avui estem visitant el poble de Peratallada, caracteritzat per ser un poblet petit i del tot&nbsp;medieval. Visitem tot el poble, de nord a sud i d’est a oest, però cap allà les dues ens interromp&nbsp;la visita el soroll de les nostres panxes, així que decidim anar cap a dinar!És hora de buscar un bon lloc per dinar i ens trobem amb un&nbsp;restaurant anomenat Can Nau, el local ens crida molt l’atenció, és a darrere la torre de l’homenatge del Castell de Peratallada, el mateix restaurant sembla medieval, així que hi entrem sense pensar-nos-ho dos cops.El restaurant Can Nau, situat a la petita vila medieval de Peratallada i situat tan sols a 15 minuts dels camps de golf de Pals o de les precioses platges i cales de Begur o Palafrugell, en plena Costa Brava, és un dels llocs ideals per gaudir plenament de l’autèntica cuina empordanesa.El restaurant el trobem a la part de dalt del poble, justament darrere de la torre de l’homenatge. Així que si passeu per Peratallada, no us serà difícil trobar-lo, simplement marqueu-vos com a punt de referència la torre i al darrere mateix trobareu el restaurant Can Nau.L’establiment està ubicat en una antiga propietat de la família, una casa rural d’estil empordanès que data, ni més ni menys, del segle XVIII. Ara enteneu perquè en diem un restaurant medieval? El restaurant Can Nau disposa de tres petits però acollidors menjadors, els quals completen el més ampli, el menjador principal. La decoració és rústica completament, inclosos quadres i mobiliari. Si sou amants de l’art, a Can Nau hi podreu trobar dibuixos i pintures artístiques locals que formen part de la petita història del restaurant.Ens decidim a entrar, abans però mirem el menú, té una pinta boníssima! De primer plat podem triar amanida amb embotit, crispells de bacallà o torradetes amb escalivada. De segon tenim el plat estrella: arròs caldós amb sèpia, gambes i musclos. Ei, però l’arròs de Pals, com no podria ser d’altra manera. Els postres, l’aigua i el pa entren dins del preu del menú, que és de 20 € per persona. Fantàstic oi?&nbsp;No ens ho pensem més doncs.Entrem i està ple de gent, però per&nbsp;sort la majoria de les taules estan ocupades per estrangers que ja fa estona que han dinat, així que en pocs minuts ja tenim una taula buida, precisament al costat de la finestra. Millor no podem estar!De seguida ens atenen.&nbsp;Tenim molt clar el que volem i en poca&nbsp;estona ens porten l’aigua i el pa. Ens és&nbsp;no menjar alguna llesca amb la gana que tenim, i per sort després d’uns minuts venen els primers: l’amanida amb embotit&nbsp;i els crispells de bacallà per compartir. Boníssim! No faltava cap detall, super complet. L’amanida a part de l’embotit també portava&nbsp;anxoves de l’Escala i els crispells de bacallà també anaven&nbsp;acompanyats d’una petita amanida. Ens ha encantat, un primer suau, refrescant i que ens deixa amb gana pel segon.És l’hora del segon i ens porten la cassola d’arròs, per a dos, i quina bona pinta! Nos ens podem estar de repetir, aquest cop ens l’hem acabat tot! Que bo que és l’arròs de Pals!A continuació&nbsp;venen els postres: crema catalana, pinya amb sucre cremat, un músic, aigua d’herbes… és difícil decantar-nos per quina delícia triar,&nbsp;però finalment&nbsp;ens decantem per la crema catalana, boníssima per cert. I per acabar, en Juli es pren un cafè sol per ajudar a baixar el dinar.Arriba el compte i la veritat és que ens surt molt bé de preu. Ha sigut un dinar complet, amb gustos deliciosos en un ambient inigualable. Al restaurant Can Nau hem&nbsp;gaudit de l’autèntica cuina empordanesa, i això no té preu.&nbsp;Així que segur que hi tornarem ben aviat!

