Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí

Ens escapem fins a Vilanova de Banat (Alt Urgell), un dels pobles més desconeguts de la comarca, però amb unes vistes espectaculars. Ens hi acompanyeu?

  • Andrea Prat
    • February 13th, 2019
  • L' Andrea t'explica la nostra Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí

Vilanova de Banat va ser fundat l'any 1255 per Galceran de Pinós, després de traslladar el castell de Banat, documentat també com a Banat de Sobirà, al puig de Calbell. En un primer moment el municipi va ser anomenat Calbell de Banat, però va ser l'any 1290 quan es va canviar pel nom actual. 

Vilanova de Banat, situat a 1.240 m d'altitud, sempre ha sigut un dels municipis més desconeguts de la comarca, sobretot pels habitants de la Seu, però us assegurem que val la pena escapar-s'hi, no només per l'encant del poble, sinó per les vistes privilegiades sobre la serra del Cadí!

Estem a finals d'any, i hem decidit escapar-nos uns dies a la muntanya per gaudir de la natura i acomiadar-nos d'aquest 2018 sense presses ni mal de caps. Com que no hi ha massa neu per esquiar, decidim fer el ronse i despertar-nos una mica tard, quan ja no fa tant de fred per sortir del llit, i menjar un bon esmorzar de pa amb tomàquet i embotit per encarar el dia amb energia.

Un cop esmorzats, dutxats i ben abrigats, decidim agafar el cotxe i arribar-nos fins a un poblet situat al municipi d'Alàs i Cerc, a la comarca de l'Alt Urgell. Avui ens escapem a Vilanova de Banat!

Escapada a Vilanova de Banat: Benvinguts a l'escapada en parella de la setmana, ens hi acompanyeu?

Som al cotxe direcció a la Seu d'Urgell (N-145), i aproximadament en vint-i-cinc minutets arribarem a lloc! Travessem el riu Segre i més tard arribem al poble d'Artedó, on continuem recte per la mateixa carretera fins arribar a Vilanova de Banat.

Segons anem conduint, la carretera es va tornant més i més blanca, la temperatura és baixa, pel que tan els camps com l'asfalt estan gelats. Anem veient cada cop més a prop la serra del cadí i, de lluny, situat damunt d'un apltiplà a 1.240 m d'altitud, el poble de Vilanova de Banat. Una imatge impresionant, de postal, que es mereix una fotografia.

Aparquem amb facilitat al carrer d'entrada al poble i ens dirigim fins al mirador que dóna a la serra del cadí, un mirador que consta d'un planell que ens indica les muntanyes que tenim al davant, un banc per gaudir del paisatge, i que és acompanyat per un camp pla ple de vaques que ens dónen la benvinguda (o això ens imaginem). Acompanyats del vent i del fred, ens asseiem al banc per escoltar el silenci. Només se sent tranquil·litat.

Tot i que aquest any no ha nevat practicament gens, el Cadí es mostra blanquinós. La temperatura baixa a cotes altes ha ajudat a mantenir la neu caiguda els mesos passats. Així que la muntanya llueix balnca, ensenyant les seves cretes grises. És preciós!

Després de passar una bona estona contemplant el paisatge decidim conèixer el poble, i és que l'església de Vilanova de Banat, anomenada Església de Santa Celília, va ser cremada justament amb la resta del poble l'any 1562, i no va ser fins l'any 1673 que es va finalitzar la reconstrucció, la qual podem observar encara a dia d'avui. Aquesta església romànica i parroquial es va dedicar a Santa Cecília, raó per la qual la festa major es celebra a l'agost.

Un cop hem escorcollat l'església de dalt a baix, decidim seguir passejant pel poble, passant per la font i el safareig del poble, situat al costat de la plaça, i que data de la primera república, construït gràcies a la venda de vots dels partits d'aquella època.

Seguimt caminant i ens anem meravellant de les vistes que hi trobem, de les cases que hi ha, de l'olor de llar de foc que s'hi sent. És un d'aquests pobles, igual que el de Querforadat, escapada al qual podeu trobar aquí, que t'enamoren de seguida.

Es en un d'aquests carrerons que hi trobem un altre mirador per seguir contemplant la serra del Cadí des d'un altre punt de vista, i amb el sol a la cara, gaudim d'aquest moment.

Acabem de passejar pel poble, gaudim de les vistes per un últim cop, i ens acomiadem del reguitzell de gats i gossos que ens vénen a saludar; és hora de marxar. Sense adonar-nos-en ha passat el matí volant, pel que ja és hora de tornar cap al cotxe i fer via cap a casa, que és hora de dinar! Això sí, estem segurs que tornarem, Vilanova de Banat! 

Tornarem per fer alguna de les rutes que ens proposes i, sobretot, quan caigui un bon tou de neu! Aquest poble si de per si ja és bonic, tot nevat de ser de pessebre! Fins aviat!

Com arribar a l'Escapada a Vilanova de Banat, als peus de la Serra del Cadí

Vilanova de Banat,