És dissabte i aquesta setmana ens hem proposat escapar-nos fins a la Costa Brava amb la intenció de d’agafar una mica de color, que ja toca, i treure la pols al kit d’snorkeling. Aquesta setmana visitarem una de les cales que considerem més maques, situada igualment en un dels pobles més emblemàtics de la Costa Brava, amb el permís de Calella de Palafrugell, Llafranc i Palamós. Estem parlant del poble de Begur, i la cala a la que ens escaparem és la Cala Sa Tuna i de S’Eixugador, situades a l’est del poble de Begur, entre el Cap Sa Sal, la Cala d’Aiguafreda i la Punta d’es Plom.
Escapada a la Cala Sa Tuna i S’Eixugador, tresors de Begur: Benvinguts a l'escapada de la setmana, ens hi acompanyeu?
La Cala Sa Tuna, situada al poble mariner de Begur (Baix Empordà) i un dels punts emblemàtics de la Costa Brava, és una platja natural de poc més de 80 metres de longitud i 15 d’amplada. Es resguarda dels vents gràcies a la seva situació entre la Punta d’es Plom i el Cap sa Sal. El color pissarra de la platja fa que les seves aigües es tenyeixin de color turquesa. Per la seva banda, la Cala S’Eixugador té uns 50 metres de llargada i 15 d’amplada, i la solen freqüentar aquells que, qui com nosaltres, fugen de la massificació de la Cala Sa Tuna.
Doncs som-hi. Com hem dit estem a dissabte al matí. Esmorzem, ens posem els banyadors, agafem les tovalloles i carreguem els kits d’snorkel al maleter del cotxe. Avui som previsors i, tot i sortir a les 10:00 h de casa, una mica massa tard ja que tenim 1:30 h de viatge, passarem per l’AP7 per estalviar-nos la cua de cotxes de la C-32, com quan vam fer l’Escapada a Girona Temps de Flors.
Pugem al cotxe i arranquem. De moment tot va bé, entrem a l’AP7 i tot i trobar-nos l’autopista una mica congestionada pels cotxes que, igual que nosaltres, van a passar el dia a la Costa Brava, aconseguim avançar sense aturar-nos. El que no tenim previst però és que el GPS faci de les seves i ens faci passar per una carretera regional d’un carril per direcció i ens haguem de menjar més d’una hora i mitja de cua. Finalment però, arribem a Begur i agafem la carretera direcció la Cala Sa Tuna.
Quan hi aneu, a no ser que hi arribeu molt d’hora, us recomanem no baixar fins a baix de tot amb el cotxe, ja que no trobareu lloc per aparcar, i aprofiteu els aparcaments de sorra al costat de la carretera per deixar-hi el cotxe, i seguir a peu pel Camí Vell que va cap a la Cala Sa Tuna, senyalitzat amb fites de color vermell i blanc, la variant costanera del GR 92, que seguint-lo ens durà directament fins a la cala. Així ho fem nosaltres i en menys de 10 minuts ens plantem a pet d’ones.
Val a dir que aquest no és el nostre primer cop visitant Cala Sa Tuna i preferim evitar la massificació que pateix la cala, i prendre el camí de ronda que ens durà fins a la Cala S’Eixugador i continua fins a la Punta d’es Plom, el braç de roca que protegeix aquesta preciosa cala.
Quan hi sigueu recordareu perquè la Cala Sa Tuna i la cala S’Eixugador són un dels paratges més representatius de la salvatge Costa Brava, no només pel que les pròpia cala ofereix, si no per l’entorn preciós que les abraça. El camí de ronda que ens acompanya direcció sud, molt ben acondicionat, ens permetrà arribar fins alguns racons d’excepcional bellesa, com el Mirador de Sant Josep, l’extrem de la Punta d’es Plom, i la mateixa cala de S’Eixugador. Des d’aquest mateix camí de ronda ja podem apreciar el color blau turquesa de les aigües de la cala.