Escapada al Restaurant Can Nau de Peratallada,, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Restaurant Can Nau de Peratallada, i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Restaurant Can Nau de Peratallada,

L’autèntica cuina de l’Empordà

Descobreix Peratallada amb nosaltres, un poble medieval situat a la comarca del Baix Empordà! Visita Peratallada i torna a l'edat mitjana!

Escapada a Peratallada, un poble medieval, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a Peratallada, un poble medieval i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Peratallada, un poble medieval

Descobreix Peratallada amb nosaltres, un poble medieval situat a la comarca del Baix Empordà! Visita Peratallada i torna a l'edat mitjana!

<blockquote>Antigament casa&nbsp;on hi venien ous, d’aquí el nom de Cal Ouaire, Cal Ouaire és una masia que data del 1796, actualment rehabilitada i adaptada amb tots els detalls i prestacions d’avui en dia. Situat al veïnat de Diana, pertanyent a Sant Jordi Desvalls, Cal Ouaire es troba a la frontera entre el Gironès i l’Empordà, a menys de 20 minuts de Girona, de les aigües de la Costa Brava i de les pistes d’esquí del Pirineu de Girona.</blockquote>És divendres i fa&nbsp;una setmana que estem emocionats&nbsp;i nerviosos a la vegada. El mes de novembre passat vam rebre un comentari a través del blog, ens contactaven des d’una casa rural de l’Empordà; volien que ens hi escapéssim un cap de setmana per explicar-nos el projecte que estaven duent a terme, quins eren els seus plans i conèixer-nos en persona. Nosaltres, com no podia ser d’altra manera, vam acceptar encantats! Ens encanta conèixer gent nova, i més si al darrere hi ha un projecte de nova creació. Així que aquest cap de setmana ens escapem a&nbsp;Cal Ouaire, apartaments de turisme rural a Sant Jordi Desvalls, una escapada per recordar!Divendres. Surto de treballar i, amb el cotxe ja carregat amb les bosses, passo a buscar l’Andrea a la feina. Des de Barcelona ens espera menys d’una hora i mitja de trajecte fins a arribar a Sant Jordi Desvalls, des d’on amb les indicacions que ens ha passat la Cristina, la propietària de Cal Ouaire, arribarem sense problemes a Diana, el veïnat on passarem aquest cap de setmana.Es fa de nit ràpidament, i encara no hem arribat a l’altura&nbsp;del Montseny per l’AP7 que la nit ja ens acompanya. Anem fent camí per l’autopista imaginant-nos com serà la casa, si serà d’estil rústic, si hi haurà animals, com serà l’entorn… el trajecte ens passa volant i sense adonar-nos-en ja som a la rotonda que ens dóna la benvinguda a Sant Jordi Desvalls.&nbsp;A partir d’aquí seguim fil per randa les indicacions de la Cristina:Arribareu a la rotonda de l’entrada de Sant Jordi Desvalls.&nbsp;Agafeu la segona sortida direcció Torrella de Montgrí – L’Escala. A uns 200 metros a mà dreta veureu un desviament a la dreta amb indicació de Diana – Sant Jordi Desvalls, l’agafeu i després agafeu direcció Diana a l’esquerra.&nbsp;Passareu per sobre el pont. Seguiu tot recte durant 1 km i arribareu al Veïnat de Diana. És la 3ª casa de color salmó.Dit i fet. Ja som a la casa, tot és fosc i no som capaços de veure-la bé des de fora. Hem trucat per avisar que ja som aquí, parlem amb la Rosa, la mare de la Cristina, que en un tres i no res ens ve a donar la benvinguda. És molt simpàtica, de seguida ens sentim acollits i comencem a parlar. Mentre parlem la Rosa ens ensenya el loft on, teòricament, hem de dormir. Està molt ben decorat, dóna directament al carrer i queda tancat per un barri de fusta amb molt d’estil. A dins és modern, predomina el blanc i està molt il·luminat. Però és parlant quan ens adonem que el loft que estem&nbsp;de veure no és per nosaltres, es veu que a nosaltres ens espera l’apartament de dalt, el qual encara ens agradarà més! Més