Les Basses del Codó de Coll de Nargó són un espectacle de la natura, un paratge de tranquil·litat enmig de muntanyes i turons de roca calcària. La pedra, desgastada per la força de l’aigua del riu Valldarques al llarg del temps, crea ara unes piscines naturals, les que també podem anomenar basses (d’aquí el nom de les Basses del Codó de Coll de Nargó), que ens permetran submergir-nos, relaxar-nos mentre la força de l’aigua ens cau sobre les espatlles o, fins i tot, deixar-nos caure pedra avall al baixador creat per l’aigua, el qual és utilitzat com a tobogan per petits i grans.
Escapada a les Basses de Coll de Nargó: Benvinguts a l'escapada de la setmana, ens hi acompanyeu?
Aquest cap de setmana ens hem escapat a la comarca de l’Alt Urgell, on passarem 60 hores voltant per aquestes terres de dinosaures, serres majestuoses i pobles medievals. Entre altres indrets que us anirem explicant més endavant, ens escapem fins a les Basses del Codó de Coll de Nargó, també anomenades Basses de Coll de Nargó, unes piscines naturals resultat de l’erosió de la roca creada pel riu Valldarques. El paratge és espectacular, ideal per escapar-s’hi un dia d’estiu. Què, ens hi acompanyeu?
Arribem a la Ribera d’Urgellet divendres a la nit, cap a quarts de nou del vespre i amb l’última claror del dia, suficient per descarregar el cotxe, acomodar-nos a casa i fer el sopar mentre preparem l’escapada de demà.
Parlant amb la gent del poble ens fan saber que fa 40 dies que plou, pel que la probabilitat de trobar bolets és alta. De fet ja hem vist com alguns amics de la família d’Instagram estaven baixant cistells de rovellons, rossinyols i mollerics per la banda dels Pallars, cosa que fa que ens acabem de decidir. Demà ens llevarem una mica aviat i aprofitarem el dia per fer una escapada al bosc, a veure què trobem. Més tard, quan el sol comenci a cremar, ens arribarem fins a les Basses de Coll de Nargó aprofitant que el cabal del riu és abundant i, sobretot, que molta gent encara no ha pujat a muntanya. Així doncs, amb el dissabte planejat, sopem i anem cap a dormir.
Dissabte. Ens llevem més tard del previst com ja va sent habitual. Tot i voler-nos llevar aviat, el cansament de la setmana ens ha passat factura i fins a les 9:30 h no sortim del llit. Aprofitem que fa bon dia per esmorzar a la terrassa, així ens comença a tocar una mica el sol. Ara, ja amb la panxa plena, fem la motxilla, el cistell i anem direcció a una zona boscosa que ja coneixem i on solem trobar forces moixerons, fredolics, mollerics, potes de perdiu i, sobretot, rovellons!
Ja som a lloc. El sòl es veu força humit, cosa que ens fa pensar potser sí que trobarem alguna cosa. Ens trobem a cota 1.700 i comencem a caminar, de moment sense sort. Repassem marges i la primera pineda. De moment no tenim sort. De fet és el primer cop que ens atrevim a sortir a buscar bolets aquesta època de l’any per aquesta zona. Ep, però ara sí. En una solana l’Andrea troba els primers fredolics, més grossos de l’habitual a causa de l’aigua que ha caigut els darrers 40 dies. Cap al cistell!
Deixem enrere el bosc creuant el primer prat i ens endinsem cap a una altra zona boscosa, també de pins. Els cavalls que pasturen per aquesta zona han deixat el terra remogut, pel que aquest tros no ens servirà. A la moixeronera on normalment hi trobem moixerons no hi ha res, potser no és època de moixerons pensem. Per sort, sense necessitat de pujar massa, a la part obaga de la muntanya comencem a trobar mollerics de la mida d’un botó, la majoria d’ells en marges molt humits, el que ens permet fer un quart de cistell. No està malament!
L’estona ens ha passat volant i ja són quarts d’una del migdia, pel que decidim retirar-nos ben satisfets. Amb el que hem trobat ja en tenim prou per fer un platet de bolets passats per la paella amb seva i botifarra. Pugem al cotxe i desfem el camí per dirigir-nos cap a les Basses de Coll de Nargó, on hi arribarem cap a quarts de dues.
Si voleu saber com arribar a les Basses de Coll de Nargó, envieu-nos un missatge per Facebook i us ho indicarem encantats. No publiquem les indicacions al blog per respecte a l’entorn.
Deixem el cotxe al costat de la carretera i agafem el camí de terra que baixa fins a les basses. El camí és una mica complicat, pel que cal anar amb compte de no relliscar assegurant sempre que poseu el peu on toca. Per persones amb mobilitat reduïda aquest camí és pràcticament inaccessible, tot i que, pel que ens sembla recordar, també hi ha un camí més ample i més ben condicionat que arriba fins a la bassa gran.
De la carretera a les basses no hi ha més de 5 minuts a peu i, mentre baixes, ja et fas una idea del cabal del riu Valldarques pel soroll que del salt d’aigua que hi ha a la segona bassa. Ja hi som!
Les Basses de Coll de Nargó solen ser molt freqüentades a l’estiu, pel que és recomanable anar-hi ben d’hora al matí per agafar els millors llocs. Altrament us tocarà conformar-vos amb el tros de terra que trobeu disponible. Nosaltres hi solem anar cap a les 9:00 del matí, plantem les tovalloles i hi passem el dia fins a les 16:00 de la tarda quan, després de dinar, ja estem cansats i tornem cap a casa.
Avui per això no és el cas. Com que els últims dies ha fet mal temps i tampoc és que faci molta calor, la gent ha preferit quedar-se a la costa en canvi de pujar a muntanya, pel que a les basses només hi trobem 3 grups de persones distribuïdes de tal manera que ningú molesta a ningú. Nosaltres decidim quedar-nos a la part alta de les basses, fet que ens permet gaudir de la segona bassa i del salt d’aigua que hi cau, també de les vistes sobre la bassa més gran i les muntanyes del darrer. Són unes vistes precioses (ho podeu veure a les fotografies).
De seguida que hi arribem ens traiem la samarreta i ens posem a l’aigua. No portem banyador, però ens hi posem amb els pantalons de muntanya que ja fan el fet, a més s’eixuguen més fàcilment que no un banyador. Si us pregunteu per la temperatura de l’aigua, està igual de freda que a l’estiu, això no us ho estalviareu! Això sí, si visiteu les basses un dia on el sol apreta com avui, el contrast entre la fredor de l’aigua i la temperatura ambient és ideal.
Ens estem una estona jugant a la bassa. Entrem, sortim, ens arrepengem al baixador, deixem que l’aigua ens faci un massatge a l’esquena i prenem el sol. Ens convé una mica de tranquil·litat, i segur que a tu que estàs llegint aquesta publicació també, pel que et recomanem una escapada d’aquestes característiques
Ens estem a les Basses de Coll de Nargó fins a quarts de quatre de la tarda. Encara no hem dinat i més tard haurem de pujar fins a Andorra a fer unes compres, pel que decidim marxar.
Estem contents perquè hem gaudit de les basses amb força tranquil·litat, sense aglomeracions de gent i amb un dia que ens ha acompanyat al 100%, i això que deien que havia de ploure! També estem contents perquè els últims cops que havíem visitat aquest indret el cabal del riu era força escàs, el que feia que les basses no estiguessin del tot plenes i la qualitat de l’aigua no fos tan bona com avui!
