Escapada a Miami Platja: Descobrint Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant

Descobreix amb nosaltres Miami Platja, Mont-roig del Camp i racons increïbles del Camp de Tarragona!

  • Andrea Prat
  • waterbalance
  • Data de publicació
  • November 7th, 2020

Miami Platja és un nucli costaner situat a uns 30 quilòmetres al sud de Tarragona. Forma part del municipi de Mont-roig. És un dels nuclis que forma part de la Costa Daurada, amb cales i platges de bandera blava i amb aigua cristal·lina on es pot practicar i gaudir de diversos esports aquàtics. 

Escapada a Miami Platja: Descobrint Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant: Benvingut a l'escapada en parella de la setmana, ens hi acompanyes?

Aquest cap de setmana d’octubre també tenim una escapada preparada! En tenim moltes ganes! Així que, avui dissabte, després de que soni el despertador, després d’un bon esmorzar i deixar-ho tot fet, agafem el cotxe amb les nostres bosses, per la C-31, direcció Tarragona.

Després d’una horeta amb música, conversa i una bona companyia, agafem la nostra sortida i ens desviem cap a la nostra destinació: Aquest cap de setmana ens escapem a Miami Platja!

Miami Platja és un nucli costaner situat a uns 30 quilòmetres al sud de Tarragona. Forma part del municipi de Mont-roig. És un dels nuclis que forma part de la Costa Daurada, amb cales i platges de bandera blava i amb aigua cristal·lina on es pot practicar i gaudir de diversos esports aquàtics. 

Sembla mentida com canvien les diferents zones de Catalunya segons l’època de l’any! I si li sumem les mesures i les estriccions pel Covid-19, encara més! Així que ens trobem a un Miami Platja molt tranquil, amb pocs cotxes a la carretera.

Seguim les indicacions del GPS i arribem fins a un pàrquing situat davant d’una platja magnífica anomenada Platja Cristall. I no ens estranya que tingui aquest nom, l’aigua és d’un color turquesa impressionant! Ens quedem bocabadats mirant i contemplant aquest paisatge! I més, perquè els núvols de pluja ens han donat una treva i amb el reflexa dels rajos del sol encara és més impressionant!

De seguida ens trobem amb l’Ivan qui ens presentarà Sunrisehomes.es, gestor de diferents estudis i allotjaments turístics, entre els quals el que ens allotjarem aquest cap de setmana. Ens acompanya fins a la que serà la nostra casa aquests dos dies, l’estudi anomenat Vasarely però conegut com l’Estudi Zebra. Un estudi petit però acollidor, decorat amb els colors blanc i negre que juguen dins de l’apartament. I no ens podem queixar! Ens queda a pocs metres de la platja, té unes vistes magnifiques i pràcticament té de tot per passar el cap de setmana amb totes les comoditats. 

Després d’estar parlant amb l’Ivan una bona estona, explicant-nos una mica sobre la zona, el que podem fer i què podem visitar, ens deixa una sorpresa a la cadira: una samarreta tèrmica i un neoprè amb unes potes d’ànec i unes ulleres per si ens atrevim a llançar-nos a l’aigua! Esperem que sí! Ens acomiadem de l’Ivan i ens posem còmodes.

Sense adonar-nos-en ja són passades les 13:30h i no tenim res per dinar. Així que decidim reservar taula en un dels restaurants que l’Ivan ens ha recomanat. És hora de trucar al restaurant Limonero per anar a dinar!

Quan se’ns fa l’hora decidim arribar-nos-hi caminant i passejar pel passeig que ressegueix la platja i les diferents caletes que hi ha per la zona. Tenim la sort que avui el mar està preciós! Pel passeig no es trobem gairebé ningú, algun esportista corrent, algunes parelles caminant i algun nen jugant amb els patis, però res més. Teníem ganes de relaxar-nos i és la millor temporada per visitar aquesta zona de Catalunya, sense dubte!

