Escapada al Pic de les Tres Canaletes, al Parc Natural de la Serra del Cadí

Tot i que és gener, la temperatura d’aquests últims dies sembla de primavera, fa dies que no plou i tampoc neva, i com que el sol i el bon temps han de ser els protagonistes d’aquest cap de setmana, decidim escapar-nos als Pirineus i fer una bona ruta de muntanya fins al Pic de les Tres Canaletes, al Parc Natural de la Serra del Cadí, des d’on aprofitarem per fer una parada al bonic poble de Josa de Cadí.

Sona el despertador, ens vestim i ens lliguem les botes de muntanya; esmorzem i preparem el nostre tradicional entrepà de truita per dinar. Pugem al cotxe i conduïm una bona estona, hem de canviar de vall, deixant enrere la Vall del Segre per dirigir-nos cap a la cara sud de la Serra del Cadí. Exactament, fins a Josa del Cadí on comença la nostra ruta d’avui. 

Així que després d’una hora llarga de carretera, conduint arran de muntanya, gaudint de paisatges maquíssims i passant per pobles de muntanya encantadors, arribem al petit poble de Josa del Cadí. Un cop aquí, agafem la pista forestal que ens conduirà fins al Coll Jovell, on començarem l’excursió.

Josa de Cadí és un poble situat a 1.431m d'altitud situat a la cara sud de la Serra del Cadí, exactament sobre un petit turó a la dreta del riu de Josa. Aquest poblet era un lloc especialment estratègic, ja que està situat entre els vessants de la Serra del Cadí i els del Cadinell. A més, cal destacar que sobre el cim del turonet s’eleva un penyal rocós anomenat el castell, amb restes d’antigues construccions. Si us escapeu fins a Josa de Cadí heu de visitar la formatgeria Serrat Gros, amb una varietat de més de 10 formatges de cabra per tastar. I si sou amants del muntanyisme, us des de Josa podreu fer-ne moltes, per exemple la ruta Cerneres, la ruta fins al Cadinell o fer més d’un cim a la Serra del Cadí. 

Arribem al Coll Jovell i aparquem el cotxe arran de camí. La pista forestal està en força bon estat, tot i que si voleu anar-hi, us recomanem fer-ho amb un cotxe tipus SUV o 4x4 per evitar ensurts amb les pedres o petits xaragalls que podeu trobar al camí. 

Sortim del cotxe i ens trobem literalment als peus de la Serra del Cadí i només veiem una gran paret davant nostre, la qual sembla que haurem d’ascendir. Per sort, aquest repte no ens fa enrere. És hora d’iniciar la ruta!

L'ascensió inicial és força exigent, ens recorda a la que vam fer per coronar el cim del Salòria (2.789m). Al principi, anem gaudint de la ruta, caracteritzada per recórrer per un camí de sorra, pedres i arbustos. A més, hem estat de sort i hem vist els nostres primers isards! Però de seguida el terreny canvia i les pedres es tornen més grosses, la pujada cada vegada té més pendent i la ruta es complica. 

Anem guanyant alçada poc a poc, grimpant mentre els voltors ens vigilen. Sembla que no avancem i que la distància des d’on hem iniciat la ruta sigui la mateixa. Continuem pujant i pujant, passant per trossos on ens hem d’agafar de les cadenes instal·lades i d’altres trossos on hem d’ajudar a en Bru, el nostre company d’aventures pelut, a seguir avançant. 

Anem parant per descansar i per gaudir de les vistes tan espectaculars! Podem veure el Port del Compte, el Pedraforca, el massís de l’Orri amb el cim de la Torreta de l’Orri, també s’observa Montserrat i moltes més muntanyes de fons! Quines vistes! Hem quedat ben meravellats!

Per sort, sembla que comencem a veure la llum, sembla que aconseguim superar aquesta gran paret i tenim el cim a tocar. Però és en aquest moment quan, amb el canvi de rasant, ens apareix davant nostre un gran prat d’alta muntanya, d’aquests tan característics de la Serra del Cadí. Quedem ben sorpresos! No ens imaginàvem poder gaudir d’aquest paisatge tan característic i tan bonic! Estem sols contemplant aquesta muntanya entre el silenci. 

I de sobte, veiem que alguna cosa es mou. A dalt del prat, sí, encara queda molt més per pujar, veiem animals que es mouen! Continuem pujant i anem parant contemplant-los i quan estem una mica més a prop, contem una vintena d’isards! Mai havíem vist tants tan junts!

Seguim la ruta fins a l’indicador, sembla que està a uns 500 metres a dalt de la carena. Pas a pas gaudim de la muntanya i observant els isards, cada vegada estem més a prop de l’indicador. I és quan arribem allà que ens disposem a caminar els últims metres per arribar al Pic de les Tres Canaletes a 2.608 metres d’altitud!

Ja el tenim aquí! Amb un últim esforç ens disposem a fer cim. Aquest pic és ben curiós, perquè, així com altres cims tenen plaques informative, una creu, o un eix geodèsic, aquest està senyalitzat per una gran piràmide de pedres que indiquen que hem arribat al Pic de les Tres Canaletes! I us hem de dir que, des d’aquí les vistes són espectaculars! De lluny s’observa la Seu d’Urgell entre altres pobles i la cara nord de la Serra del Cadí es veu impressionant! 

És hora de començar a baixar! Així que, intentem accelerar el pas i arribar-nos fins on comença la paret vertical. És allà on, asseguts a unes pedres, gaudim del nostre entrepà de truita, ben merescut! I acabem de contemplar les vistes tan maques que ens ha deixat aquesta complicada però espectacular excursió.

Després d’agafar forces i descansar una mica, és hora d’encarar la baixada. Si la pujada era força complicada, la baixada encara ho és més: les pedres es mouen i rellisquem de tant en tant. Encara més, en un dels últims trams, l’Andrea rellisca, cau i a banda del cop al cul, es fa un tall a la mà. Res greu, no patiu, però cal anar en compte de baixada!

Arribem al cotxe, cansats i contents: hem conquistat un altre cim! Amb aquest cim ens hem superat una mica més! La ruta ha acabat sent de sis quilòmetres amb un desnivell acumulat d’uns 1.500m aproximadament!

Després d’una hora a la carretera, tornem a ser a casa. És hora de dutxar-nos els tres, de sopar i de descansar. Ha estat un dia força intens! Fins a la propera escapada, Serra del Cadí!