Argonavis 226, i 5 llocs més per enamorar-se de l'Estartit

Amb l'apartament Argonavis 226 com a niu particular, ens escapem a l'Estartit per descobrir un entorn inigualable!

 L’Estartit és una entitat municipal que forma part del municipi de Torroella de Montgrí. És troba a poc més d’un quilòmetre del arxipèlags de les magnifiques i conegudes Illes Medes, un lloc molt visitat pels bussejadors. Aquest arxipèlag compta amb set illots i té una extensió aproximada de 23 hectàrees. Actualment són una de les reserves de flora i fauna marina més importants a la Mediterrània occidental.

És divendres, i avui estem molt contents, ja que tenim una altra escapada organitzada, i pinta molt bé! Aquest cap de setmana ens escapem a un dels llocs més tranquils a l’hivern, no és al mig del camp, ni tampoc és desèrtic, aquest cap de setmana visitem l’Estartit!

Ens despertem relativament d’hora i anem cap a la dutxa! Agafem força esmorzant un croissant de xocolata i un got de suc, suficient per posar-nos en marxa un cop tenim les dents rentades! Amb les bosses plenes i el necesser fet, carreguem l'equipatge al Juke mentre em pregunto “què ens deixarem aquest cop?”, que ja sabeu com som..., però tot i haver tingut tot el temps del món, ara ja anem una mica més justos. Així que sense revisar les bosses ni pensar-nos-ho dos cops, pugem al cotxe i ens dirigim cap a l'Estartit, on passarem les pròximes 24 hores.

Després d’una horeta i mitja conduint per l’AP7 fins a Palamós, i agafant la sortida 9 direcció a l’Estartit, arribem al nostre destí. El Google Maps ens guia fins als apartaments Argonavis, arran de platja, i al davant de les mateixes Illes Medes. Em sembla que tindrem unes magnífiques vistes des del balcó!

La Montse, la propietària de l'apartament Argonavis 226, ens espera davant de la porta amb un gran somriure. Ens presentem i ens ensenya el niuet on viurem aquest cap de setmana. És un pis petit, però maquíssim, on no falta cap detall mariner! La taula, el llum, la fusta del sostre, tanmateix ens recorda l’interior d’un vaixell! I quan sortim a la terrassa ens trobem amb el millor! Unes vistes immillorables de les Illes Medes, les tenim justament davant! Quina passada!

A l’apartament no hi falta de res. Hi trobem aire condicionat (amb bomba de calor per combatre el fred), rentaplats, microones, una petita TV, etc., però això sí, hem de mencionar que no hi trobareu ni forn, ni wifi. Idea per acabar de desconnectar!

Després d’ensenyar-nos l’acollidor apartament, la Montse ens ensenya el garatge, on podem deixar el cotxe aquests dies, i on trobem dues bicicletes llestes per visitar l’Estartit i els voltants sobre rodes. És una gran idea!

Per últim, ens presenta el jardí, amb una gran piscina des d'on es pot gaudir de so de les ones del mar, de la seva olor, i de les vistes a les Illes Medes! Entre la piscina i la sorra de la platja només hi ha un petit passeig que les separa, i a la vegada les uneix. És genial! 

Ens acomiadem de la Montse i aprofitem per deixar les bosses al seu lloc, mentre fem les fotografies del pis. Seguidament tornem a agafar el cotxe i ens dirigim al supermercat que queda a menys de 5 minuts. Toca omplir la nevera! Avui dinarem una pizza que l’acompanyarem amb unes olives negres i una cervesa. Un dinar de dissabte relativament ràpid per aprofitar la tarda!

Aquesta tarda visitarem els Aiguamolls del Baix Empordà, situats a 5 minuts en bicicleta dels apartaments. Però fa molt de vent, així que decidim anar-hi amb el cotxe i deixar-lo al pàrquing d'accés als aiguamolls.

El Parc Natural dels Aiguamolls del Baix Empordà, també conegut com a Aiguamolls del Ter Vell, són un conjunt de zones humides que ocupen la plana deltaica del riu Ter, situats al litoral de la badia de Pals, als peus del massís del Montgrí. A través de diferents projectes, s’ha anat portant a terme la recuperació i la protecció d’aquests espais tan amenaçats, cosa que està permetent recuperar-ne la fisonomia i serveis ambientals associats.

