És dissabte, ja estem al mes d’octubre i fa realment molt de temps que desitgem poder fer una escapada de nou. Aquest any 2020 ha sigut estrany, diferent i dur per a molts. El coronavirus ha fet que haguem d'adaptar-nos a noves realitats, rutines i condicions que ens han afectat tant a l'hora de treballar com a l’hora de gaudir del temps lliure. Les vacances d'estiu han sigut un parèntesi entre la primera onada de la pandèmia que va començar al març i va parar-ho tot, i una tardor que es preveu també difícil.En el nostre cas, va ser a finals de febrer que vam tenir l’última oportunitat d’escapar-nos fora de Catalunya i descobrir Àustria, un viatge que més d’hora que tard us explicarem aquí, perquè va ser senzillament brutal. Però recordar Àustria també és recordar com a les notícies dels canals nacionals s’informava del tancament de les fronteres amb el nord d’Itàlia, i la menció a unes xifres de contagis que no paraven de pujar. Vam tornar a casa poc menys de 15 dies abans que es decretés el confinament total a Catalunya, abans que tot s’aturés fins a les vacances d’estiu.Al setembre, després de gaudir de la nostra estimada Costa Brava durant uns dies, i també als Pirineus, i ja havent tornat a la feina i amb unes perspectives més o menys positives pels mesos de setembre i octubre, ens posem en contacte amb els amics de Mas El Brugué, una espectacular finca situada a Terrades, on fa molt de temps que hi tenim una escapada pendent. Així que una vegada trobada la data per visitar-los, ens alegrem de poder escapar-nos de nou i conèixer un nou racó de Catalunya.Situat al petit municipi de Terrades, entre la plana de l’Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa, Mas El Brugué és una espectacular finca rural amb uns increïbles apartaments independents amb terrassa i jardí de nova construcció. Combinant materials nobles com la fusta, el ferro i la pedra, els espais que ens ofereix Mas El Brugué són ideals per a una escapada per relaxar-se, desconnectar i gaudir dels fantàstics paratges que ens ofereix l’Empordà.Després d’haver resumit una mica el que ha sigut per nosaltres el que portem de 2020, tornem al tema. És dissabte, estem a començaments d’octubre i les properes 24 hores les passarem al Mas El Brugué. Carreguem la maleta, la bossa de queviures i en Bru al cotxe -Mas El Brugué és pet friendly, així que en Bru, el nostre nou company d’aventures segur que s’ho passarà genial-, i comencem a fer camí direcció a Figueres, on agafarem la sortida 3 de l’autopista passat poble d’Els Hostalets, deixarem enrer La Vall, Llers i La Guàrdia i, finalment, una vegada passat el poble de Terrades, en qüestió de minuts i a mitjançant una pista forestal arribem a Mas El Brugué.Uns camps llaurats ens donen la benvinguda a la finca, molt ben delimitada i situada en un entorn immillorable. La tranquil·litat es fa present en l’ambient. Entrem amb el cotxe per l’apartament dels apartaments i l’aparquem. Allà mateix ens rep la Miriam, qui ens dóna la benvinguda, ens fa una primera introducció a Mas El Brugué i ens acompanya fins al nostre apartament.<blockquote>D’estil clàssic i romàntic amb tons lavanda, lluminosos i amb espais que conviden a desconnectar, els apartaments de Mas El Brugué representen una escapada ideal per a parelles que vulguin escapar-se en plena natura sense perdre cap comoditat.</blockquote>Des del mateix aparcament, i a simple vista, veiem els quatre apartaments de nova construcció, fets amb molt de gust i envoltats d’arbres fruiters i camps molt ben cuidats.Entrem, pugem les escales i arribem al nostre apartament, anomenat “Les Terrassetes”.Situat a la part de dalt de tot de Mas El Brugué, les Terrassetes és un allotjament de 75 metres quadrats dissenyat amb materials nobles i amb un estil entre clàssic i romàntic, on no hi trobareu res a faltar. L’apartament té dues àmplies terrasses, una amb vista als cireres i l’altre a la magnífica piscina amb porxo i barbacoes que hi ha al jardí. A més a més, si esteu de sort i el dia acompanya, a l’horitzó podreu divisar els majestuosos Pirineus.Donem les gràcies a la Miriam per aquesta magnífica benvinguda i explicació de Mas El Brugué, deixem les bosses a lloc i explorem una mica més l’apartament pel nostre compte.Només entrar, a mà dreta hi tenim una cuina molt equipada amb vitroceràmica, nevera, rentaplats i tots els estris que puguem necessitar, entre els quals cafetera. Donat que és un apartament i a Mas El Brugué no hi ha servei de restaurant, cal mencionar que si us hi escapeu no us deixeu el menjar, ja que si no us tocarà arribar-vos o bé fins a Terrades o a Figueres per comprar el que necessiteu (com ens va passar a nosaltres). A l’altra banda de l’habitació hi tenim un menjador impressionant, amb una taula fantàstica, sofàs i llar de foc.El passadís ens conduirà a la resta d’habitacions de l’apartament, i ens donarà accés a les dues terrasses que he mencionat anteriorment. Posant-nos d’esquena a la porta d’entrada, a mà dreta hi tenim la porta que dóna a la primera terrassa, a davant nostre hi tenim l’habitació de convidats, àmplia, amb dos llits molt còmodes, armari i sortida a la terrassa. Al costat hi tenim el lavabo, amb dutxa i molt complet. Finalment, al fons del passadís hi tenim l’habitació principal on hi trobem un llit súper còmode, armari i sortida a la segona terrassa, a la qual hi trobem unes&nbsp;tumbones&nbsp;per poder gaudir de les vistes. Impressionant!Com que ja comença a ser hora de dinar decidim arribar-nos fins al supermercat que ens queda més a prop, a Figueres, per comprar quatre coses de menjar que ens hem descuidat d’agafar. En poc més de 15 minuts som al supermercat, comprem i tornem de seguida cap a Mas El Brugué. Preparem el dinar, mengem i aprofitem per pensar què farem demà al matí, ja que aquesta tarda tenim organitzada una visita a la finca de la mà d’en Pol.A les 17 hores, ja descansats i ben tips, ens dirigim cap a l’aparcament on hem quedat amb el nostre súper guia. Ens presentem i comencem la visita. Deixem l’aparcament enrere i ens dirigim cap la zona de les oques i els signes, les quals tenen un estany molt gran on poder fer de les seves. És fantàstic poder veure aquest tipus d’animals en un entorn com aquest. Uns metres més endavant en Pol ens ensenya els ànecs exòtics, paons i els faisans que també tenen, quins colors més vius!Ens dirigim cap a la zona baixa de la finca on hi ha la granja de les vaques i dels vedells lactants, també el corral dels xais, les ovelles i els conills, i l’estable dels rucs, als quals podem donar de menjar panotxes de blat de moro i fins i tot raspallar. Quedem encantats amb la manera amb la que en Pol ens explica cada zona, curiositats sobre els animals i la mateixa finca. Després de passar a veure els xais i les ovelles, ens dirigim cap a la vinya de la qual també en fan vi, i fem una visita a l’hora, encara carregat de forces verdures, entre les quals carbasses, pebrots i tomàquets. Quina sort poder tenir un hort així! Finalment, fem una visita ràpida al petit celler on embotellen el vi, i ens dirigim cap a l’entrada de la casa, on diverses fonts d’aigua donen la benvinguda als visitants.La visita ha durat gairebé dues hores i ens ha encantat poder conèixer de primera mà el funcionament d’una finca d’aquestes característiques. Ara, el que ens queda de dia, l’aprofitarem per explorar pel nostre compte la resta de zones de Mas El Brugué, entre les quals la fantàstica piscina i la zona de barbacoes, fer algunes fotos per poder compartir l’escapada amb tots vosaltres, i començar a preparar-nos per sopar, que avui sopem fora!Ens arreglem i cap a quarts de nou sortim de Mas el Brugué direcció a Boadella d'Empordà, on tenim taula reservada a El Trull d'en Francesc, un dels restaurants que ens ha recomanat la Miriam i del que hem vist molt bones valoracions.La carretera és fosca com una gola de llop, però arribem a port en poca estona i sense complicacions. Aparquem i resseguim el carreró empedrat avall fins arribar a la porta del restaurant. L'edifici és gran i ja hi ha gent a dins gaudint del menjar. A nosaltres ens condueixen fins al pis de dalt on tenim una taula reservada al costat de la finestra, a un dels racons de la sala, com més ens agrada.&nbsp;La carta té una gran varietat de plats i de menús, diria que fins a quatre; però per variada la carta de vins! Finalment, després d'una bona estona ens decidim. De primer ens decantem per un carpaccio de gambes fresques de roses amb oli nou d'olives arbequines i sal gruixuda, i un carpaccio de peus de porc tebi amb fioie, ceps i vinagreta d'olives. Senzillament brutals! Pel segon ens posem d'acord i demanem un arròs de ceps, calamars i pop; dues de les nostres debilitats, els ceps i el pop. Finalment, per acabar, de mostres ens decantem per un "tatin" de poma tèbia amb gelat de canyella, i un crepe suzette amb gelat de vainilla i xocolata desfeta.Gaudim sense presses d'El Trull d'en Francesc i els plats que ens van portant, tot ben acompanyat d'una bon vi blanc Perafita 2018 de Martín Faixó. Ens passen les hores volant, així que ja toca retirar-nos, tornar cap a casa i descansar, que demà ens toca llevar-nos relativament avait per descobrir aquest meravellós entorn!El diumenge ens intentem llevar ben d’hora, esmorzem, ens calcem les bambes de muntanya i sortim direcció al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades, des d’on començarem l’excursió fins a l’ermita de Santa Magdalena.En poc més de 20 minuts arribem al Santuari de la Salut. Aparcar no és un problema ja que hi ha molt de lloc, així que deixem el cotxe i ens dirigim cap a l’església, una construcció relativament moderna, datada del segle XVII, i inclosa en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Està situada al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena i la construcció la formen tres cossos adossats, l’església i els edificis de l’hostatgeria als que es troba unida.Després de fer les fotografies de rigor i observar les vistes espectaculars sobre la plana, comencem el camí que ens portarà fins a dalt de tot de la muntanya, on hi trobarem l’ermita de Santa Magdalena. El camí al començament és força costerut, però posteriorment es va aplanant i a més està molt ben senyalitzat, així que la pujada és agradable. Les vistes també són de menció, ja que a mesura que anem guanyant alçada la plana amb el mar el fons van guanyant protagonisme.En poc més d’una hora arribem al cim, l’ermita i un eix geodèsic ens ho indiquen. Estem a gairebé 500 metres sobre el nivell del mar i tenim una vista panoràmica sobre la plana de l’Empordà. A una banda el mar Mediterrani, a l’altre la serralada dels Pirineus ja nevats; a sota nostre hi tenim també l’embassament de Boadella. Estem encantats d’haver arribat fins aquí dalt. Per altra banda, l’ermita és també una passada. Parlem d’una església d’una sola nau construïda al segle XV, totalment d’arquitectura romànica. Com a curiositat, una vegada arribats a dalt, dirigiu-vos a la part posterior de l’ermita on trobareu una cadena que us permetrà fer repicar la campana. Ens estem una estona gaudint de l’entorn i decidim emprendre el camí de baixada -el mateix que hem fet servir per pujar-, ja que es comença a fer tard i encara volem fer una visita al poble de Terrades, el qual mai hem visitat.Tornem a ser a Mas El Brugué. El matí i migdia han sigut genials; no hi ha res que ens agradi més que un bon dia a la natura descobrint nous indrets. Ara però, és hora de dinar, recollir les bosses i acomiadar-nos dels amics de Mas El Brugué, els quals ens han permès gaudir de 24 hores genials en un entorn immillorable. Abans però, no volem marxar sense comprar un parell d’ampolles del vi blanc que ells mateixos elaboren, i mitja dotzena d’ous de les seves pròpies gallines.Ens acomiadem i pugem al cotxe direcció a Terrades, el qual queda a menys de 5 minuts seguint la pista forestal que connecta Mas El Brugué amb el poble. Deixem el cotxe a l’aparcament de sorra que trobem a prop de la carretera i ens deixem perdre pels carrers. Terrades és un poble de poc més de 330 habitants, així que ja us podreu imaginar les seves dimensions. Com tots els pobles de l’Empordà, els seus carrers tenen un encant especial; n’hi ha de més estrets o més amples, amb cases més o menys antigues, però la pedra i les plantes sempre hi són. Us recomanem fer-hi una visita si hi sou a prop, la seva tranquil·litat i la parròquia de Santa Cecília, datada ja a l’any 982 us encantaran.Una vegada visitat el poble, tornem al cotxe i ens acomiadem d’aquest racó de Catalunya que ens ha acollit durant aquest cap de setmana. Ens ha encantat tornar-nos a escapar, sentir que tornem a trencar amb el dia a dia, conèixer nous indrets i la història que els envolta. Aprofitem aquesta publicació també per agrair a tot la família de Mas El Brugué per obrir-nos les portes de casa seva i per deixar-nos conèixer aquest oasi al mig de l’Empordà. Moltes gràcies!

Descobrint Mas el Brugué, Terrades i Santa Magdalena, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Mas el Brugué i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Mas el Brugué: Descobrint Terrades i Santa Magdalena

Descobreix amb nosaltres Mas el Brugué, apartaments de turisme rural entre la plana de l'Empordà i els contraforts de la Garrotxa

