L‘ermita de Sant Joan de l’Erm dona nom a l’indret i a l’estació d’esquí de fons, situada més a munt de la vall de Castellbò. També anomenat Sant Joan de l’Erm Nou pel fet que el 1.950 es va inaugurar un nou santuari a 1.690m d’altitud, prop de la font del Bosc i tocant un bosc centenari de pins roigs i avets. A més de Sant Joan de l’Erm nou, un edifici modern de l’arquitecte Isidre Boada, acompanyat d’un pla de pins per acampar o dormir al xalet-refugi que hi ha, hi trobem l’estació d’esquí nòrdic en mig dels bonics boscos de pi roig, negre i avet. Les seves pistes van des dels 1.700 m d’altitud del refugi de la Basseta fins als 2.050 m de Prat Muntaner, d’on es pot arribar a Portainé.
Escapada a Sant Joan de l’Erm amb raquetes de neu: Benvinguts a l'escapada de la setmana, ens hi acompanyeu?
És dissabte, som a prop de la Seu d’Urgell i avui ens despertem una mica més tard del normal. Aquest cap de setmana el passarem al Pirineu, demà tenim previst anar a esquiar, i com que avui estem cansats de tota la setmana fem una mica el manta abans de començar el dia.
A les 11 h sortim de casa esmorzats i amb la motxilla preparada, avui ens espera una nova aventura que segur que us encantarà! Ens posem els anoracs i les botes, agafem els entrepans i l’aigua per dinar i pugem al cotxe: anem cap a Sant Joan de l’Erm!
Després de conduir mitja horeta, aparquem el cotxe. Per sort la gent comença a marxar perquè s’apropa l’hora de dinar i trobem lloc a prop del refugi. Ens equipem i anem cap allà. Contra més ens apropem al refugi, més gent veiem i és que avui fa molt bon dia i tothom ha sortit de casa per gaudir de la neu i el solet.
Ens fascina la quantitat de nens petits que hi ha aprenent a esquiar, baixant amb trineu, fent ninots de neu, i els pares divertint-se amb ells o aprofitant per estar una mica més tranquils prenent el sol. Anem cap a la taquilla per comprar el nostre forfet per avui i llogar les raquetes, ah! Encara no ho he dit! Avui farem una excursió amb raquetes de neu! El preu en surt molt econòmic 27 € tots dos, és a dir, lloguer de raquetes i forfet tot per un dia sencer, de 9h a 17h, 14’5€!
Ens donen el forfet i un tiquet que servirà per poder llogar les raquetes de neu. Així doncs, ens dirigim al petit llogater de diferent material, queda just darrere de la casa principal, entrem i trobem pals, esquis, raquetes de neu, algun trineu per allà… el noi és molt amable i després d’esperar una estona perquè no sabem on hem posat el tiquet, ens dóna unes raquetes perfectes per nosaltres i pels nostres peus. Ens explica abans de començar la ruta com funcionen les raquetes de neu, i les tres posicions que agafa (per caminar normal, quan hi ha molta neu o per grans pendents). Un cop tot memoritzat ens dóna un mapa amb les diferents rutes marcades per tenir orientació del camí en cas que ens perdem, esperem que no!
Sortim i ens dirigim cap a les pistes. Al costat d’un gronxador hi ha un banc de pedra on ens posem tranquil·lament les raquetes de neu. En Juli ha estat molt ràpid però jo he tingut molts problemes per adaptar bé la meva raqueta de neu, així que només començar hem hagut de parar un parell de cops per posar-les bé, però ja està tot controlat!
Avui farem la ruta que va des de Sant Joan de l’Erm fins a La Culla i tornarem pel mateix camí. També hi ha l’opció de fer una ruta circular des del refugi fins a Sant Joan de l’Erm Vell, passant per La Culla i tornant al refugi, però donat que anem justos de temps, anirem i tornarem pel mateix camí.
Comencem a pujar pel camí i els crits i els sorolls dels nens van desapareixent, d’un bon principi quedem bocabadats, les marques fúcsies de la ruta ens porten a passar pel mig del bosc, ple de pins nevats, és preciós! És impossible no parar-nos en cap moment, fem fotos, juguem amb la neu, mirem els arbres i escoltem els ocells. Hem tingut sort, avui fa un molt bon dia i els colors són magnífics!
Seguim pujant i pujant, en algun tros hem de creuar ràpidament alguna pista i tornem a entrar al bosc. Ens sorprenen moltes formes de les branques, fins i tot en Juli ha intentat pujar sobre un arbre però al final se n’ha desdit. I mentre pugem i pugem, ens trobem amagat un petit ninot de neu amb el nas de pastanaga, quina il·lusió! Seguim pujant i pujant i sembla que ja estem a dalt, però encara queda una estona.
Més a munt hi ha molta neu verge i ens posem a caminar per allà, una mica de dificultat per una estona. Finalment, després d’una pujada una mica més pronunciada arribem a La Culla, una plana molt gran on s’ajunten diferents camins i rutes cap a altres refugis. I un cop allà, és hora de parar, fem l’àngel sobre la neu verge, prenem el sol i dinem els entrepans que hem preparat de llonganissa i pernil, boníssims! És que ja era hora de dinar, feia estona que les panxes es queixaven i és que ja són les 15:30h!
Ens estem una bona estona jugant i de cop i volta mirem el rellotge! Ostres, són les 16:10h ja! A les 17h hem d’estar tornant les raquetes i si tanquen es quedaran el DNI d’en Juli, ja que l’hem deixat per poder llogar les raquetes. Així que ara ens topem amb un repte obligatori, arribar abans de les 17h al refugi. Ens col·loquem les raquetes ràpidament, agafem els pals, tanquem les càmeres i amb el ritme de l’1, 2, 3 ens posem en marxa. En algun moment patinem i no anem per terra per sort, però deu ni do quin ritme portem. Ens sorprenem perquè tot el que abans havíem fet amb gairebé 2 hores ho baixem en menys de 45min. Serà perquè és baixada? Serà perquè ja estem acostumats a les raquetes? Serà perquè el camí ja ens el coneixem i no hem de buscar les marques pràcticament amagades per la quantitat de neu que hi ha a la muntanya? No ho sé, només sabem que hem arribat a l’hora per tornar les raquetes!
Així doncs, en el mateix banc on hem començat l’escapada amb raquetes de neu a Sant Joan de l’Erm, ha acabat. Tornem les raquetes contents, donem les gràcies i en sortir ens fixem que tenen una llista penjada, i és que també venen material d’esquí de segona mà, és bo saber-ho! És hora de marxar, hem d’anar a comprar pa, i ens dirigim cap al cotxe. Ens posem les bambes i amb música de fons baixem per la carretera. Toca comprar pa i tenim un lloc preferit per comprar-lo. Parem al costat de la carretera en el poble d’Adrall. Allà hi ha un forn familiar on preparen un pa molt bo, unes coques, sobretot la de xocolata, impressionants i avui tastem els carquinyolis! La mestressa ens explica que fins i tot han guanyat un premi pels seus carquinyolis i és que s’ha de dir que estan molt bons! Això sí que és acabar l’escapada de la manera més dolça possible!
