Escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera

Escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera

Ruta a la Pica d'Estats pel Refugi de Vallferrera, una escapada que s'ha de fer! Descobreix la Pica d'Estats pel Refugi de Vallferrera!

Juli Ramon ☺
Juli Ramon ☺·Publicat el
Darrera actualització:
Foto d' Andrea Prat i Juli Ramon per Escapadesenparella.cat
La Pica d’Estats és el cim més alt de Catalunya amb 3,143,5 metres d’altura sobre el nivell del mar. Es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d’Arieja i està situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, sent el punt culminant del massís del Montcalm. La ruta té una durada aproximada de 6 hores des del Refugi de Vallferrera deixant el cotxe al pàrquing de la Molinassa. Com a curiositat, La carena marca la frontera estatal entre Espanya i França, així com l’existent entre Catalunya i Occitànica.

Escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera: Benvinguts a l'escapada de la setmana, ens hi acompanyeu?

És divendres, fa una setmana que ens preparem i en tenim moltes ganes. De fet aquesta és una d’aquelles escapades que fa temps que se’ns resisteix, sigui pel temps o per altres compromisos, pel que ja fa 3 caps de setmana que l’anem postposant. Per sort però, sembla que aquest cop la sort ens ve de cara, i podrem fer l’escapada a la Pica d’Estats pel Refugi de Vallferrera, tocarem el sostre de Catalunya i dormirem sota un cel de milions d’estrelles a l’Estany de Sotllo, o potser no. Us ho expliquem!

Surto de treballar el divendres al migdia i, després de passar per casa a buscar la bossa i posar-me l’uniforme de muntanya, em dirigeixo cap a recollir a l’Andrea que ja està pràcticament a punt! Un cop tot carregat, pugem al cotxe i ens dirigim cap a l’A-2 direcció a Tremp, Sort i per últim Àneu, l’últim poble que trobarem abans d’iniciar la ruta forestal que ens portarà fins al pàrquing de la Molinassa. La durada del trajecte és d’unes 3 hores fins a Àneu sortint des de Barcelona, i cal sumar-li uns 30 minuts més d’ençà que s’inicia el camí forestal fins a arribar al pàrquing del Pla de la Farga. El camí està en força bon estat, però és aconsellable fer-lo amb un SUV o 4X4 si no us voleu deixar els baixos del cotxe. De totes maneres, al poble d’Àneu s’ofereix un servei de taxi que us deixarà a les portes del Refugi de Vallferrera.

En el nostre cas, arribem al voltant de les 22 h al Pla de la Farga, on preguntem com arribar fins al pàrquing de la Molinassa, que és on havíem deixat el cotxe el primer cop que vaig fer la Pica d’Estats. Per desgràcia l’home que teníem al cotxe del costat no ho sap segur, així que ens hem d’aventurar a seguir les indicacions, les quals al cap d’una hora d’anar amunt i avall pels diferents senders donem per impossibles, i decidim fer nit al Pla de la Farga. Així que sopem una crema de verdures ben calenteta feta amb el càmping-gas, i preparem el cotxe per dormir-hi a dins.

Ja és dissabte i ens despertem a les 6:15 h. Com que no sabem cap on tirar esperem que passi el primer cotxe amb cara de saber on anar, i ens hi enganxem al darrere per arribar a bon port. Gràcies al BMW X5 de color gris que ens va ensenyar el camí :). A les 6:45 h del matí ja som al pàrquing de la Molinassa, i després de carregar les motxilles amb la tenda de campanya, esterilles, sacs de dormir, i menjar necessari per passar la nit a l’Estany de Sotllo per fer el cim l’endemà, iniciem el camí marcat com a Gran Ruta (marques vermelles i blanques) que ens durà primer al Refugi de Vallferrera (15 minuts) i posteriorment ja iniciarem el fort pendent que ens durà cap al torrent de Sotllo, pla de Sotllo i finalment a l’Estany de Sotllo, on hi farem nit.

Com he dit, pugem el fort pendent fent ziga-zagues i agafem el trencall cap a l’esquerra, on hi ha un indicador de ferro de color taronja, indicant la Pica d’Estats. Si agaféssim el trencall cap a la dreta ens dirigiríem cap a la vall d’Areste. Un cop passat el trencall, en 30 – 40 minuts arribem al torrent de Sotllo, on hi trobarem un pas una mica complicat, ja que haurem de baixar una paret d’uns 10 – 12 metres acompanyant-nos de les cadenes. Diem que el pas és complicat perquè amb les motxilles i sobretot depenent del pes que portem pot dificultar-nos una mica la pujada o la baixada, però tret d’això fa bo de passar. En el cas que no ho veiem clar, sempre podem agafar el camí que s’ha obert i que passa per sota.

Un cop passat aquest tram, seguim el camí marca vorejant la muntanya i que ens porta pràcticament fins a l’allau, el qual ens portarà fins al barranc de Sotllo, on el passarem pel costat dret. A continuació arribem als plans de Sotllo, uns aiguamolls (ara amb passeres) que ens ofereixen un paisatge sortit de l’època dels dinosaures. A partir d’aquest tram només ens queden 30 – 40 minuts més de camí fins a arribar a l’Estany, abans però haurem de superar dos collets, i un cop passat l’últim ja entrarem a la zona de l’Estany de Sotllo.

En aquest punt, en aquest últim coll, és on se’ns complica l’escapada. Fa estona que ens acompanya el vent, però un cop a dalt els cops de vent ens dificulten l’equilibri i amb el pes que portem ens és un xic complicat arribar fins a la zona d’acampada. Per sort en 10 minuts ja hi arribem i aconseguim plantar la tenda, la qual sembla patir una mica amb la força del vent. Mentre ens rumiem què fer, dinem.

Ha sigut una pujada dura, més que res pel pes que portem, però molt bonica i entretinguda. Ara que som a dalt, la Pica d’Estats ens mira mentre dinem, acompanyada del Pic Verdaguer. Sembla que ens saludin i que les tinguem a tocar, però encara ens quedarien unes 3 hores de pujada per fer el cim. El vent que fa no ens agrada, ni tampoc les boires que es van aixecant. La previsió meteorològica semblava bona, però ja sabem que a l’alta muntanya el temps és imprevisible i no s’hi val arriscar. En el nostre cas, un cop hem dinat i comentat la situació amb un altre grup de persones que estan recollint la tenda a prop nostre, decidim que no ens arriscarem aquest cop, i preferim tornar cap avall per fer nit a Llavorsí, on precisament estan de festa major.

El primer cop que vaig fer la Pica d’Estats vam tenir uns dies esplèndids, amb sol de matí a nit i ni un bri de vent, pel que l’ascensió va ser genial. Aquest cop el temps no ens acompanya tant i preferim baixar enduent-nos la gratificant experiència d’haver pogut dinar a l’Estany de Sotllo i veure la Pica d’Estats a tocar, que no passar mala nit i amb la possibilitat que l’endemà tampoc poguéssim fer el cim. De vegades val més saber recular. Això sí, no ho donem per perdut, i ja ens hem guardat un cap de setmana d’agost per tornar-ho a intentar!

Subscriu-te a la nostra newsletter

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per rebre les últimes novetats i ofertes

Al fer clic a "Subscriure'm" confirmes haver llegit i estàs d'acord amb la Política de Privacitat.