Aquest cap de setmana d’octubre també tenim una escapada preparada! En tenim moltes ganes! Així que, avui dissabte, després de que soni el despertador, després d’un bon esmorzar i deixar-ho tot fet, agafem el cotxe amb les nostres bosses, per la C-31, direcció Tarragona.Després d’una horeta amb música, conversa i una bona companyia, agafem la nostra sortida i ens desviem cap a la nostra destinació: Aquest cap de setmana ens escapem a Miami Platja!<blockquote>Miami Platja és un nucli costaner situat a uns 30 quilòmetres al sud de Tarragona. Forma part del municipi de Mont-roig. És un dels nuclis que forma part de la Costa Daurada, amb cales i platges de bandera blava i amb aigua cristal·lina on es pot practicar i gaudir de diversos esports aquàtics.&nbsp;</blockquote>Sembla mentida com canvien les diferents zones de Catalunya segons l’època de l’any! I si li sumem les mesures i les estriccions pel Covid-19, encara més! Així que ens trobem a un Miami Platja molt tranquil, amb pocs cotxes a la carretera.Seguim les indicacions del GPS i arribem fins a un pàrquing situat davant d’una platja magnífica anomenada Platja Cristall. I no ens estranya que tingui aquest nom, l’aigua és d’un color turquesa impressionant! Ens quedem bocabadats mirant i contemplant aquest paisatge! I més, perquè els núvols de pluja ens han donat una treva i amb el reflexa dels rajos del sol encara és més impressionant!De seguida ens trobem amb l’Ivan qui ens presentarà Sunrisehomes.es, gestor de diferents estudis i allotjaments turístics, entre els quals el que ens allotjarem aquest cap de setmana. Ens acompanya fins a la que serà la nostra casa aquests dos dies, l’estudi anomenat Vasarely però conegut com l’Estudi Zebra. Un estudi petit però acollidor, decorat amb els colors blanc i negre que juguen dins de l’apartament. I no ens podem queixar! Ens queda a pocs metres de la platja, té unes vistes magnifiques i pràcticament té de tot per passar el cap de setmana amb totes les comoditats.&nbsp;Després d’estar parlant amb l’Ivan una bona estona, explicant-nos una mica sobre la zona, el que podem fer i què podem visitar, ens deixa una sorpresa a la cadira: una samarreta tèrmica i un neoprè amb unes potes d’ànec i unes ulleres per si ens atrevim a llançar-nos a l’aigua! Esperem que sí! Ens acomiadem de l’Ivan i ens posem còmodes.Sense adonar-nos-en ja són passades les 13:30h i no tenim res per dinar. Així que decidim reservar taula en un dels restaurants que l’Ivan ens ha recomanat. És hora de trucar al restaurant Limonero per anar a dinar!Quan se’ns fa l’hora decidim arribar-nos-hi caminant i passejar pel passeig que ressegueix la platja i les diferents caletes que hi ha per la zona. Tenim la sort que avui el mar està preciós! Pel passeig no es trobem gairebé ningú, algun esportista corrent, algunes parelles caminant i algun nen jugant amb els patis, però res més. Teníem ganes de relaxar-nos i és la millor temporada per visitar aquesta zona de Catalunya, sense dubte!Seguim caminant pel passeig i arribem fins al restaurant Limonero, allà mateix. Ens asseiem a la nostra taula reservada, situada a la segona planta del restaurant. I allà, seguint tot el protocol Covid-19, demanem el primer, el segon plat i el vi. De primer provarem els tomàquets amb ventresca de tonyina i ceba vermella i l’amanida de kale, poma granny, formatge de cabra, pipes de carbassa i vinagreta oriental de pastanaga i gingebre. De segon, tots dos ens animem amb el pop a la brasa i per acompanyar, un vinet negre de la D.O. Tarragona.La veritat és que tot està per llepar-se’n els dits! Boníssim! Quedem ben tips, però per sort, encara tenim lloc pel postra! En Juli s’anima amb la torradeta de Santa Teresa caramel·litzada amb gelat de nata, i l’Andrea, com sempre, tria el&nbsp;coulant&nbsp;de xocolata amb gelat de vainilla. Boníssim!&nbsp;Sortim del restaurant encantats! I aquest cop, ens decidim per tornar cap al nostre estudi caminant per la sorra de la platja, mentre l’aigua ens toca i refresca els peus. Endevineu a qui se li han mullat els pantalons amb una onada?Un cop arribats a l’estudi, ens traiem la sorra dels peus ja que les dutxes públiques estan tancades. Aprofitem per descansar una mica mentre mirem una pel·lícula. Però abans de que sigui tard, ens arribem fins al supermercat de Miami Platja, que s’ha de dir que és enorme, i fem una petita compra pel sopar, l’esmorzar de demà i el dinar.Abans de sopar, però, ens visita l’Ivan a l’estudi i ens convida a una copa de vi. Ens explica sobre els seus projectes, els quals ens semblen molt interessants, i ens segueix explicant coses de la zona i sobretot, sent un amant dels vins, del Priorat.És fa tard, i ens acomiadem. És hora de sopar i anar a dormir, que demà serà un gran dia!&nbsp;Sona el despertador! És diumenge! Tenim ganes de conèixer encara una mica més la zona i gaudir d’aquest cap de setmana per la Costa Daurada. Així que després d’un bon esmorzar agafem el cotxe i ens dirigim cap a l’Hospitalet de l’Infant.&nbsp;<blockquote>El municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant està situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre. Està integrat per cinc nuclis de població: Vandellòs, Masboquera, Masriudoms, l’Hospitalet de l’Infant i Almadrava. El municipi es va constituir el 1818, com a part escindida del de Tivissa i es reconeixen històricament fins a 11 nuclis d’habitats.</blockquote>Un cops arribats a aquest poblet, decidim donar-hi una ullada. I trobem Ca La Torre, l’antiga torre defensiva i la casa pairal més significativa de Vandellòs. La torre de defensa és del segle XVI i està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquests tipus de torre es construïen com a lloc d’observació i protecció contra els atacs dels pirates.&nbsp;Ca La Torre és un equipament cultural format per l’antiga casa pairal de la família Gil-Vernet, que ha comptat amb diverses generacions de metges de renom internacional. L’edifici actualment recull l’arxiu històric del poble.Després de contemplar l’edifici per fora, decidim apropar-nos fins la platja anomenada l’Arenal. La platja més gran de l’Hospitalet de l’Infant de 1.800m de longitud i situada més a prop del poble. És una platja ampla de sorra fina, amb dues cares diferents. La part nord que és una platja urbana de fàcil accés des del passeig marítim, i la part sud que és una platja natural, amb boniques dunes plenes de vegetació mediterrània, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb joncs.L’Arenal també té un color maquíssim! I això que avui fa vent! Decidim caminar per la sorra i contemplar el mar una bona estona. Sembla que el temps passi molt lent, però ens adonem que se’ns està fent tard, i tot i que ens agradaria contemplar moltes altres platges que ens han recomanat, com ara La Punta del Riu, el Torn o la d’Almadrava, decidim que és hora de tornar cap el cotxe i anar a la segona destinació proposada per avui.Sort que ho tenim relativament a prop, així que en poca estona ens plantem a Mont-roig del Camp, aparcats i a punt.<blockquote>Mont-roig del Camp és un municipi amb nucli antic a l’interior i zona costanera, on es troba la població de Miami Platja. Així que l’original dualitat entre l’interior i la costa crea una entranyable zona formada per cales de petites dimensions i una zona de gran valor natural enmig de la natura.&nbsp;</blockquote><blockquote>Cal destacar que Joan Miró, el pintor, va crear a Mont-roig l’obra i l’univers mironians. Enter els diversos escenaris que han servit de model per a les obres de Joan Miró destaquem Las Masia, Mont-roig, el pont, la Platja de Mont-roig o el Poble i l’Església de Mont-roig.</blockquote>Som a l’aparcament per descobrir Mont-roig des de les alçades. Així que un cop aparcats ens dirigim cap a l’impressionant mirador natural situat a la muntanya de l’Areny, al costat esquerra, el costat oposat on és el camí per arribar a l’Ermita Mare de Déu de la Roca i l’ermita de Sant Ramón.El camí al principi és fàcil, però després s’ha de grimpar una mica per arribar als punts més alts. Entre el sol, la mascareta i la calor, arribar-hi se’ns està fent una mica llarg. En el camí trobem diferents senyals i rutes per a fer en aquesta zona. Ens sobta la ruta fins a la Cova Foradada, les Escales del Diable i la Roca del Migdia; però ja les farem un altre dia, ja que avui no anem preparats. Per fi arribem, i ens quedem ben parats! Des d’aquí s’observa tota la plana del Camp de Tarragona, és espectacular! I no només això, sinó que s’hi tenen unes vistes precioses de les dues ermites!Després d’estar-nos-hi una estona observant tot el nostre voltant, toca tornar a baixar. Per sort és més fàcil i ràpid que pujar, ja que sembla que no faci tanta calor. Un cop a baix, decidim anar a visitar les dues ermites.&nbsp;Primer arribem fins l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, situada a 294m d’altitud damunt d’una roca de pedra sorrenca erosionada i de color vermellós. Volem destacar una frase del lloc que deia Joan Miró: ‘L’ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble...’.&nbsp;Hem de dir que a nosaltres també ens impacta aquest color. És un color preciós i que contrasta moltíssim amb el colors blanquinosos de les ermites. Des d’aquí les vistes són espectaculars també, ideal per passar-t’hi hores mirant el paisatge dels camps d’oliveres, dels poblets o del mar al fons. A més, ens sobta que a dins mateix hi ha un bar i un petit restaurant, on s’hi pot agafar quelcom per beure i menjar per emportar.&nbsp;Més amunt hi trobem la Capella de Sant Ramon. S’hi puja per uns graons tallats a la mateixa roca. Sant Ramon destaca entre la pedra vermellosa pel seu color blanc, que servia de guia als mariners. Aquesta capella ocupa el lloc que en origen ocupava el castell, i està documentada des del segle XVI. Explica la història que la imatge de Sant Ramon va ser trobada per pescadors de Cambrils. Com a curiositat, Joan Miró, el 1916, va pintar el quadre de Mont-Roig, Sant Ramon, que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Aquests és, sense dubte, un dels llocs que heu de visitar si us escapeu fins a Mont-roig. Però com sempre, les hores van passant i ja és hora de tornar cap a l’estudi. Allà ens preparem el dinar: una hamburguesa ben completa i comencem a guardar-ho tot i a preparar les bosses per tornar cap a casa.&nbsp;Arriba la tarda de diumenge i després d’acomiadar-nos de l’Ivan i d’aquest lloc meravellós, toca tornar cap a casa i preparar-nos per aquesta nova setmana que ara començarà. Això sí, acabem l’escapada jurant-nos que tornarem a la Costa Daurada i descobrirem nous llocs i racons que encara ens queden per veure, que segurament són fantàstics! Gràcies Ivan i Sunrisehomes.es per deixar-nos descobrir aquest racó tant meravellós de Catalunya, tornarem!

Descobreix amb nosaltres Miami Platja, Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Miami Platja: Descobrint Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant

Descobreix amb nosaltres Miami Platja, Mont-roig del Camp i racons increïbles del Camp de Tarragona!

<blockquote>Montanissell és un petit nucli de població situat a 1.134 m d’altitud, a la comarca de l’Alt Urgell, i pertanyent al municipi de Coll de Nargó. Situat als peus de la serra de Sant Joan, a Montanissell hi trobarem l’església de Sant Joan, l’església de la Mare de Déu de la Salut, i el restaurant Cal Borda. Montanissel, o la “vila de Montangocello”, ja són citats l’any 988 per una permuta entre el bisbe d’Urgell i el Comte Borrell II, tot i que la parròquia del poble és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell en la segona meitat del segle X. L’any 966 és documentat el castell de Montenissell.</blockquote>És dissabte de tardor i comença a fer fred. Com de costum hem pujat al Pirineu per desconnectar, passar uns dies amb la família i celebrar la Castanyada tots plegats. Vam arribar dijous i des d'aleshores que no hem parat, però en el bon sentit de l'expressió. Sense presses ni preocupacions ens hem arribat fins Andorra per comprar quatre coses que necessitàvem, ens hem escapat fins a la Seu d'Urgell a fer una passejada amb els gossos, observar la catedral, ara ja restaurada, i a gaudir els colors de tardor al Parc del Segre on hem pogut jugar amb els reflexes dels arbres sobre el canal.Ahir vam celebrar la Castanyada a casa; panellets, castanyes, moniatos i un got de vi dolç ens van fer entrar en calor i ens van fer agafar forces per aguantar la cua de cotxes, la majoria d'ells provinents de Barcelona, que pujaven direcció Andorra.&nbsp;Però si hi ha una cosa que ens fa especial il·lusió d'aquesta escapada, a banda de poder celebrar la Castanyada tots junts, és la de tornar a Montanissell, passejar pel poble, arribar-nos fins a l'església de la Mare de Déu de la Salut, visitar l'ermita de Sant Joan amb la majestuosa Serra de Sant Joan al fons i, sobretot, quedar-nos a dinar a Cal Borda, per nosaltres un dels restaurants de referència a l'Alt Urgell, el qual us recomanem visitar si sou a prop de Coll de Nargó o d'Organyà.Cap a les 12 del migdia pugem al cotxe i agafem la carretera direcció a Organyà, on un cop arribats al centre del poble, deixem la carretera principal per agafar un trencall que ens du fins on comença la carretera d'Organyà a Montanissell. Per davant tenim una carretera de muntanya d'onze quilòmetres de voltes i més voltes, això sí, asfaltada i en molt bon estat, si no tenim en compte que és un pèl estreta, podem trobar pedres al costat de la carretera, i hi podem trobar algun ciclista prou valent per superar la pujada.En general però, la carretera fa de bon passar, sobretot per les vistes cap a la vall. En aproximadament 40 minuts arribem al poble i deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Cal Borda on ens quedarem a dinar. Ara que ja hem aparcat, us recomanem reservar taula al restaurant ja que és un punt de referència a la comarca i sol estar força ple. Si hi truqueu, aprofiteu per dir-los que voldreu arròs de muntanya, no us en penedireu; més endavant en parlarem, però ara anem a caminar una mica.Deixant el cotxe a l’aparcament comencem a caminar direcció a l’Església de la Mare de Déu de la Salut, més o menys a 20 minuts a peu del restaurant, des d’on s’observa a dalt d’un turó a la punta oposada del poble. En aquest mateix turó és on hi havia el poble vell de Montanissell. La parròquia de Montanissell és esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell en la segona meitat del segle X. Per altra banda, l'any 966 és documentat el castell de Montanissell.Es tracta d'una església d'una sola nau amb capçalera plana i capelles laterals. La nau és coberta per una volta de canó reforçada amb arcs faixons. Als peus hi ha un cor de fusta que descansa en un arc carpanell. Al costat sud-oest hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta d'aresta. Tant pel parament com per la disposició de les capelles, sembla que es tracta d'un afegit del segle XIX.Per arribar a l'església agafem un camí de terra ample i senyalitzat que passa per 3 cases habitades. Deixant-les enrere, seguim caminant fins enfilar la pujada que ens porta fins davant mateix de l'església, la porta d'accés de la qual present un arc rebaixat i està desplaçada a l'esquerra. Damunt hi veiem un ull de bou.Des d'aquest punt la vista del poble és espectacular ja que es pot observar a simple vista gairebé tota la serra de Sant Joan, les vinyes d'alçada, el nucli de població i l'ermita de Sant Joan. Val la pena haver caminat aquest tram només per quedar-nos amb la fotografia.Com que ja comença a ser tard i tenim taula encarregada a dos quarts de tres, desfem el camí i ens dirigim ara sí cap a Cal Borda. El restaurant consta de dues sales: la principal i la secundària on, tot i indicar que és el bar, també s'hi serveixen menjars. Entrem.Com de costum, aquest cop està ple de gent, sort que hem reservat! De seguida ens atenen i ens indiquen la taula que ens toca, al costat de la paret, no massa lluny de l'entrada. En un no res ens pregunten si ja sabem el funcionament del dinar, així que al dir que sí comencem amb els primers. En qüestió de minuts ens porten la plata d'amanida, el pa amb tomàquet, la taula d'embotits, els formatges i el plat de pernil salat. Pels qui no conegueu Cal Borda, la carta és molt senzilla. De primer us serviran els plats que acabo de mencionar: embotits i formatges artesans, pa amb tomàquet i amanida. Podeu menjar tant com vulgueu, i si s'us acaba, segurament us preguntaran si en voleu més. En aquest punt segurament estareu temptats de fer-ho, però molt sincerament no us ho aconsello, ja que us espera un segon de luxe!En el nostre cas comencem amb l'embotit. Cal mencionar que la taula ve amb els embotits sense tallar, així que més val que us mentalitzeu en que a algú li tocarà treballar. En aquest cas em toca a mi com ja ve éssent habitual. Talls de bull blanc i negre, donja, llonganissa i fuet, xoriço, entre d'altres fiambres comencen a omplir el plat, acompanyats del pernill del país, els formatges i una bona llesca de pa amb tomàquet. Crec que aquest és bon moment per advertir que si sou vegetarians, vegans o simplement teniu poca tolerància a la carn, possiblement venir a Cal Borda no sigui la millor opció ja que la carn és abundant tant en el primer com en el segon plat. Però de totes maneres, no costa res preguntar si tenen alguna opció al reservar taula.Un cop tips d'embotit i amb l'amanida gairebé acabada, ideal per a tirar avall, és hora dels segons. Com us he comentat anteriorment avui hem demanat arròs, així que ens porten la paella ben calenta per començar a gaudir-lo. Per nosaltres és un dels millors arrossos de muntanya que hem provat, amb el permís de l'arròs de l'Hostal Pedraforca. La ració és ideal per quedar satisfet però no massa tip, el suficient per poder encarar el que podríem dir la segona part dels segons.Després de retirar-nos la paella ens pregunten què voldrem de segon. En aquest moment haureu de triar quines casseroles voleu degustar. En el nostre cas ens decantem per l'estofat de senglar, el pollastre amb prunes, peus de porc i conill amb bolets. No us espanteu, les racions són petites i estan pensades per, com he dit, degustar i no pas agafar un empatx.En els tres casos, tant el senglar, com el conill, el pollastre i els peus de porc estan molt ben cuits i els acompanyats van molt bé per fer passar avall la carn. Tot això ho acompanyem amb una ampolla d'aigua i el vi negre de la casa, que sempre va bé per fer passat el fred i el cansament.Ara ja amb la panxa plena i contents d'haver pogut tornar a menjar a Cal Borda, és hora dels postres. Aquest cop ens decantem per una macedònia i una crema catalana amb sucre cremat, com ha de ser. La casa té costum de servir-te un músic amb un porronet de vi dolç per acompanyar, detall que s'agraeix molt.Cap a quarts de cinc de la tarda hem fet ple i ja que es comença a fer fosc, decidim pagar, acomiadar-nos i anar cap al cotxe per desfer el camí que ens ha portat fins a Montanissell, per nosaltres un dels pobles més encantadors de l'Alt Urgell pel seu menjar, per la majestuosa Serra de Sant Joan, i les vistes sobre Organyà i Coll de Nargó, les quals et fan quedar embadalit. Possiblement us estareu preguntant quin preu té aquest menú, doncs no heu de patir perquè el preu és tancat a 25 euros per persona independentment que mengis el que et donen, o si vols menjar més. Potser per a persones amb poca gana no sortirà tant a compte per la quantitat que puguin menjar, però us assegurem que val la pena escapar-se a Cal Borda ni que sigui un cop, per tastar els embotits i les carns guisades.&nbsp;A nosaltres ens té enamorat i segur que hi tornarem ben aviat no només per repetir a Cal Borda, sinó també per visitar les Coves d'Ormini, una de les cavitats més interessants del massís de la Serra del Boumort, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalactites. Us n'anirem informant!

Descobreix el poble de Montanissell, així com el restaurant Cal Borda, la Serra de Sant Joan i les Coves d'Ormini. Si vols conèixer el petit poble de Montanissell, fes clic aquí!

Escapada a Montanissell: Cal Borda, la Serra de Sant Joan i les Coves d'Ormini

Descobrim un dels pobles amagats als peus de la Serra de Sant Joan, al Massís del Boumort, a la comarca de l'Alt Urgell. Vistes impressionants, bon menjar i un vi d'alçada!

