Coneixent Ciutadella • Viatge a Menorca, dia 4

Ciutadella, considerada una de les ciutats més boniques de Menorca, està situada en l’extrem oest de l’illa. Al llarg dels segles ha tingut diversos noms com Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka, però el gener de 1287, arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana i europea, i amb la conquesta d’Alfons III, se li dóna el nom actual, provinent del topònim del llatí civitella diminutiu decivitas, ciutat.

Ens despertem un dia més a l’illa de Menorca, una mica ennuvolat i amb previsió de pluja. Així que després d’esmorzar entre ruixats hem decidit que avui és un bon dia per arribar-nos fins a Ciutadella, una de les ciutats més grans de l’illa i conèixer què cal visitar a aquesta ciutat amb tanta història. Agafem el cotxe i ens posem en marxa!

Dia 4 del nostre viatge a Menorca: Coneixent Ciutadella: Benvinguts a l’escapada en parella de la setmana. Ens hi acompanyeu?

Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l’illa envoltada dels primers assentaments de la cultura talaiòtica i de la cultura fenícia. La història de la ciutat està impregnada de diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica: des dels romans, que van fundar l’actual Ciutadella (Iamo), als vàndals, l’imperi bizantí i la dominació islàmica (Medina Manurga). Durant aquesta època es van acabar de configurar gran part dels actuals carrers de Ciutadella, al voltant de l’antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III i posteriorment repoblada pels habitants del nord de Catalunya. 

Hem arribat a Ciutadella i hem tingut molta sort, hem trobat aparcament molt a prop del nucli de la ciutat. Anem molt preparats: paraigües i impermeables, així que ens col·loquem la motxilla a l’esquena i comencem a caminar. Tot i la pluja, que sembla que vagi parant, els carrers són maquíssims plens de botiguetes i detallets de Menorca. Tot i que he hagut de comprar un pantaló texà llarg perquè tenia fred a les cames, continuem descobrint racons molt bonics. Ens fixem en l’arquitectura, les portes de les cases, els carrerons i les seves llambordes. Ciutadella és preciosa! Entre els diferents casalots, passem per davant de la Casa Saura (Can Saura-Miret). La casa pertanyia als descendents de la primera branca de la saga familiar de Gaspar Saura, comissari del Tribunal del Sant Ofici nomenat cavaller el 1675. Avui en dia és propietat de l’Ajuntament de Ciutadella i, la part noble de la casa construïda per Jaume Amorós a les acaballes del segle XVII és un dels millors exemples del barroc civil menorquí.

Com és comú en les cases senyorials de Ciutadella, l’edifici s’articula als voltants del vestíbul d’entrada i de l’escala central, que condueixen a la gran sala noble del primer pis. Aquesta dóna a la façana principal on, a través del voladís superior decorat amb flors i fulles d’acant, es veu la influència que el constructor rep de l’arquitectura mallorquina, d’on procedeix la família Amorós. 

Després de la Casa Saura passem també per la Casa Olivar i la Casa dels Marquesos d’Albranca i Ducs d’Almenara Alat. També anomenada Casa Martorell, aquesta és el resultat de l’annexió de diferents cases que s’unifiquen sota una façana molt sòbria amb aires italianitzants i influències de l’arquitectura de les grans cases mallorquines, amb una distribució dels espais nobles interiors, amb riques decoracions i pintures murals, que recorda la dels palaus neoclàssics francesos. L’edifici té els seus orígens al segle XVII, però no es conclou fins al 1849.

Com ja és habitual en nosaltres, hem sortit de casa una mica tard, i per això de seguida se’ns fa l’hora de dinar; ens morim de gana! Ens costa trobar lloc als restaurants, la majoria ja estan plans, però de seguida en trobem un que té molt bona pinta. Al costat del port de Ciutadella ens asseiem a una de les taules del restaurant Des Port, un restaurant de cuina mediterrània, especialitzat en arrossos, amb receptes locals i plats típics de l’illa. Tenen carta i diversos menús, nosaltres escollim el Menú Menorca de Temporada amb diversos plats de degustació; tot té molt bona pinta!

Durant aquest dinar hem decidit que beuríem sangria de cava i abans que ens portin els entrants fem un brindis per aquestes vacances ben merescudes. En pocs minuts tenim a taula uns plats amb molt bona pinta. Amanida de formatge menorquí amb pa i melmelada de tomàquet, carpaccio de pop amb amanida de brots tendres i oli de pimentó, milfulles de patata i cuixot amb crema de farigola i gambetes amb ceba. Quina pinta i que bo que és tot!

Un cop amb els plats ben buits ens porten els segons: hem demanat suquet de rap i musclos. Quina bona olor! És boníssim, ens en llepem els dits! Encara més, repetim i tot! De postres ens presenten diversos platets de degustació: sorbet de llimona, pastís de formatge i un petit postres amb gelat i branquetes de xocolata. Boníssims!

El restaurant Des Port situat al port de Ciutadella ocupa una magnífica terrassa al seu exterior i una espaiosa cova convertida en menjador. Obert l’any 2000, el restaurant ha guanyat una gran reputació per la seva excel·lent cuina basada en receptes locals. Un dels seus secrets és indagar en antics llibres de cuina medievals per trobar les receptes més autèntiques de la cuina menorquina i catalana, d’aquesta manera creen receptes imaginatives realitzades entre modernitat i tradició. A més, el restaurant compta amb dues barques de peix per subministrar tots els productes a km 0, entre ells el marisc i el peix local. 

Amb la panxa ben plena continuem investigant el port de Ciutadella i els seus raconets, entre ells el mercat del peix, acabat de construir el 1985, tot i que el 2011 es va realitzar una rehabilitació. En aquest mercat, que trobem tancat, es pot comprar peix, productes del mar i fins i tot carn i embotits. Si vols comprar productes frescos al mercat, heu de saber que el peix més fresc i local acaba als millors restaurants de la zona.

Ja és tard i després d’escapar-nos pels carrers de la ciutat i comprar els detallets per la família,  decidim buscar una nova platja o cala per anar-hi demà, ja que es preveu que farà sol. Així que després de veure les fotografies de la Cala d’Alcaufar (Sant Lluís) decidim apropar-nos-hi per tenir més clar com arribar-hi. Preparem el GPS i ens posem en marxa fins a arribar a lloc. Un cop aparcats, per arribar a la platja hem de seguir els carrers i baixar fins a pet d’ones. És un lloc molt bonic, amb un restaurant, una platja petita i barquetes de pescadors. Seguim el camí de ronda i després de passar pel camí saltant roques i diferents arbustos, arribem a la suposada cala. 

Descobrim que la sorra de la cala ha desaparegut, el nivell del mar és més alt de l’habitual i aquella cala que hem vist a les fotografies ha desaparegut. És una pena perquè les vistes són impressionants! D’aquí es pot veure una posta de sol increïble, amb el mar de fons acompanyat de la Torre d’Alcaufar i l’illot Des Torn. Ens acomiadem d’aquest lloc tan encantador i marxem cap a casa: hem decidit on ens escaparem demà!