Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera

Pugem al Pollegó Superior del Pedraforca (2.506 m) passant per la tartera. Una excursió que recomanem!

  • Juli Ramon
  • juligoodie

El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya degut a la seva forma peculiar. Amb una altitud màxima de 2.506 metres, el Pollegó Superior corona aquesta muntanya situada entre els municipis de Saldes i Gósol, a la comarca del Berguedà. L'Enforcadura es situa a 2.356 m, té una tartera a cada banda i queda envoltada pels dos pollegons, el superior i l'inferior. En el nostre cas farem el Pedraforca per la tartera de Saldes. 

Com a curiositat, el massís del Pedraforca va ser declarat paratge natural d'interès nacional, i l'entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Hem passat la nit a Cal Forca, la cabanya de fusta que els amics del Camping Repòs del Pedraforca ens han cedit per poder gaudir d'un cap de setmana increïble coneixent el Pedraforca i els pobles i i indrets que habiten les seves valls.

Ens despertem d'hora, cap a les 7:00 h. Mentre l'Andrea es dutxa jo aprofito per fer els entrepans i preparar les bosses i el material que ens endurem per immortalitzar la pujada. Ara em toca a mi. Em dutxo, esmorzem, ens calcem les botes i pugem al cotxe direcció al Mirador de Gresolet.

Escapada al Pollegó Superior del Pedraforca per la tartera: Benvinguts a l'escapada en parella de la setmana. Ens hi acompanyeu?

Cal Forca és ideal per fer escapades d'aquestes característiques ja que entre la cabanya i el mirador, no hi ha més de 15 minuts conduïnt.

Aparquem el cotxe, ens carreguem les motxilles a les espatlles, i ens pengem les càmeres al coll. Ja estem a punt per començar l'ascenció al Pedraforca per la tartera!

El camí comença a peu de carretera, a uns 50 metres carretera avall del pàrquing del mirador. Una senyal els indica el camí cap al Refugi Lluís Estasen, el primer punt d'interès de la ruta cap al cim. 

Pedres, arrels i gel es van barrejant durant bona part del quilòmetre que hi ha entre la carretera i el Refugi. Hem d'anar en compte de no relliscar. Com que aquest any no ha fet massa fred, trobem una munió de processonàries al terra. Els pins semblen arbres de Nadal, una llàstima!

Un prat verd ens avisa que hem arribat al Refugi Lluís Estasen, el qual es troba situat a la Jaça de Prats, als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca. Obert de dilluns a divendres, el refugi es va inaugurar el 26 de juny de 1949, dos anys després de la mort de l'escalador català Lluís Estasen. Aquest any doncs, el refugi celebra els seus 50 anys. Actualment el refugi té una capacitat de 81 places repartides en dues habitacions situades a la primera planta de l'edifici.

Fem unes quantes fotografies, un parell de glopades d'aigua i seguim endavant. Abans però ens treiem els anoracs, ja que si bé a dins del bosc la temperatura és fresca, a mesura que el sol guanya terreny tenim calor.

Mirant el refugi, a la nostra esquerra ens queda la senyal que ens indica el camí per començar a enfilar el Pedraforca des de la tartera. Sempre haurem d'anar seguint els marques grogues i blanques que ens acompanyaran, sense cap mena de problema, fins a dalt de tot de l'enforcadura. És en aquest punt on comencem a trobar els primers tous de neu.

Abans de continuar, comentar-vos que si teniu previst fer el Pedraforca per la tartera en èpoques on hagi nevat o la temperatura sigui prou freda per haver-hi gel, us recomanem portar grampons. A més a més, si teniu previst fer el Pedraforca pel Coll de Verdet, us recomanem portar grampons, piolets i casc. En ambdós casos, mireu sempre la previsió meteorològica i segueu conscients de les vostres possibilitats!

Ens endinsem de nou al bosc, el qual ens acompanyarà durant uns 2 quilòmetres fins arribar als peus de la tartera. El camí és senzill de seguir, molt ben indicat i no hi ha trams perillosos. Això sí, hem d'anar en compte amb les roques que rellisquen pel gel que s'hi ha acumulat.

