Cala Cavalleria, Cas Sucrer i el Talatí de Dalt • Viatge a Menorca, dia 6

La Cala de Cavalleria és una de les platges més grans de la costa nord de Menorca de 500 m de llarg, amb el gran de sorra gruixut amb una tonalitat vermellosa. Aquesta està dividida en dos pel escoll de Ferragut, tot i que una d’elles és més sorrenca que la de l’oest. A més, és una de les platges a la que es recomana fer snorkel, ja que el fons marí també és diferent entre les dues parts de la platja, sent més rocosa la part de ponent que la de llevant.

Sabíem que avui la previsió del temps és bona així que ens hem despertat aviat perquè avui descobrirem una altra cala preciosa de Menorca. Per a esmorzar mengem torradetes i ens enduem alguna cosa més per picar, per si de cas. Tenim al cap quedar-nos fins tard a la platja i després anar a dinar fora. Així que amb la motxilla preparada ens dirigim cap a la Cala de Cavalleria. Hem arribat d’hora i pràcticament no hi ha cotxes al pàrquing, hem tingut sort, ja que és una de les platges més transitades. Agafem les coses i anem cap a la platja i ens quedem admirats en veure les vistes. És preciosa! El seu color és espectacular: roques vermelles, sorra daurada i aigua cristal·lina. Encara no hem tocat la sorra i ja tenim ganes de posar-nos les ulleres i entrar dins l’aigua. 

Baixem per l’escala que permet l’accés a la platja i busquem el nostre lloc. Després de col·locar la tovallola és hora de pondre’ns crema i prendre el sol. Tot i això, no triguem massa a agafar les ulleres i el tub i ens endinsem dins del mar, que, per cert, cal dir que l’aigua està bastant freda! Un cop superada l’entrada a l’aigua és hora de nadar: cal dir que és impressionant com és el fons marí, i això que no ens hem endinsat gaire, però hi ha una gran quantitat de peixos diferents, roques, posidònies... és preciós! 

Descobrint la Cala Cavalleria, Cas Sucrer i el Talatí de Dalt, ens hi acompanyeu?

Ens passem tot el dia entrant i sortint de l’aigua fins que el cel comença a canviar de color i es gira un vent una mica molest i és que la cala està molt exposada a la tramuntana i la converteix en una platja perillosa amb aquest vent. Així que en poc temps comença a ploure gotes grans i hem de recollir corrents, és hora de marxar! 

Com podem, ens trèiem la sorra dels peus i entrem al cotxe, la veritat és que en poc temps ha canviat el temps molt ràpid. Doncs, decidim anar cap a casa i decidir que fer. Però de camí cap a casa ens hem topat amb Lluriach: una empresa d’embotits, formatge de cabra i altres productes artesans, tots amb Denominació d’Origen Protegida (D.O.P.). Ens hem decidit a entrar i veure quins productes tenen, i no només això, sinó que hem sortit amb productes de la terra totalment artesans: sobrassada de Maó, formatge de Maó i carnixua de pagès (com un fuet típic de Menorca). Quina bona pinta que ho té tot! 

En això ha deixat de ploure i ara torna a sortir el sol, però ja que estem i que ens queden dos dies a Menorca, decidim investigar i anar a buscar les millors ensaïmades de Menorca, així que amb el GPS encès ens posem en marxa i anem cap a Cas Sucrer a Es Mercadal. 

Cas Sucrer, des de 1875, ha estat portada per cinc generacions de mestres artesans, avalant i donant nom als millors productes de la rebosteria menorquina. Durant tot aquest temps han continuat conservant i transmetent les receptes de pares a fills, mantenint l’entusiasme i la qualitat dels productes. Productes com els carquinyols, amargós o la seva ensaïmada s’han convertit en una referència de sabor i tradicions per la gent que visita Menorca.

Aparquem el cotxe en el petit poblet del centre de Menorca, Es Mercadal i caminem fins a Cas Sucrer. És hora de dinar i veure tots els seus productes ens fan obrir l’estómac, així que a part d’escollir les ensaïmades que ens endurem cap a Barcelona, decidim triar alguna cosa per dinar. Ens costa molt decidir quina ensaïmada ens enduem, en tenen moltes: de cabell d’àngel, de xocolata, de sobrassada, de coca bamba... Ens decidim per la tradicional ensaïmada de cabell d’àngel, dues bossetes d’amargos, una pasta amb sobrassada per en Juli i per a mi una amb pernil i formatge, ah! I una mini ensaïmada de postres pels dos! En tenen de diverses mides!

Un cop amb la panxa plena i contents per tenir les ensaïmades per la família, marxem i tornem a casa, encara ens hem de treure la sal del cos! Ua vegada dutxats ,creiem que la millor manera d’acabar el dia és visitant el conegut Talatí de Dalt, situat només a quatre quilòmetres de Maó.

El Talatí de Dalt és un dels poblats prehistòrics més importants de Menorca, en el seu interior hi ha alguns monuments que van ser construïts al voltant de l’any 1300 aC. Sota la superfície han trobat nombroses restes de ceràmica i estructures arquitectòniques posteriors, que indiquen que el poblat ha estat un lloc d’acollida de diferents comunitats des del final de l’Edat de Bronze fins poc després de la conquista romana.

Hem arribat, aparquem el cotxe a la porta i paguem l’entrada (4 € els adults o 3 € per estudiants i jubilats, els menors de 8 anys no paguen entrada). Ens endinsem en un món que no coneixem i comencem la visita molt expectant. Amb un mapa que indica la ruta, diferents indicadors i el fulletó informatiu, s’explica cada monument, cada objecte, cada part del recinte... Ens hem quedat bocabadats al descobrir tantes coses que no sabíem, una escapada superrecomanada!

Sabíeu que el talaiot és una estructura prehistòrica, de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 m d’alçada. Es tracta de construccions exclusives de les illes de Mallorca i de Menorca. Aquests edificis han donat nom a la cultura talaiòtica, que són un element sempre present en els assentaments humans de Bronze final i de l’Edat de Ferro de les Illes Balears, però que en Eivissa i Formentera no s’hi va desenvolupar. Després del descobriment de la cultura talaiòtica ens adonem compte que són les 21 h i és l’hora que tanquen el recinte. Així que ens acomiadem i tornem cap a casa a sopar. Avui hem tornat a passar un bon dia a l’illa!