És dissabte i després de la nostra escapada al Tibidabo, el parc d’atraccions de Barcelona, ja estem esperant que arribi l’endemà al matí per agafar el cotxe i dirigir-nos cap a comarques gironines, concretament cap a la capital, Girona, on esperem passar un dia genial passejant pels carrers dels diferents barris gaudint de l’edició anual del Girona Temps de Flors.
Escapada al Girona Temps de Flors: Benvinguts a l'escapada de la setmana, ens hi acompanyeu?
Girona Temps de Flors és una exposició de flors que es celebra a la ciutat de Girona des de l’any 1954. La seva creadora, Maria Cobarsí, juntament amb un grup de dones, van muntar la primera exposició aquell mateix any. A partir del 1956, cada mes de maig es celebra durant una setmana aquesta festa primaveral que atrau a gent d’arreu del món.
Una mica d’història…
Abans de començar, i trencant l’estructura habitual dels nostres posts, ens agradaria compartir amb vosaltres quina és la història que hi ha darrera d’aquest esdeveniment.
Avui fa 61 anys, al 1951, un grup de joves emprenedors van decidir organitzar una primera edició del que van anomenar “Concurso Exposición Provincial de Flores” al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. La bona resposta i l’interès de les persones que van visitar aquell espai els va empènyer a tirar endavant un esdeveniment que s’ha convertit en el gran festival internacional de Girona, una activitat que atrau a gent d’arreu del món.
El festival va anar creixent any rere any. Del Saló de Descans, que aquell primer any ja va quedar petit, es va passar a la Sala de Pergamins de la Biblioteca Pública i després al Monestir de Sant Pere de Galligants. Posteriorment es va passar al convent i al claustre de Sant Domènec. Després ja es va començar a estendre per diversos patis i jardins del Barri Vell, com la plaça dels Jurats, el claustre de la Catedral o els jardins de la plaça de Narcís Figueras.
Posteriorment, l’any 1983, s’hi va implicar també l’Associació d’Amics de la Girona Antiga, que va aconseguir l’obertura de molts altres patis i jardins particulars que durant la resta de l’any romanien tancats al públic. Finalment, l’any 1992, l’Ajuntament de Girona es va implicar definitivament en l’organització i la conjunció de tots aquests fets va suposar un salt qualitatiu i quantitatiu determinant per a la projecció del festival.
I ara, 24 anys després, aquí ens teniu passejant pels mateixos carrers.
És diumenge. Ens llevem cap allà les 10:00 h, esmorzem i pugem el cotxe. Ens assegurem que la GoPro i els mòbils estan carregats, doncs avui promet ser un dia intens on totes les càmeres trauran fum. Estem il·lusionats. Agafem la C-32 direcció La Junquera, esperem així poder-nos estalviar els peatges de l’AP-7, però la jugada en surt malament ja que no hem caigut en que a més a més de ser diumenge, molta més gent ha tingut la mateixa idea que nosaltres, anar al Girona Temps de Flors. Així del que hauria d’haver sigut un trajecte de 50 minuts, s’acaba tornant en un viatge de gairebé 2 hores. Sort que vaig ben acompanyat!
Són les 13:00 i arribem a Girona, el primer repte serà aparcar. Intentem evitar la temptació d’aparcar en zones blaves i pàrquings privats, i decidim buscar alguna zona on deixar el cotxe, encara que no sigui a prop del centre. Després de fer un parell de voltes estem de sort i aconseguim deixar el cotxe en zona d’estacionament gratuït, almenys avui que és diumenge. Ara si que si que ens dirigim cap al centre del Girona Temps de Flors!
Entrem pel Carrer Nou on ens trobem les primeres creacions, en aquest cas la Zona U. Seguim endavant i travessem el Pont de Pedra on hi trobem parades d’artesania i el trenet que, d’haver-lo agafat, ens hagués ensenyat gran part del nucli antic. Continuem i ens trobem a la Plaça del Vi. A partir d’aquí ens deixem perdre per carrers i carrerons, escales i escaletes gaudint dels patis, jardins, carrers i entrades engalanades, fins arribar al peu de la Catedral, aquesta magnífica obra romànica que data del segle XI.
Ens fem algunes fotos amb les escales de fons i ens adonem que a la banda esquerra de les escales hi ha una cua; ens apropem per veure què és. Hem preguntat i ens han informat que és per veure els subterranis de la Catedral, així que ens hi apuntem! Un cop a dins, a part d’estar-hi fresquets, podem veure-hi el projecte floral que s’hi ha fet, amb el suport del BBVA i Catalunya Caixa, i també és una bona oportunitat per poder posar els peus a una zona poc transitada de la Catedral.
Hem sortit i ara ens dirigim cap als Banys àrabs on s’hi concentren una gran quantitat de projectes i jardins engalanats. Dels Banys ens dirigim al Monestir de Sant Pere de Galligants, on fem mitja volta per tornar enrere ja que, sense adonar-nos-en, ja són les 15:00 h tocades.
De tornada cap al punt d’inici aprofitem per passar pel Call Jueu a on encara mai havíem estat.
Abans d’anar al cotxe però decidim aturar-nos a dinar al primer bar que trobem. Per casualitat, ens acabem parant a Can Kebab, un local de menjar per emportar d’elaboració pròpia. Si sou fans dels shawarmes, falàfels, kebabs i pastes dolces orientals, Can Kebab és el vostre lloc a Girona.
Un cop dinats i amb la panxa plena, tornem a passar per la Plaça del Vi on, per sorpresa nostra, podem gaudir durant una estona d’un concert d’òpera en directe en commemoració del Dia Europeu de l’Òpera.
Abans de marxar però, us volem compartir un parell d’enllaços per a que, si després de llegir aquest post teniu ganes de visitar l’edició d’enguany o voleu saber més informació sobre el festival Girona Temps de Flors, no us perdeu ni un detall!