encara?No us ho hem dit encara, però Cal Ouaire no és només una sola casa, sinó que dins de la propietat hi trobarem un loft rehabilitat recentment i amb jardí per deixar-hi el cotxe, la casa de Cal Ouaire, una piscina, un jardí interior i tres apartaments de nova construcció amb unes vistes privilegiades als camps i boscos del davant.Deixem el loft i pugem a la part de dalt. La Rosa ens obre la porta i ens fa entrar a la casa. Això promet! Ens sobta com està decorada la casa i l’estil nòrdic que segueix. La combinació de fusta, pedra, vidre i metalls ens dóna la sensació que no sigui veritat que a la construcció dati del 1796. Òbviament la casa ha sigut rehabilitada i ara només en queden els fonaments i una part del mur de Cal Ouaire, però és impressionant.Ens acomiadem de la Rosa i comencem a fer el tafaner per la casa. Una cuina completament equipada, amb illa inclosa, s’ajunta amb el menjador on trobem la llar de foc ja encesa. Un passadís ens porta fins al lavabo, on no falta de res, i al final l’habitació de matrimoni. Al costat hi trobem una altra habitació amb dos llits més. Totes les estances tenen finestres i, per tant, llum natural. Unes finestres gegants, sobretot la de la cuina, on pràcticament la totalitat de la paret és vidre. Ens encanta! Aprofitem per fer unes quantes fotografies amb llum interior, sopem un parell de pizzes i una Estrella Inèdit, per celebrar-ho, i anem a dormir.Dissabte. Aprofitem per llevar-nos una mica tard. Tenim ganes de visitar l’entorn però&nbsp;estem esgotats del tragit de la setmana, així que ens ho prenem amb una mica de calma. Estem contents perquè les fotos d’ahir han quedat molt bé! Esperem que us agradin.Esmorzem, ens dutxem i mentre l’Andrea aprofita per acabar un projecte de la universitat, m’escapo fins al poble de Sant Jordi Desvalls, a menys de&nbsp;5 minuts amb cotxe de Diana. Hem de comprar el dinar i alguns productes més, així que m’aproparé fins a Ca l’Abel, el supermercat del poble, es veu que no tanca mai. També aprofito per fer una mica el turista i perdrem pels carrerons del poble (no necessàriament de manera voluntària, ja que&nbsp;era una mica un laberint).Ja torno a ser per casa. L’Andrea ja ha acabat, així que fem el dinar i planegem la tarda, la qual passarem al Girona 10. Pels qui no ho sabeu, una vegada a l’any Girona es converteix en un aparador viu, ple d’activitats i espectacles arreu de la ciutat. Els restaurants fan menús especials, es fan concerts, entra d’altres esdeveniments. Nosaltres ens hi apuntem.Amb 20 minuts arribem a Girona des de Cal Ouaire. Aparquem a prop de la catedral i comencem a voltar. Al cap d’una estona, es va fent fosc i comença a ser hora de sopar. Com que encara estem tips del dinar, i després de voltar i voltar per veure a quin restaurant anar, ens quedem amb La Terra, es veu que un dels més clàssics de la ciutat. La veritat és que l’ambient és molt acollidor, l’interior està ple de rajoles hidràuliques, i a on ens asseiem podem veure l’Onyar passant pel costat. Aquí podreu llegir la nostra escapada al restaurant La Terra!Com que comença a ploure decidim que és hora de tornar cap a Cal Ouaire, mirar una mica Netflix i anar&nbsp;a dormir. Demà tenim planejat fer una escapada&nbsp;a Peratallada, el poble medieval, així que val més que carreguem les piles! Us deixem l’enllaç perquè no us perdeu l’escapada.

Escapada a Cal Ouaire: apartaments de turisme rural amb encant, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a Cal Ouaire: apartaments de turisme rural amb encant i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Cal Ouaire: apartaments de turisme rural amb encant

Escapada romàntica a Cal Ouaire, apartaments de turisme rural amb encant a Sant Jordi Desvalls. Gaudeix d'una escapada única a Cal Ouaire! Descobreix-lo amb nosaltres!

