Cala Macarelleta, Cala Macarella, Fornells i Caldereta de Llagosta • Viatge a Menorca, dia 7

La Cala Macarelleta, i la seva mare la Cala Macarella, són dues de les cales més emblemàtiques de Menorca, amb el permís de Cala Galdana i Platja de Cavalleria, i són un bon exemple de les cales verges del sud de l'illa. De sorra blanca i aigües de color blau aturquesat, protegides pels penya-segats i pins fins a la mateixa sorra, i de fàcil accés, fan que siguin les cales més freqüentades a l'estiu.

Avui és el penúltim dia a l'illa, així que volem aprofitar-lo al màxim. Després d'uns dies amb el temps inestable, tenim ganes de gaudir del sol i del mar, així que ens llevem d'hora, molt d'hora, per dutxar-nos, esmorzar i agafar el cotxe. direcció a dues de les cales més emblemàtiques de l'illa.

Descobrint la Cala Macarelleta, la Cala Macarella, Fornells i la caldereta de Llagosta. Ens hi acompanyeu?

Encara no ha sortit el sol que ja som al cotxe sortint de Sa Mitjera. Amb les piles carregades després d'un bon esmorzar, tenim tot el necessari per passar tot el dia a la platja. El temps sembla que avui ens respectarà una mica més, i per això aprofitarem al màxim les hores de sol!

En poc més de mitja hora ens plantem a l'aparcament de la Cala Macarella. Només hi ha un cotxe, i ens sembla que és el del vigilant de l'aparcament, el qual ens diu bon dia i ens indica on aparcar. Estem contents, sembla que de moment ho estem fent bé i podrem gaudir de la Macarelleta una estona nosaltres sols!

Baixem del cotxe, ens pengem la motxilla i agafem el caminet seguint l'indicador que ens diu que en 15 minuts arribarem a la Cala Macarella. El tram inicial del camí està en bon estat, és de sorra, és ample i fa de bon caminar. Passats 10 minuts trobem les escales que ens portaran fins a peu d'ones. Els graons són una mica alts, i el pendent és pronunciat, però no fa de mal anar. De seguida som a baix i ja veiem el bar-restaurant Susy que regenta la Cala Macarella, i l’únic servei que trobarem a prop. 

Nosaltres passem de llarg. Veiem que encara no hi ha ningú, així que tenim clar que volem tenir la Cala Macarelleta per nosaltres dos sols. Creuem la cala mare i agafem el caminet que s'enfila roca amunt, direcció cap al costat oposat de la muntanya. Una barana de fusta ens delimita el caminet, el qual és estret però molt ben senyalitzat. En poc més de 10 minuts l'aigua turquesa de la Cala Macarelleta ens indica que hem arribat. És d'un verd turquesa preciós; a més, el sol que tot just comença a treure el cap, dóna un to càlid a la sorra que ens fa quedar bocabadats.

Ens afanyem a baixar els últims graons, i a plantar les tovalloles. No hi ha ningú, estem sols. Bé, gairebé sols. Una parella sembla que ha fet nit al bosc de darrere, deixant la barca inflable amarrada a peu d'ones. No ens molesta, no s'han despertat encara, no se sent res. Estem sols. Plantem les tovalloles i en un tres i no res ja som a l'aigua. És transparent, molt transparent. Juguem amb els peixos i nadem mentre veiem sortir el sol. Com que és aviat al matí fa una mica de fresca, però la matinada ha valgut molt la pena. Hem aconseguit estrenar la Cala Macarelleta i fotografiar-la del dret i del revés, sense ningú més.

Al cap d'una estona arriba la primera parella, però com que el dia s'està girant una mica, sembla que no hagi de venir molta més gent. Hem tingut una estona de sol, potser una hora o dues, però ara que ja som les 10:00 h comencen a sortir uns núvols que pronostiquen pluja. I dit i fet. En cosa de minuts comencen a caure les primeres gotes. La sorra de color daurat passa a agafar un to grisós, i l'aigua turquesa passa a ser d'un blau trencat. Ens refugiem una estona a sota la roca que fa de contrafort de la muntanya, esperant que pari una mica. Sembla que vulgui parar, però nosaltres ja n'hem tingut prou. Fa una mica de fresca i estem xops, tant de nedar com de la pluja, així que contents per haver pogut veure la Cala Macarelleta, i haver-la tingut per nosaltres dos sols, desfem el camí per tornar cap a la Cala Macarella.

