Escapada amb raquetes de neu als Estanys de la Pera

Aquest hivern està sent tímid pel que fa a precipitacions, i encara més si parlem de neu. Les temperatures altes i les poques nevades fan que no podem gaudir dels esports d’hivern tal i com ens agradaria, així que qualsevol oportunitat ens és bona per calçar-nos les raquetes de neu i sortir a descobrir nous indrets, en aquesta ocasió, una excursió amb raquetes de neu a Aransa.

Després de la petita nevada que ens ha portat la borrasca Joan, tant a l’Alt Urgell com a la Cerdanya, aprofitem per treure la pols de les raquetes i ens preparem per gaudir de les temperatures baixes que tindrem aquest cap de setmana. Avui estem a dissabte, i ahir vam fer una forta recerca de les possibles excursions que podem fer per gaudir de les nevades que han tenyit bona part del Pirineu i del Prepirineu de blanc. Descartem les rutes pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, el qual hem visitat força darrerament; tenim ganes de conèixer nous indrets. Un d’ells ens crida l’atenció: els Estanys de la Pera.

Fa temps que tenim marcats els Estanys de la Pera com un lloc que hem de recórrer tant sí com no, sigui a peu o amb raquetes, així que aquest cap de setmana és l’oportunitat ideal per fer-hi una escapada.

Els Estanys de la Pera, o els Llacs de la Pera, són un conjunt de llacs situats a la regió de la Cerdanya, als Pirineus. Aquesta àrea és coneguda per la seva bellesa natural i és un destí popular per fer senderisme i altres activitats a l'aire lliure. Hi ha un refugi, el Refugi Estanys de la Pera, situat a 2.357 metres d'altitud, que serveix com a base per als excursionistes i visitants. L'àrea és accessible a peu des de diversos punts d'inici i també és una parada al GR 11.10, un sender de llarga distància als Pirineus. 

Sembla doncs que ja tenim destí per a l’escapada d’aquest cap de setmana.

Ens llevem ben d’hora, preparem les motxilles, les càmeres i la resta del material, abriguem bé en Bru, que ens acompanyarà en aquesta excursió amb raquetes de neu als Estanys de la Pera, i ens dirigim cap al cotxe.

Ens trobem a poc més de 40 minuts de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, així que si tot va segons el previst hi serem en un tres i no res. Abans, però, toca treure el gel dels vidres del cotxe; estem a -5 ºC, el fred apreta, trobarem bona neu.

Sortim direcció La Seu d’Urgell, i un cop arribats a la capital de l’Alt Urgell, seguim direcció Puigcerdà fins a arribar al petit poble ceretà de Martinet, on de seguida veiem l’indicador de l’estació d’Aransa. Agafem el desviament i enfilem carretera amunt fins al primer trencall. En aquest punt deixem la carretera principal i resseguim la via secundària que ens farà passar primer pel petit poble d’Aranser, preciós, per cert, i seguidament ens conduirà cap a l’estació.

Si feu aquesta escapada a l’hivern i fa poc que ha nevat us recomanem que mireu l’estat de les carreteres i porteu cadenes o pneumàtics de contacte per evitar ensurts. En el nostre cas, la carretera està força neta al començament, però a mesura que ens apropem a l’estació ens trobem més neu a la calçada i amb això, alguns cotxes amb problemes per continuar endavant. Els hi oferim ajuda, i veient que tenen la situació controlada, seguim fent camí cap a l’aparcament. 

Arribats a lloc, desenfundem les raquetes, ens agafem tot el necessari, i ens dirigim cap a l’oficina de venda de forfets, els quals són necessaris tant si voleu fer esquí nòrdic o una ruta amb raquetes de neu a Aransa. El preu del forfet són 7€ per persona, i servirà mantenir les rutes ben senyalitzades i les instal·lacions en condicions per a la pràctica d’aquestes activitats.