<blockquote>El local La Terra està caracteritzat pel seu estil modernista i per estar situat en un racó acollidor, al centre de la ciutat i a la vora del riu Onyar. Amb una decoració d’estil&nbsp;vintage, amb voltes, coixins de colors, parets amb rajola i taules de marbre; i un exterior captivador, podràs tastar el seus plats estrella i llepar-te els dits amb les seves hamburgueses, amanides, plats combinats, entrepans, diferents tes i sobretot, els seus sucs i batuts naturals, pels quals són famosos. Es tracta d’un local d’ambient i públic jove i familiar, proporcionant un clima relaxat que t’acompanyarà sempre amb un bon àpat.</blockquote>Estem gaudint d’un cap de setmana de somni i relaxant, descansant i celebrant un altre mes que passem junts; ja en portem uns quants! Som a Cal Ouaire, al veïnat de Diana, a Sant Jordi Desvalls&nbsp;i aprofitant que ja se’ns ha fet&nbsp;de nit, decidim agafar el cotxe i anar cap el centre de Girona per picar alguna coseta per sopar, així aprofitem per veure l’ambient que hi ha degut a la celebració del Girona 10. Podeu trobar&nbsp;<a href="https://www.girona10.net/ca" rel="noopener noreferrer" target="_blank">més informació del Girona 10 daquí</a>. Girona ens queda a menys de 30 minuts, així que ho tenim genial!Després de passejar pels carrers de la ciutat i veure que n’és de bonica Girona de nit, decidim entrar en un bar que ens crida l’atenció i que, més tard, ens assabentem que és un local característic i típic de Girona, estem parlant de La Terra.Entrem a La Terra preguntant si hi ha taula per dos, està tot ple, sembla que aquest bar té molt d’èxit, per sort ens diuen que sí, així que seguint al cambrer per arribar a lloc.Mentre ens mirem sense parar les parets i la decoració, arribem a la nostra taula i ens adonem de la gran finestra que tenim al costat a través de la qual tenim una vista privilegiada del riu Onyar, el qual baixa molt mogut ja que aquests últims dies ha plogut molt. Ens és molt difícil no comentar l’espai, els coixins i sobretot la carta, hi ha tantes coses que no sabem que triar. Al final, d’entre les seves hamburgueses típiques i els seus plats diversos, ens decidim per escollir un sortit d’embotits -pernil salat, llonganissa, botifarra negra i blanca i formatge-, pa amb tomàquet, quatre olives i dues cerveses. Com que no tenim gaire gana ens anirà bé per passar l’estona i gaudir de l’espai.Tot parlant ens passa l’estona molt ràpid i ja ens serveixen les cerveses i al cap d’uns minuts el plat d’embotits. Quina bona pinta!Com que a en Juli no li agrada el formatge me'l menjo tots els talls, mentre que ell es menja la resta d’embotit, deixant-me tastar el fuet i el pernil. La veritat és que amb la quantitat que serveixen quedem més que tips. Sort de la bona cervesa belga per acompanyar!Mentre sopàvem ha començat a ploure. Per sort no ha sigut més que un ruixat, així que decidim aprofitar que ha parat per pagar i tornar cap a casa.&nbsp;S’ha fet tard i volem aprofitar el dia de demà per acabar de visitar Sant Jordi Desvalls, gaudir de Cal Ouaire i explorar una mica més la zona. Això si, al marxar de La Terra ens quedem amb les ganes de prendre un dels seus sucs naturals i de menjar-nos una de les seves hamburgueses. Estem més que segurs que tornarem!

Escapada a La Terra de Girona, tot un clàssic de la ciutat, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a La Terra de Girona, tot un clàssic de la ciutat i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a La Terra de Girona, tot un clàssic de la ciutat

Entrar a La Terra de Girona és com creuar la porta del menjador de casa. Decoració genial, bon servei i molt bon ambient!