Com que sembla que vulgui parar de ploure, i encara queda una mica per dinar, decidim deixar la bossa a una roca i fer una mica d'snorkel. A la Cala Macarella hi ha més gent que a la Macarelleta, més nens jugant, i menys tranquil·litat, però l'aigua i les roques ens conviden a quedar-nos-hi. Entre capbussada i capbussada juguem amb els peixos, crustacis i roques plenes de vida que hi ha als peus de la muntanya. Ens ho passem tan bé que no ens adonem que està tornant a ploure. Us heu banyat algun cop al mar mentre plou? Nosaltres mai, i va ser una sensació genial! 

Ara sí que ja decidim acomiadar-nos d'aquest indret i tornar cap a casa. Sembla que no vulgui parar de ploure en tota una estona, així que pugem al cotxe i tornem cap a Sa Mitjera on ens dutxarem, dinarem, descansarem una mica i ens prepararem per anar cap a Fornells, a l'altra banda de l'illa, on tenim previst fer una volta pel poble i degustar la famosa caldereta de llagosta per sopar. Ara ja dutxats, tips i arreglats, pugem al cotxe i enfilem carretera amunt cap a Fornells.

Fornells és un petit poble de pescadors situat al nord de l'illa de Menorca. Compta amb un port pesquer tradicional, i una gran badia de més de 3 quilòmetres de longitud. Fornells és conegut per la famosa caldereta de llagosta, un plat típic menorquí, del qual es diu que a Fornells es cuina com enlloc. Com a curiositat, la visita turística més famosa de Fornells és la Torre de Fornells, construïda pels anglesos a principis del segle XIX i des de la que tindreu unes vistes fantàstiques de la costa. 

Arribem a Fornells cap a quarts de vuit de la tarda. Aparquem el cotxe a un dels carrers paral·lels al passeig marítim, i baixem unes petites escales fins a arribar arran de mar. Aquí fem gana per sopar visitant les botigues que encara estan obertes. En ser setembre, moltes de les botigues de souvenirs i records ja han acabat la temporada, però encara en queden algunes amb ganes d'acabar la temporada. Aquí comprem un parell d'avarques menorquines, i alguns detallets per portar a casa. Deixem els regals al cotxe i anem cap al centre del poble, on passegem pels carrers engalanats amb llums, gent sopant i rient, i música de fons. 

Passem pel port pesquer i comencem a pensar on anar a sopar .L'oferta de restaurants és considerable, i tots diuen fer la millor caldereta de Menorca. N'hi ha de més moderns i de més tradicionals, amb més o menys gent, més grans o més petits. Anem passejant fins que passem per davant d'un que ens crida l'atenció. Es diu Can Tanu, i si bé a fora hi té unes 4 o 5 taules, a dins no n'hi ha més de 2. El restaurant és estret, petit i decorat amb elements pesquers. Ens agrada, ens hi sentim bé i l'atenció és genial. A dins queda l'última taula disponible, així que ens hi decidim quedar.

De primer, per fer temps per la caldereta de llagosta, demanem una ració de peix fregit acompanyat d'una ampolla de vi blanc. La ració és molt completa, però tenim gana de tot el que hem viscut el dia d'avui. Al cap de 30 minuts, més o menys, ens porten la caldereta. És gran, potser més per 3 persones que per 2. L'olor és boníssima i la quantitat de llagosta és considerable. Ens serveixen el primer plat i comencem a sopar. Després del primer plat ve el segon. L'Andrea és planta aquí, però en Juli decideix anar a pel tercer. Segurament avui no podrà dormir, però és tan bo! 

Un cop acabada la caldereta no tenim lloc per les postres, i per això la casa ens convida a un xarrup de pomada, la beguda típica de Menorca que ens ajudarà a pair millor. Pels que no sapigueu de què va, la pomada és sens dubte la beguda més consumida durant les festes majors de l'illa. La seva preparació és senzillament i únicament hem de tenir a mà una llimona natural i Gin Xoriguer. És boníssim, i ens passa molt bé! Hem gaudit d'un sopar genial, i d'una atenció immillorable. A més a més, hem pogut descobrir la història que hi ha darrere del restaurant Can Tanu i de la barca que dia rere dia, surt al mar a pescar el peix que després ens menjarem.

Ara ja amb la panxa plena i satisfets per haver degustat, finalment, la caldereta de llagosta, pugem al cotxe i tornem cap a Sa Mitjera. El viatge se'ns va acabant, però els records i moments que acumulem són únics; sens dubte unes vacances que mai oblidarem!