Escapada a El Taga des de Bruguera

Avui us portem una nova aventura, una excursió fins al peu de El Taga des de Bruguera. Ara que arriba el bon temps, aprofiteu-lo per dur a terme aquesta escapada, tot i que nosaltres us recomanarem fer-la a la tardor; si continueu llegint veureu el perquè!

El Taga (2,038 m) és una muntanya del Ripollès, situada a la Serra de Conivella i està separada de la de la Serra Cavallera per la Portella d’Ogassa. Tot i que el cim no és dels més alts de Catalunya, domina la vall del Freser i del Ter, sent un punt de referència per la comarca del Ripollès. Com a mirador, el Taga és esplèndid, ja que podrem veure tots els cims dels Pirineus, en especial el Puigmal i el Canigó.

Us hem de dir que aquest dia volíem fer el Puigmal, però la gran gentada que hi havia a Ribes de Freser i a Queralbs per pujar al Santuari de Núria amb el cremallera ens va tirar enrere. Mai he vist una cua tant i tant llarga, i pels qui l’heu agafat més d’un cop, a la tardor el cremallera no puja a totes hores. Sense mentir-vos la cua era de més d’una hora i, venint des de la Seu d’Urgell, és a dir, de l’altra punta de la vall, ens vam endur una gran decepció de no poder fer el Puigmal.

Però vam decidir que res ens espatllaria les nostres mini vacances, així que en pocs minuts vam trobar una segona opció i que maca que va ser.

Faríem el Taga des de Bruguera! Es tracta d’una ruta de 8 km i un desnivell de poc més de 840 metres que ens portarà unes dues hores i mitja de pujada i una hora i mitja de baixada.

Així doncs, des de Ribes agafem la carretera GIV-5263 durant aproximadament 12 minuts en direcció a El Taga, seguint l’itinerari alternatiu que recupera el camí ral de Ribes de Freser a Ogassa, tot passant pel nucli de Bruguera, barri agregat de Ribes de Freser situat a 1,200 metres d’alçada, al vessant assolellat i occidental del Taga.

El poble està format per un grup de masies i d’antigues cases de pagès distribuïdes tot seguint el camí d’arribada i al voltant de l’església de Sant Feliu. Moltes d’aquestes cases han estat restaurades respectant la noblesa d’un passat agrícola i ramader que encara avui hi és present.

Iniciem la ruta. Aparquem el cotxe passat Bruguera al costat del camí asfaltat que ens acompanyarà durant tot el recorregut fins arribar a la base del cim. Val a dir que desconeixíem l’existència d’una pista forestal que s’agafa al Carrer del Mig i que ens conduirà fins al Coll de Jou. D’haver-ho sabut, haguéssim escollit aquesta última ja que, si bé el camí asfaltat és més accessible, per aquells que ens agrada perdre’ns pel mig del bosc i de prats, la segona opció la gaudirem molt més.

Així doncs, vam començar l’excursió com normalment no es comença, ja que la majoria de la gent aprofita el camí asfaltat per pujar amb el cotxe fins a dalt, per només haver de fer l’últim tram fins al cim a peu. Nosaltres no, vam començar de valent i vam deixar el cotxe a baix. I s’ha de dir que tot i el cansament i el temps de pujada, és una de les millors decisions que vam pendre aquell dia ja que el paisatge de tardor era preciós. Que bonica és aquesta època de l’any als Pirineus! Tots els arbres anaven vestits de color taronja, el sol escalfava quan ens tocava a la cara, el paisatge tant bonic que ànavem admirant mentre pujàvem pel costat de la carretera, embabiacats pels arbres tant alts i els troncs tant grans! Fins i tot, a la baixada, vam veure algun que altre conill passejant.

Al final arribem al peu del cim, on trobem un filat que identificarà la pujada al cim. Nosaltres vam aprofitar que ja érem a dalt per treure els entrepans, seure a l’herba i descansar una mica. Un cop recuperades les forces vam començar a pujar el Taga, però al mirar el rellotge vam veure que ja era tard i es girava un vent que no ens va agradar gens. D’aquí poc es faria fosc i encara haviem de baixar tot el que haviem pujat. Així que ens va quedar pendent fer l’últim tram del recorregut fins al cim. Malgrat això, l’escapada va ser genial, les vistes increïbles i estem segurs que ho repetirem, aquest cop fins a dalt!