La Basílica de Sant Pere del Vaticà fa uns 193 m de llargada i uns 44,5 m d’alçada, és impressionant! Bé, de fet és l’edifici més alt de Roma, i no és permesa la construcció de cap edifici que sobrepassi l’alçada de la Basílica. Al seu interior s’hi troba enterrat Sant Pere, el primer Papa, segons les investigacions realitzades per l’arqueòloga i epigrafista Margherita Guarducci el 1965. I acompanyant-lo al subterrani, n’hi ha molts més.
Sona el despertador a les 7:00 h, toca dutxa ràpida i esmorzar, i quin esmorzar! Pensàvem que seria més, com ho diriem nosaltres, d’estar per casa, ja que no estàvem segurs de si seria bufet lliure o no, però déu ni do! Tenim per triar dos tipus de panets, embotit (pernil salat, formatge i salami italià), també hi ha diferents pastes (croissants amb una mica d’essència de llimona i taronja, napolitanes, magdalenes, i una coca amb trossets de xocolata), torrades per poder untar melmelada de préssec, de maduixa o d'albercoc, també hi ha ous durs, kiwis i pomes, iogurts, suc de taronja o de pinya i pots prendre capuccino, cafè o té. Súper complet! Acabem d’agafar forces i ens posem en marxa! Avui visitarem la Ciutat del Vaticà! Tenim la sort que en tenim molt, però que molt a prop una parada de metro, la línia A que hi arriba i estem a 2 parades, genial perquè en un tres i no res hi arribem.
Escapada a Roma, ciutat del Vaticà: Benvinguts a l’escapada en parella de la setmana. Ens hi acompanyeu?
De camí cap allà ens trobem amb una treballadora d’una agència de tours, hi parlem i ens explica que hi ha molta cua, que per veure Sant Pere del Vaticà i la Capella Sixtina s’han de fer dues cues per separat. Així que, finalment acabem contractant el seu tour.
Ens acompanya fins a l’oficina i l’agafem. Tenim la sort que, com que encara som estudiants i no passem dels 25 anys, tenim descompte per visitar la majoria de llocs turístics i monuments culturals de la ciutat. D’aquesta manera, el tour de 2:00 h amb un guia que parla castellà, amb altaveu i auriculars per escoltar-ho tot, amb l’entrada a tots els racons del Vaticà i a més sense fer cap mena de cua, ens surt per 50 € en comptes de 55 €. Potser ho podeu trobar una mica car, però s’ha de dir que en Marco, el nostre guia, ens ho ha explicat tot en detall i sobretot ens ha ajudat a entendre i com poder desxifrar cada part, cada escultura o cada pintura. La veritat és que ha fet una molt bona feina, i són 50 € ben gastats.
Abans d’entrar passem per un control de seguretat i ens posem en marxa! Primer veurem els jardins i alguna escultura, després coneixerem el Patí de la Pinya, que es troba dins dels jardins del Vaticà. Té el nom perquè hi ha una pinya de bronze de 4 metres d’altura. En el mateix jardí s’hi troba l’obra “Les esferes concèntriques”, una obra contemporània de l’Amaldo Pomorodo que li va regalar al Papa. I finalment trobarem un bust d’una obra clàssica original de grans dimensions que a en Miquel Àngel li va servir per estudiar l’estètica clàssica, i diferents escultures egípcies. Un cop conegudes totes aquestes obres, en Marco ens explica què és el que trobarem a la Capella Sixtina, i és que a dins no s’hi pot parlar ni fer fotografies, ja que és una capella privada. D’aquesta manera coneixem alguns dels frescos més importants fets per en Sandro Botticelli, en Domenico Ghirlandaio, en Pietro Peruginoi sobretot, frescos creats per en Miquel Àngel: la volta de la Capella Sixtina (va ser pintada del revés i la primera meitat amb l’ajuda dels seus deixebles), i l’obra anomenada “El Judici Final” (es va publicar el dia de Nadal i va ser tot un escàndol, ja que tots els personatges representats estaven nus, per aquesta raó el Papa va fer pintar roba o fulles a tots els cossos. Ara en l’actualitat, després de la restauració de l’obra, veiem personatges que estan nus i altres amb roba, per veure la diferència i poder explicar la història d’aquesta obra).
Després de l’explicació, caminem per diferents passadissos on veiem moltes escultures, de diferents moments de la història que ens ajuden a completar-la. I no només ens fixem en les escultures, sinó que també amb tot l’espai, els sostres, els terres… És impressionant! I arriba el moment, entrem a la Capella Sixtina i ens quedem contemplant l’espai en silenci. Com es tracta d’una sala privada del Papa, per respecte no es pot parlar ni fer fotografies, així que no us podem ensenyar com n’és d’espectacular.
