Avui ja és el dia de tornar a casa, i estem tristos per haver de deixar Estocolm i tot el que ens ha acompanyat durant aquests 3 des de viatge. Avui el dia s’ha despertat amb pluja, i sembla que no deixarà de ploure en cap moment, sort que ja tenim decidit que el que ens queda de temps d’avui l’aprofitarem per visitar el Vasa Museet, el museu més visitat de tota Escandinàvia, amb més de 800.000 visitants l’any, i un dels museus més impressionants que hem visitat. Més avall us expliquem el perquè.
El Museu Vasa d'Estocolm alberga al vaixell de guerra d'aquest nom, únic navili del segle XVII que ha sobreviscut gairebé intacte fins als nostres dies. El museu es troba a l'illa de Djurgården i es va construir expressament per a donar cabuda a l'embarcació.
Viatge a Estocolm • Dia 3: Vasa Museet. Ens hi acompanyeu?
A priori el dia serà curt, dic a priori perquè com veureu més endavant, a nosaltres també ens va tocar el tema dels retards de Vueling…, però deixant tot això de costat, ens llevem i baixem a esmorzar com vam fer ahir. Si no heu llegit què vam fer durant el segon dia a Estocolm, podeu fer-ho al post Escapada a Estocolm • Dia 3: Gamla Stan.
Així que abans de baixar a esmorzar i omplir la panxa, recollim les coses de l’habitació, i encara que sempre es digui: Has mirat bé que no et deixis res? Doncs resulta que en Juli en arribar a Barcelona va veure que s’havia deixat la colònia a l’hotel… en fi.
Doncs un cop deixades les maletes a recepció i repetint l’esmorzar del dia anterior, ens dirigim cap al Vasa Museet, sí, anàvem a veure el primer vaixell que s’ha fet mai amb doble pis de canons, construït entre el 1626 i el 1628, és a dir, al segle XVII. S’ha de dir que veure aquest vaixell tan gran i conservat en tan bones condicions impacta molt. És una visita que us recomanem al 100%!
El preu de l’entrada per estudiants és de 100SEK, és a dir, 11’12 €. El museu en si està molt bé perquè hi ha fins a 4 plantes per veure el vaixell des de tots els angles. També hi ha diferents suports com ara vídeos, objectes i maquetes per explicar com estava fet, perquè es va enfonsar, etc. És interessant observar tots els detalls que s’afegien als vaixells d’aquella època, les filigranes que es feia amb la fusta i com n’eren de grans.
La història del Vasa i el Vasa Museet, com us comentàvem més amunt, el vaixell Vasa, és l’única nau del segle XVII que ha sobreviscut intacta fins als nostres dies, tot i portar més de 200 anys enfonsada al fons l’absent del mar Bàltic. Això es deu a la poca concentració de sal de l’aigua i la de mol·luscs Teredo navalis, característics per menjar-se la fusta i altres elements orgànics. El vaixell és considerat una obra d’enginyeria, mesura 52 metres des de la punta del pal major fins a la quilla, i té 69 metres de proa a popa. Comptava amb tres pals que podien sostenir fins a 10 veles i pesava un total de 1.200 tones. A més, el rei Gustau Adolf II Vasa va ordenar un pont extra de canons a bord, i per això els plans de construcció van haver-se de modificar sobre la marxa, donat que el canvi es va fer un cop els treballs de construcció ja s’havien iniciat. Per solucionar el problema que suposava afegir un pont extra de canons, els constructors van fer pel Vasa una superestructura i per compensar la inestabilitat que podia generar l’excés de pes a la part superior, van afegir a manera de balast el fons del vaixell amb 120 tones de pedres. Però això no va poder evitar que el que anava a ser el vaixell més poderós mai construït, s’enfonsés inexorablement.
El dia 10 d’agost de 1628, el buc que guerra Vasava salpar del port d’Estocolm. A penes 300 metres després d’haver deixat terra, una forta ràfega de vent va fer el que vaixell s’escorés i comencés a entrar aigua per les finestres dels canons. En poc temps, el Vasa, vaixell, orgull de la nació, es va precipitar al fons del mar, i amb ell, més de trenta dels dos-cents tripulants que portava a bord. Aleshores, no va ser fins al 1956 quan l’enginyer civil Anders Franzén, va aconseguir trobar la localització del vaixell. Com que el Vasa no es podia treure a la superfície així com així, es van fer túnels sota la nau per on es van passar uns cables que anaven subjectes a grues a la superfície. Després de 18 etapes, es va aconseguir portar el Vasa fins a aigües menys profundes i ubicar-lo al costat de l’illa de Kastellholmen. Així, el dia 24 d’abril de 1961 el Vasa va tornar a la superfície després de 333 anys a les profunditats del mar Bàltic. El 1981, el govern suec va decidir construir un museu permanent en el qual guardar el Vasa, i el 1988 el vaixell va ser remolcat des de Kastellholmen fins a l’illa de Durgården.
El 15 de juny de 1990 es va inaugurar oficialment el Vasa Museet o Museu Vasa, convertint-se des d’aleshores en el museu més visitat de tota Escandinàvia.
Si voleu més informació sobre el buc de guerra Vasa o el Vasa Museet, no dubteu en visitar la web del Museu Vasa.
Un cop repassada la història que hi ha darrere el Vasa i el Vasa Museet, tornem avui dia. Ens estem a dins del Vasa Museet pràcticament dues hores. En sortir, sempre trobarem la botiga de regals! I aquí piquem, ho hem de dir! Comprem unes tasses molt maques de color blau marí amb el dibuix del Vasa de color daurat. També agafem xocolata sueca, molt bona! I per picar en l’avió una bossa d’ametlles garrapinyades que, a diferència del que ens pensàvem, es veu que en fan a tot arreu!
Així que ja arriba l’hora de marxar i abans d’arribar a l’hotel, parem al Lidl per agafar menjar per dinar i alguna cosa pel viatge. Dinarem a l’aeroport. Però a l’arribar l’aeroport ens diuen les noies de facturació in que haurem d’esperar-nos una hora de més ja que el vol surt amb retard, tot i que després va passar d’una a dues hores de retard, i després a tres.
Vam arribar a les 22 h aproximadament a casa. I és així com quan després de desfer les bosses vam anar a dormir. L’endemà ningú es podia llevar del cansament, i és que en aquests tres dies vam caminar moltíssim!
Finalment, abans de tancar aquest fil de publicacions sobre la nostra escapada a Estocolm, volem recomanar-vos sense cap dubte aquest viatge a la capital sueca! Hem tornat encantats d’haver pogut descobrir i compartir durant uns dies com viuen els suecs, les seves tradicions, cultura i història, caminar pels carrers d’Estocolm i, sobretot, viure la festa més important de l’any per ells, el Midsommar. Per altra banda, volem agrair aquest viatge als pares de l'Andrea, en Joan i la Sandra, que han fet que aquesta increïble aventura sigui possible. Mil gràcies!