Després de deixar el cotxe al pàrquing, ens tapem per combatre aquest vent típic de la Costa Brava, i comencem a caminar tot observant els espais planers amb llacunes que ens envolten. Gaudint del passeig amb el sol de tarda escalfant-nos la cara, ens meravellem del paisatge. Ben a prop, a uns pocs metres, ens trobem amb un observatori d’aus. Una caseta totalment nova, amb la possibilitat d’obrir i tancar finestres per observar des de diferents punts les aus, i contemplar el paisatge il·luminat amb els colors de la tarda. Preciós! I a dins, un pòster gegant de totes les aus que pots observar i trobar al parc.

Després d’estar-nos una bona estona observant la fauna i el paisatge, seguim caminant, intentant fer el mínim soroll possible per si veiem alguna desconeguda. Mentre caminem ens creuem amb diferents persones que passegen, amb gossos i fins i tot gent muntant a cavall! Aquest espai és molt versàtil!

I mentre seguim contemplant la zona, gaudint del paisatge, de la companyia, mentre de tant en tant veiem alguna au més grossa, veiem que quasi és l’hora de la posta de sol. Sort que estem a prop de la desembocadura del riu Ter, un lloc molt especial. De seguida hi arribem i podem gaudir de la posta de sol, de com el sol es va amagant mentre es reflecteix amb tots els seus colors a l’aigua tranquil·la i quieta del riu. És preciós! Totalment un mirall d’aigua! El cel es va transformant i va agafant cada vegada un color més viu, sembla que cremi. Així que un cop hem vist la posta de sol, seguim gaudint una bona estona del riu, del mar i de les onades amb les majestuoses vistes a les Illes Medes. És hora de tornar, ja comença a fer-se fosc i no hi ha fanals ni llums que ens il·luminin el camí, així que amb un ritme més atlètic que el de l’anada, tornem cap al cotxe.

Un cop al cotxe decidim apropar-nos al centre de l’Estartit per veure com és aquesta ciutat a l’hivern en comparació a l’estiu, i la veritat és que ens emportem una sorpresa molt gran. Són les 18 h de la tarda i no hi ha res obert ni ningú pel carrer. És en aquest moment quan descobrim que si algun cop volem escapar-nos a algun lloc tranquil, és millor anar cap a la costa que cap a la muntanya!

Després de donar un petit volt pel centre i comprar aigua, i sobretot un Cacaolat per prendre’ns-el calentet per berenar, marxem cap a casa.

Abans de sopar i quan ja és fosc, aprofitem per anar fins a la platja per fer unes quantes fotografies del cel de la Costa Brava de nit, i és que ens estem aficionant a la fotografia nocturna! Amb les onades de fons ens passem una bona estona intentant captar la millor llum. I quan en tenim forces, i sobretot, ja en tenim prou del fred que comença a fer, marxem cap a casa a sopar! Avui ha estat un bon dia i volem anar a dormir d’hora per aprofitar el dia de demà! 

Són les 7 h i sona el despertador. Amb cara de cansats i de molta son ens vestim corrents. Hem decidit posar el despertador ben d’hora per anar a la platja i poder captar amb la càmera la sortida de sol des del mar, justament el sol surt per davant de casa. Amb unes ganes increïbles de sorprendre’ns per aquest sol de la Costa Brava, ens quedem amb un pam de nas, perquè segons va sortint el sol, es va amagant pels núvols baixos que vigilen el mar. Això si, sense sortida de sol però amb uns colors preciosos al cel, decidim tornar al llit i fer una petita dormideta fins a l'hora d'esmorzar.

És l’hora! Són les 9:00, hora d’esmorzar i de la dutxa matinal! Avui volem descobrir els pobles de l’Empordà, poblets medievals que ens han recomanat els nostres lectors via Instagram! Si encara no ens segueixes, a què esperes? :D

Així que amb la panxa plena i ben nets i polits, decidim posar-nos en marxa i descobrir el pobret Vulpellac!

