Escapada al Santuari de Puig-agut, una ermita amb encant a Osona

Si una cosa té l’estiu, a banda de la calor, la qual des d’aquesta casa no portem massa bé, és que qualsevol tarda pot passar de ser un pur tràmit a convertir-se en una escapada què és un regal per a la vista i els sentits. El fet de no tenir horaris i poder improvisar et permet descobrir racons amagats, com el Santuari de Puig-agut, que si teniu la sort de visitar, us deixarà meravellats faci el temps que faci.

Tot comença un divendres d’agost a la tarda, quan quedem amb una parella d’amics per fer una escapada al Santuari de Bellmunt. Ja us avanço que aquesta serà una escapada a quatre bandes, bé a cinc si comptem a la Isona, la nostra nova incorporació a l’equip.

El punt de partida és Sant Hipòlit de Voltregà, un municipi d’uns 3.000 habitants situat a pocs quilòmetres de Vic, capital de comarca. El temps, però sembla girat, i el cel, d’un color blau marí preciós, però també intimidatori, deixa intuir que la pluja, el vent i el fred seran ben presents cap allà on ens dirigim. Per això, pocs minuts després de sortir del poble decidim canviar de ruta i posem rumb al nostre nou destí, a menys alçada i on sembla que el sol encara hi fa acte de presència, el Santuari de Puig-agut.

El Santuari de Puig-agut és un santuari d’estil neogòtic que data del segle XIX, i es troba al terme municipal de Manlleu, a la comarca d’Osona. El Santuari es troba inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Com a curiositat, a banda de les espectaculars vistes que ens ofereix, ja que es troba al punt més alt del terme de Manlleu, a 696 metres sobre el nivell del mar, al costat del mateix Santuari s’hi troba el bar-restaurant Ca L’ermità, un restaurant de cuina tradicional catalana on podem quedar-nos a menjar.

El recorregut de Sant Hipòlit al Santuari de Puig-agut el fem amb cotxe; el camí és assequible per qualsevol vehicle i amb qüestió d’un quart d’hora arribem al nou destí. Si volguéssim podem arribar-nos amb el cotxe als peus del mateix santuari, però nosaltres optem per aparcar al costat de la Casa de l’Hora, i fer l’últim tram fins al Santuari de Puig-agut caminant. Així estirem les cames i fem gana per sopar.

El camí, primer asfaltat i després de sorra, en tot moment ens permet veure el Santuari al fons, en aquesta època de l’any acompanyat d’uns camps sembrats d’un verd intens que contrasta d’una forma fantàstica amb el blau marí del cel i els raig del sol que encara brillen.

En poc més de vint minuts caminant tot xino-xano ens plantem al davant del Santuari, característic per la seva cúpula amb teulada de color verd. El paisatge és preciós i des d’aquest punt, el més alt del terme municipal de Manlleu, a 696 metres sobre el nivell del mar, observem de manera panoràmica el Collsacabra, el Santuari de Bellmunt, la plana amb Manlleu en primer pla, i a l’altra banda Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà. 

Aquest cel de tempesta d’estiu que ens està acompanyant tota la tarda fa que aquest paratge encara tingui més encant, oferint-nos un fons únic per gaudir del Santuari en primer pla, que supervisa els munts de terra erosionats per l’aigua, la qual els hi ha donat unes formes capritxoses que semblen d’un altre planeta.

Com us mencionàvem més amunt, al costat del Santuari de Puig-agut hi trobem el restaurant Ca l’Ermità, un restaurant de cuina tradicional catalana, on podrem gaudir d’una carta ben variada de productes de proximitat. Avui, però no hi farem parada, ho deixem per a més endavant, ja que el temps sembla que no ens respectarà massa més. Decidim desfer el camí d’anada, tornar al cotxe i enfilar carretera avall fins al poble de Sant Hipòlit de Voltregà, on ens han comentat que hi ha un restaurant, Can Liró, que té una carta de creps brutal. Ho comprovarem.

Són quarts de vuit i arribem a Can Liró. Creuem l’interior del restaurant, ens dirigim cap al patí exterior i després d’analitzar detalladament la carta, demanem. Per l’Andrea una de crep de pernil salat, ceba caramel·litzada i formatge de cabra. Per mi el mateix però amb bacó en comptes de pernil salat. Per acompanyar uns fingers de pollastre amb dues salses i unes patates braves, i de postres una crep de Nutella, per acabar de fer-la grossa. 

Quedem encantats tant amb les quantitats, com amb la qualitat i el servei. L’ambient també és perfecte amb taules a l’interior i al pati exterior. En aquesta ocasió hem sopat a fora la terrassa, així que hem pogut gaudir d’un sopar d’estiu a la fresca. Com hem trobat a faltar portar jersei, sort que ja han baixat les temperatures.

Ara sí, amb la panxa ben plena i contents d’haver descobert un nou indret de casa nostra, en aquest cas a Osona, tornem cap al cotxe i enfilem carretera avall de tornada cap a casa, donant per acabada aquesta fantàstica escapada al Santuari de Puig-agut, una ermita amb encant a Osona que us animem a visitar!