<blockquote>Rubió és un municipi rural de la comarca de l’Anoia, a la província de Barcelona. Està situat al nord de la comarca, al límit amb la comarca del Bages. Rubió, amb una superfície d’uns 48,20&nbsp;km² i aproximadament 232 habitants (2018), està envoltat de muntanyes, camps, vegetació i la majoria de cases de la zona són masies aïllades, com&nbsp;és la&nbsp;Vila Caelus Masía Boutique,&nbsp;ideal per a escapar-se del dia a dia i desconnectar.</blockquote>Feia temps que esperàvem aquesta escapada. Teníem ganes de conèixer nous llocs amb encant i descobrir més paisatges i cultura de Catalunya i d’aquesta manera celebrar el nostre aniversari amb una mica d’aventura. Així que ens trobem sobre les cinc de la tarda, al cotxe, de camí a l'Anoia, exactament anem en direcció a Rubió.Mentre en Juli condueix amb la ràdio posada, cantem i mirem l’espectacle natural que tenim per la finestra. I és que en menys d’una horeta de viatge hem arribat al Parc Eòlic de Rubió, format per 50 aerogeneradors. Uns aerogeneradors de grans dimensions que es mouen pel vent. Sembla mentida però estem sorpresos de veure’ls i a més tan a prop. En pocs minuts de carretera de sorra i vegetació trobem els indicadors, fàcils de seguir, que ens senyalen el lloc on anem a passar la primera nit del cap de setmana. Avui descobrim&nbsp;Vila Caelus Masía Boutique, a&nbsp;Rubió!&nbsp;S'acaba el camí de sorra i aparquem el cotxe. Al costat una preciosa masia envoltada de boscos on el color verd predomina, tot i que es comencem a veure claps de tardor. Sortim del cotxe i ens parem a escoltar i a mirar, no s'escolta res! Només els ocellets cantar. Estem molt contents d’estar aquí! Ens brillen les cares i encara no hem vist res! Ens posem l’armilla, fa fresqueta. Sembla que la tardor ja està arribant als boscos catalans.Sense endur-nos les maletes ens dirigim a l’entrada de la&nbsp;Vila Caelus Masía Boutique. Una mica intrigats truquem a la porta i ens obra un home. Un home que amb molta gràcia ens diu que estem entrant per la cuina de&nbsp;Vila Caelus, però que no ens preocupem, que el 99% dels convidats entren per aquí!Entrem, ens demana els DNI i es presenta. Ell és en Frank un sevillà que fa uns quants anys que viu a Catalunya. És més, ens explica que volia un canvi a la seva vida i que ara fa sis anys que es dedica, amb la seva parella José, a construïr el que és ara Vila Caelus, i a posar còmodes als convidats de la seva masia boutique. La primera que va existir a Catalunya!I nosaltres, situats al menjador, estem sorpresos escoltant tot el que ens explica mentre mirem la decoració. És una passada! Aquest noi té molt bon gust!<blockquote>La Vila Caelus Masia Boutique és la masia boutique de&nbsp;referència&nbsp;Catalunya. És un petit hotel de cinc habitacions, només per adults, situat al poble de Rubió, amb vistes a la muntanya, des d'on es poden practicar diverses activitats, entre les guals gaudir de la piscina a l’aire lliure.</blockquote><blockquote>Aquesta masia de pedra és del segle XVIII i està completament rehabilitada, no hi falta cap detall! Cada una de les habitacions és diferent en quant a la decoració i els acabats, fent l’experiència encara més única i personalitzada. La decoració està plena de detalls, amb un estil i decoració propi que&nbsp;podríem&nbsp;classificar com a modernista . A més de la piscina, la masia disposa d’una biblioteca amb molts llibres&nbsp;i una zona de cinefòrum amb un billar, una zona amb sofàs i llar de foc i, per últim, tot el jardí exterior espectacular.&nbsp;</blockquote>En Frank ens ensenya tota la masia, és espectacular! Ens encanta, no hi falta cap detall. Tot és únic i està molt ben pensat. Ens va explicant diferents coses sobre la decoració i la rehabilitació de l'edifici, per exemple, que van trigar 4 anys en restaurar-la i que encara hi estan fent cosetes. També ens explica que tots els mobles tenen un significat i una importància per a ell. La majoria han estat restaurats personalment i tots ells formen part dels seus records, o dels seus familiars i amics. És a dir, molts dels mobles que tenen a la Vila Caelus Masia Boutique són regals que han rebut, com per exemple, el bonic piano del menjador. Ens sembla molt interessant aquest concepte. Ens encanta!&nbsp;A continuació ens ensenya la nostra habitació, tota molt ben decorada, com era d’esperar veient la resta de la masia, i amb totes les comoditats. Però per sorpresa nostra, ens comenta que com que aquesta nit estarem sols, ens proposa canviar d’habitació i dormir a l’habitació més gran de la casa. És impressionant! Amb un estil nòrdic, molt oposat al resta de la casa, no li falta detall, un llit gegant, un lavabo, una finestra amb vistes al bosc... ens encanta!Amb la felicitat que ens ha encomanat en Frank i la Vila Caelus Masia Boutique, anem al cotxe a buscar les maletes, aquest cop passant per l’entrada principal, i ho portem tot a l’habitació. Ordenem una mica les coses i fem una repassada a l'interior fixant-nos en tots els detalls! A la tauleta ens esperen dos bombons i no només això, un pot maquíssim de llaminadures. A qui no sabeu qui ha posat la mà?Al lavabo tampoc hi falta de res! Hi ha respalls de dents per si t’has deixat el teu, compreses i un tampó per si les mosques, tovalloletes desmaquillants, sabó pel cap i pel cos, assecador de cabell... Un lavabo de deu!Decidim baixar a la biblioteca i jugar al billar ja que encara tenim una estona abans de sopar. Després de fer un parell de partis, ens asseiem una estona als sofàs i xerrem de les nostres coses. Feia temps que no teníem una estona per a nosaltres dos, i aquest moment ha sigut ideal.Al cap d'una estona, en Frank ens presenta a en José, un noi molt amable també! I sense tenir temps a dir que sí, ens han encén la llar de foc, situada a l’antic celler de la masia, una de les parts de la casa que van poder conservar. Fa fresqueta, sembla mentida però ja estem a uns 7 graus a fora. Així que estar al costat del foc ens ha anat molt bé! En Frank abans ens ha parlat dels seus famosos i saborosos vermuts, així que n'hi hem demanat un per cada un! I en efecte, són boníssims! Tenien raó, el vermut d’en Frank és de deu! No li falta cap detall, un tronquet de canella, fruites del fosc, el pebre, un tros de taronja i altres ingredients que no es veuen però que van d'aquest vermut negre un entrant ideal per fer temps pel sopar! Boníssim!Hem quedat a les 21:30h per sopar, així que de seguida arriba l’hora i ens asseiem a la nostra taula. I sabeu? Això ens ha encantat! Cada taula està decorada amb les rajoles hidràuliques de cada habitació, cada una d’elles diferent. Així que cada habitació té una taula assignada, decorada igual que el terra de l'habitació. El que dèiem, detalls encantadors. En Frank té molt bones idees i molt bon gust!Ens porta la carta i ens explica que tot el que tenen és del seu hort o de l’hort del veí. Els ous també són d’un dels seus veïns, i tot està realitzat per ell. Tot Km0 i biològic! Així que a part de decorar tota la masia també sap cuinar!Decidim compartir els diferents plats, així que de primer demanem el tomàquet farcit d’arròs i bolets i l’amanida amb formatge de cabra cruixent. De segon ens decantem per l’entrecot acompanyat de puré de patata i els koftas de vedella, acompanyat d'un vi negre del Priorat, el Santes.Abans dels primers plats, en Frank ens sorprèn amb un entrant de torradetes amb formatge brie i melmelada de pebrot groc feta per ell. Deliciós! I això que no som fans del pebrot!Arriben el primers i gaudim com nens intercanviant els plats. Arriben el segons i&nbsp;al·lucinem amb el gust dels koftas, mai ho havíem provat i ens ha encantat! I l’entrecot, boníssim!&nbsp;Estem tan plens que decidim no demanar postres, i això que hi ha pastis de xocolata! Però estem molt tips, ens ho reservem per demà a l'hora d'esmorzar.Marxem una altre estona als sofàs al costat de la llar de foc i parlem fins que ens ve la son. Sense adonar-nos-en s’ha fet tard i ja són quasi les dotze. Així que decidim anar cap a l’habitació i posar-nos al llit. És hora de dormir, ja que volem aprofitar el dissabte gaudint d’aquest espai tan bonic.&nbsp;Ens sona el despertador! Ahir a la nit havíem decidit baixar a esmorzar a les 9h però fem una mica el ronso mentre veiem l’entrada del sol i els colors del bosc, així que ens aixequem una mica més tard del previst, ens dutxem i cap a les 9:30 h baixem a esmorzar.Ens sorprèn el menjador amb un bufet lliure espectacular! Diferent tipus de pa fet i fornejat per en Frank i la seva amiga. Diferents embotits com fuet, llonganissa, salsitxó i molts més, així com molts tipus de formatge. També hi ha mantega i diferents melmelades i tipus de mel ecològica feta també per un apicultor de la zona. No falta cap tipus de suc, també hi ha cereals i diferents peces fruites. A més, en Frank, a banda de donar-nos el bon dia ens ofereix la possibilitat de demanar un ou ferrat, truita a la francesa o bacó. Imagineu que demanem? En Juli s’apunta a l’ou ferrat i al bacó, jo em quedo amb un ou ferrat.Amb la taula molt ben preparada, amb plats maquíssims i diferents als d’ahir a la nit, ens asseiem amb pa i diferents embotits. A la poca estona en Frank ens porta els ous i el bacó. En definitiva, un esmorzar més que deliciós!Un cop acabat tot el que hi havia al plat i amb la panxa ben plena anem a l’habitació a rentar-nos les dents i a fer la maleta, ha sigut una estada curta però molt enriquidora. Abans de marxar però, volem fer una visita pels voltants de la casa.A pocs quilòmetres de la Vila Caelus Masia Boutique hi ha una ermita amb un campanar. Així que amb la clau que ens ha donat en Frank, seguim el camí asfaltat cap a munt. La pujada ens va donant unes vistes brutals de la zona! Tot és verd! És maquíssim! I un cop a dalt, la veiem! Veiem el campanar de l’ermita de Sant Martí de Maçana!De seguida obrim la porta i encenem les llums. És una ermita restaurada i en molt bones condicions. Comencem a pujar les escales direcció al campanar. Abans d’arribar a dalt de tot hem d'anar en compte ja que els graons estan trencats, i s’ha de pujar amb una escala de fusta i un petit saltironet, obrint la porta, per arribar al campanar. Les vistes des d’aquí són maquíssimes! Ens dediquem a observar el paisatge i a tocar la campana! Després d’una estona baixem i sortim de l’ermita.&nbsp;Després de gaudir el paisatge del voltant decidim que és hora de tornar. Així que un cop arribats de nou a l'habitació, tanquem la maleta i ens acomiadem d’en Frank, comprant un pot de mel de romaní per casa. Segur que tornarem ben aviat.Ens ha encantat descobrir i passar part del cap de setmana a la Vila Caelus d’en Frank i en José. Ens han fet sentir com a casa! Hem estat molt còmodes i això ha sigut gràcies a ells! Són persones encantadores i molt atentes. Han creat aquesta masia amb molta estima i amb molt d'entusiasme, cosa que es nota quan hi ets. En definitiva, unes persones molt intenses i agradables.Deixant enrere la Vila Caelus Masia Boutique, ara ens dirigim cap a l’església de Santa Maria de Rubió, una església gòtica molt coneguda i important, situada al petit poble de Rubió; una església que cal visitar abans de marxar. Amb pocs minuts, ens trobem a l’aparcament, un aparcament que està ple. Ens preguntem, que hi ha missa avui?Deixem el cotxe on podem i ens dirigim al turó on està situada aquesta església tan espectacular. La veiem i l’admirem. És maquíssima i molt alta! Encara la fa més bonica el jardí verd i amb pins que l’envolta, per no parlar del paisatge tan bonic que es veu des d’aquí. Impressionant!<blockquote>L’església de Santa Maria de Rubió va ser construïda entre els anys 1275 i 1300, substituint l’església anterior anomenada en documents medievals de l’any 1082. Aquesta està situada en el nucli urbà de Rubió, i els seus orígens són del segle XI. A dia d'avui encara exerceix com a església parroquial.</blockquote><blockquote>L’església de Santa Maria de Rubió és un dels pocs exemples de temples gòtics rurals que tenim a Catalunya. Presenta una planta rectangular i té una única nau coberta amb&nbsp;doble volta de creueria, amb dues claus en els vèrtexs, esculpides amb Agnus Dei i un petit Pantocràtor.</blockquote><blockquote>Al llarg dels segles XVI, XVIII i XX, l’església ha sofert diferents restauracions. L’última entre els anys 1985 i 1989.</blockquote>Mentre seguim contemplant aquesta església espectacular, anem donant la volta, fins a trobar-nos amb un pou. També una casa i els carrerons del poble. I per fi, la porta principal. I sabeu què? Hi feien una missa, però no una missa qualsevol, és un casament! Així que tot i sabent que a dins ens esperava un retaula original espectacular, hem hagut de fer marxa enrere per no interrompre la cerimònia. Esperem poder tornar un altre dia per observar l’església per dins.&nbsp;Contents d'haver pogut visitar Santa Maria de Rubió, seguim amb la nostra ruta, enfilant carretera avall direcció a Sant Fruitós de Bages, on descobrirem el Monestir de Sant Benet. Quantes coses que estem descobrint avui, això és un no parar! Però per no allargar més aquesta història, us explicarem com la visita al monestir en una segona publicació!

Vila Caelus Masía Boutique és una de les millors masies boutique de Catalunya. Entra i descobreix Vila Caelus Masía Boutique amb nosaltres. Us encantarà!

Vila Caelus Masía Boutique, la millor masia boutique de Catalunya?

La Vila Caelus Masía Boutique és la masia boutique de referència de Catalunya. Descobreix amb nosaltres Vila Caelus Masía Boutique, una masia boutique amb molt d'encant a l'Alta Anoia!

Escapada a la Vila Caelus Masía Boutique

<blockquote>Llers és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, que per la seva situació geogràfica sempre ha estat un lloc estratègic. Les primeres dades documentades són de la segona meitat del segle X, quan s’esmenten les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes del 974. Com a monument important destaquem a la part alta de la vila les restes de l’anomenat Castell de Llers, format per una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial. Amb aquestes característiques parlem d’una construcció medieval, trobant evidències documentals que l’any 1276 el vescomte Rocabertí ja feia obres de restauració al castell.&nbsp;&nbsp;</blockquote>Feia dies que ho esperàvem, teníem moltes ganes de desconnectar després d’aquests mesos tant intensos que hem passat! Amb l’Andrea fa temps que ens estem arreglant un pis així que els caps de setmana s’han convertit en un ritual de pintar, restaurar i moure mobles, i instal·lar llums, electrodomèstics o altres aparells. Així que abracem amb molta força aquesta escapada que realitzarem per l’Empordà i la&nbsp;Costa Brava&nbsp;per descansar, carregar les piles i explorar aquesta zona tant bonica de casa nostra. Som-hi!&nbsp;És dimecres. Ens despertem ben d’hora, cosa que costa ja que ahir va ser l’últim dia de la Festa Major d’Argentona (Maresme) i la nit ha estat plena de soroll, rauxa i petards a la matinada. Esmorzem una torrada amb llonganissa i una altre amb xocolata per agafar forces. Tanquem les maletes que gairebé estaven fetes i carreguem el cotxe, ens esperen 1 h 30 minuts de trajecte per l’AP7, així que amb música i aigua, ens posem en marxa cap a Llers on dormiren els següents 7 dies.Després d’aquesta estona al cotxe arribem a&nbsp;Llers, un poble ple de carrerons petits i amb molt d’encant. Deixem el cotxe al mig de la Plaça del Ramal, al centre del poble, on ens trobem amb la Carme, qui ens ensenya el pis que hem llogat per Airbnb i ens dona les claus perquè gaudim de la petita casa durant aquesta setmana amb un gran somriure. És un pis petit però decorat amb bon gust. Està equipat amb totes les necessitats, això sí, no té TV així que si us animeu a llogar-lo desconnectareu de veritat! Ah! També us hem de dir que en aquest pis us deixen portar el vostre o els vostres amics peluts; si busqueu un apartament on poder dur el vostre gos, aquest és ideal!Després de deixar totes les bosses i col·locar-ho tot al seu lloc decidim anar a dinar, ja que la panxa es comença a queixar. A menys d’un minut caminant, a la bora del pis, trobem un bar, el bar Surreyes. Decidim entrar i preguntar si encara estem a temps a dinar. Amb molta amabilitat ens diuen que sí i ens ensenyen la carta. Seiem a taula mentre gent gran del poble juga a cartes a les taules del nostre voltant; ens sembla que juguen a la botifarra. Escollim el plat combinat que volem dinar: hamburguesa, ou ferrat i bacon acompanyat de patates fregides i una amanida de tomàquet amb tonyina i olivetes. En poca estona ens estem llepant els dits!Dinem i anem a comprar a la botiga de la plaça i agafem el que serà necessari per aquest dies, almenys de moment. La botiga és un d’aquests establiments de poble de tota la vida on hi trobes de tot. Des de carn i embotits, fins a verdura, llegums a granel, vi o licors, entre d’altres. Un cop feta la compra i deixada al pis, decidim donar un volta pel poble.&nbsp;Primer de tot anem a visitar el Castell però està tancat. Una dona del poble, en veure’ns xafardejar per les reixes, ens explica que aquest dissabte fan un concert al castell i que, si hi anem a banda d’escoltar música podrem veure d’una mica més a prop la construcció i les dependències que la conformen, així que ens ho apuntem!Després ens dirigim cap una casa que hem vist a l’entrar al poble i ens ha sorprès. La Carme l’anomena la casa dels horrors, i no ens estranya gens. És una casa que ja crida l’atenció per la façana plena d’escultures i decoracions de grans mides i colors. Una casa ben curiosa la veritat. Seguim caminant pels carrers descobrint una farmàcia i una altre supermercat, fins arribar a l’Ajuntament, a les afores de Llers pràcticament, i a la rotonda d’entrada al poble, decorada amb una escultura de bronze d’una bruixa, i sabeu per què?A l’Empordà no són pocs els pobles on s’expliquen històries de bruixes però certament les més anomenades són les Bruixes de Llers. Ningú en sap determinar l’origen i les llegendes es repeteixen en diferents llocs amb protagonistes més o menys versemblants. Tot i fer malifetes, domina la idea de que es tractava de bruixes bones que es reunien en determinades nits a les afores per conjurar. És diu que totes les dones de Llers eren bruixes, tot i que també va haver-hi un bruixot! S’expliquen moltes històries i llegendes.Una vegada hem descobert els racons més significatius de Llers ens decantem per agafar el cotxe i escapar-nos fins al poble comtal de Castelló d’Empúries per acabar d’aprofitar el dia. Són les 18:30 de la tarda, així que encara ens queden unes quantes hores de llum per explorar aquest poble de l’Alt Empordà, si el temps ens ho permet ja que comencen a caure les primeres gotes i els trons ressonen per la banda del Pantà de Boadella.<blockquote>Santa Maria de Castelló d’Empúries, també coneguda com a Cateldral de l’Empordà, és una església gòtica situada al barri del Puig Salner al bell mig del nucli antic de Castelló d’Empúries, a la comarca de l’Alt Empordà. Construïda sobre l’església romànica primitiva de la qual en queden alguns vestigis, la basílica de Santa Maria és un clar exemple de l’arquitectura del gòtic català.</blockquote>Arribem a&nbsp;Castelló d’Empúries&nbsp;cap a les 19:00 h de la tarda, i tot i que el cel s’ha tapat, sembla que podrem visitar el poble sense cap problema. Com que el GPS ens porta fins al centre del poble, suem per passar amb el cotxe pels carrers i carrerons del nucli antic. Trobem lloc per aparcar; deixem el cotxe davant del&nbsp;Portal de la Gallarda, una construcció del segle XII on hi trobareu un dels millors restaurants de la zona i unes vistes privilegiades cap a l’antiga muralla de la ciutat, però l’atracció principal de Castelló d’Empúries és la&nbsp;basílica de Santa Maria, la qual ens queda a pocs metres del cotxe. En poc més de 2 minuts ens plantem al davant d’aquesta monumental edificació.&nbsp;La basílica de Santa Maria és al nostre davant, majestuosa. La fotografiem de dalt a baix, també la visitem per dins, bé almenys el que es permet visitar sense pagar.Un cop hem gaudit de la&nbsp;basílica&nbsp;seguim caminant pels carrerons de Castelló d’Empúries. Botigues d’elements medievals, ceràmiques i objectes de decoració omplen carrers i places, també bars i restaurants especialitzats en peix i marisc. Quina bona pinta! Passegem per places i placetes i recorrem tots els edificis antics molts d’ells datats dels segles XVI, XVII i XVIII, obres arquitectòniques en bon estat que podem gaudir a peu de carrer. També visitem el&nbsp;Call Jueu&nbsp;i la&nbsp;Cúria-Presó, datada del segle XIV, i el cementiri dels jueus conversos. Tot un recorregut per la història d’aquest petit poble que tant ens ha sorprès.Es comença a fer tard i estem cansats, així que decidim tornar cap al cotxe, fer-nos una dutxa per treure’ns el cansament del dia, sopar una truita amb pa amb tomàquet i anar cap a dormir. Demà ens espera un dia d’aventures, així que ens cal descansar! Bona nit!