Els Pastorets de Mataró, patrimoni cultural de la ciutat de Mataró, capital del Maresme, des de l’any 1981, és un espectacle musical de gran format amb tots els ingredients: orquestra i cants en directe, balls, canvis d’escenografia, personatges bons i dolents, efectes especials de foc, etc. És una peça única que conserva l’esperit i l’originalitat d’una obra escrita a inicis del segle XX, però amb la força i ritme que el fa encara espectacular en el segle XXI.&nbsp;El 26 d’abril de 2016 es va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat a la Sala Cabanyes.Han passat les festes de Nadal, reis inclosos, i sembla que ara tot costa una mica més. Tornem a la normalitat i ens queden 3 mesos per endavant per arribar a Setmana Santa, on els qui treballem, trobarem uns dies per descansar. Sembla que tot està perdut, però aquest cap de setmana hem trobat la solució per treure’ns la nostàlgia de les festes d’una manera menys brusca, i tornar a recordar l’esperit de Nadal de manera divertida i entretinguda! Ens escapem als&nbsp;Pastorets de Mataró, a la&nbsp;Sala Cabanyes, justament l’any del seu centenari!Així doncs aquesta tarda de diumenge la passarem a la Sala Cabanyes gaudint dels Pastorets de Mataró!Després de dinar agafem el cotxe i al cap d’una estona ens plantem al centre de la ciutat on aparquem i ens dirigim Riera amunt fins a arribar al teatre, un edifici inaugurat l’any 1933 amb el nom de&nbsp;Sala Cabanyes, en record del qual&nbsp;havia estat president i impulsor de les activitats del Centre Catòlic de Mataró, fundat l’1 de novembre de 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers, l’arquitecte&nbsp;Emili Cabanyes. Es tracta d’un teatre a la italiana, construït l’any 1933 i reformat posteriorment als anys 1973, 1974, 1995, 2010 i 2011. Té un aforament de 242 localitats a la platea, 72 localitats a les llotges i 130 localitats a l’amfiteatre, és a dir, en total 444 localitats, que aquest diumenge són plenes de gom a gom.Nosaltres vam comprar&nbsp;les entrades fa unes setmanes ja, abans de Nadal, i vam fer tot el procés per Internet. Ens va sobtar com una entitat d’aquestes característiques ha&nbsp;sabut adaptar-se digitalment i portar el procés de venda en línia. Vam reservar&nbsp;les entrades a la llotja número 10, així que veurem els Pastorets de Mataró amb bona perspectiva.Són gairebé les 16:50 i ja som a dins. Hi havia una mica de cua per entrar però hem anat ràpids i seguint el passadís lateral arribem fins a la nostra llotja. Ens asseiem i ens preparem per gaudir dels Pastorets de Mataró. Inicialment trobem les&nbsp;cadires mitjanament còmodes, les pots moure amunt i avall per trobar la millor posició per veure l’espectacle, i esperem que ens aguantin les gairebé 3 hores i mitja que duren els pastorets.A les 17 h en punt comença l’obra. D’un bon inici ja ens sorprenen els decorats, els efectes òptics, visuals i sonors, i la coordinació dels actors. Els Pastorets de Mataró, com hem dit anteriorment, tenen música en viu, és a dir, l’orquestra està situada al fossar, i acompanya constantment a la narrativa de l’obra. Això és una passada! L’estructura dels Pastorets consta d’un Pròleg, que és el que estem veient ara, un Primer acte, un Segon acte, un Tercer acte i un Epíleg. Entre actes fem un descans de 10 – 15 minuts per estirar les cames, el qual aprofiten els membres de l’equip tècnic per canviar decorats.Avui hem estat de sort perquè a banda i banda de l’escenari s’hi ha situat una pantalla de televisió on es mostren els secrets dels Pastorets de Mataró. Es veu que només es fa un cap de setmana en concret, i aquest any ha tocat aquest. A mesura que avança l’obra podem veure per les pantalles com es preparen els actors o com l’equip tècnic prepara i executa els efectes especials, el foc, les pujades i baixades dels actors de l’escenari, etc. Realment és una de les obres més espectaculars que hem vist pel que fa a nombre d’actors, l’staff que hi ha al darrere, i la qualitat dels decorats, efectes i attrezzo.Avui, precisament, també han obert l’accés a l’espai on es guarden les figures com el drac. Ens podem fer fotografies amb els dimonis, els àngels i altres actors i, per sorpresa nostra, fins i tot podem tocar el ruc! I és que, com a curiositats, cal destacar que a mitja obra surten un ase i un xai, òbviament de carn i ossos. És genial veure’ls a dalt de l’escenari! També l’encantador de serps i com fa moure la serp al ritme de la música, la lluna que fa llengots i pica l’ullet, o els àngels i les bruixes que arriben i marxen volant de l’escenari. Sincerament, al·lucinant!Si teniu ganes d’anar a veure els Pastorets de Mataró, només heu de fer la compra de les entrades via el seu web, o fer la gestió a través del telèfon 618 77 30 13 els divendres de 18 a 21 hores, o al 93 790 84 02 en horari de taquilla, que és divendres i dissabtes de 20 a 21 hores, i una hora abans de cada representació.Nosaltres hem sortit encantats, hem gaudit com nens. Hi havia escenes on, fins i tot, quedàvem amb la boca oberta en veure els efectes o transicions entre escena i escena o entre personatge i personatge. Sincerament, felicitats a l’equip de persones que hi ha darrere aquest espectacle, ara ja si, centenari! Tornarem!