Vulpellac és una entitat de població del municipi baix-empordanès de Forallac. Fins al 1977 va ser municipi independent que es va unir amb Fonteta i Peratallada per formar Forallac, documentat per primer cop a finals del segle IX. Aquest nucli quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les reformes que es van fer en el segle XV-XVI.

Aparquem a prop del centre i comencem a caminar pels carrers endoquinats, mentre contemplem totes les casetes del poble. És una meravella! I mentre ens fascinem pels carrers i les cases, ens trobem al Castell de Vulpellac, un notable exemplar de l’arquitectura civil gotic-orenaixentista, documentat el 1269. Manté en bona part l’estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del segle XVI, afectades per ordre de Miquel Sarriera, que van afectar-ne la disposició interior i la decoració. Pels voltants de 1725, s’hi van fer altres reformes i més endavant, l’edifici va ser reconvertit en casa de pagès.

Al costat del castell i dins del centre del nucli fortificat, hi trobem l’església del nucli de Vulpellac, Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac. Aquest edifici data del segle XVI i d’estil gòtic tardà, va ser restaurat fa uns anys al mateix temps que el castell-palau, que va deixar al descobert la decoració mural barroca de l’interior. Una preciositat!

Seguim caminant per Vulpellac i trobem cases que daten del 1632 i del 1703. Ens hem enamorat d’aquest poblet! Decidim acabar d’aprofitar el dia i anar a visitar el poble, pràcticament veí, anomenat Monells, i conegut per ser protagonista a la pel·lícula de “Ocho apellidos catalanes”. Agafem el cotxe i ens hi apropem! Som-hi!

Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Comprèn un sector dels vessants nord-orientals del Massís de les Gavarres i de la vall del riu Rissec. El municipi de Monells està construït al voltant de l’antic castell, del qual només se'n conserven les muralles. Conegut pel seu encant medieval, el mercat de Monells va tenir gran importància durant l’època medieval, conservant la bonica plaça major i l’església de Sant Genís, d’estil gòtic.

Deixem el cotxe al pàrquing gratuït de l’entrada, després de conduir per unes carreteres maquíssimes. Ens adonem que hi ha bastanta gent i ens sorprèn. Un cop sortim del cotxe i ens dirigim cap al centre del municipi escoltem música. És quan arribem a la plaça major que ens trobem un grup de música tocant en directe, mentre persones ballen i canten al seu ritme, i d'altres gaudeixen de la festa des de les tauletes del bar mentre fan l’aperitiu. Quin goig fa la plaça així! Decidim fer una volta pel centre i ens enamoren els carrers, i mentre contemplem tots els detalls trobem un cartell que ens confirma que avui és dia de festa. Avui se celebra la Festa Petita de Sant Burget, una trobada d'animals, tractors i eines de camp.

Acabem de gaudir de la música i Monells, i ens decidim a traspassar el riu i arribar-nos fins a l’església de Sant Genís de Monells, situada a l’altra banda del municipi, al barri de la Riera. En arribar ens quedem bocabadats en veure l’església de grans dimensions, datada del segle XI. Amb una façana dividida verticalment en tres cossos, al central dels quals hi ha la porta, de gran interès arquitectònic i d’inspiració clàssica, l'edifici presenta una obertura d’arc escarser, entaulament i frontó circular, que apareix tallat. Al centre de la façana hi ha un òcul amb motllures, i un cap d’angelet en relleu el separa. I per últim, destacar el campanar, que s’eleva en el cos esquerre de la façana, de grans dimensions i de base quadrada, amb obertures d’arc de mig punt i d’inscripció del 1788 a l’angle. En definitiva, una preciositat!

Però la nostra fascinació´o dura fins que unes quantes gotes de pluja ens fan marxar. Un cop hem arribat al cotxe ha caigut un xàfec important, hem estat de sort!

Com que ja va sent tard, es fa hora de dinar i de marxar, així que ens dirigim cap a casa a cuinar els macarrons i a fer les bosses. Ens hem d’acomiadar del pis i ens hem d’acomiadar de les vistes. Que bonic que ets, Empordà!

Mapa de l'escapada a...

L'Estartit, Girona