En uns 40-50 minuts arribem als peus de la tartera del Pedraforca. El començament de la tartera és molt fàcil d'identificar degut a la gran acumulació de pedres que hi ha. En aquest punt els arbres cedeixen tot el protagonisme a la roca, la qual s'ha anat acumulant degut a l'erosió del terreny. 

Si bé la pujada fins a l'enforcadura és de poc més d'un quilòmetre, el desnivell positiu és de ~ 600 metres, el que significa que en molt poc tros passarem dels 1.800 m als 2.400 m. Aquí és on comença l'aventura!

De moment no ens fan falta els grampons que ens van deixar els amics del càmping ahir al vespre. Comencem a trepitjar pedra i poc a poc, pas a pas, seguim el sender que ens porta de marca groga i blanca a marca groga i blanca. El sol apreta i a mesura que avancem el gel deixa pas a la neu.

El tram de pujada de l'enforcadura se'ns fa etern. Cal mencionar que el 2016 es van dur a terme unes obres de millora del camí d'accés a l'enforcadura del Pedraforca per la tartera de Saldes. Amb la finalitat d'evitar l'erosió de la tartera i possibles accidents, es van invertir 50.000 euros, subvencionats per l'Obra Social de la Caixa, per tal de delimitar el camí amb troncs i xarxes, facilitant-ne l'ascenció.

Després d'una hora i vint sembla que ja tenim la tartera dominada i ens queda ben poc per arribar a dalt de l'enforcadura. Abans però, és moment de posar-nos els grampons. El Pollegó Superior evita que el sol toqui en aquest tram de l'enforcadura pel que la neu, que ja ens arriba a l'alçada del genoll, comença a ser glaçada. Ens calcem els grampons i fem l'últim sprint fins arribar a la cota 2.400 m, on ens esperen unes increïbles vistes sobre les dues tarteres del Pedraforca, la que mira cap a Saldes, i la que mira cap a Gósol, i un fort vent que ens dona la benvinguda al penúltim esglaó del Pedraforca.

En aquest punt és on decidim refugiar-nos darrere d'una roca i recuperar les forces menjant quatre festucs. Bebem aigua i reprenem la marxa per arribar al cim.

Aquí hem d'estar atents ja que no hi ha un camí definit que ens porti fins al Pollegó Superior. En el nostre cas, comencem a grimpar per la roca, però ens equivoquem. Com hem dit, hem d'anar en compte en tot moment, ja que ens trobarem amb parets tallades i trams aeris. Veient que no hi ha camí per endavant, fem marxa enrere per tornar a començar.

El cansament comença a fer acte de presència, però no podem marxar sense fer cim! Per sort, l'Andrea se n'adona que hi ha uns punts grocs marcats a la roca, els quals ens indiquen el camí fins al cim! 

En poc més de 20 minuts fem el Pollegó Superior, el qual ens brinda amb unes espectaculars vistes dels Pirineus, i fins i tot divisem Montserrat a la llunyania. Estem contents, després d'uns mesos sense poder fer cap cim, ho hem tornat a fer, ja podem dir que hem coronat el Pedraforca en parella!

Ara només ens queda desfer el mateix camí, però de baixada, anant en compte amb el gel, ja que la pendent és molt pronunciada i la temperatura ha començat a baixar. Per sort, les marques groques i blanques hi són presents en tot moment i en menys de la meitat del temps de pujada ens plantem primer als peus de la tartera, després al refugi i, finalment al cotxe, el qual ens espera impascient per tornar al càmping i posar-nos en remull al jacuzzi que hem reservat a les 19:00 h. Però això ja serà una altra història.

Per acabar, comentar-vos que a muntanya cal tenir sempre precaució, respectar l'entorn i portar el material necessari. En el nostre cas, haguéssim agraït portar un GPS amb la ruta marcada, sobretot per l'últim punt de grimpada, però sobretot el que haurem de portar sempre és material de seguretat segons sigui necessari, una farmaciola, i aigua per hidratar-nos en tot moment.

Gràcies Pedraforca per fer-nos gaudir de la muntanya com feia temps que no ho fèiem. Podem dir que tornarem a visitar-te l'any vinent!

Mapa de l'escapada a...

Saldes, Berguedà