Castelló d'Empúries i Llers són dos pobles de l'Alt Empordà que us enamoraran. Descobreix amb nosaltres la història darrere de Castelló d'Empúries i Llers!

Descobrint Castelló d'Empúries i Llers, l'autèntic Alt Empordà

Descobrint la història que amaga Castelló d'Empúries, i Llers, poble de bruixes, dues icones de l'Alt Empordà!

Descobrint Castelló d'Empúries i Llers, poble de bruixes

<blockquote>Al Priorat, comarca de la província de Tarragona distribuïda entre el camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà, hi trobem el magnífic hotel Trossos del Priorat, ubicat al límit del petit municipi de Gratallops. Trossos del Priorat és perfecte pels amants de l'enoturisme, l'exclusivitat i privacitat. Acompanyeu-nos en aquesta nova escapada en parella!</blockquote>Estem a començaments d'octubre i per aquest cap de setmana anuncien pluges, neu i molt de fred, i això que tot just acabem de donar la benvinguda a la tardor. Però nosaltres tenim una gran escapada preparada per celebrar el nostre cinquè aniversari, i res ens farà postposar-ho. Aquest cap de setmana ens agafarem el cotxe i baixarem 150 quilòmetres al sud de Barcelona, escapant-nos fins al Priorat, terra de grans vins i paisatges increïbles. Aquí dormirem a l'Hotel Trossos del Priorat, situat al municipi de Gratallops, a només 40 quilòmetres de Tarragona, des d'on descobrirem el món de l'enoturisme, una fira molt especial, i un paratge natural que fa molt de temps que teníem ganes de conèixer!És dissabte, i començarem la nostra escapada de cap de setmana al Priorat visitant la Morera de Montsant, un petit poble de no gaire més de 150 habitants, i situat als peus del massís del Montsant. Agafem el cotxe i ens posem en marxa. Després d'una horeta de viatge ens adonem que estem arribant a la Morera en reconèixer la silueta del Montsant, tot un símbol del Priorat i les comarques tarragonines, un magnífic massís compacte, amb la major part del seu perímetre emmurallat per cingleres i roquissars de conglomerats oligocènics. És impossible no fixar-s'hi o deixar de mirar-lo per la finestra del cotxe, excepte si condueixes :(A la Morera de Montsant ens hi esperen en David i la Judith, dos grans amics que avui ens faran d'amfitrions a la Fira del Vin Blanc, una molt bona ocasió per fer un tast dels vins de la comarca. Així que després de passar pels estrets carrers empedrats del poble, arribem a lloc, aparquem el cotxe i anem per feina.La llàstima però és que aquest any no han pogut celebrar la Festa del Vin Blanc com cada any a causa de la pluja, pel que s'han hagut de col·locar totes les paradetes de vi i menjar dins de la sala polivalent del poble i ens hem perdut l'encant de poder fer el tast tot passejant pel poble. Per aquesta raó haurem de tornar l'any següent!A l'entrada de la sala comprem els tiquets, els quals costen 10 euros i inclouen de 10 tasts de vins, una butlleta per participar en el sorteig, una copa de vidre amb el seu suport corresponent, i un obsequi que recollirem un cop acabat el tast.Passem el migdia entre vins blancs, negres i rosats, secs i afruitats, fent tastos de formatges i acompanyaments, fins que és hora de dinar. Així que decidim anar a buscar el nostre regal i aprofitar per anar a dinar amb en David, la Judith. Abans però, recollim el nostre obsequi, una ampolleta de vin blanc de la Morera de Montsant. Un molt bon record!Sortim de la sala i caminem poble amunt fins a arribar al bar més conegut de la Morera, on podeu gaudir de menjar casolà de bona qualitat. Estem parlant d'"El bar únic", on de primer demanem una gran amanida, i de segon ens decantem per unes galtes de porc al forn, i xai a la brasa. Per acabar la jornada, fem unes quantes partides a l'"Uno" i decidim acomiadar-nos de la colla i posar-nos en marxa cap a Gratallops, on ens espera la nostra habitació a l'Hotel Trossos del Priorat.Després de 22 minuts conduint per carreteres amb moltes corbes arribem a Trossos del Priorat, situat als afores de Gratallops. S'ha fet de nit, però tot i això l'entrada ens sembla espectacular, i el disseny de l'hotel encara més! Segur que demà al matí ens emportem una gran sorpresa.<h3>Primer dia a l'hotel Trossos del Priorat</h3><blockquote>L'Hotel Trossos del Priorat es troba rodejat per les seves pròpies vinyes, i és un autèntic oasi de pau on naturalesa i vins es fonen creant l'harmonia perfecte. De línies rectes però molt ben adaptat a l'entorn, Trossos del Priorat combina formigó, ciment i fusta, creant espais ideals per gaudir del vi, la natura i de vosaltres dos sols.</blockquote>L'habitació, una de les 6 que ofereix&nbsp;Trossos del Priorat, és càlida i molt acollidora. A l'entrada ens espera una bonica nota de la Laura, la directora de l'hotel, juntament amb una ampolla d'un Lo Món, un vi negre d'aromes afruitats i notes acaramel·lades, el qual gaudirem una d'aquestes nits al costat de la llar de foc de l'hotel. Perquè ens ho mereixem, i perquè ja fa 5 anys que recorrem el món plegats! A l'altra banda de l'habitació hi trobem la terrassa amb els raïms a tocar.Després de deixar les bosses a l'habitació i reconèixer les diferents estances de l'hotel, decidim anar a sopar alguna cosa al centre de Gratallops, el qual ens sembla ideal per a fer un mos.Agafem el cotxe, i el paraigua, i arribem al poble en pocs minuts. Aparquem al centre mateix, a prop de l'Església de Sant Llorenç de Gratallops, on justament al costat hi trobem un bar que té molt bona pinta, Cal Botera.Tapats i amb el paraigües, que ara comença a ploure, ens dirigim fins al local, petit però molt acollidor, i amb un disseny interior que ens encanta. Aquí gaudim d'una bonica i romàntica vetllada, sopant una exquisida coca casolana acompanyada d'una bona cervesa, que tot i ser en terra de vi, som dels que acompanyen la pizza sempre de cervesa.&nbsp;Hem menjat amb molt de gust, tot i que hem de destacar que el servei ha sigut molt lent, ja que a dins hi havia una tala molt gran. A banda, ens ha tocat seure al costat de la taula d'entrada, pel que hem passat una mica de fred. Tot i això, el menjar era boníssim i hi tornaríem de nou.Després de sopar marxem cap a la que serà casa nostra aquestes 48 hores. La nostra habitació doble amb terrassa ens està esperant, i demà serà un gran dia!Després de descansar increïblement bé (aquest llit és una passada), ens toca posar-nos en peu, així que després de la dutxa matinal, ens dirigim cap a la cuina on ens espera l'esmorzar. Cal dir que l'Hotel Trossos del Priorat no és un hotel convencional on tot ho tens servit, sinó que es defineix millor com un apart-hotel, on els clients tenim a la nostra disposició una cuina office enorme per cuinar-nos el que vulguem a qualsevol hora del dia, un menjador preciós amb unes vistes magnífiques a les vinyes de la propietat, i a banda de tot això, un esmorzar bufet que no us deixarà indiferents, format per una gran varietat de productes locals i artesanals, entre els quals destaquem el suc de taronja natural servit a taula, els embotits (des de fuet a llonganissa, botifarra negra i blanca, i formatge de cabra), llesques de pa de diferents classes, iogurts i púdings, melmelades, coca de sucre, pastisseria, xocolata, diferents classes de cafè i té. En definitiva, un gran esmorzar que t'obra la gana i a la vegada et deixa tip fins a l'hora de dinar.Ara sí, amb la panxa plena, ens adonem que aquest cap de setmana se celebra la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, una cita a la qual no podem faltar, ja que som tan a la vora. Així que en uns 20 minuts ens plantem a la població, i amb l'abric i la bufanda ben col·locats comencem a caminar per la fira.Aquesta és una d'aquelles fires on hi trobareu de tot, des de tractors fins a sabates, passant per xemeneies, animals, coces, embotits, carn, cotxes d'ocasió o barbacoes... de tot!&nbsp;Després de voltar per tota la fira, i enamorar-nos d'un ase que ens ha robat el cor, i veient que encara no és hora de dinar, ens animem a baixar fins al Delta de l'Ebre, on ens arribarem fins a la Punta del Fangar. Així que agafem el cotxe i ens posem en marxa, que el Delta és un indret que fa molt de temps que volem visitar, però sempre se'ns resisteix!En una hora més o menys, i després d'aturar-nos a fer innumerables fotografies als camps d'arròs, sabem que hem arribat al Delta. Aquest paisatge, aquestes aus, la planúria, i els Ports al fons, ens indiquen que som on volem ser. Conduïm 5 minuts més fins a arribar a la platja de la Marquesa, on començarem a caminar fins a arribar a la Punta del Fangar, on trobarem el far.Completament tapats, quatre quilòmetres a peu ens separen del Far del Fangar. Gaudim del mar, de les dunes i dels camps d'arròs al fons. Però el vent i la sensació de fred cada vegada és més gran, i sembla que el far en comptes d'apropar-se, s'allunyi de nosaltres. Després d'una bona estona caminant i amb les orelles ressentides pel vent, decidim girar cua i tornar cap al cotxe. Ho hem intentat, però ara ja és insuportable caminar per la sorra.&nbsp;Estem una mica tristos perquè volíem arribar-hi, ens fa molta il·lusió, però veient les condicions decidim deixar-ho per un altre dia, que segur que ho gaudirem més. Aquest cop ens has derrotat, però tornarem, Far del Fangar!Quin descans arribar al cotxe, ja no suportàvem el vent! I ara, quasi a les 17.00 h de la tarda se'ns desperta la gana. Haurem de buscar algun lloc on menjar, però veient que tots els restaurants ja estan tancats, decidim agafar-nos un entrepà de llom i formatge en un bar de carretera, i veure el partit del Barça des del cotxe. Quin gust i que calentet està. Això sí que ve de gust!Ara ja amb la pantxa plena, plens d'energia i abans de tornar cap a l'Hotel Trossos del Priorat, decidim apropar-nos fins un lloc molt especial on gaudirem de la posta de sol. Visitem la Bassa de les Olles.&nbsp;<blockquote>Situada a l'Ampolla, la Bassa de les Olles ocupa 54 hectàrees de superfície i és considerada una de les llacunes més petites del Delta, la qual destaca com a punt de nidificació. Envoltat de naturalesa, és un espai ideal per a realitzar excursions i observar la fauna i la flora autòctona.</blockquote>Hem aparcat a la mateixa platja amb facilitat, però ens hi juguem un dit que a l'estiu no deu ser tan fàcil fer-ho. Des d'aquí comencem la ruta fins a la bassa tot seguint el camí de sorra, i observant tot el que tenim al voltant. El paisatge i els colors són maquíssims; ens agrada moltíssim. Sense fer soroll ens apropem al primer mirador. Hi ha diferents aus dins l'aigua; els observem amb silenci perquè no marxin. Al cap d'uns minuts, identifiquem un segon mirador a la llunyania. Aquest és més gran i més alt, així que ens decidim apropar-nos-hi per gaudir de la posta de sol, des del Parc Natural del Delta de l'Ebre, una experiència bruta, única, que us recomanem al 100%!Després de gaudir d'aquesta magnífica posta de sol, decidim que és hora de tornar. El fred va apretant, tenim les mans glaçades i encara ens queda una estona de trajecte fins a tornar a l'hotel. Un cop al cotxe, decidim buscar una botiga per comprar alguna cosa per menjar. Al mateix centre de l'Ampolla trobem una botigueta, un d'aquests supermercats de tota la vida on hi trobes de tot. Així que aprofitem per comprar una crema de verdures i una mica de pollastre a la planxa per sopar.Torna a ser de nit quan arribem a Trossos del Priorat, aquest cop amb la compra feta. Ens dirigim a la cuina, preparada i condicionada perquè tots els clients la puguem fer servir. Un cop sopats, i abans d'anar a dormir, ens dirigim cap al menjador on encendrem la llar de foc, obrirem l'ampolla de vi, ens servirem una copa, i recordarem tot el que hem fet al llarg d'aquest any, parlarem de tot el que ens queda per fer i agrairem haver tingut l'oportunitat de viure dies com ahir i avui.<h3>Segon dia a l'Hotel Trossos del Priorat</h3>Avui comença un nou dia, les nostres últimes hores per terres del Priorat. Ens llevem, carreguem piles amb un bon esmorzar i ens preparem pel que ens espera el dia d'avui.&nbsp;Avui ens estrenem en el món del tast de vins gràcies als amics de Trossos del Priorat, així que ens dirigim cap a l'altre hotel del grup, anomenat Terra Dominicata, situat a Escaladei.&nbsp;<blockquote>Terra Dominicata és un hotel construït en un antic monestir del segle XII, el qual consta de 26 habitacions superiors decorades de forma exquisida, piscina exterior, bodega pròpia, restaurant, i tots els serveis per fer de la vostra escapada a Terra Dominicata una experiència inoblidable.</blockquote>Un cop arribats a la propietat ens dirigim cap a l'entrada del celler, on ens atenen molt amablement. Hem arribat una mica abans, així que mentre esperem a les dues parelles que falten per començar el recorregut, aprofitem per parlar amb la noia que ens farà de guia, la qual ens explica una mica la història de la propietat i la varietat de raïm que tenen plantat.Ara sí, ja hi som tots, comencem la visita al celler Terra Dominicata, al llarg de la qual aprenem com s'elaboren els vins de la DOQ Priorat, quin tipus de bótes fan servir, quines innovacions s'estan aplicant i quin és el procés de producció del vi. En acabar el recorregut ens espera un tast privat de vins propis de la propietat.En una taula llarga i en un espai molt ben dissenyat, aprofundim sobre els vins del Priorat. En tastem quatre de diferents, el Llum d'Alba (Garnatxa Blanca, Macabeu i Viognier) amb gust fres, directe i que recorda la poma àcida; l'Abracadabra (Garnatxa blanca i Macabeu) molt més intens, amb un gust més complex i lent que recorda a la mel i la fruita tropical; el Domus Aquilae (Garnatxa) amb un gust fresc i afruitat, ideal per acompanyar peix blau, carn o barbacoes; i per últim el Lo Món (Garnatxa, Carinyena, Syrah, Cab i Souvignon), amb un gust torrat que recorda les fruites del bosc i les herbes aromàtiques, ideal per acompanyar menjars més complexos.El tast i la visita no duren més de dues hores, així que encara tenim temps per dinar, però abans de marxar decidim aprofitar l'ocasió i endur-nos un parell d'ampolles de vi de record; ens decantem pel Llum d'Alba i el Lo Món, un de blanc i un de negre, ideals pel nostre proper piscolabis.&nbsp;Ens acomiadem de Terra Dominicata i ens dirigim cap a Escaladei. Amb tot pràcticament tancat, ja que avui és dilluns, i després de donar una petita volta pel poble, decidim aturar-nos a dinar a l'Hostal-Restaurant Els Troncs, on menjarem cuina casolana de qualitat.El local és de pedra, d'estil rústic, recorda molt a una masia; està decorat amb eines per treballar la terra. De primer ens decantem per uns macarrons i escudella, i de segon carn a la brasa amb patates fregides. De postres un tros de coca de pessic amb xocolata. Boníssim! Hem menjat molt bé i a molt bon preu. Us el recomanem per fer-hi una parada ràpida i agafar forces.Ara sí, s'acaba la nostra escapada de cap de setmana, ens toca dir adéu al Priorat, a l'Hotel Trossos del Priorat, a les vinyes i a la seva gent. Ens acomiadem del cap de setmana fent una última parada a la famosa i coneguda Cartoixa d'Escaladei, fundada l'any 1194. Situada en el fons d'una vall i protegida per la serralada del Montsant, és un espai tranquil on els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l'oració, combinant la solitud eremítica amb l'empara de la vida comunitària.&nbsp;Per desgràcia nostra els dilluns és tancada i no la podem visitar per dins, però ja tenim una excusa per tornar a escapar-nos al Priorat. Així doncs, repetirem!

