Escapada al Matagalls per Sant Marçal

  • Juli Ramon
  • juligoodie

El Matagalls és una muntanya de 1.698m al Massís del Montseny, que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau, a Osona, i del Montseny, al Vallès Oriental.

És 7 de març i fa setmanes que tenim una aventura prevista, més ben dit, tenim reservat el cap de setmana sencer per anar a fer el Matagalls, una escapada que ens servirà de preparació per fer Puigpedrós des del Refugi de Malniu, ruta que us explicaré més endavant. De fet, aquest és el meu primer contacte amb l’excursionisme i, el fet que per en Juli en sigui una de moltes altres, m’ajuda a estar tranquil·la i afrontar el repte amb forces!

Preparem les motxilles, calculem que no ens falti aigua durant la ruta, i ens enduem el dinar. També ens enduem la Tresca, la nostra companya d’aventures, un pastor belga negre com el carbó, i força gandul, perquè no dir-ho. Pugem al cotxe i enfilem carretera amunt direcció Santa Fe del Montseny. Estem de sort i no trobem gaire trànsit, arribem al pàrquing de bon matí i comencem a pujar. Per arribar-hi hem seguit la carretera Giv-5201/Bv-5114 fins al coll de Sant Marçal, on trobarem la Taula dels Tres Bisbes.

Iniciem l’excursió pel costat de llevant, per la pujada més típica que comença a Sant Marçal. Hem agafat anorac perquè, tot i que hi ha moments que el sol escalfa, la primera part de la ruta es passa per una fageda força obaga, i l’aire de març és prou fred.

Des del meu punt de vista, la primera part podríem dir que és la més costeruda, per no dir difícil, però amb l’ajuda del paisatge i el ventolin fem camí amunt. És preciós! Pugem xino-xano entre els arbres i els tous de fulles que encara queden al terra.

La segona part de la ruta ja deixem el bosc enrere i el sol ens comença a tocar, ja és l’esprint final. Sembla que ja arribem, però un altre turó ens tapa el cim. Quan veus l’objectiu més a prop, ja no sembla tant difícil ni tant cansat, i quan hi arribes et sents content i feliç, i a la vegada insignificant. Des d’allà teníem unes vistes precioses que et permeten veure Montserrat, la serralada del Pirineu, i en els dies més clars fins i tot Ses Illes. És en aquests moments en que sents que et fas petit i més petit en comparar-te amb la immensitat de l’entorn.

Hem trigat prop un 1:30 h en fer el cim, tenint en compte que hem parat al Coll Pregon, on hem pres el sol una estona i hem pogut observar el monòlit d’homenatge a Pau Casals.

A dalt ens hi trobem força gent per això. Molts d’ells pugen per la ruta més curta i fàcil. Hi havien nens jugant i altres gossos. És una pujada recomanable per totes aquelles parelles amants de la natura. Nosaltres busquem un racó de cara el sol, per dinar els merescuts entrepans i tombar-nos per descansar. La Tresca també ho agraeix!

La baixada és més fàcil i ràpida, ja que una vegada recuperem forces amb el dinar i havent fet una mini migdiada sobre l’herba, estem ben descansats.

Mentre baixem anem fent fotos amb la Go Pro per preparar el material gràfic del post, i sense adonar-nos-en, ja som a baix.

Ha sigut el primer de molts cims que hem pujat i que pujarem junts. Sempre ens ha agradat fer excursions però tenir l’objectiu d’un cim fa que l’excursió sigui molt més atractiva i l’ascens més emocionant, perquè tens un objectiu a complir, on arribar.

Mapa de l'escapada a...

17406, Girona