Seguim caminant pel passeig i arribem fins al restaurant Limonero, allà mateix. Ens asseiem a la nostra taula reservada, situada a la segona planta del restaurant. I allà, seguint tot el protocol Covid-19, demanem el primer, el segon plat i el vi. De primer provarem els tomàquets amb ventresca de tonyina i ceba vermella i l’amanida de kale, poma granny, formatge de cabra, pipes de carbassa i vinagreta oriental de pastanaga i gingebre. De segon, tots dos ens animem amb el pop a la brasa i per acompanyar, un vinet negre de la D.O. Tarragona.

La veritat és que tot està per llepar-se’n els dits! Boníssim! Quedem ben tips, però per sort, encara tenim lloc pel postra! En Juli s’anima amb la torradeta de Santa Teresa caramel·litzada amb gelat de nata, i l’Andrea, com sempre, tria el coulant de xocolata amb gelat de vainilla. Boníssim! 

Sortim del restaurant encantats! I aquest cop, ens decidim per tornar cap al nostre estudi caminant per la sorra de la platja, mentre l’aigua ens toca i refresca els peus. Endevineu a qui se li han mullat els pantalons amb una onada?

Un cop arribats a l’estudi, ens traiem la sorra dels peus ja que les dutxes públiques estan tancades. Aprofitem per descansar una mica mentre mirem una pel·lícula. Però abans de que sigui tard, ens arribem fins al supermercat de Miami Platja, que s’ha de dir que és enorme, i fem una petita compra pel sopar, l’esmorzar de demà i el dinar.

Abans de sopar, però, ens visita l’Ivan a l’estudi i ens convida a una copa de vi. Ens explica sobre els seus projectes, els quals ens semblen molt interessants, i ens segueix explicant coses de la zona i sobretot, sent un amant dels vins, del Priorat.

És fa tard, i ens acomiadem. És hora de sopar i anar a dormir, que demà serà un gran dia! 

Sona el despertador! És diumenge! Tenim ganes de conèixer encara una mica més la zona i gaudir d’aquest cap de setmana per la Costa Daurada. Així que després d’un bon esmorzar agafem el cotxe i ens dirigim cap a l’Hospitalet de l’Infant. 

El municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant està situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre. Està integrat per cinc nuclis de població: Vandellòs, Masboquera, Masriudoms, l’Hospitalet de l’Infant i Almadrava. El municipi es va constituir el 1818, com a part escindida del de Tivissa i es reconeixen històricament fins a 11 nuclis d’habitats.

Un cops arribats a aquest poblet, decidim donar-hi una ullada. I trobem Ca La Torre, l’antiga torre defensiva i la casa pairal més significativa de Vandellòs. La torre de defensa és del segle XVI i està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquests tipus de torre es construïen com a lloc d’observació i protecció contra els atacs dels pirates. 

Ca La Torre és un equipament cultural format per l’antiga casa pairal de la família Gil-Vernet, que ha comptat amb diverses generacions de metges de renom internacional. L’edifici actualment recull l’arxiu històric del poble.

Després de contemplar l’edifici per fora, decidim apropar-nos fins la platja anomenada l’Arenal. La platja més gran de l’Hospitalet de l’Infant de 1.800m de longitud i situada més a prop del poble. És una platja ampla de sorra fina, amb dues cares diferents. La part nord que és una platja urbana de fàcil accés des del passeig marítim, i la part sud que és una platja natural, amb boniques dunes plenes de vegetació mediterrània, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb joncs.

L’Arenal també té un color maquíssim! I això que avui fa vent! Decidim caminar per la sorra i contemplar el mar una bona estona. Sembla que el temps passi molt lent, però ens adonem que se’ns està fent tard, i tot i que ens agradaria contemplar moltes altres platges que ens han recomanat, com ara La Punta del Riu, el Torn o la d’Almadrava, decidim que és hora de tornar cap el cotxe i anar a la segona destinació proposada per avui.

Sort que ho tenim relativament a prop, així que en poca estona ens plantem a Mont-roig del Camp, aparcats i a punt.

