Escapada a Montanissell: Cal Borda, la Serra de Sant Joan i les Coves d'Ormini

Montanissell és un petit nucli de població situat a 1.134 m d’altitud, a la comarca de l’Alt Urgell, i pertanyent al municipi de Coll de Nargó. Situat als peus de la serra de Sant Joan, a Montanissell hi trobarem l’església de Sant Joan, l’església de la Mare de Déu de la Salut, i el restaurant Cal Borda. Montanissel, o la “vila de Montangocello”, ja són citats l’any 988 per una permuta entre el bisbe d’Urgell i el Comte Borrell II, tot i que la parròquia del poble és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell en la segona meitat del segle X. L’any 966 és documentat el castell de Montenissell.

És dissabte de tardor i comença a fer fred. Com de costum hem pujat al Pirineu per desconnectar, passar uns dies amb la família i celebrar la Castanyada tots plegats. Vam arribar dijous i des d'aleshores que no hem parat, però en el bon sentit de l'expressió. Sense presses ni preocupacions ens hem arribat fins Andorra per comprar quatre coses que necessitàvem, ens hem escapat fins a la Seu d'Urgell a fer una passejada amb els gossos, observar la catedral, ara ja restaurada, i a gaudir els colors de tardor al Parc del Segre on hem pogut jugar amb els reflexes dels arbres sobre el canal.

Ahir vam celebrar la Castanyada a casa; panellets, castanyes, moniatos i un got de vi dolç ens van fer entrar en calor i ens van fer agafar forces per aguantar la cua de cotxes, la majoria d'ells provinents de Barcelona, que pujaven direcció Andorra. 

Però si hi ha una cosa que ens fa especial il·lusió d'aquesta escapada, a banda de poder celebrar la Castanyada tots junts, és la de tornar a Montanissell, passejar pel poble, arribar-nos fins a l'església de la Mare de Déu de la Salut, visitar l'ermita de Sant Joan amb la majestuosa Serra de Sant Joan al fons i, sobretot, quedar-nos a dinar a Cal Borda, per nosaltres un dels restaurants de referència a l'Alt Urgell, el qual us recomanem visitar si sou a prop de Coll de Nargó o d'Organyà.

Cap a les 12 del migdia pugem al cotxe i agafem la carretera direcció a Organyà, on un cop arribats al centre del poble, deixem la carretera principal per agafar un trencall que ens du fins on comença la carretera d'Organyà a Montanissell. Per davant tenim una carretera de muntanya d'onze quilòmetres de voltes i més voltes, això sí, asfaltada i en molt bon estat, si no tenim en compte que és un pèl estreta, podem trobar pedres al costat de la carretera, i hi podem trobar algun ciclista prou valent per superar la pujada.

En general però, la carretera fa de bon passar, sobretot per les vistes cap a la vall. En aproximadament 40 minuts arribem al poble i deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Cal Borda on ens quedarem a dinar. Ara que ja hem aparcat, us recomanem reservar taula al restaurant ja que és un punt de referència a la comarca i sol estar força ple. Si hi truqueu, aprofiteu per dir-los que voldreu arròs de muntanya, no us en penedireu; més endavant en parlarem, però ara anem a caminar una mica.

Deixant el cotxe a l’aparcament comencem a caminar direcció a l’Església de la Mare de Déu de la Salut, més o menys a 20 minuts a peu del restaurant, des d’on s’observa a dalt d’un turó a la punta oposada del poble. En aquest mateix turó és on hi havia el poble vell de Montanissell. La parròquia de Montanissell és esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell en la segona meitat del segle X. Per altra banda, l'any 966 és documentat el castell de Montanissell.

Es tracta d'una església d'una sola nau amb capçalera plana i capelles laterals. La nau és coberta per una volta de canó reforçada amb arcs faixons. Als peus hi ha un cor de fusta que descansa en un arc carpanell. Al costat sud-oest hi ha dues capelles laterals cobertes amb volta d'aresta. Tant pel parament com per la disposició de les capelles, sembla que es tracta d'un afegit del segle XIX.

Per arribar a l'església agafem un camí de terra ample i senyalitzat que passa per 3 cases habitades. Deixant-les enrere, seguim caminant fins enfilar la pujada que ens porta fins davant mateix de l'església, la porta d'accés de la qual present un arc rebaixat i està desplaçada a l'esquerra. Damunt hi veiem un ull de bou.

Des d'aquest punt la vista del poble és espectacular ja que es pot observar a simple vista gairebé tota la serra de Sant Joan, les vinyes d'alçada, el nucli de població i l'ermita de Sant Joan. Val la pena haver caminat aquest tram només per quedar-nos amb la fotografia.