Paguem, ens col·loquem els forfets als anoracs, i comencem la ruta que en unes hores ens conduirà fins als Estanys de la Pera. Com que fa poques hores que ha nevat, els arbres encara llueixen un bon tou de neu a les seves capçades, el que fa que el paisatge a aquestes hores del matí sigui de postal. El cel té un color blau intens, sense cap núvol, i el verd i el blanc dels arbres creen un contrast encisador.

Per arribar fins als Estanys de la Pera amb raquetes de neu anem seguint les marques de color groc que trobarem en tot moment d’ençà que deixen enrere l’estació d’Aransa. En algunes ocasions veurem una raqueta de neu clavada a un arbre, o a un pal. D’altres simplement una marca groga. Això ens indicarà que anem en bona direcció, i que el camí és el correcte. Respecte a l’estat del camí, fa de molt bon caminar i en cap moment trobem cap tram que presenti dificultat, així que tret de la llargada de la ruta, que calculem que serà d’uns tretze quilòmetres, és una excursió apta per a tothom amb una mica de fons.

A mitja ruta el camí ens porta fins al primer punt d’interès, per nosaltres tot un descobriment. Arribem a l’àrea d’esbarjo Font de les Pollineres. 

Situat a 2.100 metres d’altitud, la Font de les Pollineres ès una zona d’esbarjo, barbacoes i taules de pedra ideal per gaudir d’un pícnic. També és el punt de partida per arribar fins als estanys de la Pera o fer algun dels cims que hi ha a la zona, com ara el Perafita o el Monturull. L’accés motoritzat a aquesta àrea d’esbarjo està restringint des de l’estiu del 2021, i per arribar-hi ho haureu de fer o bé a peu, o bé amb els autobusos llançadora habilitats durant els mesos d’estiu, els quals surten des de l’estació d’esquí del Fornell, i des del Cap del Rec de Lles.

Aprofitem la bellesa d’aquest espai per descansar, beure una mica d’aigua, i agafar aire per enfilar la recta final fins als Estanys de la Pera. A partir d’aquí el camí deixa de ser tan ample però segueix fent de bon caminar igualment. Com més pugem, més tou de neu hi ha i més impressionants són les vistes. Estem gaudint moltíssim d’aquest dia de raquetes de neu, tota una sorpresa tenint en compte la situació de sequera i de temperatures elevades en la que ens trobem.

Ara sí, finalment, podem dir que amb un últim esforç hem arribat als Estanys de la Pera. El camí s’eixampla i dóna pas a unes vistes increïbles; l’Estat Petit de la Pera gela i cobert de neu, amb el majestuós Monturull vigilant-lo des de les alçades, també tot cobert de blanc. El cel no pot ser més blau, i nosaltres estem molt contents d’haver pogut fer aquesta escapada i descobrir un indret amb tant d’encant, que ben segur que a la primavera i a l’estiu també té molt per oferir.

Com que estem cansats, decidim quedar-nos a dinar a l’Estany Petit, descartant arribar-nos a l’Estany Gran de la Pera, on si us hi arribeu, trobareu el Refugi Estanys de la Pera, un refugi de la FEEC inaugurat l’any 1957. Busquem una pedra per asseure’ns, traiem els entrepans de truita que hem preparat aquest matí, i comencem a dinar amb un paisatge que per res del món ens pensàvem poder veure aquest cap de setmana. De postres, unes galetes amb xocolata ens ajuden a recuperar forces; les necessitarem per desfer els gairebé set quilòmetres de recorregut que ens queda per tornar al punt d’inici, l’estació d’Esquí nòrdic d’Aransa.

Si feu aquesta escapada us adonareu que la tornada és ben fàcil, doncs el camí fa de molt bon caminar, i les vistes hi acompanyen molt. Amb poc més d’una hora ens plantem de nou a l’estació, on prenem un Cacaolat calent per acomiadar-nos d’aquesta escapada, i amb la mirada posada en què ens prepara el cap de setmana que ve!