Mont-roig del Camp és un municipi amb nucli antic a l’interior i zona costanera, on es troba la població de Miami Platja. Així que l’original dualitat entre l’interior i la costa crea una entranyable zona formada per cales de petites dimensions i una zona de gran valor natural enmig de la natura. 

Cal destacar que Joan Miró, el pintor, va crear a Mont-roig l’obra i l’univers mironians. Enter els diversos escenaris que han servit de model per a les obres de Joan Miró destaquem Las Masia, Mont-roig, el pont, la Platja de Mont-roig o el Poble i l’Església de Mont-roig.

Som a l’aparcament per descobrir Mont-roig des de les alçades. Així que un cop aparcats ens dirigim cap a l’impressionant mirador natural situat a la muntanya de l’Areny, al costat esquerra, el costat oposat on és el camí per arribar a l’Ermita Mare de Déu de la Roca i l’ermita de Sant Ramón.

El camí al principi és fàcil, però després s’ha de grimpar una mica per arribar als punts més alts. Entre el sol, la mascareta i la calor, arribar-hi se’ns està fent una mica llarg. En el camí trobem diferents senyals i rutes per a fer en aquesta zona. Ens sobta la ruta fins a la Cova Foradada, les Escales del Diable i la Roca del Migdia; però ja les farem un altre dia, ja que avui no anem preparats. Per fi arribem, i ens quedem ben parats! Des d’aquí s’observa tota la plana del Camp de Tarragona, és espectacular! I no només això, sinó que s’hi tenen unes vistes precioses de les dues ermites!

Després d’estar-nos-hi una estona observant tot el nostre voltant, toca tornar a baixar. Per sort és més fàcil i ràpid que pujar, ja que sembla que no faci tanta calor. Un cop a baix, decidim anar a visitar les dues ermites. 

Primer arribem fins l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca, situada a 294m d’altitud damunt d’una roca de pedra sorrenca erosionada i de color vermellós. Volem destacar una frase del lloc que deia Joan Miró: ‘L’ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble...’.  Hem de dir que a nosaltres també ens impacta aquest color. És un color preciós i que contrasta moltíssim amb el colors blanquinosos de les ermites. Des d’aquí les vistes són espectaculars també, ideal per passar-t’hi hores mirant el paisatge dels camps d’oliveres, dels poblets o del mar al fons. A més, ens sobta que a dins mateix hi ha un bar i un petit restaurant, on s’hi pot agafar quelcom per beure i menjar per emportar. 

Més amunt hi trobem la Capella de Sant Ramon. S’hi puja per uns graons tallats a la mateixa roca. Sant Ramon destaca entre la pedra vermellosa pel seu color blanc, que servia de guia als mariners. Aquesta capella ocupa el lloc que en origen ocupava el castell, i està documentada des del segle XVI. Explica la història que la imatge de Sant Ramon va ser trobada per pescadors de Cambrils. Com a curiositat, Joan Miró, el 1916, va pintar el quadre de Mont-Roig, Sant Ramon, que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Aquests és, sense dubte, un dels llocs que heu de visitar si us escapeu fins a Mont-roig. Però com sempre, les hores van passant i ja és hora de tornar cap a l’estudi. Allà ens preparem el dinar: una hamburguesa ben completa i comencem a guardar-ho tot i a preparar les bosses per tornar cap a casa. 

Arriba la tarda de diumenge i després d’acomiadar-nos de l’Ivan i d’aquest lloc meravellós, toca tornar cap a casa i preparar-nos per aquesta nova setmana que ara començarà. Això sí, acabem l’escapada jurant-nos que tornarem a la Costa Daurada i descobrirem nous llocs i racons que encara ens queden per veure, que segurament són fantàstics! Gràcies Ivan i Sunrisehomes.es per deixar-nos descobrir aquest racó tant meravellós de Catalunya, tornarem!

Mapa de l'escapada a...

Miami Platja, Tarragona