Com que ja comença a ser tard i tenim taula encarregada a dos quarts de tres, desfem el camí i ens dirigim ara sí cap a Cal Borda. El restaurant consta de dues sales: la principal i la secundària on, tot i indicar que és el bar, també s'hi serveixen menjars. Entrem.

Com de costum, aquest cop està ple de gent, sort que hem reservat! De seguida ens atenen i ens indiquen la taula que ens toca, al costat de la paret, no massa lluny de l'entrada. En un no res ens pregunten si ja sabem el funcionament del dinar, així que al dir que sí comencem amb els primers. En qüestió de minuts ens porten la plata d'amanida, el pa amb tomàquet, la taula d'embotits, els formatges i el plat de pernil salat. Pels qui no conegueu Cal Borda, la carta és molt senzilla. De primer us serviran els plats que acabo de mencionar: embotits i formatges artesans, pa amb tomàquet i amanida. Podeu menjar tant com vulgueu, i si s'us acaba, segurament us preguntaran si en voleu més. En aquest punt segurament estareu temptats de fer-ho, però molt sincerament no us ho aconsello, ja que us espera un segon de luxe!

En el nostre cas comencem amb l'embotit. Cal mencionar que la taula ve amb els embotits sense tallar, així que més val que us mentalitzeu en que a algú li tocarà treballar. En aquest cas em toca a mi com ja ve éssent habitual. Talls de bull blanc i negre, donja, llonganissa i fuet, xoriço, entre d'altres fiambres comencen a omplir el plat, acompanyats del pernill del país, els formatges i una bona llesca de pa amb tomàquet. Crec que aquest és bon moment per advertir que si sou vegetarians, vegans o simplement teniu poca tolerància a la carn, possiblement venir a Cal Borda no sigui la millor opció ja que la carn és abundant tant en el primer com en el segon plat. Però de totes maneres, no costa res preguntar si tenen alguna opció al reservar taula.

Un cop tips d'embotit i amb l'amanida gairebé acabada, ideal per a tirar avall, és hora dels segons. Com us he comentat anteriorment avui hem demanat arròs, així que ens porten la paella ben calenta per començar a gaudir-lo. Per nosaltres és un dels millors arrossos de muntanya que hem provat, amb el permís de l'arròs de l'Hostal Pedraforca. La ració és ideal per quedar satisfet però no massa tip, el suficient per poder encarar el que podríem dir la segona part dels segons.

Després de retirar-nos la paella ens pregunten què voldrem de segon. En aquest moment haureu de triar quines casseroles voleu degustar. En el nostre cas ens decantem per l'estofat de senglar, el pollastre amb prunes, peus de porc i conill amb bolets. No us espanteu, les racions són petites i estan pensades per, com he dit, degustar i no pas agafar un empatx.

En els tres casos, tant el senglar, com el conill, el pollastre i els peus de porc estan molt ben cuits i els acompanyats van molt bé per fer passar avall la carn. Tot això ho acompanyem amb una ampolla d'aigua i el vi negre de la casa, que sempre va bé per fer passat el fred i el cansament.

Ara ja amb la panxa plena i contents d'haver pogut tornar a menjar a Cal Borda, és hora dels postres. Aquest cop ens decantem per una macedònia i una crema catalana amb sucre cremat, com ha de ser. La casa té costum de servir-te un músic amb un porronet de vi dolç per acompanyar, detall que s'agraeix molt.

Cap a quarts de cinc de la tarda hem fet ple i ja que es comença a fer fosc, decidim pagar, acomiadar-nos i anar cap al cotxe per desfer el camí que ens ha portat fins a Montanissell, per nosaltres un dels pobles més encantadors de l'Alt Urgell pel seu menjar, per la majestuosa Serra de Sant Joan, i les vistes sobre Organyà i Coll de Nargó, les quals et fan quedar embadalit. Possiblement us estareu preguntant quin preu té aquest menú, doncs no heu de patir perquè el preu és tancat a 25 euros per persona independentment que mengis el que et donen, o si vols menjar més. Potser per a persones amb poca gana no sortirà tant a compte per la quantitat que puguin menjar, però us assegurem que val la pena escapar-se a Cal Borda ni que sigui un cop, per tastar els embotits i les carns guisades. 

A nosaltres ens té enamorat i segur que hi tornarem ben aviat no només per repetir a Cal Borda, sinó també per visitar les Coves d'Ormini, una de les cavitats més interessants del massís de la Serra del Boumort, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalactites. Us n'anirem informant!