Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava

Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava

Cala Estreta, a Palamós, és una cala d'aigües cristal·lines que us farà xalar! Descobreix Cala Estreta, segueix llegint.

Juli Ramon ☺
Juli Ramon ☺·Publicat el
Darrera actualització:
Foto d' Andrea Prat i Juli Ramon per Escapadesenparella.cat
La Cala Estreta és una preciosa cala verge, rodejada de penya-segats, i d’uns 200 metres de longitud i cinc metres d’amplitud (si hi arriba). Per arribar a la Cala Estreta has de seguir el camí de ronda que passa per la platja d’El Castell de Palamós, passant per agradables boscos de pins. Des d’aquesta platja, a 1 quilòmetre aproximadament, es troben les Illes Formiga, així que el paisatge cap a l’horitzó és espectacular. A la meitat del camí ens podem topar amb la Barraca d’en Dalí, una petita cabanya en el mig del bosc que el milionari Albert Puig Palau li va construir perquè l’utilitzés com a taller, tot i que mai va arribar a realitzar cap obra aquí. Ja a la Cala Estreta, hi ha una caseta de pescadors, que data del segle XV, on hi viu el conegut Quico, sense ràdio ni televisió però que t’ajudarà en tot el que faci falta. La cala no disposa de cap servei, només a l’estiu es pot veure algun que altra socorrista. Durant els mesos d’estiu el pàrquing on es pot aparcar és el de la platja d’El Castell de Palamós, ja que durant l’estiu es prohibeix el trànsit rodat, i a l’hivern la cala disposa d’un pàrquing més a prop. És una cala on es practica el nudisme.

Escapada a la Cala Estreta, a la Costa Brava: Benvinguts a l'escapada de la setmana, ens hi acompanyeu?

Fa temps que tenim ganes d’anar a la platja, seguir descobrint el país i sobretot conèixer tots els racons haguts i per haver de la Costa Brava, així que aquest dissabte decidim escapar-nos per la zona de Palamós, la que ja hem visitat en anterioritat. Però aquest cop volem anar a un lloc meravellós, amb aigües cristal·lines i que sigui ideal per fer snorkel, un esport que ens encanta, així que després de consultar el llibre anomenat “Camí de Ronda de la Costa Brava”, hem trobat el destí! Aquest cap de setmana ens escapem a la Cala Estreta, a la Costa Brava!

Són les 7:30h del matí. Agafem la motxilla amb les tovalloles, la crema protectora +50 i sobretot, l’equip de snorkel i ens podem en marxa! Agafem l’autopista AP7 direcció Girona i amb una horeta aproximadament agafem la sortida per anar a parar a la platja de El Castell. Hem tingut sort, com hem sortit d’hora la carretera anava bastant buida. I encara més sort perquè, tot i que el pàrquing de El Castell és de pagament, si arribes abans de les 9h no pagaràs, ja que és l’hora que obren. Així que contents, tenim la sort de poder deixar el cotxe bastant a prop del camí i a més sense pagar!

Després de carregar-nos tot sobre l’esquena, i abans d’agafar el camí de fusta cap a la platja, ens trobem una dona al costat d’un gran mapa de la zona, que amablement ens dóna un tríptic amb les diferents rutes del camí de ronda que es poden agafar. Ara sí que anem ben preparats!

Comencem a caminar i veiem que la guingueta de la platja l’estan començant a obrir, ja hi ha gent tombada a la tovallola i els caiacs els estan col·locant a la sorra. Sí, en aquesta platja es poden llogar caiacs per poder moure’t per l’aigua i arribar a tot tipus de cales que a peu és de difícil accés.

Seguim caminant cap a l’esquerra que és on hi ha la primera indicació i aquí és quan ens perdem. Tenint en compte que la ruta era de color blava seguim el camí de l’esquerra, i després de caminar i caminar i veure que ens allunyem de la zona, tornem marxa enrere. Decidim agafar l’altre camí, cap al Poblat Ibèric i ara sí que anem bé. Anem trobant les diferents cales de la costa, entre elles una de preciosa però tot havent-hi camí, de difícil accés, la Cala Foradada. Com el seu nom indica, enter els penya-segats i l’aigua cristal·lina hi ha una cova preciosa, on la gent acostuma a entrar-hi amb caiac.

Seguim la ruta i després de baixades i pujades bordejant la costa acabem arribant a un camí forestal i a pocs minuts trobem l’entrada cap a la cala. Això sí, encara no hem acabat! Hem de baixar unes grans escales de formigó i després uns esglaons de sorra. Però abans, hi trobem una meravellosa piscina natural, quina passada!

Tenim molta calor, perquè tot i anar per sota els arbres fa molta xafogor, així que només volem arribar per entrar dins l’aigua! Un cop passades dues caletes, col·loquem la tovallola al mig de dues cales, estem perfectes! Sols i tranquils, perfectes! Entrem a l’aigua en compte, i ens adonem que hagués sigut bona idea agafar els escarpins, però ens els hem deixat a casa! Així que un cop de superar les algues marines, les roques i algun que altre eriçó de mar, estem dins de l’aigua nadant i amb les ulleres i el tub de snorkel preparats! És hora de donar una ullada! És increïble com de preciós és el fons marí: diferents tipus d’algues, entre elles les posidònies ara mateix en protecció; també hi trobem diferents tipus de peixos, entre ells Daurades i un Roger. Portem una bona estona a l’aigua i tot no estar freda del tot, ja comencem a tenir fred, així que és hora de prendre el sol.

Entre entrades a l’aigua i sortida, arriben dos socorristes amb una enorme carpa que ens demanen, com a altres persones que han arribat més tard, que marxem d’allà perquè puguin col·locar el servei. Així que decidim recollir-ho tot i anar-nos-en una mica més lluny, dues cales més enllà. Acabem trobant un meravellós lloc, amagat entre les roques i amb sorra. L’aigua entra entre les roques i forma com piscines, que mentre ens mullem els peus, veiem tot tipus de peixets i animalons, entre ells pegellides (és a dir, lapes, acabem de descobrir la paraula en català) i diferents tipus d’ermitans. En aquí gaudim molt de l’aigua, el fons és espectacular.

Al cap d’unes hores és hora de dinar, així que mengem els entrepans i seguim amb el nostre dia a la platja: entrar i sortir de l’aigua i prendre el sol quan agafes fred. Cap a les 15:30h decidim marxar i anar a buscar un caiac. Hem de dir que hem tornat molt més ràpid que en venir, perquè no ens hem perdut i hem seguit uns camins més directes, fins i tot ens ha sorprès que hem passat pel Puig d’en Gener de 71 m.

Arribem a la platja de El Castell i estem bastant cansats de tot el dia i de la calor, així que rumiem una mica el fet d’anar amb caiac. Tot i això anem a preguntar el preu i en veure el que costa, decidim deixar-ho estar i anar a buscar unes ampolles d’aigua a la guingueta. A l’acabar de beure l’aigua, tenim molt de set, deixem les coses a la sorra i decidim fer-nos l’últim bany per treure’ns la calor de sobre i refrescar-nos abans d’agafar el cotxe i tornar cap a casa.

Ens adonem que en la cadira del socorrista, a part d’haver-hi la bandera groga, també hi ha una de blanca amb dues meduses, i és que es veu que hi havia alguna. Per sort nosaltres no en vam veure cap i vam gaudir del bany com nens!

Subscriu-te a la nostra newsletter

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per rebre les últimes novetats i ofertes

Al fer clic a "Subscriure'm" confirmes haver llegit i estàs d'acord amb la Política de Privacitat.