Ens estem més de 10 minuts contemplant tots aquests frescos, fins que sortim de la capella. A fora ens espera una terrassa enorme i veiem la disposició de les cadires a la Plaça de Sant Pere, justament al davant de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Per acabar, és hora de conèixer la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Entrem a dins i, ostres, és preciosa i gegant. Els sostres són alts, molt decorats, amb molt de daurat. Com sabeu, la Basílica de Sant Pere del Vaticà és un dels principals edificis catòlics, el més gran i el més important, seu del catolicisme. És important parlar de la cúpula (43 m), ja que va ser dissenyada per Miquel Àngel, basant-se en la cúpula del Panteó d’Agripa (44 m). Va estudiar la cúpula per realitzar-ne una de perfecte i, tot i que tenen un metre de diàmetre de diferència, la cúpula de Sant Pere supera la del Panteó en alçada, a més aquesta última anomenada, té un forat que permet que entri la llum, mentre que la cúpula de Sant Pere està tancada i quan plou no es mulla l’interior. Hem estat observant entretingudament cada detall de la basílica, la veritat és que sorprèn moltíssim. Després d’una estona hem decidit sortir i veure tota la Ciutat del Vaticà des de l’altre costat, i és fascinant. Totes les columnes, l’alçada, la llargada… espectacular!
Després de passar tot el matí passejant i descobrint la Ciutat del Vaticà comencem a tenir gana, són les 15:00 h de la tarda, així que decidim buscar un restaurant italià on poder menjar bé i de qualitat. Aquí és on apareix el millor restaurant que hem provat fins ara de Roma, La Soffitta Renovatio.
La Soffitta Renovatio és d’un restaurant familiar, de caire tradicional i amb autèntica cuina italiana. Una passada! Us el recomanem al 100%, i queda al costat pràcticament de la Ciutat del Vaticà! Primer de tot per picar demanem el plat “Mixto fregido”, una barreja de fregits de verdura (carabassó, pebrot, albergínia…), patates, com arròs a la cubana, una pasta que tenia fruits secs, i també pasta amb formatge i tomàquet. Boníssim! Ens ha encantat! També demanem xipironets fregits que també estan… per llepar-se’n els dits! Pel plat principal hem demanat spaghetti all’Amatriciana i a la carbonara, i de veritat que han sigut les millors pastes que hem menjat mai! Per cert, que l’autèntica salsa carbonara no porta llet, preneu-ne nota! Per acabar i de postres, una pinya per fer passar avall. A més hem de dir que el cambrer que ens ha atès ha sigut molt atent i molt simpàtic, i per això ens n’emportem un bon record! I per acabar, s’ha de dir que la relació quantitat – qualitat – preu és perfecte!
Continuem passejant per Roma i caminant caminant descobrim el castell de Sant’Angelo. És gegant. A més, hem vist que a dalt hi pot haver bones vistes, així que ens decidim a entrar-hi. Per comprar l’entrada, amb carnet d’estudiant o membre de la Unió Europea menor de 26 anys (DNI), et fan un descompte, així que l’entrada ens costa 7,00 € en comptes de 14,00 €.
Comencem la visita al castell, és gegant, no sabem si hi haurà temps a veure’l tot. cal comentar que, aquest castell primer va ser creat com a lloc per ser enterrat Adrià, més tard va servir com a palau pels Papes on passaven llargues temporades, i fins i tot va arribar a ser una presó. A més també va ser molt important per la posició estratègica que té, que ha estat decisiu en interminables lluites per aconseguir el domini de la ciutat. Servia com a fortalesa i cap invasor podia proclamar-se amo de Roma fins a haver conquerit el castell. El pont amb el qual s’uneix l’altra banda de la ciutat, és el més bonic de tots. La veritat que per dins tot són portes i passadissos, tot semblant un laberint.
Però per fi, després de caminar per diferents sales, i passejant per fora del castell pujant i baixant escales, hem arribat a dalt de tot. I tenim unes vistes precioses! Des d’aquí dalt veiem Roma, i mira que és bonica, fins i tot quan és fosc! Ens quedem bocabadats veient la ciutat eterna, i mirem a dalt i veiem il·luminat l’escultura de l’àngel embeinant l’espasa, Sant’Angelo, escultura que fa referència a la pesta que va sofrir Roma l’any 590.
És hora de marxar, a les 19:00 h tanquen les portes del castell i tenim poca estona per tornar a fer el recorregut i sortir fora. A més, fa molt de fred i tenim la cara glaçada, és hora de tornar cap a l’hotel. Així que després de tornar a passar per passadissos i diferents sales amb més escultures, amb més pintures, amb més tapissos, amb més objectes de l’època, sortim per una altra porta gegant. Hem de passar per un parc per agafar el pont i agafar el camí cap a casa.
Decidim anar caminant, 30 minutets, així baixem el dinar que encara el tenim a la panxa. Recorrem molts altres carrerons de la ciutat, observant cada cantonada, passant altre cop per la Scalinatta i arribant a l’hotel més tard de les 20:00 h. Hem decidit anar a dormir d’hora, tant caminar i observar ens ha deixat baldats! Així doncs, acabem un altre dia genial passejant i descobrint Roma, una ciutat que cada dia ens roba més el cor. Ens ha encantat!