Descobreix Trossos del Priorat, l'hotel ideal per la vostra propera escapada romàntica. Fes clic aquí per saber-ho tot de l'hotel Trossos del Priorat!

Trossos del Priorat, molt més que un hotel al cor del Priorat

Des de Trossos del Priorat descobrirem els encants del Priorat i el Delta de l'Ebre!

Tot just fa una setmana que hem tornat del viatge de noces i el cos ens demana una escapada. Per més que voltem i viatgem, Catalunya no ens deixa de sorprendre, i això fa que pocs cops ens podem negar a fer una escapada o a buscar un nou racó per descobrir.Això mateix ens ha passat aquest cap de setmana; tot i el cansament, ens han pogut més les ganes de sortir de casa, així que després de preparar les motxilles i planificar l'escapada, hem pujat al cotxe i en un tres i no res hem sigut a l'autopista direcció a Benifallet, al cor de l'Ebre, on segons ens han dit podrem gaudir d'unes coves de somni, un llaüt que amaga molta història, i molta i molta natura.<blockquote>Benifallet és un petit poble amb encant situat a les Terres de l'Ebre, concretament a la comarca del Baix Ebre, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Benifallet apareix per primera vegada en documents l'any 1153, i ja existia abans de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV. A dia d'avui Benifallet compta amb una població d'uns 700 habitants i quatre propostes turístiques que el diferencien dels seus pobles veïns: les Coves Meravelles, el Llaüt, el Castellot Ibèric i la Via Verda. Us ho expliquem tot seguit!</blockquote>En aproximadament dues hores arribem a l'entrada del poble de Benifallet. Un monument a la Sardana ens dóna la benvinguda, seguit de l'edifici on es troba l'oficina de turisme. Aparquem el cotxe al darrere d'aquest, ben bé al costat del riu Ebre, i ens dirigim cap a l'oficina per recollir les entrades que ens permetran gaudir del passeig amb llaüt i entrar a les Coves Meravelles.Pels qui fa temps que teniu ganes de fer una escapada Benifallet, o arran d'aquest post us estigueu animant a fer-ho, us recomanem reservar les vostres entrades, tant pel llaüt com per les coves, fent un truc a l'Oficina de Turisme de Benifallet, així us assegurareu de gaudir de l'escapada amb total tranquil·litat.{post_images(0, 3)}<h2>Volta pel riu Ebre amb el Llaüt de Benifallet</h2>A les 11:00 h en punt del matí surt puntual el Llaüt de l'embarcador del poble, així que aprofitem que encara tenim una estona per fer una volta pel poble, comprar una ampolla d'aigua i fer-nos algunes fotos amb el llaüt que ens portarà riu amunt, en un tour que ens permetrà descobrir la història, la fauna i la flora que acompanyen Benifallet.El llaüt, de ferro i molt ben conservat, surt puntual a l'hora indicada. Som unes 20 persones a bord, encara bancs buits, i això ens permet moure'ns amunt i avall per gaudir del paisatge sense molestar a ningú. La guia que ens acompanya durant tot el trajecte ens dóna indicacions sobre els arbres i les muntanyes que ens vigilen, i els ocells que de tant en tant ens sobrevolen. També ens parla de les llegendes que parlen de Benifallet, i de com el poble va ser testimoni en primera persona d'una de les batalles més crues de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre. Tot això fa que l'hora que dura el trajecte ens passi volant, i ja només quedin uns vint minuts de llaüt, els quals aprofitem per observar una mica més les muntanyes, les algues que ballen incansablement al ritme de les corrents de l'Ebre, i del sol que sembla que ens acompanyarà durant tot el dia d'avui.{post_images(4, 7)}Baixem del llaüt a les 12:00 h i, després de fer algunes fotografies més a l'aparell, decidim caminar fins al centre del poble, a pocs metres d'on som ara, per descobrir l'església i tot el que pugui amagar el centre de Benifallet, com ara una pastisseria on no ens podem estar de comprar els famosos pastissets de Tortosa; som uns fans incondicionals d'aquests pastissets!Comprem una bossa de sis unitats i ens els anem menjant tot deixant-nos portar les carrers del poble, fins que gairebé és hora de tornar al cotxe. Les Coves Meravelles són la nostra propera destinació.<h2>Descobrint les Coves Meravelles de Benifallet</h2><blockquote>Situades a uns 4 quilòmetres del centre de Benifallet, les Coves Meravelles van ser descobertes la primavera de 1967 i 1968 pel Grup d'Investigacions Espeleològiques (GIE) del Centre Excursionista de Gràcia, en una campanya que van fer a la Serra de Cardó. Des de l'any 2021, les Coves de Benifallet són declarades Bé Cultural d'Interès Local.</blockquote>Triguem poc més de 10 minuts a anar del centre del poble fins a l'aparcament de les Coves Meravelles. L'aparcament és força gran, pel que no us heu de preocupar per quedar-vos sense lloc. Baixem del cotxe i seguim el camí empedrat que ens porta primer fins al bar, i després fins a la porta d'entrada al recinte, on esperem uns minuts fins que arribi la Neus, la persona que ens farà de guia a les Coves Meravelles. Com a informació general, les visites a les Coves Meravelles són sempre guiades i tenen una durada d'uns 45 minuts aproximadament i les horaris habituals de visita durant els caps de setmana, festiu i ponts és a cada hora des de les 10:15 h fins a les 13:15 h, i des de les 16:15 h fins a les 19:15 h.{post_images(8, 9)}Durant la visita d'avui coneixerem dues de les sis coves que formen el conjunt de coves de Benifallet; aquestes són la Cova Meravelles i la Cova del Dos. Comencem per la Cova del Dos. En aquesta hi apreciem restes històriques (reproduccions) del Neolític i també de la Batalla de l'Ebre, ja que durant la guerra la gent del poble s'hi va refugiar, fet pel qual és una de les coves amb més modificacions fetes per l'home. És impressionant igualment de visitar, sobretot pel canvi de temperatura i per la quantitat de formacions que hi podem contemplar.Després de passar uns minuts a dins de la cova, fem marxa enrere i ens dirigim cap a la Cova Meravelles, la més impressionant de les dues, i a dins de la qual visitarem tres sales: la Sala dels Llapis, la Sala de l'Amfiteatre, i la Sala de la Música; a continuació us expliquem d'on surten aquests noms. La primera de totes que visitem és la Sala dels Llapis, la qual consta d'una gran quantitat de formacions, estalactites i estalagmites, que juntes formen figures ben curioses i en alguns casos recorden a llapissos! A continuació entrem a la Sala de l'Amfiteatre a la qual està permès fer fotografies i vídeos. A dins d'aquesta sala hi trobem unes formes circulars formades per l'aigua i els materials que arrossega, les quals dónen la sensació que sigui un amfiteatre. Seguim endavant per visitar la tercera i última sala, la Sala de la Música; aquesta sala és més petita però és l'única sala en que trobem un resum de totes les formacions que hem trobat durant tot el recorregut: estalactites, estalagmites, anemilotes, columnes, banderes, macarrions i excèntriques. A més a més, aquesta sala s'anomena Sala de la Música perquè hi ha unes estalactites que semblen tubs d'òrgan, els quals si se'ls toca amb la punta dels dits emeten diferents sons.{post_images(10, 14)}Després de passar gairebé una hora entre les dues coves, tornem a l'exterior. Ens ha encantat la visita a les Coves Meravelles, les quals desconeixíem completament. De fet, l'única referència que teníem de coves així a prop de casa era la de les Coves del Drac, a Mallorca, de les quals no hi ha res a envejar!Són gairebé les dues i decidim que, abans de seguir amb la nostra escapada per Benifallet, és hora de parar-nos a menjar alguna cosa, així des de les Coves Meravelles tornem cap al centre del poble on busquem un bar-restaurant on aturar-nos a carregar piles. Al poble hi trobareu forces restaurants que ofereixen carns a la brasa o menús ben variats, així que no patiu per trobar un lloc on menjar bé.Ja amb la panxa plena i amb les forces recuperades per seguir voltant, ens dirigim cap a la nostra última visita del dia, el Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja.<h2>Última parada: el Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja</h2><blockquote>Des de l'any 2021, el Poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja de Benifallet està declarat com a Bé Cultural d'Interès Local pel Consell Comarcal del Baix Ebre. El Poblat ibèric es pot visitar amb visita guiada, o bé per lliure qualsevol època de l'any. El Castellot de la Roca Roja és un dels poblats ibèrics més ben conservats de Catalunya, i ens permet imaginar com podria haver estat la vida en aquest poblat habitat durant gairebé 300 anys, entre els segles VI i III aC.</blockquote>Per arribar al poblat ibèric des del centre del poble de Benifallet prenem la mateixa carretera que hem agafat per dirigir-nos fins a les Coves Meravelles, passem la senyal que ens indica el camí cap a les coves, i seguim carretera amunt durant aproximadament un quilòmetres, fins que trobem el trencall a la dreta amb l'indicador que ens assenyala la direcció per anar al poblat ibèric. La carretera que ens portarà fins al poblat està força ben conservada i ens farà passar per un paisatge ben particular de les Terres de l'Ebre, doncs durant més d'un tram tindrem arbres fruiters a banda i banda.{post_images(15, 22)}Arribem a l'aparcament de sorra del final del camí en uns 10 minuts. Deixem el cotxe just d'avant de l'embarcador, agafem la motxilla i enfilem el camí que tenim a la nostra esquena, el qual ens portarà directament fins al poblat. Hem de caminar uns 5 minuts per veure les primeres construccions defensives del Castellot. Si busquem la seva història, veurem que va ser a finals del segle V aC quan es va construir el poble com el podem veure en l'actualitat. Si us hi arribeu, veureu que avui en dia encara s'hi poden observar construccions defensives de fins a 5 metres d'alçada, i un entramat urbanístic ben senzilla, però amb els carreres ben delimitats, des d'on s'accedeix a les cases.{post_images(23, 23)}Ens ha agradat molt arribar-fins fins al Castellot de la Roca Roja. Les vistes sobre el riu Ebre i la vall que forma són impressionants, i poder presenciar la posta de sol des d'aquest indret no ha tingut preu. Ara però, se'ns va fent tard i és hora d'anar tornant cap a casa; abans però, volem fer una parada a l'Antiga Estació de Benifallet, un dels punts per on passa la Via Verda, una ruta turística que transcorre per l'antiga via fèrria de la Val del Zafán que unia l'Aragó amb Catalunya, i que ha estat reconvertida en itinerari cicloturista i senderista. És una escapada que tenim moltes ganes de fer i que ens hem apuntat com a pendent per aquest estiu!

Descobreix Benifallet, les Coves Meravelles, el Llaüt i molt més! Fes click per saber-ne més!

Escapada a Benifallet: Coves Meravelles, Llaüt i molt més

Descobrim les principals propostes turístiques que ens ofereix aquest preciós poblet del Baix Ebre. Ens hi acompanyes?

Escapada a Benifallet: Coves Meravelles, Llaüt, Castellot Ibèric i Via Verda

L'escapada d'aquest cap de setmana té el punt de partida al petit però conegut poble de Perafita -conegut sobretot per les famoses "coques de Perafita"- on ens allotgem als apartaments de Ca l'Estamenya, uns apartaments totalment equipats, ideals per a una escapada comfortable al Lluçanès, des d'on podrem gaudir d'una de les subcomarques més boniques de Catalunya.Després d'esmorzar un bon entrepà de bacó amb formatge, i llom amb formatge respectivament, i de degustar la varietat de coques de Perafita que ofereix l'agrobotiga que tenim a sota de l'apartament, decidim posar-nos en marxa, ara que ja hem agafat forces per començar a descobrir el Lluçanès.És el nostre primer cop per aquesta zona, així que tot serà nou per a nosaltres. Començarem el cap de setmana arribant-nos fins a Sant Martí d'Albars, un petit nucli de població a poc més de 20 minuts en cotxe des de Perafita, on hem descobert que s'hi troba un pont medieval que tenim moltes ganes de visitar, i de fotografiar. Si fa temps que ens seguiu, ja sabreu que som uns amants de les edificacions antigues o amb un rerefons històric.<blockquote>Sant Martí d'Albars és un petit municipi de la subcomarca del Lluçanès, pertanyent a la comarca d'Osona. El municipi el formen tres nuclis de població, Beulaigua, La Blava i Sant Martí, a més a més d'algunes masies aïllades. Sant Martí d'Albars està documentat des del segle X, i entre els llocs d'interès que presenta hi trobem el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars, un dels símbols del municipi, i a més a més anagrama de l'ajuntament.</blockquote>Les carreteres al Lluçanès són poc transitades i en general les estem trobant en bon estat, així que en un tres i no res ens plantem a Sant Martí d'Albars. El Pont Medieval de Sant Martí d'Albars el trobem situat a l'altra banda del poble, venint des de Perafita, concretament al sud est del nucli de Sant Martí, ben a prop del molí del Pont, travessant la riera Gavarresa. Per arribar-hi, deixem el nucli de Sant Martí enrere i agafem una pista forestal en bon estat que ens durà fins arran mateix del Pont Medieval.{post_images(0, 3)}Estem a les acaballes de la tardor, gairebé a les portes de l'hivern, i la majoria d'arbres vesteixen de color marró; l'herba és ben verda però i humida. La riera Gavarressa baixa de banda a banda, potser perquè fa pocs dies que ha plogut.Deixem el cotxe a una esplanada al costat de la pista forestal, i a davant mateix hi trobem el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars, amb tot el seu esplendor. El pont està en molt bon estat; es veu robust. Si mirem les característiques veiem que fa uns 25 metres de llarg, i està format per dos ulls i un pilar central impresionant. El pas del pont, amb paviment empedrat està delimitat per unes baranes de pedra també, i encara hi podem observar les traces de desgast de la pedra, causat pel past continuat dels carruatges.<blockquote>Històriament, el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars permetia el past de la riera Gavarressa en el camí que anava de Sant Martí d'Albars a Perafita, d'on venim nosaltres. El camí era l'antic camí ral que venia de Vic, i era també per on es transportava la cendra de les carboneres que es feien al municipi, fins a les adoberies de Vic.</blockquote>Durant ben bé una hora gaudim de la tranquil·litat de l'entorn, del moviment de l'aigua que fluix per la riera Gavarresa, i del cantar dels pocs ocells que encara resisteixen el fred que comença a fer.{post_images(4, 6)}L'escapada al Pont Medieval de Sant Martí d'Albars no és una escapada que us suposi dedicar-hi tot un matí, ni molt menys, però us compensarà arribar-vos fins a aquest racó del Lluçanès, on sembla que el temps no hagi passat. El Pont resta inmutable al pas dels anys, i mentre ens hi passegem i l'observem des de tots els angles possible, ens preguntem quantes històries deuen haver creuat aquest mateix pont.Ha valgut molt la pena venir a conèixer el Pont romànic de Sant Martí d'Albars, però és hora de seguir descobrir el Lluçanès, així que després de fer les fotografies de rigor, i contemplar per últim cop aquesta construcció, l'única d'aquesta època que es conserva al municipi.

Descobreix amb nosaltres el Pont Medieval de Sant Martí d'Albars, al Lluçanès. Un paratge idíl·lic que us encantarà!

