Descobrint les Cortes Abertas de Bitti • Viatge a Sardenya, dia 4

Bitti és una localitat italiana de la província de Nuoro, a uns quaranta quilòmetres d'Òlbia. Un antic poble de pedra al centre de Sardenya, famós pel seu cant arcaic i un preciós llegat de la civilització nuràgica. És el lloc on millor es conserva una memòria ancestral, el testimoni més viu de les arrels arcaiques de la cultura sarda, transmesa durant segles de pares a fills a partir de la poesia improvisada que descriu moments de la vida agrícola, pastoral i artesanal.

Avui ens despertem amb moltes ganes de descobrir la cultura de Sardenya, així que després d’un bon esmorzar agafem el cotxe i ens posem en marxa! El dia abans en Luca, entre vi i formatge, ens explica que durant el mes de setembre se celebren moltes festivitats pels pobles del voltant. Ens explica que aquí es realitzen les “Cortes abertas” i que tota la gent del poble hi participa. S’obren les cases i els monuments del poble, es donen a conèixer  tradicions i la cultura del lloc i es mengen els plats típics de la zona. Ens encanta la idea i decidim apropar-nos a un dels pobles del voltant per celebrar aquesta festivitat.

Descobrint les Cortes Abertas de Bitti a Sardenya, dia 4: Ens hi acompanyeu?

D’aquesta manera ens trobem conduint el cotxe per carreteres de moltes corbes que entren dins de la muntanya. La calor no ajuda i encara menys perquè ens perdem un parell de cops, i és que a l'interior de Sardenya totes les carreteres semblen iguals. Quan ja estem crispats de tanta calor, tanta volta i no trobar el lloc, parem al primer bar de carretera per comprar aigua, i per sorpresa, ens adonem que per fi hem arribat al poble de Bitti, per casualitat hem arribat a l'altre costat del municipi. Així que amb molta alegria, els ànims renovats i després de beure'ns tota l'ampolla d'aigua, ens apropem fins al centre del poble on ens espera la festa!

Bitti és una localitat italiana de la província de Nuoro, a uns quaranta quilòmetres d'Òlbia. Un antic poble de pedra al centre de Sardenya, famós pel seu cant arcaic i un preciós llegat de la civilització nuràgica. És el lloc on millor es conserva una memòria ancestral, el testimoni més viu de les arrels arcaiques de la cultura sarda, transmesa durant segles de pares a fills a partir de la poesia improvisada que descriu moments de la vida agrícola, pastoral i artesanal.

Només arribar ens sorprenen els carrerons de pedra, avui sabem que farem cames, ja que la majoria de carrers són pendents. Descobrim un campanar alt que ens impressiona, així com molta gent pel carrer fent front a la calor. Descobrim una casa que antigament era un estable. Amb les parets de pedra s’hi estava fresc, així que aprofitem per prendre-hi un got de vi i seure una estona als bancs de palla que han instal·lat. Quina passada! Al sortir, ens adonem que moltes cases estan enumerades, així que anem seguint el recorregut per descobrir cada racó d'aquest poble que tant ens està agradant. En una de les cases realitzen postres i dolços sards artesanalment, tenen molt bona pinta! En un altre cusen peces de roba i sabates. En altres ens ensenyen les eines que utilitzaven antigament en el camp. 

I veien i descobrint el poble, l’entorn i la seva cultura trobem un jardí amb arbres i taules on després de comprar un tiquet et donen menjar a la brasa. Així que no ens ho pensem dos cops, comprem el tiquet i ens asseiem on ens indica una noia de l'organització molt amablement. A taula en som 8, tots sards menys nosaltres. Però per sorpresa nostra, una noia del grup és traductora de castellà, se'ns posa a parlar de seguida i ens presenta a la família. Quin dinar més divertit que passarem! No podem esperar! Entre la gana que tenim l’olor que se sent... però per sort, de seguida ens porten una gran plata de carn a la brasa amb salsitxa sarda i xai, ah! Amb el pa típic d’aquí, presentat com làmines circulars i cruixents, fetes de farina blanca, sèmola, aigua i sal. La safata és de suro, de les alzines sureres que hi ha a l'illa, cosa que encara fa més bo el menjar!

Mentre mengem i bevem vi, anem coneixent la parella més jove del grup, molt macos els dos, l’Alessandra i l'Emmanuel de Cagliari, acompanyats dels dos pares d’ell. L’Alessandra, traductora és qui sap el castellà, així que entre el sard, el català i el castellà, ens va explicant la història de Bitti així com la de Sardenya. Després de dinar continuem voltant per Bitti tots sis junts! Estem plens, però ens conviden a menjar uns postres típic d’aquí: les seades! Un plat típic i d’origen rural que se serveix com a postres. Estan fetes de pasta i mantega, per dins està farcida  de formatge fresc i per sobre se li posa o mel o sucre. Boníssim! Encara ens estem llepant els dits! Repetirem segur! La ruta no ha acabat i encara seguim descobrint l’Associació Cultural Bittart, ple d’obres i pintures, joguines d’època, roba i vestits tradicionals, entre molt altres. Entrem dins d’una caseta i descobrim com vivien antigament, llits petits, molt petits i curts! Cadires i taules baixetes, no hi havia lavabos... ens sorprèn que hagin pogut mantenir la caseta igual que la tenien els familiars de l’actual propietària durant tants anys…

Fa molta calor tot i que són més de les 18 h de la tarda. Per acabar la visita entrem dins de la “Parrocchia San Giorgio Martire” i descobrim a l’interior Sant Jordi! Quina sorpresa! Parlem amb els nostres nous amics sobre la llegenda catalana de Sant Jordi i la celebració de la diada, doncs, ens prometen que vindran tard o d’hora a Barcelona per poder gaudir de la diada ja que els sembla preciosa la festa. Així que amb unes quantes fotografies i unes abraçades molt grans ens acomiadem i ens prometem que ens tornarem a veure ben aviat! Ells vindran algun dia a Barcelona, però nosaltres hem de tornar i visitar-los a Cagliari, al sud de l’illa. Ens acomiadem de Bitti comprant més aigua i agafem el cotxe. 

Després d’un dia calorós toca tornar cap a casa i descansar. Demà ens espera un altre nou dia a Sardenya per gaudir!