Escapada als Pastorets de Mataró, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada als Pastorets de Mataró i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada als Pastorets de Mataró

Descobeix amb nosaltres un dels pastorets amb més història!

<blockquote>El Múixing, o trineu amb gossos, és tant un esport com una forma de transport, caracteritzat per l’ús de gossos de tir. Consisteix en lliscar sobre la neu fent servir tant un trineu com uns esquís empesos, normalment, per 9 gossos. El terme&nbsp;múixing prové de la paraula francesa marche, utilitzada perquè els gossos iniciessin la marxa.&nbsp;Així doncs, la persona que dirigeix l’equip de gossos i el trineu s’anomena múixer. Tot i que ara aquesta pràctica està en desús, hi ha persones que segueixen utilitzant el trineu tirat per gossos, ja que el troben més segur i més flexible en condicions climatològiques extremes.&nbsp;Aquest esport es practica arreu del món, però destaca a l’Amèrica del Nord i al Nord d’Europa.</blockquote>Avui és l’últim dia de l’any i&nbsp;ens espera una gran sorpresa per acomiadar-nos d’aquest 2016! Si l’any el començàvem amb una escapada amb moto de neu pels boscos de Grau Roig, a Andorra, l’acabarem amb una escapada amb&nbsp;trineu amb&nbsp;gossos a Andorra, passant pels mateixos boscos Grau Roig! Ens despertem i obrim la finestra: avui ens espera un dia assolellat però amb fred! Sense encendre la llar de foc i amb ritme per agafar calor, ja que estem a quatre sota zero a l’exterior, esmorzem unes galetes amb un suc per agafar forces. Avui ens espera una gran aventura! Avui anem a fer múixing!Ens posem la roba per esquiar i preparem la motxilla: mocadors de paper, aigua, guants, gorros, botes de muntanya, roba de recanvi, cacau pels llavis, ulleres de sol… estem ben preparats! Ara si que si, és l’hora!Pugem al cotxe i activem el GPS, és hora d’anar cap a&nbsp;Grau Roig, Andorra, on ens espera el nostre múixer per realitzar l’escapada amb&nbsp;trineu amb gossos a Andorra. En més o menys una horeta arribem a les pistes de Grau Roig. És aviat, així que aprofitem per preparar-nos i ens dirigim al lloc de trobada, on hi ha les activitats d’aventura de l’estació d’esquí. Allà, en una tenda semblant a les mongoles, ens trobem amb els organitzadors de totes les activitats: raquetes de neu, moto de neu pels nens i per adults, tir amb arc… ens sorprenem en&nbsp;veure tota la gran varietat d’activitats que ofereixen! Aquest any realitzarem l’activitat amb l’empresa&nbsp;Roc Roi, una de les empreses capdavanteres en esports d’aventura a Catalunya.També volem puntualitzar que fer la reserva de l’activitat ha sigut molt fàcil a través de la pàgina web de Grandvalira. En el nostre cas ho hem fet des del mòbil i amb 48 hores d’antelació. El procés de contractació i pagament és molt simple, i la confirmació de l’horari de l’activitat ens l’han fet via correu des del departament corresponent en menys de 24 hores, pel que ha sigut tot molt fluid. Així doncs, no tingueu por en fer el pagament via mòbil o