El camí de ronda des de la Cala Sa Tuna fins aquí s’alça fins als 37 metres d’alçada i, abans de descendir fins a S’Eixugador ens trobem amb un mirador amb excepcionals vistes cap al sud de Sa Tuna, la zona rocosa de penya-segats coneguda com S’Encalladora. També cap al nord, per suposat, amb les vistes de la Cala Sa Tuna, el Cap Sa Sal i les Illes Medes.
A partir d’aquest punt baixem cap a la Cala S’Eixugador a través d’un camí força pendent que ens recorda que és per aquesta escapada hem fet bé en posar-nos bambes tot i anar a la platja. També us ho recomanem nosaltres, a no ser que vulgueu anar de cul per terra durant la baixada.
Un cop a la cala, la sorra és de picons petits amb alguns trossos de sorra grisa, a joc amb el conjunt rocós que rodeja S’eixugador i la Cala Sa Tuna, que presenta a més a més unes formes molt característiques degut a l’erosió que l’aigua ha realitzat sobre elles al llarg dels anys. S’eixugador té una longitud de 50 metres i una amplada des de la paret de roca fins a l’aigua de 15 metres. La solen freqüentar, com en el nostre cas, persones que fugen de la massificació de Cala Sa Tuna.
Així que despleguem les tovalloles, ens posem cremeta i després d’una bona estona prenent el sol ens decidim posar-nos a l’aigua. Després de gairebé un any obrim el kit d’snorkel, amb la sorpresa que l’Andrea s’ha deixat les ulleres a casa! Però no deixem que ni això ni la cua que fem fet de bon matí per la carretera ens aixafin el dia, i compartint les ulleres i el tub anem mar endins. L’aigua està força freda per ser el mes de juliol, de fet millor, així ens evitem trobar meduses. L’entrada a l’aigua és molt suau, per això fer snorkel aquí és molt interessant. Pels més atrevits, us recomanem recórrer la distància que hi ha entre les cales de Sa Tuna i S’Eixugador per sota l’aigua, on podreu veure pops, sèpies, peixos diversos, crancs i estrelles de mar, entre d’altres!
Ens estem una bona estona a l’aigua recorrent la cala de banda a banda i jugant amb els bancs de peixos que ens acompanyen. Aquest cop però hem quedat un pèl decebuts per la brutícia que hi ha surant a l’aigua, principalment plàstics provinents de les barques que fondegen a pocs metres de la cala, els quals s’acaben acumulant a la sorra de la cala, ajuntant-se amb les deixalles que deixen les persones que van a banyar-se i no tenen ni la decència, ni el sentit comú de recollir-les. A nosaltres des de ben petits ens han ensenyat que vagis on vagis, i principalment si és a la natura, has de deixar l’espai igual o millor que com l’has trobat. Això vol dir recollir les teves deixalles perquè la gent que hi vingui després pugui gaudir de l’entorn sense haver de compartir-lo amb la brossa que no t’has dignat a recollir.
Bé, deixem aquest punt de crítica i tornem a l’escapada en si. Després de remullar-nos tornem a la tovallola, prenem el sol una mica més i decidim que ja és hora de dinar. Com que hem sortit tard de casa, abans d’agafar el camí de ronda hem parat al Restaurant Ca l’Adela per agafar uns entrepans i una mica d’aigua. Els preus no són excessivament cars, bo i ser i restaurant a peu de platja, així que us el recomanem per si hi voleu fer una parada.
Dinem observant els estrangers i els seus tons de pell, que ja comencen a agafar el color de llagostí, i com es passegen arran d’aigua els turistes francesos, amb els ja tradicionals slips. Tot molt entretingut. Una vegada amb la panxa plena decidim que per avui ja n’hem tingut prou. Ens ha tocat el sol, hem pogut gaudir un cop més de l’entorn únic de la Cala Sa Tuna i de S’Eixugador, i hem tret la pols al kit d’snorkel, que és el que ens feia més il·lusió.
Per tornar fem de nou el camí de ronda fins a la Cala Sa Tuna, amb parada obligatòria al mirador. Anirem a buscar el Camí Vell de Sa Tuna per enfilar la variant costanera del GR-92 amunt i arribar a l’aparcament de sorra on hem deixat el cotxe. Un cop més una escapada en parella genial, econòmica i 100% terapèutica! Us la recomanem!