Escapada al Pont Medieval de Sant Martí d'Albars

El Covid-19 ens ha fet post-posar aquesta escapada diversos mesos, però per fi ha arribat el dia! Acabem d’enllestir la maleta, de carregar tot el nostre equip de fotografia al cotxe, passem la localització al GPS i ens posem en marxa!Després d’agafar la C-32 i l’AP-7, aproximadament en una hora arribem on començarà la nostra escapada d’aquest cap de setmana! Aquest cap de setmana ens escapem a El Molí de Siurana, situat a l’Empordà!<blockquote>El Molí de Siurana va començar amb l’agroturisme l’any 1995. La Maria i el seu marit Josep, la germana Dolors i la Danielle s'encarreguen de cuidar aquesta preciosa Casa Rural i fer gaudir als hostes d’una genial experiència a la Costa Brava.&nbsp;Aquesta casa disposa de 7 habitacions, 1 apartament, menjador amb llar de foc, sala d’estar, terrassa exterior, un magnífic jardí, piscina amb terrassa, pàrquing, salsa de massatges i botiga amb productes artesanals.&nbsp;</blockquote>Arribem a El Molí de Siurana i deixem el cotxe al pàrquing, situat al jardí que dona pas a la casa, a escassos metres de la porta d’entrada. Només sortir del cotxe ens quedem meravellats amb l’entorn. Una casa maquíssima, envoltada d’un jardí molt gran i de color verdíssim. Hi destaquen les enredaderes verdes i lluents que decoren la façana, on la llum de la tarda la fa més màgica.Entrem a la casa, tota ben decorada i amb molta informació de què fer a la Costa Brava i plena de productes artesans: mel, melmelades, oli d’oliva… tota una declaració d’intencions. També veiem el menjador amb totes les taules parades i la llar de foc, una sala amb molt d’encant. I és enllà, a darrere del taulell, ja veiem a la Maria, que ens porta a la nostra habitació, una habitació molt acollidora, i ens explica una mica més sobre la història de la casa.&nbsp;Agafem les maletes i les pugem a la nostra habitació. Col·loquem les nostres coses i aprofitem per observar les vistes des de les finestres: vistes als camps verds de l’Empordà! Passa molt ràpid el temps, i entre que hem arribat passades les set i la bona olor que surt a la cuina, de seguida es fa l’hora de sopar. Així que baixem al menjador per gaudir del menjar casolà del Molí de Siurana.De seguida ve la Dolors i ens presenta el menú d’avui, i en menys temps, ens comencen a servir el sopar: amanida de l’hort, escudella, truita de patates i una mica de pollastre rostit. Tot té molt bona pinta i us podem assegurar que ens n’hem llepat els dits! I de postres una crepe i pastís de melmelada feta per ells! Boníssim!Mentre sopàvem s’ha anat fent de nit, així que decidim pujar a l’habitació i posar-nos a dormir d’hora per poder gaudir moltíssim del cap de setmana que ens espera! Toca agafar forces!El dissabte ens despertem ben d’hora, gràcies al despertador i a algun gall que també ens ha fet de despertador! Una bona manera de llevar-nos del llit, sense cap dubte! Per la finestra veiem sortir el sol, amb aquests colors tant daurats que donen la benvinguda al nou dia.Després de la dutxa baixem les escales i ens tornem a trobar al menjador de El Molí de Siurana, on ens esperen amb un esmorzar ben complert: pa de pagès torrat, embotits, melmelades casolanes, croissants, dònuts normals i de xocolata, ous al nostre gust (remenats, truita, ou ferrat amb bacon…), suc de fruita natural, macedònia, cafè, infusions… No us podeu imaginar com de satisfets ens hem quedat amb aquest boníssim esmorzar! Esmorzar de forquilla! I esmorzar de 10!&nbsp;Després d’agafar forces, ens posem en marxa i ens arribem al punt de sortida de la que serà la ruta d’avui: som a Torroella de Montgrí, al pàrquing habilitat al costat del camí ben indicat. Avui ens hem proposat arribar-nos fins a dalt del Castell de Montgrí, així que amb la motxilla a l’espatlla i aigua, fem via fins a dalt, arribant-hi després d’un parell d’hores, parant infinitat de vegades per immortalitzar cada vista i cada racó de la pujada.El camí està molt ben indicat i és apte per tota la família. Hi ha dues bifurcacions, totes dues et porten fins a dalt al Castell. Més tard, els camins es tornen a trobar i s’uneixen un mateix camí, on allà ben a prop i s’hi troba un petit refugi. I més endavant, trobem la Creu, des d’on es pot arribar fins a l’ermita de Santa Caterina. Seguim més amunt, seguint el camí entre pedres, roques i pujada i, arribarem fins al castell!El millor de tot és que podreu entrar, pujar a dalt del castell i passejar-vos entre les diferents torres de gratuïta. La porta de l’entrada al castell està oberta i a les torres s’hi accedeix a partir d’una escala de cargol. És espectacular! I si les vistes des de baix són fantàstiques, les vistes des d’aquí dalt encara són millors! S’hi veuen les Illes Medes, la platja de Pals, el Golf de Roses, fins i tot és possible divisar el Canigó.<blockquote>El Castell de Montgrí, també conegut com el Castell de Santa Caterina, està situat a uns 315 metres d’altitud, al cim del Massís del Montgrí, a Torroella de Montgrí i a 6 Km del mar. És una fortificació militar construïda entre l’any 1294 i l’any 1304 pel rei Jaume II amb la finalitat de controlar els moviments dels comtes d'Astúries.</blockquote>Després de gaudir del castell, de les vistes i d'aquest matí de sol tant espectacular que hem tingut, toca baixar. I en poc temps, gairebé podríem dir en la meitat del que hem trigat en pujar, ja som al pàrquing on hem deixat el cotxe, bevent aigua de la font que hi trobareu i fent ús del lavabo públic, també localitzat en el mateix aparcament.Ja és hora de dinar, però com que no tenim gana per l’esmorzar que hem fet aquest matí, i volem seguir coneixent més llocs meravellosos de l’Empordà, ens dirigim amb el cotxe fins al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.<blockquote>Els Aiguamolls de l’Empordà són una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l’Ebre i el Llobregat.&nbsp;Es troben ubicats entre les desembocadures del rius Fluvià i Muga i són un dels espais naturals de Catalunya on s’observa una major varietat d’espècies animals: fins ara han estat citades 329 espècies d’ocells, ja que els Aiguamolls són el refugi i el lloc de descans de més de 300 especies, moltes d’elles protegides.&nbsp;</blockquote>Aparquem el cotxe a l’aparcament del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (ens costa uns 5€ i cal mencionar que l’entrada al parc és gratuïta) i aprofitem per agafar-nos un entrepà a la guingueta “Aiguamolls de l’Empordà”, que ara sí que ja tenim gana. Ens el mengem amb calma gaudint del sol a la zona de pícnic, dels ocells que canten i de la natura i, un cop dinats, ens dirigim cap a dins del parc. Molt important mencionar que un cop a dins cal respectar la fauna i els seus hàbitats així com les plantes i vegetals.Comencem a caminar per i ens adonem que hi ha marcats diferents itineraris per seguir: un comença per el Cortalet i l’altre pel Vilaüt. Els dos recorreguts permeten veure una gran diversitat de fauna, sobretot ornitològica, així com nombroses parades per contemplar l’espectacular paisatge que se’ns presenta. Tot i així, el parc et proposa diferents itineraris per fer a peu o amb bicicleta, per exemple:<ul><li>Itinerari 1: del Cortalet fins al mas del Matà, 2,5 Km</li><li>Itinerari 2: del mas del Matà a les Llaunes, 2,3 Km</li><li>Itinerari 3: volta a la Reserva Integral de les Llaunes, 8,2 Km</li><li>Itinerari 4: del Cortalet als Estanys Europa, 4 Km</li><li>Itinerari 5: Mig de dos Rius, 1,5 Km</li><li>Itinerari de Vilaüt: ruta per la reserva de Vilaüt, 2 Km</li><li>Ruta dels Estanys: ruta circular de Castelló fins a Palau Saverdera, 32 Km (recomanat per a bicicletes)</li><li>Itinerari Natural del Fluvià: ruta circular al costat sud del Fluvià, 8,6 Km (recomanat per a bicicletes)</li></ul>Us hem de dir que només començar a caminar i seguir l’interinari que hem triat, ens hem quedat bocabadats per veure la gran vegetació i la quantitat d’aus que hi ha! És més, us podem dir que els nostres prismàtics han anat de mà en mà gaudint i veient les cigonyes, ànecs, corbs marí, flamencs, martinets, bernats pescaires i molts més! Així com Llúdrigues! Això sí que ha estat una gran sorpresa!Ens hem passat tota la tarda gaudint del parc fins arribar a les torres que s’havien fet servir com a sitges per guardar l’arròs i que actualment són un meravellós mirador per veure les precioses i magnífiques vistes del Parc Natural de l’Empordà! Totalment recomanable visitar aquest espai natural tant singular!Ara que ja s’ha anat ponent el sol, i la calor del dia comença a baixar, decidim tornar cap al Molí de Siurana, és hora de reposar una estona, assimilar tot el que hem fet avui i començar a pensar en sopar.Arribem a El Molí de Siurana en menys de mitja hora, deixem les coses a l’habitació i ens preparem pel sopar, i quin sopar! Mentre som a taula, la Maria ens explica que a l’estiu el jardí s’omple de llumetes de les cuques de llum i que a vegades han fet petits concerts de música en directa al jardí. Al sentir les seves explicacions, ens hem quedat amb ganes de tornar a l’estiu per poder gaudir del màgic jardí i les fantàstiques activitats que proposen. Amb la panxa plena, ens dirigim cap a l’habitació a descansar! Demà és l’últim dia que estarem per l’Empordà i ho hem de gaudir!Són les vuit del matí, sona el despertador, ens aixequem i després de la dutxa anem a esmorzar. Com no us sorprendrà, a taula ens serveixen un molt bo esmorzar on no hi falta de res! Pa amb tomàquet, embotit, truita o remenat d’ous, melmelada casolana amb mantega, croissants i dònuts petits, sucs de fruita naturals, macedònia de fruites, te i cafè, iogurts… Us hem de dir que si voleu gaudir d’una bona escapada gastronòmica, El Molí de Siurana és una molt bona opció!&nbsp;Amb la panxa plena, decidim donar una volta per la finca, descobrir els racons que amaga el jardí, i anar-nos a mullar els peus a la pasicina, quina piscina! Ideal per gaudir a l’estiu! Després d’un bon reportatge fotogràfic, ens acomiadem de la Maria i de tot el seu equip, i amb les maletes carregades al cotxe ens dirigim cap a Sant Martí d’Empúries i l’Escala, l’últim punt d’interès que visitarem aquest cap de setmana. Avui descobrim les Ruïnes d’Empúries!&nbsp;<blockquote>Entre Sant Martí d’Empúries i l’Escala hi trobem un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Les Ruïnes d’Empúries és un dels escenaris privilegiats de la nostra història, ja que és la porta d’entrada de la cultura grega i romana a la Península Ibèrica. És un jaciment excepcional on conviuen les restes d’una ciutat grega i una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior.&nbsp;Gràcies a l’antic port, les successives ciutats grega (Emporion) i romana (Emporiae) van ser la porta d’entrada de les cultures clàssiques a la Península Ibèrica. Les Ruïnes d’Empúries constitueix així un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec implantat a l’extrem occidental de la Mediterrània, així com per analitzar l’urbanisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior durant l’època imperial.&nbsp;</blockquote>Arribem a l’entrada del MAC i aparquem el cotxe al pàrquing de manera gratuïta. Cal mencionar que, durant els mesos de juliol fins a mitjans de setembre, s’ofereix un descompte en l’aparcament de l’Hostal Empúries amb el tiquet d’entrada al museu, la resta de l’any l’aparcament sol ser gratuït. Entrem a dins del jaciment; l’entrada ens costa 4€ cadascú, ja que tenim el Carnet Jove (entrada reduïda). L’entrada d’adult costa 6€ i pels menors de 16 anys és gratuït.Comencem la visita descobrint la ciutat grega: durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea van fundar i es van establir a un petit promontori estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. A més, ocupat ja des del bronze final i la primera edat de ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici.&nbsp;Poc temps més tard de l'establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans van crear un nou nucli urbà situat al sud de la badia natural, per controlar les instal·lacions portuàries. Van delimitar l’antiga línia de la costa, la “terra ferma” d'Estrabó, conegut com a “Neàpolis” (ciutat nova). La ciutat grega d’Emporion, amb els nuclis de la Palaia Polis i de la Neàpolis, van desenvolupar la seva activitat urbana des del segle VI aC fins a la presencia romana l’any 218 aC.&nbsp;Dins de la ciutat grega podem descobrir la Muralla meridional (s. II aC), l’Asklepíeion (s.II aC) el centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina, Asclepi. També el santuari dedicat a Isisi i a Zeus Serapis (divinitats d’origen egipci) Serapíeion (s. I aC), la Factoria de salaons (s. I dC), l’Àgora la plaça pública i centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat greca (s. II aC), l’Estoa (s. II aC), el petit mercat Macellum (s. I aC - I dC), el Mosaic de la sala de banquets (s. II aC) i l’Escullera construïda poc després de l’arribada dels romans (s. II-I aC).&nbsp;Després visitem la ciutat romana: el 195 aC, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries i va ser l’embrió d’una nova ciutat creada a principis del segle I aC. En l’època de l’emperador August, les ciutats grega i romana es van unir física i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiare (darrer quart del segle I aC). Mentre que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i les altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància i Emporiae la perdia progressivament.&nbsp;A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren abandonades i la població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries. Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), Empúries va ser capital del comtat carolingi d’Empúries i posteriorment capital del comtat medieval d’Empúries fins el segle XI, moment en que el compte es va traslladar a la capital a Castelló. En aquest moment, Empúries es va convertir en un petit nucli de pescadors que el segle XVI van fundar la vila de l’Escala.&nbsp;Dins de la ciutat romana vam descobrir una de les cases més importants de la ciutat, en Domus dels mosaics (s. I aC -I dC). També el Criptopòrtic de la Domus dels mosaics (s. I aC - I dC), dues grans cases romanes amb atri i peristil, en Domus 2 i de l’Area del gall (s. I aC - I dC), les Termes públiques (s. I aC - III dC), aquesta illa, actualment en procés d'excavació, estava ocupada pels banys públics de la ciutat. Destacar també el centre polític, religiós i econòmic on s’aixecaven els principals edificis públics de la ciutat, el Fòrum (s. I aC - II dC). També la Basílica i Cúria (s. I aC - II dC), el Criptopòrtic i pòrtic (s. I aC), el Temple capitolí (s. I aC - II dC), l’illa de cases amb habitants Tabernae (s. I aC - III dC), la muralla romana (s. I aC), l’Amfiteatre (s. I dC) l’edifici on se celebraven els jocs i combats de gladiadors i les lluites de feres salvatges, i la Palestra (s. I dC).&nbsp;El temps ens ha passat volant, portem recorrent tots els racons del jaciment gaudint de la història de les Ruïnes d’Empúries des de fa gairebé tres hores! Quina passada! Fem bé de decidir marxar també, perquè comencen a caure gotes i no portem paraigües, així que ens acomiadem aquest meravellós lloc davant del mar, al sud de la badia de Roses i ens posem en marxa.Ens acomiadem d’aquesta escapada a l’Empordà havent descobert el Castell de Montgrí, el Parc Natural de l’Empordà, les Ruïnes d’Empúries i sobretot El Molí de Siurana! Una escapada molt complerta amb rutes, natura, cultura, història i molt bona gastronomia!&nbsp;

Escapada a El Molí de Siurana: Visitem el Castell de Montgrí, els Aiguamolls de l'Empordà i les Ruïnes d'Empúries

Descobreix amb nosaltres el Molí de Siurana i tres llocs espectaculars de l'Empordà

<blockquote>El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya degut a la seva forma peculiar. Amb una altitud màxima de 2.506 metres, el Pollegó Superior corona aquesta muntanya situada entre els municipis de Saldes i Gósol, a la comarca del Berguedà. L'Enforcadura es situa a 2.356 m, té una tartera a cada banda i queda envoltada pels dos pollegons, el superior i l'inferior. En el nostre cas farem el Pedraforca per la tartera de Saldes.&nbsp;</blockquote><blockquote>Com a curiositat, el massís del Pedraforca va ser declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.</blockquote>Hem passat la nit a Cal Forca, la cabanya de fusta que els amics del Camping Repòs del Pedraforca ens han cedit per poder gaudir d'un cap de setmana increïble coneixent el Pedraforca i els pobles i i indrets que habiten les seves valls.Ens despertem d'hora, cap a les 7:00 h. Mentre l'Andrea es dutxa jo aprofito per fer els entrepans i preparar les bosses i el material que ens endurem per immortalitzar la pujada. Ara em toca a mi. Em dutxo, esmorzem, ens calcem les botes i pugem al cotxe direcció al Mirador de Gresolet.Cal Forca és ideal per fer escapades d'aquestes característiques ja que entre la cabanya i el mirador, no hi ha més de 15 minuts conduïnt.Aparquem el cotxe, ens carreguem les motxilles a les espatlles, i ens pengem les càmeres al coll. Ja estem a punt per començar l'ascenció al Pedraforca per la tartera!El camí comença a peu de carretera, a uns 50 metres carretera avall del pàrquing del mirador. Una senyal els indica el camí cap al Refugi Lluís Estasen, el primer punt d'interès de la ruta cap al cim.Pedres, arrels i gel es van barrejant durant bona part del quilòmetre que hi ha entre la carretera i el Refugi. Hem d'anar en compte de no relliscar. Com que aquest any no ha fet massa fred, trobem una munió de processonàries al terra. Els pins semblen arbres de Nadal, una llàstima!Un prat verd ens avisa que hem arribat al Refugi Lluís Estasen, el qual es troba situat a la Jaça de Prats, als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca. Obert de dilluns a divendres, el refugi es va inaugurar el 26 de juny de 1949, dos anys després de la mort de l'escalador català Lluís Estasen. Aquest any doncs, el refugi celebra els seus 50 anys. Actualment el refugi té una capacitat de 81 places repartides en dues habitacions situades a la primera planta de l'edifici.Fem unes quantes fotografies, un parell de glopades d'aigua i seguim endavant. Abans però ens treiem els anoracs, ja que si bé a dins del bosc la temperatura és fresca, a mesura que el sol guanya terreny tenim calor.Mirant el refugi, a la nostra esquerra ens queda la senyal que ens indica el camí per començar a enfilar el Pedraforca des de la tartera. Sempre haurem d'anar seguint els marques grogues i blanques que ens acompanyaran, sense cap mena de problema, fins a dalt de tot de l'enforcadura. És en aquest punt on comencem a trobar els primers tous de neu.Abans de continuar, comentar-vos que si teniu previst fer el Pedraforca per la tartera en èpoques on hagi nevat o la temperatura sigui prou freda per haver-hi gel, us recomanem portar grampons. A més a més, si teniu previst fer el Pedraforca pel Coll de Verdet, us recomanem portar grampons, piolets i casc. En ambdós casos, mireu sempre la previsió meteorològica i segueu conscients de les vostres possibilitats!Ens endinsem de nou al bosc, el qual ens acompanyarà durant uns 2 quilòmetres fins arribar als peus de la tartera. El camí és senzill de seguir, molt ben indicat i no hi ha trams perillosos. Això sí, hem d'anar en compte amb les roques que rellisquen pel gel que s'hi ha acumulat.En uns 40-50 minuts arribem als peus de la tartera del Pedraforca. El començament de la tartera és molt fàcil d'identificar degut a la gran acumulació de pedres que hi ha. En aquest punt els arbres cedeixen tot el protagonisme a la roca, la qual s'ha anat acumulant degut a l'erosió del terreny.&nbsp;Si bé la pujada fins a l'enforcadura és de poc més d'un quilòmetre, el desnivell positiu és de ~ 600 metres, el que significa que en molt poc tros passarem dels 1.800 m als 2.400 m. Aquí és on comença l'aventura!De moment no ens fan falta els grampons que ens van deixar els amics del càmping ahir al vespre. Comencem a trepitjar pedra i poc a poc, pas a pas, seguim el sender que ens porta de marca groga i blanca a marca groga i blanca. El sol apreta i a mesura que avancem el gel deixa pas a la neu.El tram de pujada de l'enforcadura se'ns fa etern. Cal mencionar que el 2016 es van dur a terme unes obres de millora del camí d'accés a l'enforcadura del Pedraforca per la tartera de Saldes. Amb la finalitat d'evitar l'erosió de la tartera i possibles accidents, es van invertir 50.000 euros, subvencionats per l'Obra Social de la Caixa, per tal de delimitar el camí amb troncs i xarxes, facilitant-ne l'ascenció.Després d'una hora i vint sembla que ja tenim la tartera dominada i ens queda ben poc per arribar a dalt de l'enforcadura. Abans però, és moment de posar-nos els grampons. El Pollegó Superior evita que el sol toqui en aquest tram de l'enforcadura pel que la neu, que ja ens arriba a l'alçada del genoll, comença a ser glaçada. Ens calcem els grampons i fem l'últim sprint fins arribar a la cota 2.400 m, on ens esperen unes increïbles vistes sobre les dues tarteres del Pedraforca, la que mira cap a Saldes, i la que mira cap a Gósol, i un fort vent que ens dona la benvinguda al penúltim esglaó del Pedraforca.En aquest punt és on decidim refugiar-nos darrere d'una roca i recuperar les forces menjant quatre festucs. Bebem aigua i reprenem la marxa per arribar al cim.Aquí hem d'estar atents ja que no hi ha un camí definit que ens porti fins al Pollegó Superior. En el nostre cas, comencem a grimpar per la roca, però ens equivoquem. Com hem dit, hem d'anar en compte en tot moment, ja que ens trobarem amb parets tallades i trams aeris. Veient que no hi ha camí per endavant, fem marxa enrere per tornar a començar.El cansament comença a fer acte de presència, però no podem marxar sense fer cim! Per sort, l'Andrea se n'adona que hi ha uns punts grocs marcats a la roca, els quals ens indiquen el camí fins al cim!&nbsp;En poc més de 20 minuts fem el Pollegó Superior, el qual ens brinda amb unes espectaculars vistes dels Pirineus, i fins i tot divisem Montserrat a la llunyania. Estem contents, després d'uns mesos sense poder fer cap cim, ho hem tornat a fer, ja podem dir que hem coronat el Pedraforca en parella!Ara només ens queda desfer el mateix camí, però de baixada, anant en compte amb el gel, ja que la pendent és molt pronunciada i la temperatura ha començat a baixar. Per sort, les marques grogues i blanques hi són presents en tot moment i en menys de la meitat del temps de pujada ens plantem primer als peus de la tartera, després al refugi i, finalment al cotxe, el qual ens espera impacient per tornar al càmping i posar-nos en remull al jacuzzi que hem reservat a les 19:00 h. Però això ja serà una altra història.Per acabar, comentar-vos que a muntanya cal tenir sempre precaució, respectar l'entorn i portar el material necessari. En el nostre cas, haguéssim agraït portar un GPS amb la ruta marcada, sobretot per l'últim punt de grimpada, però sobretot el que haurem de portar sempre és material de seguretat segons sigui necessari, una farmaciola, i aigua per hidratar-nos en tot moment.Gràcies Pedraforca per fer-nos gaudir de la muntanya com feia temps que no ho fèiem. Podem dir que tornarem a visitar-te l'any vinent!

Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera

Pugem al Pollegó Superior del Pedraforca (2.506 m) passant per la tartera. Una excursió que recomanem!

<blockquote>El&nbsp;Càmping Repòs del Pedraforca, fundat fa més de 30 anys i un dels equipaments de referència a la zona de les Valls del Pedraforca, és un càmping familiar ideal per a escapar-s'hi entre setmana, o gaudir d'un cap de setmana a la natura.</blockquote><blockquote>Situat al Pirineu Català, a la comarca del&nbsp;Berguedà, entre els nuclis de&nbsp;Saldes&nbsp;i Maçaners, el Càmping Repòs del&nbsp;Pedraforca&nbsp;ens ho posa fàcil per descobrir una de les muntanyes més espectaculars del nostre país, el Pedraforca, i les valls i pobles que l'envolten.</blockquote><blockquote>Al càmping hi trobarem tot tipus de comoditats i serveis, des de piscina climatitzada, jacuzzi i sauna, fins a la possibilitat de realitzar rutes i excursions amb quad, gaudir del Pedraforca Parc Aventura, o les Vies Ferrades de Vallcebre, entre moltes altres activitats.</blockquote>És divendres i aquest cap de setmana ens espera una escapada molt especial, més en concret a una zona que poc hem visitat però que des de fa molt de temps que tenim ganes de conèixer. Entre les seves valls hi trobem una de les muntanyes més màgiques de Catalunya, origen de comptes i rondalles, de tranquil·litat i de molta naturalesa. Aquest cap de setmana ens escapem a les Valls del Pedraforca, on hi trobarem mil i una opcions per caminar, descansar, passar-nos-ho genial, i menjar deliciosament bé!Ja tenim ganes de sortir de la feina per carregar les bosses al cotxe i enfilar carretera amunt direcció a Berga, per acabar arribant a Saldes, on aquest cap de setmana ens espera una escapada de somni, d'aventura i molta emoció.Són aproximadament les 17:00 de la tarda quan passo a buscar a l'Andrea per casa, acabem de preparar el material per no perdre'ns cap detall de l'escapada, i carreguem el cotxe per sortir direcció Berga. El trànsit és força dens, pel que serà millor que ens ho prenguem amb calma. Sembla que tots ens hem posat d'acord per pujar cap a la muntanya, però per sort passat Berga, on ens hi estem ben bé tres quarts d'hora aturats, aconseguim deixar l’embús enrere i podem agafar la B-400 direcció cap a Maçaners, des d’on en cosa de minuts arribarem a Saldes.Finalment arribem al Càmping Repòs del Pedraforca, on hi passarem les properes 48 hores. Són quarts de nou de la nit i a recepció ens hi espera l’Antònia. Quanta energia que desprèn! Ens presentem: - Som els d’Escapadesenparella.cat! I dit i fet, ens dóna tota la informació que necessitarem per explorar la zona aquest cap de setmana. També la roba de llit i les tovalloles, les indicacions per arribar fins a Cal Forca, la cabanya de fusta on dormirem, i un parell de grampons, ja que demà tenim previst pujar al Pedraforca per la tartera. Li donem les gràcies i ens acomiadem. És hora de descobrir el lloc on dormirem!Sortim del càmping i agafem la carretera direcció a Barcelona durant dos quilòmetres, fins que arribem a Maçaners. Com que és fosc i no ens coneixem la zona ens perdem un parell de cops, com no podia ser d’altra manera, però finalment trobem el camí de sorra que, sortint de la carretera principal, ens portarà fins a Cal Forca!Aparquem el cotxe just al costat de la cabanya. És negra nit, no es veu res, fins que alcem el cap amunt, cap al cel. Un llençol d’estrelles ens dóna la benvinguda. Només una tímida brillantor es deixa veure cap a l’est, la resta és engolit per la negror de la nit. Feia temps que no veiem un cel tan estrellat.Baixem del cotxe, ens posem el frontal i portem les bosses cap a la cabanya. Encenem els llums i ens adonem que no hi falta de res: aire condicionat, televisió cuina, nevera, sofà, dutxa amb hidromassatge, llit de matrimoni, lliteres i, suposem, que unes vistes impressionants cap al Pedraforca. Demà al matí ho descobrirem :DInspeccionem Cal Forca, ordenem els objectes, ens habituem a l’entorn i ens posem a fer el sopar. Com que fa fred decidim fer una mica de caldo de primer, i pit de gall d'indi de segon; menjar gens complicat per sopar ràpid, entrar en calor i anar a dormir aviat, que comença a ser tard i és hora de descansar perquè demà ens espera una escapada d’aquestes que fan història: demà farem&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/histories/pedraforca-per-la-tartera-pollego-superior" rel="noopener noreferrer" target="_blank">el Pedraforca per la tartera</a>, o això esperem. Això sí, abans d’anar a dormir és obligatòria una sessió de fotografia nocturna per immortalitzar el cel estrellat que ens vigila, i el Pedraforca que ens espera pacientment més a prop del que ens pensem.Ens llevem, esmorzem i marxem cap al Pedraforca. Passem el dia fora de casa; la pujada al Pedraforca ha sigut un èxit, o no.&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/histories/pedraforca-per-la-tartera-pollego-superior" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Fes clic aquí</a>&nbsp;per llegir com ha sigut l’escapada Pedraforca! Arribem a la Cabanya després de més de 12 hores a la muntanya; estem morts, cansadíssims, no podem més. Imagineu-vos si estem cansats que a l’arribar del pàrquing on hem deixat el cotxe per pujar al Pedraforca, teníem el cotxe a 50 metres del Mirador de Gresolet, i no ens hem vist en cor d’arribar-nos-hi... sort que ens queda tot demà per descobrir aquests racons!Són quarts de set de la tarda i tenim poc més de mitja hora per preparar la bossa amb el banyador, xancles i tovallola, i tornar cap al Càmping Repòs del Pedraforca, on ens espera una activitat que ens anirà genial per fer-nos passar el cansament. Hem reservat una hora de jacuzzi! Sí, un càmping amb jacuzzi, mola no?Així que ens preparem la bossa, pugem al cotxe i en menys de 10 minuts ens plantem davant l’Antònia, la qual ens confirma que ja podem anar cap a l’espai on podrem gaudir del jacuzzi, la dutxa d’aigua freda i la sauna. Al·lucinant! A banda d’aquests serveis, també tenen una piscina coberta, i una a l’aire lliure. És el càmping més especial que hem visitat fins al moment! :DJa a dins de l’habitació ens vestim el banyador, traiem la Go Pro i ens posem en remull durant una bona estona, gairebé 45 minuts. Potser no serà bo per la salut, però ho necessitàvem; necessitàvem desconnectar, no pensar en res, descansar, nosaltres dos sols, jugar amb l’aigua i les bombolles, entrar en calor i refer-nos d’un dia i unes setmanes de bojos.Un cop en tenim prou d’aigua ens posem a la sauna durant 10 minuts, per acabar de netejar el cos. Sóc un gran amant de les saunes, així que a tots els llocs on anem i n’hi ha, ens hi acabem ficant. Finalment, per acabar el recorregut ens fem una dutxa d’aigua freda per tornar a la realitat i acabar de relaxar el cos. Avui dormirem com nens, però abans ens espera un sopar deliciós al restaurant del càmping tot mirant el Barça – Madrid. Avui és nit de clàssic!Com que tenim taula reservada a les 21:00 aprofitem per tornar a pujar al cotxe i apropar-nos fins a la cabanya per fer-nos una dutxa, treure’ns el clor de sobre i vestir-nos una mica decentment per anar a sopar. Sort que el trajecte entre el càmping i Cal Forca és curt, i en poc més de 5 minuts ja anem d’un lloc a l’altre.Ara ja canviats, polits i empolainats, tornem cap al restaurant on per sorpresa nostra, ens espera una taula per a dues persones al bell mig de la sala, davant del projector. Quina vergonya, però quina sensació més especial a l’hora. No sabem si és casualitat o no que ens hagi tocat aquesta taula, però no podem estar més contents! Tenim la pantalla gran per nosaltres sols, ara només falta que guanyi el millor (ja sabem de qui parlem, oi)?Amb l’exercici que hem fet avui la gana és ben present, pel que del munt de plats que hi ha a la carta, ens decantem per demanar una hamburguesa cadascú, i una ració de croquetes per fer temps. El servei és excel·lent i en poc més de 10 minuts ja tenim les croquetes i les hamburgueses a taula, quina bona pinta que tenen! És el sopar ideal per una nit de clàssic. Què més podem demanar?Després de sopar i de gaudir d’un gran partit de futbol, un menjar excel·lent i una companyia immillorable, és hora de tornar cap a casa, canviar-nos, pensar en tot el que hem fet avui, i descansar. Avui podem dir que ha sigut un dia especial, d’aquells que agraeixes haver viscut i que difícilment mai oblidaràs.Properament us explicarem el tercer i últim dia a les Valls del Pedraforca, visitant dos dels pobles més bonics de la zona. Estigueu atents!

Benvinguts al Càmping Repòs del Pedraforca, als peus del Pedraforca. Busqueu tranquil·litat, o aventura? Al Càmping Pedraforca ho trobareu tot!

Així és el Càmping Repòs del Pedraforca, un càmping molt especial!

Ens escapem a un càmpings més especials que hem visitat fins al moment. Voleu saber el perquè? Seguiu llegint!

Escapada al Càmping Repòs del Pedraforca, un càmping molt especial

<blockquote>Vilanova de Banat va ser fundat l'any 1255 per Galceran de Pinós, després de traslladar el castell de Banat, documentat també com a Banat de Sobirà, al puig de Calbell. En un primer moment el municipi va ser anomenat Calbell de Banat, però va ser l'any 1290 quan es va canviar pel nom actual.&nbsp;</blockquote><blockquote>Vilanova de Banat, situat a 1.240 m d'altitud, sempre ha sigut un dels municipis més desconeguts de la comarca, sobretot pels habitants de la Seu, però us assegurem que val la pena escapar-s'hi, no només per l'encant del poble, sinó per les vistes privilegiades sobre la serra del Cadí!</blockquote>Estem a finals d'any, i hem decidit escapar-nos uns dies a la muntanya per gaudir de la natura i acomiadar-nos d'aquest 2018 sense presses ni mal de caps. Com que no hi ha massa neu per esquiar, decidim fer el ronso i despertar-nos una mica tard, quan ja no fa tant de fred per sortir del llit, i menjar un bon esmorzar de pa amb tomàquet i embotit per encarar el dia amb energia.Un cop esmorzats, dutxats i ben abrigats, decidim agafar el cotxe i arribar-nos fins a un poblet situat al municipi d'Alàs i Cerc, a la comarca de l'Alt Urgell. Avui ens escapem a Vilanova de Banat!Som al cotxe direcció a la Seu d'Urgell (N-145), i aproximadament en vint-i-cinc minutets arribarem a lloc! Travessem el riu Segre i més tard arribem al poble d'Artedó, on continuem recte per la mateixa carretera fins arribar a Vilanova de Banat.Segons anem conduint, la carretera es va tornant més i més blanca, la temperatura és baixa, pel que tan els camps com l'asfalt estan gelats. Anem veient cada cop més a prop la serra del Cadí i, de lluny, situat damunt d'un altiplà a 1.240 m d'altitud, el poble de Vilanova de Banat. Una imatge impressionant, de postal, que es mereix una fotografia.Aparquem amb facilitat al carrer d'entrada al poble i ens dirigim fins al mirador que dóna a la serra del cadí, un mirador que consta d'un planell que ens indica les muntanyes que tenim al davant, un banc per gaudir del paisatge, i que és acompanyat per un camp pla ple de vaques que ens donen la benvinguda (o això ens imaginem). Acompanyats del vent i del fred, ens asseiem al banc per escoltar el silenci. Només se sent tranquil·litat.Tot i que aquest any no ha nevat pràcticament gens, el Cadí es mostra blanquinós. La temperatura baixa a cotes altes ha ajudat a mantenir la neu caiguda els mesos passats. Així que la muntanya llueix blanca, ensenyant les seves cretes grises. És preciós!Després de passar una bona estona contemplant el paisatge decidim conèixer el poble, i és que l'església de Vilanova de Banat, anomenada Església de Santa Cecília, va ser cremada justament amb la resta del poble l'any 1562, i no va ser fins l'any 1673 que es va finalitzar la reconstrucció, la qual podem observar encara a dia d'avui. Aquesta església romànica i parroquial es va dedicar a Santa Cecília, raó per la qual la festa major es celebra a l'agost.Un cop hem escorcollat l'església de dalt a baix, decidim seguir passejant pel poble, passant per la font i el safareig del poble, situat al costat de la plaça, i que data de la primera república, construït gràcies a la venda de vots dels partits d'aquella època.Seguim caminant i ens anem meravellant de les vistes que hi trobem, de les cases que hi ha, de l'olor de llar de foc que s'hi sent. És un d'aquests pobles, igual que el de&nbsp;<a href="https://escapadesenparella.cat/histories/querforadat-poble-vistes-cadi" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Querforadat, escapada al qual podeu trobar aquí</a>, que t'enamoren de seguida.Es en un d'aquests carrerons que hi trobem un altre mirador per seguir contemplant la serra del Cadí des d'un altre punt de vista, i amb el sol a la cara, gaudim d'aquest moment.Acabem de passejar pel poble, gaudim de les vistes per un últim cop, i ens acomiadem del reguitzell de gats i gossos que ens vénen a saludar; és hora de marxar. Sense adonar-nos-en ha passat el matí volant, pel que ja és hora de tornar cap al cotxe i fer via cap a casa, que és hora de dinar! Això sí, estem segurs que tornarem, Vilanova de Banat!&nbsp;Tornarem per fer alguna de les rutes que ens proposes i, sobretot, quan caigui un bon tou de neu! Aquest poble si de per si ja és bonic, tot nevat de ser de pessebre! Fins aviat!

Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí

Ens escapem fins a Vilanova de Banat (Alt Urgell), un dels pobles més desconeguts de la comarca, però amb unes vistes espectaculars. Ens hi acompanyeu?