contractar-ho via web.Doncs, arriba&nbsp;l’hora. Estem&nbsp;preparats per començar, ens esperem&nbsp;on ens han&nbsp;indicat. De cop i volta sentim soroll i per davant nostre passen els múixers amb els seus respectius trineus i gossos en&nbsp;fila, paren&nbsp;una mica més amunt. Ens vénen&nbsp;a buscar per començar l’aventura i tot i que ens avisen&nbsp;del gel, tenim&nbsp;espectacle! Tot i&nbsp;vigilar molt on poso&nbsp;els peus, després de perdre l’equilibri i estabilitzar-me caic&nbsp;de cul a terra. És l’espectacle que tothom veu abans de començar! Entre riures, i un petit morat a la cuixa, m’ajuden&nbsp;a aixecar-me i ens dirigim&nbsp;al nostre trineu.El nostre múixer es&nbsp;diu Dario, i ens ensenya com seure al trineu. La veritat és que és bastant còmode i ample! Un cop asseguts preguntem com es diuen&nbsp;els nostres gossos guies: en Flipat i en Pirque! Un gos blanc i l’altre negre que guiaran&nbsp;els altres set gossos!Comencem l’aventura entre la neu, el bosc i els lladrucs! Els gossos corren&nbsp;molt, en Dario, molt simpàtic, guia als gossos perquè avancin&nbsp;i nosaltres anem&nbsp;fent sals dins del trineu, mentre gravem i riem! De tant en tant para perquè els gossos descansin, mengin neu i també perquè els gossos guia del&nbsp;trineu&nbsp;del davant avui no tenen ganes de córrer més, i es passen l’estona jugant entre ells. Són tots molt juganers!A la meitat del recorregut ens parem per fer-nos fotografies i capturar instants. La Go Pro treu fum entre tant vídeo i tanta fotografia! Però després de saltar i riure durant 2 km s’acaba l’aventura. La ruta ha durat aproximadament uns 30 minuts, i val a dir que tot i haver-hi poca neu hem gaudit molt del trajecte i dels&nbsp;bumps&nbsp;del camí.És hora de d’acomiadar-nos dels gossos, i després d’acariciar-los, ens acomiadem també&nbsp;d’en&nbsp;Dario, el guia, i li donem les gràcies. És hora d’anar a buscar el cotxe però abans ens quedem una estona jugant amb la neu. Aprofitant que no fa tant de fred com a primera hora del matí, marxem i ens dirigim&nbsp;cap al cotxe caminant entremig del bosc, trepitjant&nbsp;neu i travessant&nbsp;un petit&nbsp;torrent mig glaçat. Així doncs, després de mig escalar fins al cotxe, és hora de marxar.Ens canviem i ens n’anem cap&nbsp;Andorra la Vella, on acabarem de passar el que queda de l’últim dia de l’any fent algunes compres nadalenques d’última hora.Per acabar cal dir que aquesta experiència ha estat al·lucinant! Ens ha agradat moltíssim i ens agradarà&nbsp;molt repetir l’experiència ben aviat! Recomanem&nbsp;que si algun cop us apunteu a aquesta gran escapada, escolliu un dia que les condicions meteorològiques siguin favorables, ja que així gaudireu més de l’experiència. També doneu&nbsp;una ullada a l’estat de les pistes i el gruix de neu, ja que contra més neu al camí més bé us ho passareu!

Escapada amb trineu amb gossos a Andorra, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada amb trineu amb gossos a Andorra i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Històries en parella