<blockquote>L’Estartit és una entitat municipal que forma part del municipi de Torroella de Montgrí. És troba a poc més d’un quilòmetre del arxipèlags de les magnifiques i conegudes Illes Medes, un lloc molt visitat pels bussejadors. Aquest arxipèlag compta amb set illots i té una extensió aproximada de 23 hectàrees. Actualment són una de les reserves de flora i fauna marina més importants a la Mediterrània occidental.</blockquote>És divendres, i avui estem molt contents, ja que tenim una altra escapada organitzada, i pinta molt bé! Aquest cap de setmana ens escapem a un dels llocs més tranquils a l’hivern, no és al mig del camp, ni tampoc és desèrtic, aquest cap de setmana visitem l’Estartit!Ens despertem relativament d’hora i anem cap a la dutxa! Agafem força esmorzant un croissant de xocolata i un got de suc, suficient per posar-nos en marxa un cop tenim les dents rentades! Amb les bosses plenes i el necesser fet, carreguem l'equipatge al Juke mentre em pregunto “què ens deixarem aquest cop?”, que ja sabeu com som..., però tot i haver tingut tot el temps del món, ara ja anem una mica més justos. Així que sense revisar les bosses ni pensar-nos-ho dos cops, pugem al cotxe i ens dirigim cap a l'Estartit, on passarem les pròximes 24 hores.Després d’una horeta i mitja conduint per l’AP7 fins a Palamós, i agafant la sortida 9 direcció a l’Estartit, arribem al nostre destí. El Google Maps ens guia fins als apartaments Argonavis, arran de platja, i al davant de les mateixes Illes Medes. Em sembla que tindrem unes magnífiques vistes des del balcó!La Montse, la propietària de l'<a href="https://escapadesenparella.cat/escapades-romantiques/apartaments-argonavis-estartit-illes-medes" rel="noopener noreferrer" target="_blank">apartament Argonavis 226</a>, ens espera davant de la porta amb un gran somriure. Ens presentem i ens ensenya el niuet on viurem aquest cap de setmana. És un pis petit, però maquíssim, on no falta cap detall mariner! La taula, el llum, la fusta del sostre, tanmateix ens recorda l’interior d’un vaixell! I quan sortim a la terrassa ens trobem amb el millor! Unes vistes immillorables de les&nbsp;Illes Medes, les tenim justament davant! Quina passada!A l’apartament no hi falta de res. Hi trobem aire condicionat (amb bomba de calor per combatre el fred), rentaplats, microones, una petita TV, etc., però això sí, hem de mencionar que no hi trobareu ni forn, ni wifi. Idea per acabar de desconnectar!Després d’ensenyar-nos l’acollidor apartament, la Montse ens ensenya el garatge, on podem deixar el cotxe aquests dies, i on trobem dues bicicletes llestes per visitar l’Estartit i els voltants sobre rodes. És una gran idea!Per últim, ens presenta el jardí, amb una gran piscina des d'on es pot gaudir de so de les ones del mar, de la seva olor, i de les vistes a les Illes Medes! Entre la piscina i la sorra de la platja només hi ha un petit passeig que les separa, i a la vegada les uneix. És genial!&nbsp;Ens acomiadem de la Montse i aprofitem per deixar les bosses al seu lloc, mentre fem les fotografies del pis. Seguidament tornem a agafar el cotxe i ens dirigim al supermercat que queda a menys de 5 minuts. Toca omplir la nevera! Avui dinarem una pizza que l’acompanyarem amb unes olives negres i una cervesa. Un dinar de dissabte relativament ràpid per aprofitar la tarda!Aquesta tarda visitarem els Aiguamolls del Baix Empordà, situats a 5 minuts en bicicleta dels apartaments. Però fa molt de vent, així que decidim anar-hi amb el cotxe i deixar-lo al pàrquing d'accés als aiguamolls.<blockquote>El Parc Natural dels Aiguamolls del Baix Empordà, també conegut com a Aiguamolls del Ter Vell, són un conjunt de zones humides que ocupen la plana deltaica del riu Ter, situats al litoral de la badia de Pals, als peus del massís del Montgrí. A través de diferents projectes, s’ha anat portant a terme la recuperació i la protecció d’aquests espais tan amenaçats, cosa que està permetent recuperar-ne la fisonomia i serveis ambientals associats.</blockquote>Després de deixar el cotxe al pàrquing, ens tapem per combatre aquest vent típic de la Costa Brava, i comencem a caminar tot observant els espais planers amb llacunes que ens envolten. Gaudint del passeig amb el sol de tarda escalfant-nos la cara, ens meravellem del paisatge. Ben a prop, a uns pocs metres, ens trobem amb un observatori d’aus. Una caseta totalment nova, amb la possibilitat d’obrir i tancar finestres per observar des de diferents punts les aus, i contemplar el paisatge il·luminat amb els colors de la tarda. Preciós! I a dins, un pòster gegant de totes les aus que pots observar i trobar al parc.Després d’estar-nos una bona estona observant la fauna i el paisatge, seguim caminant, intentant fer el mínim soroll possible per si veiem alguna desconeguda. Mentre caminem ens creuem amb diferents persones que passegen, amb gossos i fins i tot gent muntant a cavall! Aquest espai és molt versàtil!I mentre seguim contemplant la zona, gaudint del paisatge, de la companyia, mentre de tant en tant veiem alguna au més grossa, veiem que quasi és l’hora de la posta de sol. Sort que estem a prop de la desembocadura del riu Ter, un lloc molt especial. De seguida hi arribem i podem gaudir de la posta de sol, de com el sol es va amagant mentre es reflecteix amb tots els seus colors a l’aigua tranquil·la i quieta del riu. És preciós! Totalment un mirall d’aigua! El cel es va transformant i va agafant cada vegada un color més viu, sembla que cremi. Així que un cop hem vist la posta de sol, seguim gaudint una bona estona del riu, del mar i de les onades amb les majestuoses vistes a les Illes Medes. És hora de tornar, ja comença a fer-se fosc i no hi ha fanals ni llums que ens il·luminin el camí, així que amb un ritme més atlètic que el de l’anada, tornem cap al cotxe.Un cop al cotxe decidim apropar-nos al centre de l’Estartit per veure com és aquesta ciutat a l’hivern en comparació a l’estiu, i la veritat és que ens emportem una sorpresa molt gran. Són les 18 h de la tarda i no hi ha res obert ni ningú pel carrer. És en aquest moment quan descobrim que si algun cop volem escapar-nos a algun lloc tranquil, és millor anar cap a la costa que cap a la muntanya!Després de donar un petit volt pel centre i comprar aigua, i sobretot un Cacaolat per prendre’ns-el calentet per berenar, marxem cap a casa.Abans de sopar i quan ja és fosc, aprofitem per anar fins a la platja per fer unes quantes fotografies del cel de la Costa Brava de nit, i és que ens estem aficionant a la fotografia nocturna! Amb les onades de fons ens passem una bona estona intentant captar la millor llum. I quan en tenim forces, i sobretot, ja en tenim prou del fred que comença a fer, marxem cap a casa a sopar! Avui ha estat un bon dia i volem anar a dormir d’hora per aprofitar el dia de demà!Són les 7 h i sona el despertador. Amb cara de cansats i de molta son ens vestim corrents. Hem decidit posar el despertador ben d’hora per anar a la platja i poder captar amb la càmera la sortida de sol des del mar, justament el sol surt per davant de casa. Amb unes ganes increïbles de sorprendre’ns per aquest sol de la Costa Brava, ens quedem amb un pam de nas, perquè segons va sortint el sol, es va amagant pels núvols baixos que vigilen el mar. Això si, sense sortida de sol però amb uns colors preciosos al cel, decidim tornar al llit i fer una petita dormideta fins a l'hora d'esmorzar.És l’hora! Són les 9:00, hora d’esmorzar i de la dutxa matinal! Avui volem descobrir els pobles de l’Empordà, poblets medievals que ens han recomanat els nostres lectors via&nbsp;<a href="https://instagram.com/escapadesenparella" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Instagram</a>! Si encara no ens segueixes, a què esperes? :DAixí que amb la panxa plena i ben nets i polits, decidim posar-nos en marxa i descobrir el pobret Vulpellac!<blockquote>Vulpellac és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Forallac. Fins al 1977 va ser municipi independent que es va unir amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac, documentat per primer cop a finals del segle IX. Aquest nucli quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les reformes que es van fer en el segle XV-XVI.</blockquote>Aparquem a prop del centre i comencem a caminar pels carrers endoquinats, mentre contemplem totes les casetes del poble. És una meravella! I mentre ens fascinem pels carrers i les cases, ens trobem al Castell de Vulpellac, un notable exemplar de l’arquitectura civil gòtico-renaixentista, documentat el 1269. Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, afectades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar-ne la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.Al costat del castell i dins del centre del nucli fortificat, hi trobem l’església del nucli de&nbsp;Vulpellac, Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac. Aquest edifici data del segle XVI i d’estil gòtic tardà, va ser restaurat fa uns anys al mateix temps que el castell-palau, que va deixar al descobert la decoració mural barroca de l’interior. Una preciositat!Seguim caminant per Vulpellac i trobem cases que daten del 1632 i del 1703. Ens hem enamorat d’aquest poblet! Decidim acabar d’aprofitar el dia i anar a visitar el poble, pràcticament veí, anomenat&nbsp;Monells, i conegut per ser protagonista a la pel·lícula de “Ocho apellidos catalanes”. Agafem el cotxe i ens hi apropem! Som-hi!Monells és una entitat de població al municipi de&nbsp;Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Comprèn un sector dels vessants nord-orientals del Massís de les Gavarres i de la vall del riu Rissec. El municipi de Monells està construït al voltant de l’antic castell, del qual només se'n conserven les muralles. Conegut pel seu encant medieval, el mercat de Monells va tenir gran importància durant l’època medieval, conservant la bonica plaça major i l’església de Sant Genís, d’estil gòtic.Deixem el cotxe al pàrquing gratuït de l’entrada, després de conduir per unes carreteres maquíssimes. Ens adonem que hi ha bastanta gent i ens sorprèn. Un cop sortim del cotxe i ens dirigim cap al centre del municipi escoltem música. És quan arribem a la plaça major que ens trobem un grup de música tocant en directe, mentre persones ballen i canten al seu ritme, i d'altres gaudeixen de la festa des de les tauletes del bar mentre fan l’aperitiu. Quin goig fa la plaça així! Decidim fer una volta pel centre i ens enamoren els carrers, i mentre contemplem tots els detalls trobem un cartell que ens confirma que avui és dia de festa. Avui se celebra la Festa Petita de Sant Burget, una trobada d'animals, tractors i eines de camp.Acabem de gaudir de la música i Monells, i ens decidim a traspassar el riu i arribar-nos fins a l’església de&nbsp;Sant Genís de Monells,&nbsp;situada a l’altra banda del municipi, al barri de la Riera. En arribar ens quedem bocabadats en veure l’església de grans dimensions, datada del segle XI. Amb una façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic i d’inspiració clàssica, l'edifici presenta una obertura d’arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat. Al centre de la façana hi ha un òcul amb motllures, i un cap d’angelet en relleu el separa. I per últim, destacar el campanar, que s’eleva en el cos esquerre de la façana, de grans dimensions i de base quadrada, amb obertures d’arc de mig punt i d’inscripció del 1788 a l’angle. En definitiva, una preciositat!Però la nostra fascinació dura fins que unes quantes gotes de pluja ens fan marxar. Un cop hem arribat al cotxe ha caigut un xàfec important, hem estat de sort!Com que ja va sent tard, es fa hora de dinar i de marxar, així que ens dirigim cap a casa a cuinar els macarrons i a fer les bosses. Ens hem d’acomiadar del pis i ens hem d’acomiadar de les vistes. Que bonic que ets,&nbsp;Empordà!

Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!

Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit

Amb l'apartament Argonavis 226 com a niu particular, ens escapem a l'Estartit per descobrir un entorn inigualable!

<blockquote>La Cala Estreta és una preciosa cala verge, rodejada de penya-segats, i d’uns 200 metres de longitud i cinc metres d’amplitud (si hi arriba). Per arribar a la Cala Estreta has de seguir el camí de ronda que passa per la platja d’El Castell de Palamós, passant per agradables boscos de pins. Des d’aquesta platja, a 1 quilòmetre aproximadament, es troben les Illes Formiga, així que el paisatge cap a l’horitzó és espectacular. A la meitat del camí ens podem topar amb la Barraca d’en Dalí, una petita cabanya en el mig del bosc que el milionari Albert Puig Palau li va construir perquè l’utilitzés com a taller, tot i que mai va arribar a realitzar cap obra aquí. Ja a la Cala Estreta, hi ha una caseta de pescadors, que data del segle XV, on hi viu el conegut Quico, sense ràdio ni televisió però que t’ajudarà en tot el que faci falta. La cala no disposa de cap servei, només a l’estiu es pot veure algun que altra socorrista. Durant els mesos d’estiu el pàrquing on es pot aparcar és el de la platja d’El Castell de Palamós, ja que durant l’estiu es prohibeix el trànsit rodat, i a l’hivern la cala disposa d’un pàrquing més a prop. És una cala on es practica el nudisme.</blockquote>Fa temps que tenim ganes d’anar a la platja, seguir descobrint el país i sobretot conèixer tots els racons haguts i per haver de la Costa Brava, així que aquest dissabte decidim escapar-nos per la zona de Palamós, la que ja hem visitat en anterioritat. Però aquest cop volem anar a un lloc meravellós, amb aigües cristal·lines i que sigui ideal per fer snorkel, un esport que ens encanta, així que després de consultar el llibre anomenat “Camí de Ronda de la Costa Brava”, hem trobat el destí!&nbsp;Aquest cap de setmana ens escapem a la&nbsp;Cala Estreta, a la Costa Brava!Són les 7:30h del matí. Agafem la motxilla amb les tovalloles, la crema protectora +50 i sobretot, l’equip de snorkel i ens podem en marxa! Agafem l’autopista AP7 direcció Girona i amb una horeta aproximadament agafem la sortida per anar a parar a la platja de El Castell. Hem tingut sort, com hem sortit d’hora la carretera anava bastant buida. I encara més sort&nbsp;perquè, tot i que el pàrquing de El Castell és de pagament, si arribes abans de les 9h no pagaràs, ja que és l’hora que obren. Així que contents, tenim la sort de poder deixar el cotxe bastant a prop del camí i a més sense pagar!Després de carregar-nos tot sobre l’esquena, i abans d’agafar el camí de fusta cap a la platja, ens trobem una dona al costat d’un gran mapa de la zona, que amablement ens dóna un tríptic amb les diferents rutes del camí de ronda que es poden agafar. Ara sí que anem ben preparats!Comencem a caminar i veiem que la guingueta de la platja l’estan començant a obrir, ja hi ha gent tombada a la tovallola i els caiacs els estan col·locant a la sorra. Sí, en aquesta platja es poden llogar caiacs per poder moure’t per l’aigua i arribar a tot tipus de cales que a peu és de difícil accés.Seguim caminant cap a l’esquerra que és on hi ha la primera indicació i aquí és quan ens perdem. Tenint en compte que la ruta era de color blava seguim el camí de l’esquerra, i després de caminar i caminar i veure que ens allunyem de la zona, tornem marxa enrere. Decidim agafar l’altre camí, cap al Poblat Ibèric i ara sí que anem bé. Anem trobant les diferents cales de la costa, entre elles una de preciosa però tot havent-hi&nbsp;camí, de difícil accés, la Cala Foradada. Com el seu nom indica, enter els penya-segats i l’aigua cristal·lina hi ha una cova preciosa, on la gent acostuma a entrar-hi amb caiac.Seguim la ruta i després de baixades i pujades bordejant la costa acabem arribant a un camí forestal i a pocs minuts trobem l’entrada cap a la cala. Això sí, encara no hem acabat! Hem de baixar unes grans escales de formigó i després uns esglaons de sorra. Però abans, hi trobem una meravellosa piscina natural, quina passada!Tenim molta calor, perquè tot i anar per sota els arbres fa molta xafogor, així que només volem arribar per entrar dins l’aigua! Un cop passades dues caletes, col·loquem la tovallola al mig de dues cales, estem perfectes! Sols i tranquils, perfectes! Entrem a l’aigua en compte, i ens adonem que hagués sigut bona idea agafar els escarpins, però ens els hem deixat a casa! Així que un cop de superar les algues marines, les roques i algun que altre eriçó de mar, estem dins de l’aigua nadant i amb les ulleres i el tub de snorkel preparats! És hora de donar una ullada! És increïble com de preciós és el fons marí: diferents tipus d’algues, entre elles les posidònies&nbsp;ara mateix en protecció; també hi trobem diferents tipus de peixos, entre ells Daurades i un Roger. Portem una bona estona a l’aigua i tot no estar freda del tot, ja comencem a tenir fred, així que és hora de prendre el sol.Entre entrades a l’aigua i sortida, arriben dos socorristes amb una enorme carpa que ens demanen, com a altres persones que han arribat més tard, que marxem d’allà perquè puguin col·locar el servei. Així que decidim recollir-ho tot i anar-nos-en una mica més lluny, dues cales més enllà. Acabem trobant un meravellós lloc, amagat entre les roques i amb sorra. L’aigua entra entre les roques i forma com piscines, que mentre ens mullem els peus, veiem tot tipus de peixets i animalons, entre ells pegellides (és a dir, lapes, acabem de descobrir la paraula en català) i diferents tipus d’ermitans. En aquí gaudim molt de l’aigua, el fons és espectacular.Al cap d’unes hores és hora de dinar, així que mengem els entrepans i seguim amb el nostre dia a la platja: entrar i sortir de l’aigua i prendre el sol quan agafes fred. Cap a les 15:30h decidim marxar i anar a buscar un caiac. Hem de dir que hem tornat molt més ràpid que en venir, perquè no ens hem perdut i hem seguit uns camins més directes, fins i tot ens ha sorprès que hem passat pel Puig d’en Gener de 71 m.Arribem a la platja de El Castell i estem bastant cansats de tot el dia i de la calor, així que rumiem una mica el fet d’anar amb caiac. Tot i això anem a preguntar el preu i en veure el que costa, decidim deixar-ho estar i anar a buscar unes ampolles d’aigua a la guingueta. A l’acabar de beure l’aigua, tenim molt de set, deixem les coses a la sorra i decidim fer-nos l’últim bany per treure’ns la calor de sobre i refrescar-nos abans d’agafar el cotxe i tornar cap a casa.Ens adonem que en la cadira del socorrista, a part d’haver-hi la bandera groga, també hi ha una de blanca amb dues meduses, i és que es veu que hi havia alguna. Per sort nosaltres no en vam veure cap i vam gaudir del bany com nens!

Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava, una escapada que us encantarà! Descobreix amb nosaltres Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava i sorprèn a la teva parella. Fes clic aquí!